Després del Banc Central Europeu li va tocar el torn al Banc de Japó, que segons el previst i anant a la inversa de la resta d’economies desenvolupades, va deixar els tipus d’interès inalterables en el -0,10%. Tot i així, l’economia nipona va presentar un IPC subjacent del 3,4%, tres dècimes per sobre de les estimacions.
Continuant amb dades macroeconòmiques, a Europa també vam conèixer l’evolució de preus de diverses zones geogràfiques. L’IPC de França va repuntar més del pronosticat pel consens, al contrari d’Espanya, on es va observar certa desacceleració en la pujada de preus gràcies a la correcció de l’energia. A Alemanya, en canvi, la inflació es va tensionar encara més ja que l’IPC va marcar un 10,4%.
D’altra banda, el PIB del tercer trimestre de la principal economia europea es va apuntar un avenç del 0,3%, quan s’esperava un retrocés del 0,2%. Aquesta dada deixava el PIB interanual en un 1,1%, de moment esquivant la recessió.
En l’esfera empresarial, la temporada de resultats va continuar amb noms com Airbus, Chevron, Exxon Mobile i BBVA, entre altres. Cal destacar la caiguda en les accions d’Amazon, que van caure a doble dígit després de presentar uns beneficis més febles de l’esperat. Mentrestant, Elon Musk donava per completada l’adquisició de Twitter, prenent com a primera mesura l’acomiadament de l’alta direcció.
Pel que fa a l’evolució de les borses europees, el to era generalment pessimista, amb l’Euro Stoxx-50 lluitant per recuperar la barrera dels 3.600 punts. Per últim, l’eurodòlar es va tornar a depreciar situant-se per sota de la paritat després del repunt puntual que va presentar dies previs a la reunió del BCE.

Tal com esperava el consens, en la reunió d’ahir el Banc Central Europeu va augmentar els tipus d’interès en 75 punts bàsics, situant els tipus de facilitat de dipòsit en 1,50% i els tipus de facilitat marginal de crèdit en el 2,25%. D’aquesta manera, la institució intentarà que el sistema financer dreni el diner circulant a l’economia per combatre la inflació, situació que es preveu que no se solucioni ràpidament, ja que en els seu discurs Lagarde va fer èmfasi que els preus es mantindran alts durant un període llarg. Les decisions es continuaran prenent en un enfocament de reunió a reunió a mesura que es vagi coneixent l’evolució de les dades macroeconòmiques. Les borses europees van reaccionar en to mixt i l’Euro Stoxx-50 va tancar pràcticament pla.
Als Estats Units va destacar la publicació del PIB del tercer trimestre, el qual va sorprendre amb una alça del 2,6%, dues dècimes per sobre de les previsions. El creixement va estar impulsat per efectes com la reducció del dèficit comercial, l’augment de la despesa del consumidor, la inversió fixa i la despesa pública. Aquesta dada, unida a la positiva evolució en les noves peticions de subsidi d’atur, va ajudar a impulsar Wall Street. L’excepció era el Nasdaq, que retrocedia gairebé un 1% a mitja sessió en una davallada parcialment explicada pel fort cop rebut a l’acció de Meta (antiga Facebook), que queia més d’un 20% després de publicar uns resultats trimestrals decebedors.

L’Euro Stoxx-50 va aconseguir tancar el dia per sobre dels 3.600 punts amb una variació diària del +0,55%. Les empreses alemanyes van ser les que més van impulsar les borses europees, ja que el DAX va finalitzar amb una alça d’un punt percentual.
A mitja sessió a Wall Street els índexs americans presentaven comportaments molt dispars, mentre el Dow Jones i l’S&P-500 presentaven augments moderats, el Nasdaq cotitzava en negatiu i el Russell-2000 de petites i mitjanes empreses s’apuntava un 2% amunt.
El motiu d’aquesta disparitat s’explica per la temporada de resultats trimestrals. Alphabet i Microsoft van arrossegar a la baixa amb caigudes de les seves accions de prop d’un 6% degut a decebedors informes de vendes. En canvi, el gegant de pagaments Visa pujava més d’un 5% gràcies a superar les estimacions de beneficis.
La campanya continuarà avui amb noms de gegants com Mastercard i McDonald’s, així que és previsible que la volatilitat i els forts moviments en les accions continuïn durant les properes setmanes.
Pel que fa a la renda fixa, la possibilitat que la Fed desacceleri el ritme de pujada de tipus d’interès, la ja palpable desacceleració econòmica i la possibilitat que Biden acabi negociant amb Putin sobre la guerra a Ucraïna va calmar els rendiments del deute públic.
Per últim, el parell eurodòlar presentava un moviment de forta apreciació de la moneda única, que va situar el tipus de canvi lleugerament per sobre de la paritat.

Els resultats empresarials trimestrals van impulsar les borses un dia més, augmentant gairebé un 2% a les dues bandes de l’Atlàntic en horari de tancament europeu. Gegants com Coca-Cola i General Motors van superar les expectatives dels analistes, mentre els plats forts de les tecnològiques com Google i Microsoft s’esperaven un cop tancada la sessió americana.
Entrant a concretar el comportament de la renda variable, l’Euro Stoxx-50 es va apuntar un 1,62% gairebé acariciant els 3.600 punts. Els principals impulsors d’aquest increment van ser les companyies de França i els Països Baixos, que van escalar prop del 2%.
D’altra banda, Wall Street mostrava comportaments alcistes però més dispars, destacant l’índex Nasdaq i el Russell-2000, que cotitzaven un 1,96% i un 2,75% amunt, respectivament. Al calendari econòmic van destacar la publicació de l’índex Ifo de confiança empresarial a Alemanya, el qual va sorprendre positivament en situar-se un punt per sobre del que esperava el consens, com també l’índex de confiança del consumidor de The Conference Board dels Estats Units, que va tenir un resultat decebedor. Per últim, en el terreny polític l’entrada de Rishi Sunak com a nou primer ministre del Regne Unit va ser ben rebuda pels mercats financers i va ajudar a calmar les rendibilitats del deute. El principal repte de Sunak serà el de restaurar la confiança perduda en l’anterior mandat.

Iniciem una setmana en què el BCE serà el protagonista en l’esfera de la política monetària, ja que la institució haurà de decidir la magnitud de la propera pujada de tipus d’interès, que recordem que actualment se situen en 125 punts bàsics. En el terreny empresarial també hi hauran novetats, ja que després del tret de sortida del sector bancari, presentaran resultats trimestrals gegants estatunidencs com ara Microsoft, Amazon, Apple i Tesla, grans catalitzadors del mercat i sobretot de l’índex Nasdaq.
Entrant a comentar la sessió d’ahir, va ser destacable la gran davallada en els mercats xinesos afectats per la consolidació del poder del Partit Comunista, ja que en els últims anys ha tingut mà dura amb les grans empreses tecnològiques, com Alibaba o Tencent. Alhora, també es van publicar diverses dades macroeconòmiques, de les quals destaquem un creixement del 3,9% en el PIB, un augment en l’índex de producció industrial del 6,3% i una taxa d’atur del 5,5%. A Europa els índexs van rebotar amb força tot i que les publicacions de PMI de diverses regions del continent van apuntar una desacceleració pitjor que l’esperada. L’Euro Stoxx-50 va tancar el dia amb un increment de l’1,48%, superant la barrera dels 3.500 punts.
D’altra banda, als Estats Units el sentiment també era optimista a mitja sessió, però els guanys més moderats. Tot i la mala dada en el PMI manufacturer i de serveis, els inversors van cotitzar la possibilitat que la Fed pugui desaccelerar el ritme de pujades de tipus cap a final d’any.

Finalment dijous Liz Truss, la premier del govern britànic, presentava la seva renúncia enfront de la residència de Downing Street. Enrere deixa 45 dies de lideratge, ni un mes i mig, el govern més curt de la història del Regne Unit, tot i haver viscut un dels esdeveniments més rellevants del país: la mort de la sobirana Elisabet II, la qual ens deixava tres dies després de donar la seva benvinguda a qui, en aquell moment, era la nova primera ministra. Truss va arribar al govern substituint Boris Johnson. El caos i la indignació de la ciutadania envers les noves polítiques de la primera ministra feien pensar que el seu mandat no seria gaire llarg. Després que la setmana passada fes fora el seu ministre de Finances, va ser l’ultima escala al preci­pici.
Pocs dies després d’assumir el càrrec, Liz Truss va anunciar un paquet de mesures econòmiques que van tensar els mercats financers fins al punt de portar a la seva divisa, la lliura esterlina, a mínims de 37 anys. Entre aquestes mesures s’incloïa eliminar la taxa del 45% de l’impost sobre la renda que paguen les persones que guanyen més de 150.000 lliures esterlines l’any. També va anunciar una retallada de la taxa bàsica de l’impost sobre la renda del 20% al 19% i la polèmica eliminació de topall dels incentius o bonificacions salarials als banquers. Truss va intentar rectificar tirant enrere la gran majoria d’aquestes mesures econòmiques i fent fora el seu ministre de Finances, però res ha servit per evitar la fi del seu curt mandat.
Pel que fa al comportament i nivell del selectiu britànic, el FTSE-100, ja registra pèrdues de l’any en més d’un 6%. Recordem que aquest selectiu era l’únic d’Europa i de gran part dels mercats mundials que aconseguia mantenir-se en positiu. Tot i això, manté la diferència amb la resta de selectius europeus, que registren pèrdues de l’any entre el 15% i el 20%.

Continua el caos al Regne Unit amb la dimissió de la ministra de l’Interior, la qual cosa suposa un nou cop per a la primera ministra, Liz Truss, i una escalada de tensió per a la Premier. És la segona marxa en un sol mes de govern i més del 15% dels seus diputats ja han firmat per demanar el cessament de Truss. Finalment, ahir al migdia Truss va presentar la seva dimissió després de 44 dies al càrrec.
Pel que fa al mercat de la renda fixa, sembla que després de la volatilitat viscuda durant tots aquests mesos ha tornat a la normalitat. El bo dels Estats Units, el Treasury a 10 anys, la referència mundial del mercat del deute, marcava ahir màxims de rendibilitat no vistos des de l’octubre del 2008, en plena crisis de Lehman Brothers, quan tocava el 4,1% de mitjana.
En el context dels mercats de valors, els inversors que eren més positius pel bon inici de setmana dels mercats dimecres topaven de nou amb la realitat i veient com, per enèsim cop aquest any, l’esperat rebot no arribava i no era més que una petita pujada dels mercats, aquesta vegada deguda a l’inici de la temporada de presentació de resultats del tercer trimestre.
Per últim, en el mercat de les divises, l’unça d’or registrava un lleuger repunt que feia que s’allunyés dels mínims, en un any en què el metall preciós daurat vivia una de les èpoques més baixistes des del 2013.

L’augment del rendiment dels bons dels Estats Units ha aportat volatilitat al mercat de valors, que després de dues sessions de guanys veia com els inversors començaven a dubtar d’aquest optimisme recent. Dins del context de la presentació de resultats trimestrals del tercer trimestre, li tocava el torn a Netflix, que era especialment analitzat amb lupa després que les últimes dues presentacions de resultats hagin estat dolentes, registrant pèrdues. Aquesta vegada no era així i la creadora de continguts publicava com el seu número de subs­criptors creixia més del previst pels analistes. Aquests resultats feien que el valor de l’acció registrés una pujada del 15%. Els següents a fer públics els seus comptes eren Tesla i IBM.
En aquest context, el Treasury a 10 anys pujava al seu nivell més alt des de mitjan 2008 després que les dades mostressin una caiguda del 8,1% al setembre en els habitatges iniciats. La nova construcció residencial va caure i això els inversors s’ho prenien com un senyal que l’economia s’està desaccelerant.
Pel que fa al preu del cru, pujava un 1,5% i seguia la tendència que es marcaven els analistes de pujades del preu de la matèria primera després de les novetats procedents de la Xina amb les declaracions del president, Xi Jinping, i el seu suport a l’economia xinesa, fet que es traduïa en una previsió d’augment de la demanda del cru.

Continua la temporada de resultats empresarials del tercer trimestre amb Netflix, Johnson & Johnson i Goldman Sachs, després que el sector bancari i Pepsico hagin deixat un bon regust de boca al mercat. En especial Netflix és el que més ganes té de realitzar la presentació, volent trencar la ratxa de dos trimestres de pèrdues amb la publicació d’aquests resultats.
El mercat continuava mantenint el color verd iniciat dilluns passat, en espera de  conèixer nous resultats empresarials i també altres dades macroeconòmiques.
Per la seva banda, pel que fa al Regne Unit, la lliura esterlina continua perdent valor, gairebé un 2%, degut al canvi de decisions al país britànic en el pla fiscal, reduint part de la necessitat d’un augment agressiu dels tipus d’interès per part del Banc d’Anglaterra. Les accions europees pujaven gràcies a aquestes novetats i seguint l’estela de Wall Street. A més a més, el nou ministre de Finances del Regne Unit, Jeremy Hunt, va desfer el pla econòmic muntat per la primera ministra, Liz Truss, el qual va provocar una pèrdua de confiança dels inversors.
En clau energètica, els membres de la Unió Europea encara estan lluny d’identificar les solucions comunes a la crisi energètica. Els països de la Unió Europea segueixen en desacord sobre com abordar la qüestió. Alguns països com Espanya volen que es limiti el preu del gas natural i del petroli, i altres països com Finlàndia i Eslovàquia s’oposen a les subvencions directes.

Inici de la setmana amb els ànims pels núvols. Els mercats pujen amb força, en especial a l’obertura de Wall Street, que iniciava sessió amb el Nasdaq per sobre del 3% i l’S&P-500 per sobre del 2,5%. L’input que donava aquesta empenta als mercats tan esperada pels inversors era el banc nord-americà Bank of America, un dels majors prestamistes dels Estats Units. Aquest, en la presentació de resultats del tercer trimestre de l’any, situava els seus números per sobre de les expectatives gràcies a uns majors ingressos nets per interessos vinculats a la pujada dels tipus d’interès.
En aquest context, aquesta setmana més de seixanta empreses de l’S&P-500 presentaran resultats, entre les quals Netflix, Procter & Gamble Company i Goldman Sachs. Així doncs, amb els comptes presentats per totes aquestes companyies, als inversors els servirà de termòmetre per saber com de prop tenim la recessió, indicada per les dades macroeconòmiques publicades, les quals són conseqüència directa de la política monetària agressiva que estan duent a terme els principals bancs centrals del món, amb l’objectiu de combatre la inflació.
Canviant de context geogràfic, el Regne Unit continua sent motiu de notícia. S’acumulen les setmanes en què veiem com el país britànic és un focus de tensió, i l’última és la que es titula com la gran marxa enrere de la primera ministra del Regne Unit, Liz Truss. Ahir, el nou canceller d’Hisenda, Jeremy Hunt, ha anunciat que l’executiu desfarà gairebé completament l’ambiciós pla de rebaixes fiscals avançat el 23 de setembre passat: d’una retallada d’impostos que es taxava en gairebé 45.000 milions de lliures l’any a pujar gravàmens i retallar la despesa.