A Espanya la inflació torna a repuntar per segon mes consecutiu, l’IPC ha pujat tres dècimes fins al 2,6% interanual des del 2,3% al juliol. D’altra banda, la inflació subjacent, la que no inclou els preus de l’energia ni dels aliments no processats per evitar volatilitats conjunturals, va retrocedir respecte al nivell anterior, fins al 6,1%.
Als Estats Units la confiança del consumidor de l’agost va caure molt més de l’esperat, igualant els nivells de principi d’any. Tot i que els analistes esperaven un increment des dels 114 punts del mes passat fins als 116, l’indicador ha baixat fins als 106. Dana Peterson, economista de la Conference Board, explica en l’informe que les dades “decebedores” reflecteixen caigudes tant en les condicions actuals com en els índexs d’expectatives.
D’altra banda, les ofertes d’ocupació JOLTs (per les seves sigles en anglès) de juliol també publicades dimarts van caure més del que es preveia fins a mínims dels últims 28 mesos, sent la lectura més baixa des del març. Les ofertes d’ocupació van caure fins als 8,827 milions enfront dels 9,165 milions del mes anterior. Sembla que el mercat laboral dels EUA comença a mostrar els signes de refredament que els responsables de la Reserva Federal volien veure per evitar una amenaça inflacionària que compliqués les seves polítiques.
Ahir l’enquesta de creació de llocs de treball privats que elabora mensualment l’empresa ADP als EUA també mostrava un refredament en l’ocupació. A l’agost es van crear 177.000 llocs de treball privats, bastant menys que els 312.000 del juliol.
Finalment, el preu de l’habitatge (FHFA) del juny va moderar el seu ritme de creixement més del que es preveia (el 0,3% versus el 0,7% en la dada anterior).

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, en la intervenció a Jackson Hole es va sumar al discurs dels diferents membres de la Reserva Federal, incidint en la necessitat de lluitar contra la inflació, encara que s’hagi de continuar amb les pujades de tipus d’interès. La presidenta va insistir en la necessitat de mantenir l’objectiu d’inflació del 2% en el seu discurs i no té cap intenció de frenar l’enduriment monetari abans que hi hagi un avanç molt clar cap a la fi de la inflació. D’altra banda, va assenyalar que els mercats laborals actuals, que estan més ajustats, empenyen els salaris a l’alça i compliquen la lluita contra les pressions inflacionàries. El president del Bundesbank alemany, Joachim Nagel, va comentar que és massa aviat per pensar en una pausa en la política monetària.
Les declaracions de la Fed van en la mateixa línia, no volen precipitar-se a l’hora de suavitzar la política monetària. Jerome Powell va dir que el banc central estatunidenc està preparat per augmentar encara més els tipus d’interès si és necessari i té la intenció de mantenir una política monetària dura fins que la inflació es dirigeixi de manera “convincent” cap a l’objectiu del 2%.
El ministeri de Finances i l’Administració Tributària de la Xina van anunciar diumenge una reducció a la meitat (del 0,1% al 0,05%) del stamp duty (impost cobrat en les transaccions de compra i venda d’accions) amb l’objectiu de “dinamitzar el mercat de capitals i reforçar la confiança dels inversors”. Es tracta de la primera vegada que la Xina redueix aquesta taxa des de la crisi financera global de 2008.

El Banc Central de la República de Turquia (CBRT, per les seves sigles en anglès) sorprèn ahir els mercats pujant els tipus d’interès en 750 punts bàsics fins al 25% des del 17,5% de la reunió del mes passat, en la que ja va pujar 250 punts bàsics. Aquesta pujada va provocar que la lira turca passes ràpidament de perdre un 0,1% en el seu encreuament contra el dòlar estatunidenc a guanyar gairebé un 6% i situar-se en les 26,29 unitats per dòlar.
Ha començat el simposi anual de la Fed a Jackson Hole (24-26 d’agost). El mercat descompta que la trobada entre els banquers centrals de tot el món deixi un missatge més favorable en relació amb el relaxament en la pujada dels tipus d’interès.
NVIDIA (l’empresa líder en components enfocats a la intel·ligència artificial) va publicar ahir els resultats del segon trimestre i van batre àmpliament les expectatives del mercat, destacant en especial les previsions per al pròxim trimestre que han deixat al mercat gratament sorprès: la companyia espera uns ingressos de 16.000 milions de dòlars, un 28% més dels 12.500 que s’estimaven fins ara. Respecte als resultats, l’empresa ha aconseguit beneficis de 2,70 dòlars per acció, superant clarament els 2,07 dòlars que s’esperaven, i els seus ingressos han aconseguit els 13.500 milions, un 88% més que l’any anterior i molt per sobre dels 11.000 que estimaven els analistes. NVIDIA també va anunciar una recompra d’accions per valor de 25.000 milions de dòlars.
Als Estats Units el nombre de peticions d’atur setmanals torna a disminuir a 230.000 peticions en la setmana del 12 al 19 d’agost des de 240.000 de la setmana anterior.

El PMI (índex de gestors de compres) de serveis alemany, va caure en la zona de contracció (per sota dels 50 punts) fins als 47,3 des del 51,5 del mes anterior i els 52,3 esperats pels analistes ahir. El PMI manufacturer, que ja es trobava en nivells deprimits, ha fet un lleuger repunt de 38,7 a 39,1 punts i no evita la caiguda del PMI compost dels 48,3 als 44,7 punts. Aquest cop dur del sector serveis en la principal economia de la zona euro és un gerro d’aigua freda pel mercat i afegeix incertesa sobre l’acompliment econòmic de l’eurozona, en mostrar fragilitat el sector que ha estat aguantant l’activitat de la regió en els últims mesos.
Això va afectar ahir en la cotització de l’euro i en la rendibilitat dels bons. L’euro va passar de cotitzar contra el dòlar d’1,087 dòlars per euro a 1,081, i el Bund Alemany a 10 anys va reduir la seva rendibilitat en quasi 10 pb fins al 2,55% després de la publicació dels PMI, descomptant que el BCE haurà d’adoptar una política monetària menys agressiva.
El PMI preliminar de la zona euro també va acabar amb una caiguda pronunciada, passant el PMI compost de 48,6 fins a 47, el que implica allunyar-se del nivell de 50 (llindar on per sota anticipa recessió), i envia un senyal clar de la pèrdua de dinamisme de l’activitat en el període. A l’eurozona també destaca el deteriorament del sector serveis.
D’altra banda, el PMI compost del Japó s’ha mantingut en nivells elevats a l’agost (el PMI compost va pujar de 52,2 al juliol a 52,6 punts), el que apunta a una fortalesa continuada del creixement del PIB, encara que sembla molt probable que es produeixi un alentiment.

Avui es publiquen els PMI (per les seves sigles en anglès Purchasing Manager Index) del sector serveis i manufacturer de la zona euro, Regne Unit, Alemanya i Estats Units. El PMI és un indicador que s’elabora a partir de la informació aportada pels responsables de compres de les empreses, i facilita a analistes i economistes informació per anticipar el comportament futur de la indústria manufacturera i de serveis i de l’economia en general i preveure canvis en les tendències econòmiques.
El Bundesbank, segons el seu butlletí del mes d’agost, assegura que l’economia alemanya es troba en una fase feble després d’haver-se estancat en el segon trimestre. L’organisme preveu un altre estancament en el tercer trimestre. La feble demanda estrangera i l’augment dels costos de finançament penalitzen l’economia segons els economistes del banc central d’Alemanya.
Als Estats Units, el sector tecnològic dilluns va ser el que va liderar les pujades, amb un avanç del 1,56% per part del Nasdaq. El mercat està a l’expectativa dels resultats del segon trimestre de l’any de Nvidia avui dimecres. Per ser l’empresa líder en components enfocats a la intel·ligència artificial, la companyia acumula una revalorització des de principis d’any per sobre del 220%.
En renda fixa la sessió de dilluns va estar marcada per les ampliacions de deute, especialment el Treasury, que va aconseguir màxims des de 2007 en arribar al 4,34% (+9 p.b.). Mentrestant, a Europa els 10 anys alemany i espanyol van escalar +8,0 p.b. fins al 2,70% i 3,74% respectivament.

Ahir les borses europees van obrir en positiu després que la setmana passada les caigudes fossin les protagonistes (la setmana passada l’Euro STOXX va tancar amb una pèrdua del -2,51% on gairebé tots els sectors van patir retrocessos, i l’S&P 500 va caure un -2,11%). El mercat està a l’espera del to dels presidents dels principals bancs centrals en el simposi anual de la Fed a Jackson Hole (24-26 d’agost) on es parla de la situació i els reptes de l’economia mundial.
El Banc Popular de la Xina (PBoC, per les seves sigles en anglès) va decebre el mercat dilluns, en plena crisi del sector immobiliari, després que la promotora immobiliària xinesa Evergrande hagués sol·licitat la protecció per fallida als Estats Units, en retallar menys de l’esperat els tipus d’interès de referència de préstecs, des del 3,55% al 3,45%. En canvi, la institució va mantenir en el 4,2% el tipus d’interès preferencial dels préstecs a cinc anys, que és el que s’utilitza per a la major part dels crèdits hipotecaris, malgrat que els analistes esperaven una retallada propera als 15 punts bàsics.
Ahir a Alemanya, l’índex de preus al productor (IPP) va caure un -6% al juliol en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Es tracta de la primera baixada de la inflació majorista a Alemanya des del novembre del 2020. D’altra banda, l’IPP ha baixat amb més força de l’esperat pels analistes que esperaven una dada de -5,1% interanual, després del lleu increment del 0,1% registrat al mes de juny. La baixada dels preus de l’energia ha estat el principal catalitzador.

Les borses europees van obrir l’última jornada de la setmana novament en vermell. S’obria el dia amb les notícies que arribaven d’Àsia de l’anunci, durant la matinada, de la fallida de la filial de la gran immobiliària xinesa Evergrande als Estats Units. La notícia va provocar vendes generalitzades a la renda variable asiàtica, especialment a la Xina. El mercat asiàtic ha estat en el focus durant tota la setmana. La borsa de Hong Kong va caure des de dilluns a prop del 5%. Tot i les mesures implementades pel Banc de la Xina per intentar elevar novament la cotització del yuan, no han aconseguit contenir les caigudes a la borsa.
Quant a dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer la inflació final de l’eurozona. Es va confirmar la xifra en 5,3% des del 5,5% de juny, situant-se en la taxa més baixa des de gener del 2022. La taxa subjacent encara es manté elevada en nivells de 5,5%. La xifra d’inflació del Japó es va relaxar fins al 3,1% interanual al juliol, tal com preveien els analistes, tot i que segueix per sobre de l’objectiu del Banc del Japó del 2%. Les pressions sobre els preus segueixen augmentant, sobretot al sector serveis, allotjament i aliments. Durant la jornada d’ahir es van conèixer les vendes minoristes de Regne Unit que van registrar la caiguda més gran en l’any, caient un 1,2% en comparació al mes anterior. Les vendes d’aliments van caure un 2,6% i, donada la climatologia, van veure com queien les vendes de roba.
La setmana vinent el mercat estarà atent a l’inici, a finals de setmana, de la reunió de banquers centrals a la famosa reunió del Jackson Hole. Està previst que el divendres 25 parli el president de la Reserva Federal.

Les borses europees van obrir aquest dijous amb retallades generalitzades després de la lectura negativa de Wall Street de les actes de la Fed, corresponents a la reunió del mes de juliol, quan l’entitat va pujar els tipus 25 punts bàsics addicionals, deixant el rang de tipus en 5,25%-5,5%. El mercat no es va prendre positivament les actes, que indicaven que la Fed es mostrava més prudent i escèptica sobre la pròxima pujada de tipus. La decisió del juliol de pujar els tipus es va prendre per unanimitat, tot i que dos membres van mostrar-se a favor de mantenir els tipus. Així, encara que la majoria dels partícips veuen riscos a l’alça sobre la inflació, es mostren menys disposats a continuar pujant per la incertesa que generarà sobre la macroeconomia el tensionament acumulat. Les actes van mostrar que es comença a no haver-hi consens entre els membres sobre quin rumb prendre, quant a la política monetària, i aquesta incertesa es va traduir en caigudes.
El mercat de renda fixa va reaccionar amb força a la publicació de les actes de la Reserva Federal. El bo americà va arribar a nivells que no es veien des de 2011, superant els nivells del 4,30% el bo americà a 10 anys. Aquesta mateixa tendència es va veure en el core europeu, així el Bund a 10 anys va cotitzar a nivells de 2,70%. Pel que fa a les divises també vam veure un fort moviment d’apreciació del dòlar que va arribar a trencar la barrera de l’1,09, i va arribar a cotitzar a nivells d’1,086.
En to macroeconòmic, ahir es van conèixer dades del mercat laboral americà. Es van publicar les peticions de subsidi setmanals que no van sorprendre els analistes. Concretament es van situar en 239 mil peticions.

Les borses europees van obrir amb lleugeres pujades, retallant les caigudes del dimarts que es van produir sense grans catalitzadors, més enllà dels riscos creixents de desacceleració des de la Xina. El país asiàtic, en la darrera reunió del politburó, del comitè central del Partit Comunista Xinès, va estar marcat per les preocupacions sobre el creixement i els riscos derivats d’impagaments en el sector immobiliari i en els productes de major risc financer (shadow banking). Ahir el mercat va estar durant tot el dia atent a les referències americanes, a la publicació de les actes de la darrera reunió de la Reserva Federal, que es van conèixer a l’última hora americana, amb el mercat europeu ja tancat.
Ahir van destacar les referències macroeconòmiques a Regne Unit. Vam conèixer la dada d’inflació corresponent al mes de juliol que es va situar en un 6,8% interanual, reduint-se dràsticament respecte al mes anterior, proclamant-se una de les taxes d’IPC més baixa des de febrer del 2022, tot i que la xifra subjacent encara es manté una mica més elevada, un 6,9% interanual. Amb la publicació de la dada, la lliura esterlina va reaccionar ràpidament i es va girar a l’alça enfront de l’euro. També es va conèixer la producció industrial de l’eurozona que va augmentar un 0,5% en comparació amb el mes anterior i contrastant amb la caiguda del 0,1% que esperaven els analistes.
En to d’emissions de primaris, ahir es va produir la darrera subhasta del Tresor espanyol del mes d’agost. La col·locació va sorprendre reduint-se el tipus d’interès de les lletres a nou mesos fins al 3,7%, tal com havia passat la setmana anterior amb la referència de 12 mesos.

Les borses europees van obrir amb pujades moderades la jornada d’ahir, que va destacar per ser una jornada de molt poc moviment, de volums de negociació molt baixos típics de l’època estival i de referències macroeconòmíques sense gran impacte. Les borses segueixen molt a prop totes les notícies que puguin donar indicis de quines seran les properes actuacions dels Bancs Centrals, així aquesta setmana una de les cites clau serà la publicació de les Actes de la Reserva Federal del mes de juliol. Seguint amb aquesta línia, el mercat estarà molt pendent a la pròxima reunió de banquers centrals de Jackson Hole que es produirà entre el 24 i el 26 d’agost.
Ahir iniciàvem la setmana amb una notícia poc positiva a la Xina que arrossegava la borsa asiàtica per un nou enfonsament de la immobiliària xinesa Country Garden, marcant nous mínims, després que la companyia suspengués la negociació de diversos bons onshore. Les pressions sobre el sector immobiliari s’estan veient traslladades al shadow banking amb diversos productes de high yield vinculats a Zhongzhi Enterprise Group, que va incomplir compromisos de pagament la setmana passada.
Aquesta setmana serà fluixa quant a dades macroeconòmiques. Avui destacaran les vendes minoristes dels Estats Units (festiu en la gran majoria de places borsàries). Demà, dimecres, tindrem dades immobiliàries dels Estats Units, i dades d’inventaris de cru de l’Agència Internacional d’Energia, i la publicació de les Actes, de la darrera reunió, de la Reserva Federal. El mercat estarà molt atent a aquestes actes, per veure si podem tenir indicis de quin serà el proper moviment de política monetària en la reunió que se celebrarà el 19 i 20 de setembre.