Els mercats europeus obrien l’últim dia de la setmana amb confiança, després de la bona dada de l’IPC de l’eurozona, que va caure quasi un punt percentual, situant-se concretament al 4,3%, per sota inclús de les previsions dels analistes. La dada subjacent va seguir la tendència i també va baixar, passant del 5,3% del mes anterior al 4,5%, situant-se en mínims des de l’octubre del 2021. La dada va en línia amb la contenció de preus que ja va indicar el BCE, en la darrera reunió de la institució, on va indicar que es visualitzava la fi de la senda de pujades de tipus, atès que les previsions són de desinflació. La dada d’inflació va animar els mercats, ja que es va llegir com que el Banc Central Europeu té menys pressió per incrementar addicionalment els tipus d’interès. Actualment el tipus de dipòsit se situa en un 4% i el tipus de refinançament, en un 4,5%.

Als Estats Units es va conèixer la dada del deflactor de consum personal, sent una de les xifres que més interessen a la Reserva Federal. No va sorprendre els mercats i va descendir fins al 3,9%, des del 4,2% anterior. Aquesta dada serà clau els propers mesos per avaluar si finalment la Reserva Federal realitzarà o no una nova pujada de tipus durant la resta de l’any. El rang actual de tipus està en màxims, situat al 5,25%-5,5%.

Els indicadors de preus van ser els protagonistes del dia d’ahir, fet que va provocar que l’obertura dels mercats de renda fixa, especialment el deute governamental, es mantingués en zona de màxims, tot i que va obrir reduint lleugerament els màxims anteriors. 

Després de molts dies de caigudes, ahir els mercats europeus van aconseguir tancar en positiu. La borsa espanyola va destacar a Europa revalorant-se més de l’1%. El sector fi nancer va ser un dels més benefi ciats en la remuntada espanyola. Van destacar Banco Santander i BBVA, que amb el momentum de pujada del sector, amb l’anunci d’ambdós entitats de millorar els propers dividends, va provocar que tanquessin molt positivament (el 4,45% el Santander i el 3,25% el BBVA). Ahir va ser un dia intens de dades macroeconòmiques, entre les quals va destacar l’IPC alemany, que va baixar més d’un punt i mig al setembre, fins al 4,5%. La dada va sorprendre molt positivament els mercats i la dada subjacent (que exclou els aliments frescos i l’energia, sectors més volàtils) també va baixar, fi ns al 4,6%. A més, es va conèixer la dada d’Espanya, que contràriament va repuntar i es va situar en un 3,5%. L’índex general de preus no pujava tant des del mes de març del 2022. Les dades de confi ança econòmica de l’eurozona tornaven a debilitar-se, fi ns a nivells de 93,3 punts al setembre. Tot i ser negativa, la caiguda no va ser tan brusca com s’esperava. Ahir va ser un dia intens al mercat de renda fi xa. Les rendibilitats dels bons governamentals van seguir ampliant rendibilitats, situant-se en màxims. El bo alemany referència a 10 anys es va aproximar al 3% i el bo espanyol al mateix venciment va trencar els nivells del 4%. Però les ampliacions no tan sols es van veure a Europa, ja que als EUA la por per evitar el tancament de l’administració està provocant vendes del Treasury.

Les borses europees obrien en to mixt, després de saber que els líders demòcrates i els republicans van presentar una proposta al Senat dels Estats Units per intentar evitar el tancament del govern americà la setmana vinent, quan s’estima que es puguin acabar els fons disponibles. La proposta s’ha presentat a la cambra alta, de majoria progressista. El procés seria primer l’aprovació de la cambra alta i després l’ha d’aprovar la cambra baixa, controlada pels conservadors. En cas d’aconseguir l’aprovació d’ambdues cambres permetria mantenir en funcionament el govern americà com a mínim fins al 17 de novembre. Les dades que es van coneixent de l’economia europea segueixen mostrant debilitament. Així, es va conèixer la confiança del consumidor d’Alemanya, que va empitjorar novament. La dada positiva es va observar en les expectatives econòmiques, que van augmentar lleugerament. Ahir vàrem seguir amb la tendència d’apreciació de la divisa americana. El dòlar s’apropa a trencar la barrera d’1,05 i clarament des del 19 de setembre se situa en una tendència d’apreciació. L’avanç del dòlar no tan sols es produeix amb la divisa comunitària, succeeix igualment amb altres divises. La renda fi xa ahir va patir novament increments de les rendibilitat, tant a Europa com als EUA. Això té un efecte en els tipus de referència de la gran majoria d’hipoteques. Així, observem que els tipus americans se situen en nivells prop del 7,41%, situant-se en màxims dels darrers 22 anys. La pujada de tipus impacta en les sol·licituds de compres de habitatges.

Les borses van tornar a tenyir-se de vermell, pressionades per les paraules de membres de la Fed, que mantenen un to molt agressiu. Destaquen els comentaris del president del Banc de la Reserva Federal de Minneapolis, que atesa la resistència de l’economia americana creu que probablement l’organisme es veurà obligat a fer alguna pujada addicional abans d’acabar l’any, i mantenir els tipus elevats per arribar a l’objectiu de rebaixar els preus, i que la inflació se situï prop del 2%. Aquestes paraules fan allunyar les probabilitats de baixades de tipus. Arran de la darrera reunió ja hi ha cases d’anàlisi que no situen la primera baixa del rang de tipus fins al quart trimestre del 2024. L’obertura de Wall Street amb caigudes tampoc va recolzar el mercat europeu, que per quarta jornada consecutiva tancava en negatiu. Els membres del BCE també han fet comentaris. Destaca el de Müller, el cap del Banc Central d’Estònia, que va indicar que no espera noves pujades de tipus aquest any, atès que creu que el període d’alta infl ació a Europa ha fi – nalitzat. Però potser el que es pregunten els mercats ara és durant quant de temps es mantindran els nivells elevats de tipus, i això dependrà de com evolucioni l’economia de la zona euro i de com es redueixi la dada d’inflació. Ahir es van conèixer dades del sector immobiliari americà, concretament la xifra de preus de l’habitatge, que va pujar al juliol per sisè mes consecutiu a causa de l’escassetat de l’oferta. També es va conèixer l’opinió dels consumidors americans.

Les borses europees van iniciar la setmana novament amb caigudes. Així, l’Eurostoxx tancava caient quasi un 1% i l’IBEX el superava caient quasi un 1,3%. Wall Street va obrir amb lleugeres caigudes, però al tancament d’Europa aconseguia mantenir-se en verd.

Ahir vàrem tenir compareixença de la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, davant del Parlament Europeu, i del discurs va voler remarcar que els tipus d’interès es mantindran elevats / restrictius tant temps com sigui necessari, fins que s’arribi a l’objectiu d’IPC del 2%. Amb això va voler reiterar que tot i que l’economia de la zona pugui entrar en recessió temporal, la institució monetària té clar l’objectiu, la inflació, i fins que no arribi a tenir controlada l’escalada de preus prioritzarà això davant l’economia. 

Els comentaris de Lagarde es produïen després de conèixer les dades més fluixes de l’Ifo de confiança empresarial d’Alemanya, aportant més pessimisme sobre la situació de la major economia de la zona euro. Aquesta dada fa incrementar la probabilitat que l’economia alemanya presenti una nova contracció del PIB en el tercer trimestre.

Les referències alemanyes, juntament amb les paraules de Lagarde, van provocar vendes dels bons core de l’eurozona, en especial d’Alemanya, fet que va suposar un impuls a la rendibilitat, arribant quasi al 2,80%, cotitzant a nivells màxims dels darrers dotze anys (des del 2011). 

Avui el mercat estarà molt atent a les referències americanes, destacant dades del sector immobiliari.

Les borses europees obrien ahir novament amb correccions. La cautela es va mantenir als mercats després de la sorpresa del discurs de la Reserva Federal de dimecres. Tancant amb les cites de bancs centrals, ahir es va produir la reunió del Banc del Japó, que va truncar les expectatives de trencar amb la política monetària actual i realitzar la primera pujada de tipus en l’any, però fi nalment va mantenir la política ultraexpansiva mantenint els tipus en el -0,1%, fet que va provocar un moviment clar de pressió contra el ien. El governador Ueda va afirmar que el gir de la política monetària no serà imminent. Ahir els PMI europeus, els índexs de gestors de compres, van mostrar signes de millora. Pujant la xifra fi ns a 47,1 punts, la dada composta es manté en terreny contractiu. Per sectors, el manufacturer es manté estable, tot i que en nivells baixos prop de 43,4 punts. El sector serveis recupera optimisme i puja fins al 48,4, després de la forta baixada anterior que va provocar situar-se en terreny contractiu. Les dades tot i no ser totalment positives, trenquen la tendència a la baixa. Des del Regne Unit ahir es van conèixer les vendes minoristes, que van ser lleugerament més baixes del que esperaven els analistes, repuntant mensualment un 0,4%. La setmana vinent els mercats estaran molt atents a les dades que coneixerem dels Estats Units de la confi ança del consumidor de la Conference Board, el PIB del segon trimestre i els preus de despeses de consum personal i subjacent, una dada que la Reserva Federal revisa molt de prop.

Les borses europees van obrir negatives després del tancament de Wall Street. La reunió de la Reserva Federal no va convèncer les borses americanes, fet que va provocar un gir en negatiu. Finalment, la Fed no es va sortir del guió i va mantenir els tipus d’interès en el rang de 5,25-5,5%, el nivell més elevat dels darrers 22 anys. Tot i que l’organisme no va continuar apujant els tipus, sí que va preveure la possibilitat d’una altra pujada aquest any (el sostre d’aquest cicle es manté en el 5,5-5,75%), com es va veure en les projeccions (dots), però sobretot va sorprendre per les menors retallades de tipus esperats per al 2024-2025, que deixarien el tipus de referència en el 5,1% i el 3,9%, davant del 4,6% i el 3,4% del juny, en un context de fortes i optimistes revisions de PIB a l’alça. Ahir les borses americanes a l’obertura no van ser capaces de recuperar part del terreny perdut el dia anterior, fet que va provocar que les europees no tinguessin suport per recuperar-se, i tancaven amb caigudes superiors a l’1% en general. Els índexs més afectats van ser el MIB Itàlia, el CAC i l’Eurostoxx-50. També vàrem conèixer la decisió de tipus del Banc d’Anglaterra, que com la Fed va decidir aturar les pujades de tipus després de 14 de consecutives des del desembre del 2021, mantenint els tipus en el 5,25%, màxim des del 2008. Aquesta decisió té lloc just després de saber-se dimecres les bones dades d’infl ació, que es va desaccelerar contradient les previsions dels analistes, que esperaven pujades. També el banc suís va sorprendre el mercat amb l’aturada de pujades de tipus.

Les borses europees es van animar ahir després d’uns dies de correccions als mercats. Recolzades, d’una banda, per l’aturada de pujades en el preu del petroli, tot i que ahir Goldman Sachs va afegir-se als analistes que veuen el preu del barril del Brent a 100 dòlars. L’altra dada que va moure els mercats europeus va ser la dada d’IPC del Regne Unit que va donar ales a les borses a pujar, tot i la manca de la dada clau del dia, que es va conèixer amb les borses europees tancades, la Reserva Federal i la decisió final respecte als tipus d’interès i les previsions de tipus. Així les borses europees van tancar amb sòlides pujades, l’Eurostoxx tancava +0,8% pujant, el DAX +0,75%, l’índex europeu que més va pujar ahir va ser el MIB Itàlia, +1,64%, gràcies especialment al sector financer que va pujar amb força. L’IBEX també va ser un dels índexs que va lluir ahir, destacant pujades del sector bancari, sent els valors més destacats Banco Sabadell, pujant un 3,98%, BBVA un 2,46% o Banco Santander 1,7%.
La xifra d’inflació al Regne Unit va sorprendre els analistes, caient de manera inesperada situant la dada en un 6,7%, quan les previsions preveien que la xifra es situés en un 7%, derivat de la recent pujada de preus de l’energia. Aquesta xifra es coneixia just un dia abans de la Reunió del Banc d’Anglaterra, que s’ha de produir avui.
Avui també es produirà la reunió del Banc Central Suís. Pel que fa a les dades macroeconòmiques avui el mercat estarà atent a les peticions de subsidi d’atur setmanal i de l’índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia, tot just un dia després de la reunió de la Reserva Federal.

L’OCDE ahir va publicar les seves previsions per als propers anys, en què es preveia una desacceleració a mesura que els augments de tipus van afectant negativament l’activitat i el truncament de les expectatives de recuperació rapida a la Xina després de la crisi de la covid-19. Les previsions estimen que el creixement es redueixi fins al 2,7% el 2024 i sigui del 3% el 2023.
Finalment, la dada d’inflació de l’eurozona va sorprendre positivament i va baixar una dècima respecte a les expectatives dels analistes, situant-se en un 5,2%. La tendència de desinflació segueix, tot i que la xifra segueix lluny de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. La dada subjacent es manté inalterada en nivells del 5,3%.
Avui el mercat estarà molt pendent de la reunió de la Reserva Federal, la resolució es coneixerà amb el mercat europeu tancat. Els analistes descompten que la Fed aturi les pujades de tipus, així com va fer el mes de juny, però la clau en aquesta ocasió seran els famosos dot plot o diagrames de punts, que és el gràfic en què cada membre del comitè situa on creu que estaran els tipus d’interès en un termini determinat. D’aquest diagrama es podrà extreure quan s’espera que comencin les baixades de tipus i a quin ritme. Durant aquesta setmana no tan sols tindrà lloc la reunió de la Fed, també coneixerem les decisions de política monetària d’altres grans bancs centrals, com el d’Anglaterra, Suïssa, Noruega o Suècia.
La decisió dels bancs centrals estarà molt pressionada per les pujades recents del preu de l’energia, concretament el ral·li viscut les darreres setmanes en el cru degut a les pors generalitzades pel dèficit de subministrament. Això va portar que el barril pugés per sobre dels 95 dòlars, i inclús hi ha analistes que pronostiquen que pugi fins als 100 dòlars el barril.

Els mercats van iniciar la setmana amb la vista sobre demà, a causa de la reunió de la Reserva Federal. Els mercats europeus van obrir amb dubtes i a l’obertura de Wall Street les pèrdues es van ampliar, tancant així amb el bon to de la setmana anterior, en què tant Wall Street com les borses europees tancaven amb pujades, destacant sobretot l’S&P-500, que va pujar un 2,55%.
El preu del petroli inicia la setmana amb pujades novament cotitzant a nivells prop de 95 dòlars el barril Brent i superant els 90 dòlar el WTI, impulsat per l’anunci de retallades addicionals per part de l’Aràbia Saudita i de Rússia fins a final d’any. Alhora, l’Agència Internacional de l’Energia també va predir que aquestes retallades donarien lloc a un dèficit del mercat fins al quart trimestre del 2023, fet que subratlla les preocupacions per l’escassa oferta. Aquesta pujada dels preus de l’energia està pressionant directament la inflació. La gran majoria d’analistes preveuen que el repunt de la inflació serà puntual i en breu els nivells de l’IPC es normalitzaran.
Amb l’escenari de visualitzar la fi de les pujades de tipus del BCE i en espera de la reunió de la Reserva Federal, el dòlar americà durant la setmana anterior es va apreciar amb el to dovish del Banc Central Europeu. Així, el canvi eurodòlar iniciava la setmana en els nivells de final de setmana, cotitzant prop d’1,067.
Avui la dada estrella serà la xifra d’IPC de la zona euro. S’espera que la dada s’ampliï després de la publicació la setmana passada de països europeus on van observar el repunt de les xifres, principalment per la partida d’energia.