Inici de la setmana amb alegria a les principals places borsàries. Així, ahir obrien amb fortes pujades, esborrant el to més negatiu de la setmana anterior després de les caigudes generalitzades de divendres degut a les dades de fortalesa dels Estats Units, que auguren pujades addicionals de tipus per part de la Reserva Federal. Les perspectives més optimistes en les previsions de beneficis contribueixen a mitigar el temor que la inflació es mantingui elevada tot i l’ alentiment del creixement.
Pel que fa a dades econòmiques que es van conèixer ahir, va destacar la dada de béns durables als Estats Units, que es va desplomar un 4,5% al gener, desfent el repunt del desembre que venia provocat per l’augment de comandes d’avions. Comparant la dada amb la del novembre s’observa que les comandes principals es van mantenir estables. A Europa es van conèixer dades de confiança econòmiques de la zona euro, en què s’observa un alentiment inesperat aquest mes, en contra de les expectatives de repunt. L’indicador ha caigut fins al 99,7 des del 99,8 del mes anterior, i el mercat esperava que pugés –menys optimista que el PMI–.
El canvi de tendència de les borses respecte de la setmana passada no es veu a la renda fixa, en què encara s’observen ampliacions de diferencials. Així, el bo alemany va arribar ahir a màxims des del 2011, tocant el 2,58% el de 10 anys. L’ampliació de rendibilitat no només ha succeït a Europa, als Estats Units a conseqüència de les dades del deflactor també es va observar un repunt del de 10 anys arribant a superar el 3,95%. Pel que fa a l’euríbor s’observen de nou pujades, situant-se en màxims del 2008, quasi arribant al 3,7%. A falta d’un dia de febrer la mitjana del mes arribaria al 3,5%. L’euríbor és una de les principals referències de tipus per a les hipoteques.

Ahir els mercats van estar marcats en gran part per la dada de preus de despeses de consum personal del mes de gener als Estats Units, un dels indicadors que més vigila la Reserva Federal que pot marcar quina serà la propera actuació de tipus al mes de març. Després dels diferents comentaris dels membres dels Bancs Centrals les darreres setmanes, hi ha indicis de pujades de tipus addicionals a les properes reunions.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, es va publicar l’índex de preus al consum del Japó, que va pujar fins al 4,2% al gener, a nivells màxims dels darrers 41 anys. El nou governador del BoJ va advertir que es deixarien de comprar bons si s’aconsegueix l’objectiu d’inflació del 2,0% a mig termini, encara que es va mostrar a favor de mantenir la política de tipus ultra baixos. A Alemanya es va publicar el PIB del 4t trimestre on s’observa la contracció de l’economia a finals d’any, situant el PIB real en un -0,4%, enfront del -0,2% de la lectura preliminar. És la primera contracció des del 1r trimestre del 2021. En el conjunt de l’any, el creixement del PIB va ser del 0,9%.
El final de la setmana va ser una data clau per a la publicació de resultats empresarial. Va publicar Tubacex, que va presentar els seus millors resultats dels darrers 14 anys, amb un benefici de 20,2 milions d’euros. Un altre que va destacar va ser Sacyr, que va tornar als beneficis; la constructora va obtenir un benefici net de 111 milions d’euros el 2022, en contrast a les pèrdues de 189 milions d’euros de l’any anterior. L’aerolínia IAG va decebre el mercat: tot i que els resultats superen les previsions, redueixen el deute net i les previsions per aquest 2023 han estat favorables, el mercat esperava més i va recollir aquests resultats amb pèrdues.

El mercat Europeu va obrir amb optimisme i va aconseguir tancar amb lleugeres pujades, després de la publicació de les actes de la Reserva Federal dimecres al vespre. En la publicació va destacar la postura de diversos membres de la institució, que avisaven que “la probabilitat d’una recessió el 2023 continua sent elevada”. Malgrat això, la gran majoria de membres estaven d’acord a realitzar la desacceleració en les pujades de tipus en línia amb el plantejat per la Fed, no obstant això alguns dels alts càrrecs van suggerir seguir amb una altra pujada de 50 punts perquè s’arribés abans a l’objectiu final. Les actes donen per fet que l’era de tipus elevats encara té bastant recorregut. En el document especifica que “els participants van observar que seria necessari mantenir una postura de política restrictiva fins que les noves dades confirmessin que la inflació estava en una senda descendent sostinguda cap al 2%, el que probablement portarà temps”.
Malgrat el risc macroeconòmic, també hi ha motius per a l’optimisme per a diversos membres de la Fed. “La relaxació de les restriccions a la Xina o un creixement de l’activitat econòmica en la zona euro més fort que l’esperat podrien donar suport a la demanda final als Estats Units.”
Pel que fa a dades macroeconòmiques, dijous es van conèixer dades del mercat laboral als Estats Units, la dada de petició de subsidi d’atur setmanal es van mantenir pràcticament sense canvis, per sota de les 200mil peticions. També es va conèixer la revisió del PIB del quart trimestre dels Estats Units que es situa en 2,7% des de 2,9%.
Des d’Europa es va publicar l’IPC del gener, que es va moderar i es situa en 8,6%, tot i que la inflació subjacent encara segueix elevada, i es va incrementar una dècima fins al 5,3 per cent.

Tímides vendes a Europa ahir amb l’Ibex mostrant el millor comportament relatiu en una sessió marcada per les dades de PMI, que podrien donar peu a més pujades de tipus per part dels Bancs Centrals. En aquest context, Wall Street, després de la forta baixada que va patir el dimarts, sembla que aquest dimecres la sessió ha arrancat amb un to positiu tot i que amb un rumb no gaire clar.
Aquest dimarts, el Nasdaq va caure un -2,5%, sent la seva pitjor sessió de l’any. Amb les caigudes d’aquestes tres últimes sessions, els principals índexs de Wall Street esborren les pujades que estaven registrant en aquest mes de febrer: el S&P aconseguia pujades al voltant del 3% fins a màxims de l’any enfront del gairebé 6% del Nasdaq fins al seu pic de l’exercici.
En divises, nou moviment devaluador en l’euro fins a nivells de 1,064 dòlars/euro des de 1,067 i en aquests moments cotitza en 1,065. En matèries primeres, després del rebot de la sessió anterior, el futur del Brent va retrocedir fins a marcar mínims 82,65 dòlars/barril i en aquests moments se situa en 82,7. D’altra banda, l’or es va mantenir estable a 1.835 dòlars/unça i ara cotitza en 1.845.
En renda fixa, ampliacions en el 10 anys americà de +11 punts bàsic. Fins al 3,93% després d’uns PMI’s preliminars de febrer millors de l’esperat i unes majors expectatives de pujades de tipus recollides en els futurs dels Fed Funds. A Europa, la referència alemanya va repuntar en rendibilitat +7 punts bàsics, fins al 2,52%,  i l’espanyol +8 punts bàsic, al 3,51%, en una jornada on va col·locar 5.000 M euros en un sindicat a 15 anys  i va tenir una demanda de 30.000 M euros.
Per últim, ahir també es va publicar l’indicador de confiança empresarial d’Alemanya, l’Ifo, que va tornar a millorar aquest mes de febrer per quart mes consecutiu. Amb aquest input es pot veure que Alemanya va sortint a poc a poc de la seva fase de debilitat.

Jornada de més a menys. Si dilluns els mercats europeus tancaven de color vermell però gairebé plans, els quals cotitzaven sense la referència dels Estats Units, ja que va romandre tancat per la festivitat del Dia dels Presidents, aquest dimarts els mercats europeus van aprofunditzar les baixades mentre que Wall Street marcava fortes caigudes en el global dels seus principals índex.
Les dades sòlides de l’activitat als EUA han tirat per terra les expectatives de la Reserva Federal. Així doncs, els inversors tenen “coll avall” que l’actual política monetària agressiva que està duenta a terme la FED està prop d’arribar a la seva fi. Amb la publicació d’aquestes bones dades de l’activitat es fa replantejar si realment s’està a prop de la fi del cicle de pujades de tipus, o si encara veurem episodis de tensió.
En aquest context, Bowman va apostar per pujades de tipus en les pròximes reunions donada l’elevada inflació, mentre que Barking va apostar per pujades de 25 punts bàsics per tal de mantenir certa flexibilitat. En canvi, Bullard va apuntar que no descartaria pujades de 50 punts bàsics per acabar arribant a un tipus màxim situat entre el 5,25%-5,5% el més aviat possible.
Des del BCE, Schnabel va apuntar que els mercats financers podrien estar subestimant la persistència de la inflació i, per tant, una actuació més contundent per part del BCE.
Des de la perspectiva geopolítica, l’administració de Biden estaria preparant una nova ronda de sancions contra Rússia enfocades als sectors de defensa, energia i financer.
A la Xina, el PBoC, el banc central xinès, va mantenir sense canvis els tipus d’interès de referència dels préstecs a 1 i 5 anys, situats al 3,65% i 4,3% respectivament.
A l’Eurozona, la confiança del consumidor del mes de febrer va millorar en línia amb el previst fins a màxims del febrer de l’any passat (data de quan va començar la guerra d’Ucraïna).

El mercat europeu obria ahir amb fortes correccions, reflectint el tancament de Wall Street i els tancaments de l’Àsia –el Hang Seng retrocedia l’1,28% i el Nikeei, el 0,66%.
Pel que fa al mercat de renda fixa, el Treasury a 10 anys arribava a superar el 3,9% (nivell que no es veia des del novembre del 2022) i el bo a 30 anys va escalar fins al 3,94%, provocat com a conseqüència a la dada de sol·licitud de subsidis d’atur, que va superar les estimacions, situant-se per sota del 200.000 individus, fet que marca que el mercat laboral americà segueix a nivells molt elevats, situació que provoca que no es redueixin les pressions inflacionistes en els salaris. A la vegada, també han recolzat aquesta ampliació de rendibilitat les dades de preus al productor de dijous, que van incrementar-se. Aquesta dada és una de les que la Fed segueix molt atentament per les expectatives que la Reserva Federal hagi de pujar més els tipus d’interès o els mantingui en nivells elevats durant més temps, incrementant la probabilitat amb força, situant el rang de tipus a final d’any en el 5-5,5%. Una altra dada rellevant és que seguim veient que la corba de tipus als Estats Units està invertida, així el bo a dos anys cotitza a nivells del 4,68% davant del de 10 anys, al 3,91%, Aquesta dada històricament es considera un signe clar de recessió en breu, tot i que el mercat actualment no ho està cotitzant. Els tipus core europeus també s’han vist afectats per la cotització d’aquests riscos i s’ha vist que el Bund alemany a 10 anys superava la rendibilitat del 2,55%, a França el 2,94% i els perifèrics també l’ampliaven, situant el bo espanyol a 10 anys al 3,52%.

Ahir la borsa americana es va veure impactada per la publicació de la xifra de la inflació majorista i les xifres de l’atur setmanal, que allunyen la fi de les pujades de tipus als Estats Units. Amb la publicació d’aquestes dades el mercat va tornar al pessimisme i Wall Street començava la jornada amb caigudes del 1%. El mercat europeu es va veure impactat pel moviment americà, retallant els guanys amb l’obertura de Wall Street, encara que finalment va acabar la sessió en verd.
Les peticions d’atur setmanal als Estats Units es van situar de nou per sota dels 200.000 individus, en 194.000 concretament, i la referència prèvia era de 195.000, reflectint que la fortalesa del mercat laboral es manté. També es va conèixer l’índex de preus al productor (IPP), que va disminuir respecte al mes anterior, situant-se al 6% interanual. Aquestes xifres han provocat reaccions en el mercat de divises i es van veure moviments de depreciació del dòlar respecte a diferents divises. El canvi amb l’euro va arribar a nivells entorn a 1,065. També va provocar moviments en el deute governamental core. Així, el Bund va superar el 2,50% i el Treasury a 10 anys el 3,87%. Tampoc va deixar indiferent els membres de la Reserva Federal i es va pronunciar la governadora de la Fed de Cleveland, que va dir que ella amb aquestes xifres veu clarament la necessitat de noves pujades de 50 punts bàsics en la propera reunió.
Avui el mercat estarà atent a Europa, a les xifres d’IPC de França i la d’IPP alemanya. Des dels Estats Units destacarà la compareixença de diferents membres de la Reserva Federal, i els índexs de preus de importació i exportació. Pel que fa a resultats empresarials, avui publicaran la companyia de Luxe Hermes Internacional i la francesa Safran, entre altres.

Ahir els mercats europeus van recuperar el terreny perdut dimarts, tancant en positiu a les principals places borsàries.
Va destacar la publicació de la dada de vendes minoristes als Estats Units, les quals van pujar més del que esperava el mercat, demostrant la resistència de l’economia. Les vendes van augmentar un 3% respecte del mes anterior, sent el major augment mensual des del gener del 2022, impulsat per la compra d’automòbils i altres articles de consum.
Des d’Europa es va conèixer la producció industrial del gener, que va situar-se en un 1,1% al desembre comparat amb el mes anterior. La xifra ha estat cinc dècimes per sobre de les estimacions. Així, deixa la producció industrial mitjana de l’any 2022 en el 0,9% a la zona euro i en l’1,9% a la Unió Europea. Tot i la caiguda del desembre, el sector segueix funcionant relativament bé.
Després de la dada de l’índex de preus de consum dels Estats Units aquesta setmana, moderant la baixada de la xifra, que ha provocat que diferents membres de la Reserva Federal es pronunciïn indicant la necessitat de pujades addicionals en els tipus d’interès, recordem que el mercat està descomptant dues pujades addicionals a les ja fetes amb anterioritat, fet que provocaria que els tipus americans poguessin arribar a nivells del 5,25%.
El preu del Brent va seguir per tercer dia consecutiu amb retallades, situant el preu en el rang baix dels 84 dòlars per barril. Ni les retallades de producció de Rússia ni l’informe de l’OPEP, que estimava una demanda superior a la prevista, aconsegueixen contenir les caigudes en el preu del cru.
Avui destacaran les dades sobre el mercat laboral americà, l’índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia i les dades del sector immobiliari amb les xifres de permisos de construcció als Estats Units.

Ahir es va conèixer l’esperada xifra de l’índex de preus de consum (IPC) dels Estats Units, situant-se en 6,4%, una dècima menys que el mes anterior (és la lectura més baixa des de l’octubre del 2021). La xifra ha estat per sota de les expectatives dels analistes, que era de 6,2%. La dada es va publicar previ a l’obertura americana, fet que va provocar que Wall Street desdibuixés les pujades, generant forta volatilitat amb anades i tornades del mercat. La dada americana va provocar incertesa entre els inversors i els analistes sobre quins serien els següents passos de la Reserva Federal sobre els tipus d’interès. També va generar volatilitat en la renda fixa governamental; el Treasury a 10 anys va repuntar fins a nivells de prop del 3,80% i el Bund europeu també va repuntar a nivells per sobre del 2,43%. També es va conèixer la dada definitiva del PIB de l’eurozona, que es va situar en un 3,5% el 2022.
Ahir hi va haver subhasta de lletres del Tresor espanyol a tres i a nou mesos, situant les rendibilitats a nivells rècord, ja que es va col·locar el de tres mesos al 2,52% (per sobre del 2,198% de la subhasta anterior), el nivell més elevat des del juliol del 2012. En les lletres a nou mesos la rendibilitat marginal ha arribat fins al 2,973%. Aquests nivells de tipus van acompanyats d’una demanda molt elevada. Els inversors particulars estan mostrant gran interès per la compra d’aquest tipus de deute atesa la seva elevada rendibilitat.
Avui el mercat estarà atent a l’informe mensual de l’Agència Internacional de l’Energia, i a Europa de cara a principi de la tarda hi haurà la compareixença de la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

Aquesta setmana s’inicia amb pujades de nou als principals mercats, després de la consolidació lateral per sota dels màxims dels principals índexs borsaris la setmana passada, després dels comentaris més agressius de varis membres dels bancs centrals d’ambdós costats de l’Atlàntic. Els sectors més beneficiats la setmana passada van ser el sector de l’energia, amb la recuperació del preu del petroli després de l’anunci de retallada de producció de Rússia. I el sector bancari, amb les previsions de més pujades de tipus per part dels bancs centrals. Els més perjudicats van ser el sector retail i de béns de consum. Ahir obríem el mercat amb la notícia que el Japó designava K. Ueda de sorpresa (antic membre del BoJ) com a nou governador del Banc Central a partir del mes d’abril, provocant moviment a l’alça en el ien, situant el canvi amb l’euro a nivells per sobre de 142, i amb el dòlar per sobre de 132. I els bons locals també van pujar immediatament en conèixer-se la designació.
Ahir es van conèixer les previsions per al 2023 de la Comissió Europea, que sembla que són més encoratjadores. Per a Espanya eleva a l’1,4% el PIB per les perspectives d’expansió, incrementant-se amb respecte a les anteriors, de l’1%, situant l’economia espanyola entre les que més creixeran aquest any.
Seguint la problemàtica geopolítica, es coneix que els Estats Units van derrocar un nou objecte d’origen xinès, i com a conseqüència van anunciar que bloquejaven comercialment sis empreses xineses vinculades a la fabricació de globus.
Aquesta setmana el mercat estarà molt atents a la dada d’inflació dels Estats Units, que coneixerem avui, i el PIB de l’eurozona, en la compareixença de la presidenta del Banc Central, Christine Lagarde, demà.