Els principals mercats de renda variable van tenir un comportament els darrers dies de la setmana relativament dolent. Recordem que la setmana anterior els mercats es van acomiadar amb la millora de les xifres d’atur als Estats Units, xifra que apuntala la recuperació econòmica, però que a la vegada també donava arguments a la Fed per apujar els tipus la propera reunió. Aquesta setmana, també hi ha hagut declaracions de membres de la Fed, que parlaven de possible repunt de la inflació el 2016. Aquests fets tornaven a ser arguments a favor de la pujada de tipus. Que s’interpreti que incrementen les probabilitats de l’inici de l’enduriment de la política monetària americana en un entorn que també creixen les preocupacions sobre el creixement global ha acabat pesant en els mercats. L’eurodòlar es va tornar a decantar a favor del bitllet verd, cotitzant a 1,077. L’or i el petroli també van tancar baixistes.

La jornada d’ahir va ser relativament difícil, que va veure com els principals mercats tancaven en negatiu. El selectiu espanyol IBEX-35 va ser un dels més perjudicats, en cedir més d’un 2%. La resta de mercats europeus el seguien de ben a prop, amb un Eurostoxx-50 que baixava un 1,76% i el CAC francès que perdia un 1,94%. A tancament europeu, els mercats americans perdien aproximadament l’1%. Per la part d’Europa es va donar a conèixer la xifra de producció industrial del mes de setembre. Aquesta va ser inferior al que descomptaven els analistes. La pitjor part de les caigudes va ser la protagonitzada per les empreses relacionades amb els sectors dels materials i petrolier com, per exemple, Repsol (-7,27%) o Arcelor Mittal (-6,24%). Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va comentar que les perspectives d’inflació s’havien debilitat i va reiterar que prendria les mesures necessàries per reactivar l’economia.

Portugal fa trontollar els mercats. El país lusità feia temps que no portava maldecaps a l’economia europea perifèrica, feia els seus deures en silenci i aconseguia aprovar tots els exàmens de recuperació que havia d’afrontar. No obstant això, aquesta setmana, el marc polític del país ha fet ombra a tot l’esforç dut a terme durant els últims mesos. L’esquerra del país, mitjançant una aliança entre el Partit Socialista, el bloc marxista i el Partit Comunista, ha aprovat una moció de censura al govern conservador de Passos Coelho, el partit que va rebre més vots les eleccions del 4 d’octubre passat. Davant d’aquesta situació, s’obren tres opcions: encarregar a l’esquerra la formació de govern, mantenir l’actual en funcions fins a la celebració de noves eleccions, no abans del juny del 2016, o formar un executiu sota el seu criteri amb persones independents.

La setmana passada els mercats van tancar sense cap avanç important, ja que els resultats empresarials que es van publicar i les dades macroeconòmiques van estar, en general, en línia. Les noves irregularitats presentades pel Grup Volkswagen en les emissions contaminants de vehicles van pesar sobre els índexs europeus. El descens de la producció industrial alemanya va ser la nota negativa de la setmana. Mentrestant, les xifres del mercat laboral dels Estats Units van superar clarament las expectatives, fet que pot influenciar la decisió de la Fed en la seva pròxima reunió del mes vinent. Aquesta setmana, el rumb del mercat vindrà marcat per unes xifres dèbils de la balança comercial de la Xina, les xifres del consum a la Xina i els Estats Units i les declaracions dels bancs centrals.

La jornada va arrencar força plana i sense cap direcció navegant fins a l’obertura de Wall Street, que un cop més va marcar el rumb dels mercats. A les sis de la tarda (hora Andorra), tant el Dow Jones com l’S&P 500 baixaven més d’un 1%. Tot venia motivat per unes dades que aparentment són bones: unes dades d’atur que retrocedien fins al 5% gràcies a la creació de 271.000 nous llocs de treball (xifra publicada divendres passat). Cert que la xifra és bona, però es converteix en un bon argument perquè la Reserva Federal Americana, capitanejada per Janet Yellen, pugi els tipus d’interès en la reunió de desembre. També cal destacar que les correccions de dilluns podrien ser motivades per una presa de beneficis després del bon comportament dels mercats les darreres setmanes. Mercats Europeus també van cedir en general una mica més d’un 1%. El tipus de canvi eurodòlar es va situar en 1,076.

Gairebé mai està en primera plana, fent-li ombra el BCE i la Fed, però és també un dels principals bancs centrals: el BoE, Banc d’Anglaterra. És dels alum­nes avantatjats de la classe, juntament amb el seu homòleg nord-americà, els dos ja es plantegen quan apujar els tipus d’interès, és a dir, canviar cap a una política monetària restrictiva, un pas endavant respecte al BCE, que es troba immers en el QE, expansionisme. Dijous passat, en el marc de la seva reunió, va decidir deixar intactes els tipus. Una lectura suau de l’actual situació, ja que la Fed ha posat sobre la taula la possibilitat que el desembre vinent es puguin apujar els tipus d’interès.

Jornada plena de resultats empresarials i de declaracions dels presidents dels principals bancs centrals. D’una banda, Mario Draghi assegurant que la pròxima reunió pot incrementar, en qualsevol forma, el quantitative easing. Mentrestant, Janet Ye-llen, de la Fed, no descarta una pujada de tipus per a la pròxima reunió del mes de desembre, sempre que les condicions econòmi­ques ho permetin. Enmig, coneixem dades macroeconòmiques mix­tes que no aclareixen la situació i, a conseqüència, els mercats cotitzen sense rumb. El que més clar té la seva direcció és l’encreuament eurodòlar, amb una apreciació significativa de la divisa nord-americana.

Jornada de més a menys. La compareixença al Comitè de Serveis Financers del Congrés de Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal, ha canviat el rumb dels mercats en reconèixer que pujar els tipus d’interès a la reunió que l’organisme celebrarà al desembre és una possibilitat real, sempre que les dades macroeconòmiques acompanyin. La reacció immediata ha estat l’apreciació del dòlar, el qual cotitza a nivells d’1,0857 en el moment del tancament dels mercats europeus. Yellen ha insistit que l’augment dels tipus serà gradual i ha tret importància en el fet de saber quin serà el primer dia que l’organisme monetari decideixi canviar la seva política mone- tària.

La dada macroeconòmica estrella d’ahir va ser el PMI, que vam conèixer el de diferents països europeus, eurozona i dels Estats Units. Pel que fa a Europa, va batre expectatives el mes d’octubre en situar-se al nivell del 52,3 versus al 52 estimat. Aquesta dada s’ha vist impulsada per Alemanya, on el PMI ha millorat respecte a la dada preliminar, no obstant haver caigut pel que fa a la dada del setembre. Quant als EUA, l’ISM manufacturer també va batre les expectatives. Hauríem de remuntar-nos al 2013 per tal de trobar una dada similar. Es troba també en un nivell molt pròxim a 50, punt del qual es marca la situació de l’expansió a la contracció. Els mercats van cotitzar de manera mixta aquestes publicacions.

La setmana passada els mercats van tancar pràcticament en taules. Els resultats empresarials no han ajudat: han publicat 340 companyies del S&P i el 73,5% han sorprès positivament encara que solament un 44% han batut expectatives quant a vendes. Per altra banda, el partit islamista AKP recuperava la majoria absoluta en les eleccions generals de Turquia de diumenge passat. Aquesta setmana, als Estats Units les xifren seran la dada del mercat laboral així com els indicadors de confiança empresarial. A Espanya, la cita electoral s’apropa amb el rerefons dels moviments de Catalunya. S’esperen també les primeres dades de vendes de la campanya de Nadal, que a la Xina començaran a conèixer-se el pròxim 11 de novembre amb el denominat Single’s Day o Dia dels solters.