Ahir les borses europees iniciaven la setmana amb un to lleugerament optimista. Aquesta setmana tothom estarà atent a la decisió de tipus de la Reserva Federal que coneixerem demà. Els experts estimen amb una probabilitat elevada que el Banc Central americà no apujarà el rang de tipus aquesta vegada, mantenint així el rang de 5,25%-5,50%, tal com va fer la setmana anterior el BCE, aturant la senda després de 10 pujades consecutives. 

Les borses segueixen cotitzant amb dubtes, sensibles a l’evolució del conflicte a l’Orient Mitjà, després de les notícies que es van conèixer el cap de setmana de l’inici d’una invasió terrestre de Gaza per part de l’exercit israelià, i l’impacte que això pot tenir en el preu del cru i consegüentment en el creixement mundial. Durant la jornada d’ahir el preu del cru va patir caigudes, ja que encara no es va veure impactat per la invasió iniciada. 

Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir va destacar l’evolució de les dades a Europa. Així, vàrem conèixer la inflació de la potència germànica, que es relaxava a nivells no vistos des de l’agost del 2021, concretament un 3,8% interanual, fet que va permetre que l’IPC de l’eurozona se situés en un 3% interanual, molt a prop de l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%. La dada més fosca va ser el PIB d’Alemanya, que va caure fins al 0,1% intertrimestral, i es van revisar a la baixa les dades anteriors. No es va informar dels detalls del que va perjudicar més, però es va avançar que en contra d’altres països europeus, el consum de les llars va ser inferior.

Ahir tancàvem la setmana molt focalitzats en les dades de PIB d’Espanya, que van sorprendre en superar les previsions, situant-se en un +1,8% interanual. Tal com es va observar dijous amb el PIB americà, el que suporta el fort creixement del PIB és el consum, concretament de les llars, que s’ha mantingut en expansió intertrimestral de l’1,4%. L’altra clau del dia va venir dels Estats Units, el deflactor PCE de setembre. La dada no va sorprendre i es va situar, segons les previsions, en un 3,7%. També es va conèixer la xifra de confiança del consumidor de la Universitat de Michigan.

En el mercat de divises, l’euro obria novament depreciant-se enfront del dòlar. D’altra banda, cal destacar el moviment del franc suís, que està sent una de les divises que més s’estan beneficiant de l’increment dels riscos, amb les tensions geopolítiques entre Israel i Hamas, actuant com a divisa refugi, així com ho han fet altres actius com l’or. 

En to empresarial per tancar la setmana als EUA es van conèixer xifres d’Aon, Caterpillar, Chevron o Exxon. A Europa ahir va destacar la recollida dels beneficis de Sanofi, que van baixar les vendes un 4,1%, i el benefici per acció va caure fins a 2,55 euros enfront dels 2,63 que esperaven els analistes, fet que va provocar caigudes de doble dígit. Des d’Espanya va destacar la bona acollida dels resultats de Caixabank, gràcies a la millora del benefici net, situant-se en un +48,2% respecte a l’any anterior. Per contra, la matriu de British Airways i Iberia, IAG, va presentar uns resultats que no van convèncer.

Ahir hi va haver l’esperada reunió de política monetària del BCE. L’organisme va complir les expectatives i deixava els tipus sense canvis per primer cop des de l’any passat. La presidenta, Christine Lagarde, va indicar en el discurs que era aviat per parlar de retallades dels tipus i que la durada dels tipus restrictius dependrà de l’evolució de les dades macroeconòmiques i inclús no descarta que hi pugui haver augments addicionals en cas de ser necessari. El mercat de renda fixa europeu no va esperar a reaccionar i va relaxar-se, baixant els nivells, situant el bo alemany al 2,84%, i als perifèrics Espanya cotitzant per sota del 4% i Itàlia prop del 4,8%.

Pel que fa a dades macroeconòmiques, les xifres americanes van tornar a sorprendre, mostrant novament fortalesa. Es va publicar el PIB del tercer trimestre de l’economia americana i va superar les estimacions, concretament situant-se al 4,9%, més que doblant la dada anterior, que va ser de 2,1%. De la dada va destacar sobretot la despesa dels consumidors, que va repuntar amb força, pujant un 4% anualitzat al tercer trimestre, mostrant que tot i la inflació el consum americà es manté elevat. La reacció normal hauria estat que els analistes estimessin que la Fed es veuria forçada a apujar novament els tipus, però no va ser aquesta, sinó que van pesar més les dades recents d’inflació, el deflactor del consum personal, que va situar-se pròxim al desitjat 2%, concretament al 2,4%.  També es van publicar dades del mercat laboral dels Estats Units, que es va mantenir en nivells baixos.

Avui tota l’atenció la tindrà la reunió del Banc Central Europeu, de política monetària, pels volts de les 14 hores a Andorra, i posteriorment la presidenta, Christine Lagarde, compareixerà en roda de premsa. El mercat descompta que aquest ocasió serà el primer mes, des del juliol del 2022, que aturarà la senda de pujades. Tot i que la inflació encara no està en els nivells que espera l’organisme, del 2%, ja que la darrera dada es va situar per sobre del 4%.

Ahir va ser el torn del Banc del Canadà, que va mantenir els tipus en el 5%. Per segona vegada consecutiva no apujava els tipus, tot i que deixava la porta oberta a un possible ajust addicional encara que el creixement econòmic sigui més feble. La pausa era esperada pel mercat, la incògnita és fins quan es mantindran aquests nivells més restrictius.

El Nasdaq ahir va cotitzar amb la reacció del mercat sobre els beneficis que vàrem conèixer dimarts de les grans tecnològiques americanes. A Microsoft el mercat el rebia en positiu, després que augmentés un 27% els guanys, impulsat per la intel·ligència artificial. A l’altra banda hi havia Alphabet, que va decebre atès que el negoci del núvol no van aconseguir els ingressos estimats i el mercat la va castigar amb força, caient més d’un 9%. Seguint amb el to empresarial, ahir va destacar la forta caiguda de la companyia francesa especialitzada en serveis de pagament Worldline, que va caure quasi un 60%, després que anunciés rebaixa de les previsions d’augment d’ingressos per al 2023 i la recent desacceleració vista en particular al mercat alemany.

Ahir les borses europees tancaven novament en positiu. L’IBEX seria l’excepció, marcant així la cinquena sessió en vermell. El sector més perjudicat va ser el financer per l’acord entre PSOE i Sumar de mantenir l’impost especial a la banca. Per contra, l’índex europeu més beneficiat va ser el CAC, gràcies a la bona acollida dels resultats d’Hermes, que va arrossegar el luxe francès en general.

Els mercats ahir van estar molt atents a la compareixença de la presidenta del BCE, Christine Lagarde. Dels comentaris s’extreu que la probabilitat que l’organisme monetari torni a apujar els tipus d’interès demà és cada cop menor. Seria el primer cop des del juliol del 2022 que no ho faria.  Després del discurs de la presidenta s’ha vist una reacció als mercats de renda fixa i en el de divises. L’euro es va depreciar, trencant els nivells d’1,06. La renda fixa europea també va viure una jornada de contracció i el Bund alemany fins i tot va arribar a cotitzar en nivells per sota del 2,80%.

Des de la banda macroeconòmica, ahir va destacar la xifra de PMI de l’eurozona, que va sorprendre a la baixa, situant-se en 43, nivell bastant per sota del 50 (que diferencia l’expansió de la contracció). També es va conèixer la dada d’atur del Regne Unit, que va indicar un refredament molt lleuger de l’economia, que amb les xifres de PMI anteriorment conegudes no dona peu que el Banc d’Anglaterra en la pròxima reunió pugui aturar la senda de pujades de tipus. A tancament de Wall Street es van conèixer els resultats de dues de les grans tecnològiques americanes.

Les principals borses europees van aconseguir tancar en positiu, després de molts dies de correccions. Van obrir novament amb caigudes i dubtes, però durant el dia el sentiment va millorar i l’Eurostoxx tancava pujant el 0,40%, i el CAC, el 0,50%. Per contra, l’IBEX perdia el nivell dels 9.000 punts, marcant la quarta sessió de caigudes consecutiva, destacant les del sector comunicacions. Cellnex va caure el 2,35% després de la baixada de valoració de dues firmes d’anàlisi i la substitució del director financer. Per contra, el sector de consum va ser un dels pocs que van aguantar en verd gràcies al bon comportament d’Inditex, que va pujar quasi un 2%.

El mercat de la renda fixa ahir va viure amb molta volatilitat, destacant el clar repunt de rendibilitat durant el matí, en què el bo americà a 10 anys va superar una estona el 5%, tot i que després durant el dia es va relaxar i es va desdibuixar el nivell i es va situar en nivells prop del 4,85%. La mateixa tendència es va veure a Europa, destacant el repunt del Bund, que es va apropar molt als nivells màxims de les darreres setmanes del 3%, però també va tornar als nivells de cotitzacions de divendres, prop del 2,85%.

Aquesta setmana els mercats estaran molt pendents de la reunió que mantindrà el Banc Central Europeu que es produirà dijous, on s’espera que anunciï si hi ha canvis en la política monetària. En la darrera reunió, al setembre, la presidenta, Christine Lagarde, va anunciar que la fi de pujades de tipus podria estar a prop, tot i que va pujar 25 punts bàsics addicionals.

Els mercats europeus van obrir la darrera jornada de la setmana clarament en negatiu, després dels tancaments previs de Wall Street en vermell i de l’Àsia. La borsa xinesa tancava la setmana amb caigudes d’un 3,5% a Shenzhen. Les borses europees van cotitzar les paraules del president de la Reserva Federal ahir, atès que la compareixença es va dur a terme dijous amb les borses ja tancades. Jerome Powell va indicar que se segueix observant fortalesa de l’economia americana i la resistència de les dades determinarà les properes actuacions de la Fed, i que no es descarta la necessitat d’apujar addicionalment els tipus, fet que va provocar una reacció directa en la renda fixa, amb el repunt dels tipus governamental arribant el bo a 10 anys quasi a tocar el 5%. En to macroeconòmic, es va conèixer la xifra de l’IPC del Japó, que es va moderar per primera vegada en tres mesos, situant-se en un 2,8% interanual al setembre, pel constant augment del preu dels aliments. Es manté per sobre del nivell objectiu del Banc del Japó, que és d’un 2%, com el del Banc Central Europeu i la Reserva Federal. Des d’Europa es va conèixer la inflació majorista d’Alemanya, que baixa a un nivell molt fort, de les majors caigudes viscudes a la història. Concretament, va caure un 14,7% i no s’observava una xifra tan abrupta des del 1949. La setmana vinent el mercat estarà atent a l’actuació dijous del Banc Central Europeu i la decisió de tipus. I amb les declaracions del president de la Fed dimecres, que podria avançar cap a on anirà la decisió de tipus a la reunió prevista a final de mes.

Ahir vàrem tornar a tenir una jornada en què es van imposar les vendes a les principals borses europees, tot i que matisen la caiguda. L’Eurostoxx tancava caient quasi un 0,40%, i només va aguantar en positiu el sector de tecnologia i consum no cíclic. Els sectors més perjudicats van ser salut, consum cíclic i energia. Ahir a Europa va destacar la caiguda de la borsa de Suïssa, que va tancar caient per sobre del 2%, arrossegada per la publicació de resultats de la farmacèutica Roche Holding, que va caure un 5%. Seguint amb el to empresarial, ahir es va iniciar la temporada de resultats a Espanya, amb la publicació de Bankinter. Les xifres que va presentar van sorprendre el mercat, guanyant un 59% més en el tercer trimestre comparat amb el mateix període de l’any anterior. Wall Street va acollir molt bé els resultats de Netflix, cotitzant a doble dígit de pujada, després de conèixer que els resultats van millorar, però sobretot que el nombre de subscripcions superaven amb força les expectatives dels analistes. En contra, vàrem veure la companyia Tesla, en què els resultats no van complir el que esperaven els analistes i va cotitzar als parquets amb caigudes intenses. Ahir el focus macroeconòmic es va centrar en les dades del mercat laboral americà, que es van situar per sota de mínims des del març, concretament en 198.000 peticions d’atur. La dada va superar les expectatives dels analistes, que n’esperaven 212.000. Feia molts mesos que la dada no se situava per sota dels 200.000. Les dades del mercat immobiliari van sortir per sobre de les estimacions.

Les borses europees tancaven novament en negatiu. Les pors que el conflicte de l’Orient Mitjà empitjori després del bombardeig d’un hospital a Gaza van pesar en els sentiment dels inversors. Va tenir un impacte directe als mercats, amb la pujada del preu del petroli, amb el Brent per sobre dels 91 dòlars el barril. I novament un impuls de les rendibilitats governamentals.

Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir obrien la sessió amb la publicació del PIB de la Xina, que superava les expectatives dels analistes, però clarament es quedava enrere de la dada del mes anterior. La dada concretament es va situar en el 4,9% interanual en el tercer trimestre, per sota del 6,3% interanual del segon trimestre. També una de les dades claus del dia va ser la xifra d’inflació de l’eurozona, que es va situar en un 4,3% al setembre, reduint-se amb força en comparació amb la dada del mes d’agost, que va ser de 5,2%. La xifra subjacent, que exclou aquells productes més volàtils com ara l’energia, els aliments frescos o tabac i alcohol, se situava en un 4,5% davant del 5,3% del mes previ. Al Regne Unit es va publicar que l’IPC es mantenia en els nivells previs, el 6,7%, fet que fa pensar que potser encara queda una pujada addicionals als tipus britànics.

La renda fixa va tornar a ser un dels protagonistes del dia, amb repunt de les rendibilitats apropant-se als màxims pròxims de les darreres setmanes. El bo espanyol a 10 anys supera el 4% de rendibilitat, el Bund alemany a 10 anys va cotitzar per sobre del 2,90% i el Treasury americà 10 anys va estar en nivells del 4,90%.

Wall Street va obrir ahir amb retallades, principalment el sector tecnològic, després de les noves limitacions de l’administració americana per a la venda de semiconductors a la Xina, dintre del pla perquè el país asiàtic no tingui accés a tecnologia d’ús militar. La companyia Nvidia va ser una de les més perjudicades, obrint amb fortes caigudes, afectada per les restriccions per uns models de processadors que va crear específicament a la Xina.

Les vendes minoristes als Estats Units van sorprendre amb força els mercats, ja que van incrementar-se un 0,7% al setembre en comparació amb el mes anterior, superant les expectatives dels analistes, mostrant la fortalesa del consum de l’economia americana, que és un dels factors que més pesen en el producte interior brut (PIB) americà.

El mercat de renda fixa va reaccionar amb ampliacions de les rendibilitats, atès que la lectura que va fer el mercat de la dada de vendes minoristes és que l’economia americana es manté robusta, per la qual cosa la Reserva Federal haurà de mantenir la política més restrictiva de tipus i ampliar les probabilitats de noves pujades en les properes reunions, fet que va provocar que el rendiment del bo a 10 anys dels Estats Units cotitzés per sobre del 4,80%. Aquesta tendència es va repetir a Europa. Així, el bo alemany a 10 anys va tornar a repuntar i va cotitzar a nivells pròxims al 2,90%.

Ahir es van conèixer els resultats dels grans bancs americans, destacant les xifres de Goldman Sachs, que va guanyar un 33% menys tot i superar les estimacions dels analistes.