Ahir es van publicar les estimacions preliminars del creixement del producte interior brut (PIB) alemany. L’economia alemanya en el segon trimestre es va estancar, creixent un 0% intertrimestral. El consum privat és el que va ajudar l’economia alemanya a evitar una prolongació de la recessió hivernal.
En canvi, el PIB d’Espanya del segon trimestre d’aquest any va avançar un 0,4% en comparació amb la dada anterior, després que el consum de les famílies hagi repuntat amb força, tot i l’enfonsament de les exportacions de béns i serveis. A Espanya sembla que el creixement es manté sòlid tot i les pujades dels tipus d’interès a l’eurozona. En termes interanuals, el PIB va alentir el seu creixement a l’1,8%, enfront del 4,2% del trimestre precedent. Pel que fa a la inflació espanyola, aquesta va repuntar un 0,1% al juliol en relació amb el mes anterior i va pujar quatre dècimes la seva taxa interanual, fins al 2,3%, degut, principalment, a la pujada dels preus de carburants i dels paquets turístics lligats a l’estiu.
Pel que fa a França, el PIB ha crescut un 0,5% en el segon trimestre de l’any respecte al primer trimestre. La dada anterior relativa a gener-març s’ha corregit una dècima a la baixa, al 0,1%. D’altra banda, ahir va sortir publicat l’IPC francès que torna a moderar-se aquest mes fins al 4,3% interanual (4,5% al juny), i és el nivell més baix des de febrer de 2022.

Ahir el Banc Central Europeu (BCE) va pujar els tipus 25 pb per unanimitat tal com s’esperava i va portar els tipus de refinançament fins al 4,25%, el nivell més alt des del 2008. De cara als propers moviments, el BCE deixa la porta oberta a noves pujades que dependran de l’evolució de les dades macroeconòmiques. La presidenta del BCE C. Lagarde continua considerant que la inflació encara es manté massa elevada i molt per sobre l’objectiu del 2%, però reconeix una certa desacceleració.
Per la part macroeconòmica, C. Lagarde espera que l’economia es mantingui dèbil, principalment per les males dades a Alemanya. Sobre la inflació, es va mostrar preocupada pels efectes de segona ronda, però també optimista en què aquesta es podria moderar més ràpidament de l’esperat si la transmissió de la política monetària funciona amb èxit.
Les borses europees van rebre positivament el missatge del BCE pujant amb força. L’Eurostoxx 50 va tancar ahir amb una pujada del 2,33%.
Després de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE, l’euro es va depreciar enfront del dòlar fins a 1,0984 dòlars per euro.
Ahir també als Estats Units va sortir publicat el producte interior brut (PIB) del segon trimestre de l’any. L’economia nord-americana va créixer un 2,4% anualitzat en el segon trimestre 2023, enfront del 2% del trimestre anterior. Aquesta dada reobre les esperances en què l’economia nord-americana no entrarà en recessió i aconseguirà un aterratge suau de l’economia. D’altra banda, l’atur setmanal als Estats Units cau al seu nivell més baix des del mes de febrer amb 7.000 peticions menys d’atur que la setmana anterior.

Ahir les borses es van tenyir de vermell a Europa, a excepció de l’Ibex i de l’índex italià (FTSE MIB) en una jornada marcada pels resultats empresarials. L’Eurostoxx 50 va caure un 1,03% i el CAC 40 un 1,35%.
El luxe va arrossegar les borses europees, amb la forta caiguda dimecres de LVMH (-5%), després de publicar resultats. La companyia, tot i augmentar vendes —l’empresa va facturar 42.240 milions d’euros en el primer semestre de l’any (un 15% més respecte a l’any anterior), i va tancar amb un benefici net de 8.484 milions d’euros—, s’ha vist penalitzada per l’alentiment de l’economia nord-americana que és l’única zona geogràfica que no ha crescut (-1%). També destaca en negatiu el retrocés en marge EBIT (-50pb) fins al 27,4% per l’augment en despesa de màrqueting.
Als Estats Units ahir es van publicar les vendes de nous habitatges que mostren un alentiment. Després de l’acceleració al mes de maig, les vendes de cases noves han caigut un 2,5% en comparació amb el mes anterior, fins als 697.000 habitatges. Es tracta de la primera baixada mensual des del mes de febrer. Tot i així, a nivell interanual s’han venut un 23,8% més d’habitatges nous.
A Espanya també va publicar resultats Banco Santander que ha obtingut un benefici net de 5.241 milions d’euros en el primer semestre d’aquest any, un 7% més que el mateix període de l’any anterior, superant les previsions dels analistes.

Ahir el Fons Monetari Internacional (FMI) va elevar lleugerament les seves previsions de creixement mundial per aquest any fins al 3%; el que suposa una millora en 0,2 punts percentuals respecte a la previsió del mes d’abril. De cara a l’any vinent, les perspectives s’han mantingut en el 3%. Aquesta previsió segueix sent dèbil i per sota de la mitja històrica. A Europa l’economia en què l’FMI ha revisat més a l’alça les seves perspectives de creixement és Espanya, que s’espera que creixi un 2,5% aquest any, des de l’1,5% de la previsió anterior. En canvi, per a Alemanya li pronostica recessió amb un creixement del -0,3% per aquest any; 0,2 punts percentuals menys que en l’anterior pronòstic. L’economia per la qual s’espera un major creixement aquest any és l’Índia, amb una perspectiva de PIB de 6,1%.
D’altra banda, ahir va sortir publicada la dada de confiança empresarial: Alemanya ha empitjorat per tercer mes consecutiu. L’índex es va situar en 87,3 en la lectura de juliol, enfront de 88,6 del mes de juny i per sota de les expectatives dels analistes. Sembla que la situació econòmica alemanya empitjora; les companyies manufactureres alemanyes han rebut menys comandes i el sector de serveis, tot i que s’ha debilitat, es troba en una millor situació.
Finalment, als Estats Units va sortir publicada dimarts la Confiança del Consumidor de la Conference Board, que mesura el nivell de confiança dels consumidors en l’activitat econòmica. Aquesta dada ha sortit millor que l’anterior i supera les expectatives dels analistes.
A la Xina ahir les borses van pujar amb força (Hang Seng +4,10% i CSI 300 +2,89%) després de l’anunci del Govern d’adoptar més mesures d’estímul centrades en el consum i l’immobiliari per a compensar la desacceleració econòmica en els pròxims mesos.
Avui els mercats estaran centrats en la reunió de la Reserva Federal i en el missatge que transmeti el seu president J. Powell en la posterior roda de premsa.

Ahir va ser una jornada en què les borses estaven a l’espera de la decisió de tipus de la Reserva Federal (Fed) del dimecres i la del Banc Central Europeu (BCE) del dijous, a més de ser una setmana carregada de resultats empresarials. Microsoft o Alphabet estaran entre les grans companyies en publicar els seus comptes.
Ahir els mercats van romandre més positius als Estats Units que a Europa, en una sessió marcada per la publicació dels índexs de gestors de compra (PMI, per les seves sigles en anglès). El PMI dels Estats Units s’ha alentit en el mes de juliol fins als 52 punts des dels 53,4 registrats al juny, i es troba en el seu nivell més baix dels últims cinc mesos. L’activitat econòmica nord-americana continua expandint-se, però l’activitat s’ha afeblit respecte als mesos anteriors pel menor repunt en els serveis, al mateix temps que la indústria es va mantenir estable en la producció. A l’eurozona el PMI compost, que mostra com es comporta l’activitat privada, es va deteriorar més de l’esperat i va baixar fins al nivell de 48,9 (per sota de 50 aquest indicador anticipa contracció econòmica). Per l’eurozona, aquesta dada de juliol és la lectura més baixa des de desembre i ha estat pitjor del que esperava el consens dels analistes (que esperava una dada de 49,7).
A nivell de divises, ahir l’euro va reaccionar a la dada del PMI depreciant-se respecte al dòlar per tancar en l’1,1081 respecte a l’1,1116 dòlars per euro que va tancar divendres, descomptant que una major debilitat econòmica portarà el Banc Central Europeu a finalitzar abans la seva política de pujades de tipus d’interès.
El bo alemany a 10 anys ahir també va reaccionar estretint quasi 5 punts bàsics des del 2,465% fins al 2,419%.

Tanquem la setmana amb dubtes, prèvia a la cita dels grans bancs centrals. Després d’anades i tornades de les previsions de si hi haurà o no pujades de tipus, per part de la FED al juliol, després de l’excel·lent dada d’inflació, canviant el tarannà de nou amb la publicació de les dades del mercat laboral, res està clar per la pròxima reunió de la Reserva Federal, prèvia a l’aturada estival. Després d’un any des de la primera pujada de tipus del Banc Central Europeu en més d’una dècada, no està encara clar quan es produirà la darrera pujada. El mercat espera que el pròxim 27 de juliol la institució pujarà de nou els tipus, 25 punts bàsics, arribant així a situar els tipus fins al 3,75%. Els dubtes estan en l’actuació a partir d’aquesta cita, caldrà estar molt atent al discurs de premsa de la presidenta, Christien Lagarde, que realitzarà després de l’anunci de tipus.
Ahir des d’Àsia es va conèixer la inflació del Japó, que contraresta respecte a la gran majoria de països desenvolupats que estan lluitant perquè la xifra baixi. La xifra japonesa segueix repuntant; juny va pujar fins al 3,3% interanual, una dècima més elevada que el mes anterior, però per sota del 3,4% a l’abril. La part subjacent, que exclou aliments frescos i l’energia, es va situar una mica més elevada, en nivells de 4,2%.
Els resultats empresarials segueixen marcant molt el rumb de les borses, ahir van publicar des dels Estats Units American Express, entre altres, i a Europa va destacar Thales, companyia francesa de desenvolupament de sistemes d’informació i serveis per al mercat aeroespacial, defensa i seguretat. També es va conèixer els resultats de la companyia espanyola Logista. La setmana següent publicaran les grans tecnològiques americanes Amazon, Google i Microsoft.

Ahir les borses europees van acabar tancant amb lleugeres pujades a les principals places. Wall Street va cotitzar mixt a l’inici de la jornada, l’índex més perjudicat va ser el Nasdaq que va arribar a cotitzar amb caigudes superiors a l’1%, destacant la caiguda de Tesla després de la presentació de resultats, i de Netflix que va presentar uns bons resultats, perquè va créixer un 16% respecte al mateix període, però va decebre al mercat en vendes i previsions de subscripcions pel pròxim trimestre. Això li va impactar molt en cotització ahir. L’altra companyia que va perjudicar fortament al Nasdaq va ser Tesla, que va decebre en marges, tot i que les seves previsions van ser superiors als analistes, però no va ser suficient per mantenir-se en verd durant la jornada del dijous.
La dada macroeconòmica estrella ahir als Estats Units va ser de nou la dada del mercat laboral, la xifra de peticions inicials de subsidis va caure fins als 228 mil. És la dada d’atur setmanal més baixa des de mitjans de maig. Des d’Europa, ahir vàrem conèixer els preus de producció (IPP) d’Alemanya que s’aproxima a la deflació, situant-se en un 0,1% interanual al juny enfront del 0% que s’esperava.
En aquest context el mercat de la renda fixa va veure moviments, el bo americà a 10 anys va ampliar la seva rendibilitat superant el 3,80%, arribant a cotitzar per sobre del 3,85%. El deute europeu es va mantenir entorn dels nivells dels darrers dies.
Pel que fa a la divisa, amb la publicació de les dades del mercat laboral americà, marcant mínim des de maig, va animar la divisa americana que va recuperar terreny perdut els darrers dies, i va cotitzar a nivells lluny de l’1,12 viscut els dies precedents, cotitzant a nivells de l’1,113.

Ahir els mercats europeus van tancar mixtos i van destacar el bon comportament de l’índex britànic, gràcies a les bones dades publicades. La dada d’inflació britànica es va desaccelerar i va provocar caigudes de la lliura i dels rendiments dels bons. Així, la borsa britànica va aconseguir tancar, pujant un 1,8%.
De les dades macroeconòmiques d’ahir, una de les més rellevants va ser la inflació subjacent de l’eurozona, en línia amb la dada preliminar coneguda fa tres setmanes, que se situa en la dada més baixa des de gener del 2022. La dada subjacent torna a trencar la ratxa positiva i va pujar una dècima per sobre de la dada prèvia. La dada no reflecteix les divergències que hi ha entre països: Luxemburg té una taxa de l’1% interanual, Bèlgica i Espanya 1,6% ambdós casos. Per contra, Hongria presenta una dada del 19,9%, Eslovàquia de  l’11,3% i República Txeca un 11,2%. La dada de l’ eurozona segueix sent molt més elevada que la pretensió del Banc Central Europeu, que és del 2%. Aquesta dada trenca el to menys agressiu dels comentaris del membre Itàlia que el dimarts a la reunió de governadors celebrada a la Índia. La dada d’inflació britànica va caure força i se situa en un 7,9% al juny des de 8,7% interanual, i és la lectura més baixa des de maig del 2022, i la primera sorpresa a la baixa des de fa cinc mesos.
Amb la publicació de la dada d’IPC europea, l’euro es va girar, i es va depreciar després de diversos dies cotitzant per sobre de l’1,12, baixant la cotització a nivells d’1,119.
En renda fixa, els bons core es van mantenir en nivells el bo alemany a 10 anys va mantenir-se en nivells de 2,37% i l’americà segueix en nivells per sota del 3,8%.

Ahir vàrem conèixer de nou resultats de la banca americana. Aquest cop van publicar Bank of America i Morgan Stanley. Les dades van animar els mercats, i van contagiar la banca europea. També es van conèixer les dades de Novartis, que van sorprendre molt positivament els mercats, amb un benefici net de 4.104 milions d’euros; xifra que representa quasi un +18% respecte a l’any anterior, i va anunciar un pla de recompra d’accions, que va ser molt ben recollit en borsa. Amb tots aquests inputs empresarials, les principals borses europees van aconseguir trencar la ratxa de l’inici de la setmana i tancaven en verd. Ahir es va celebrar la Reunió de Ministres de Finances i Governadors de Bancs Centrals del G20 a la Índia i va destacar la intervenció del membre italià del BCE, Ignazio Visco, que va relaxar el to més dur de les darreres intervencions del BCE, mostrant-se optimista respecte a la inflació, considerant que els preus cauran abans del previst. També s’espera la caiguda en la taxa subjacent, degut a la caiguda dels preus de l’energia. Aquests comentaris van portar que la rendibilitat dels bons europeus es relaxessin, així el Bund a 10 anys ahir va cotitzar a nivells de 2,37%. El canvi euro dòlar es manté en nivells superiors a l’1,12.
Pel que fa a les dades macroeconòmiques, van destacar les vendes minoristes dels Estats Units, tot i que van pujar molt modestament. La lectura positiva va ser que la dada segueix pujant, tot i que el creixement del segon trimestre ha estat més dèbil, un 1,2% analitzat. El motiu de la debilitat van ser en part la caiguda de l’1,4% intermensual de les vendes de gasolineres i un 1,2% en les vendes de materials de la construcció.

Els mercats europeus van obrir ahir amb dubtes, finalment. Només l’índex espanyol va aconseguir mantenir-se sense caigudes, gràcies al bon comportament de Grifols, i del sector d’oci amb companyies com Melia i Amadeus. L’optimisme de l’obertura dels Estats Units no va aconseguir contagiar a Europa, que va tancar els principals índexs en negatiu, destacant les caigudes de l’índex francès.
Iniciem la setmana prèvia als bancs centrals, bastant orfe de dades clau macroeconòmiques, després de la publicació de la inflació i l’IPC dels Estats Units. Ahir va destacar des d’Àsia la dada de la Xina del PIB del 2 trimestre del 2023. La dada va decebre el mercat, donat que va créixer a menor ritme de l’esperat. Les vendes al detall es van desaccelerant més de l’esperat. En positiu es va conèixer la producció industrial i la inversió en actius fixos. Per aquesta setmana els mercats focalitzaran l’atenció en la dada d’IPC d’Eurozona. El dijous el protagonisme tornarà als Estats Units amb les dades del mercat laboral, amb les peticions de subsidi.
La dada més fluixa de la Xina va tenir un impacte en les commodities, destacant la caiguda del Brent que va tornar a cotitzar en nivells per sota dels 79 dòlars el barril.
Aquesta setmana en to empresarial destacarà avui els resultats de Bank of America o Morgan Stanley, que després de la publicació dels altres grans bancs a finals de la setmana amb un to bastant positiu, sobretot els resultats de JP Morgan que van sorprendre molt positivament tenint en compte que el trimestre incloïa l’adquisició de First Republic Bank, el to menys positiu ho va presentar Citigroup que va presentar dades menys favorables. Demà destacarà la publicació de Tesla i Netflix entre altres.