L’última sessió de l’any. El 2022 ha estat molt marcat per l’increment exponencial de la inflació, que ha creat preocupació global, el conflicte bèl·lic a Ucraïna i la tensió territorial per part de la Xina a Taiwan. Aquest final d’any s’està veient la possibilitat de reobertura econòmica a la Xina, després de més de dos anys molt estrictes amb la política de covid zero, a conseqüència dels aldarulls i de les manifestacions ciutadanes. En l’últim període de l’any el govern xinès ha començat a flexibilitzar-la, fet que ha ajudat a la recuperació de les borses asiàtiques en l’últim mes. Aquest any també ha estat marcat pel canvi de política monetària dels bancs centrals per intentar pal·liar els efectes de la inflació. Els bancs centrals estan prioritzant l’estabilitat de preus sacrificant el creixement.
La renda fixa ha patit un dels seus pitjors anys, ha vist incrementar les rendibilitats, fet que ha provocat fortes caigudes de preus. Les rendibilitats sobiranes arribant a nivells del Treasury a 10 anys a 4,24%, tancant l’any prop del 3,84%, el Bund tancant l’any en els seus màxims, prop del 2,51%. L’euríbor també tanca en els seus nivells més alts des dels darrers 14 anys, situant-se el tancament de l’any per sobre del 3%.
L’evolució de la divisa també ha patit forta volatilitat aquest any, l’eurodòlar ha trencat la paritat, que no succeïa des del 2002, arribant a encreuar-se a 0,9594 euros per dòlar, però després de les decisions de tipus de final d’any dels bancs centrals van fer que el dòlar tornes a depreciar-se contra l’euro i finalitzés l’any a nivells prop d’1,068.

Els mercats de renda variable es van animar finalment després d’una setmana de lleugeres correccions. El mercat europeu es va animar amb l’obertura del mercat americà gràcies al suport de les dades d’atur setmanal als Estats Units, que han estat en línia amb les expectatives dels analistes.
Per primer cop en 14 anys l’euríbor a 12 mesos se situa en 3,0045%, que confirma que el tancament de l’any serà per sobre del 3%, això no succeeix des del 2008.
Sorpresa a Europa, on vam conèixer els preus del gas natural, que tornava a caure al nivell d’abans de la guerra d’Ucraïna, malgrat que continuen sent un 30% superiors als del mateix període de l’any passat i un 10% superiors a la mitjana dels cinc anys anteriors.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, vàrem conèixer als Estats Units les xifres de peticions d’atur setmanal sense sorprendre, segons les previsions dels analistes. La xifra suposa una lleugera pujada de 9.000 sol·licituds respecte a la setmana anterior. A Espanya també es va publicar les xifres de vendes minoristes, que van caure un 0,08% en comparació amb el mateix mes del 2021, després de tres mesos a l’alça. Es va informar de la xifra d’inflació a Rússia. Segons el Kremlin, la xifra arribarà prop del 12%, encara que les expectatives eren molt més elevades, i el PIB disminuirà aquest any prop d’un 2,7% i probablement la contracció es mantindrà en el 2023, segons fonts russes.
Pel que fa a les matèries primeres, el petroli segueix pressionat després que Rússia prohibís les exportacions als països que acceptin el topall de preus d’Occident, mantenint-se les baixades en l’actiu, situant el preu del Brent prop de 83 dòlars per barril.

Les darreres sessions a les principals places borsàries, a Europa i Amèrica, s’estan vivint amb relativa tranquil·litat, amb poc volum com és habitual en aquestes dates. Per contra, el mercat asiàtic continua recuperant terreny perdut recolzat per la reobertura a la Xina i la fi de la seva política de covid zero a partir del 8 de gener. En aquest sentit, a més d’eliminar les quarantenes, es donarà una major facilitat a l’hora d’atorgar visats tant en viatges de treball, com en estudis o visites a familiars, amb una obertura ordenada al turisme exterior.
Per la seva banda, el mercat de renda fixa està una mica més volàtil, les rendibilitats sobiranes estan a l’alça recollint un repunt en les expectatives d’inflació després de la reobertura de la Xina. El Treasury va aconseguir nivells de prop del 3,86% (màxims des de novembre), amb el 10 anys alemany ampliant fins superar el 2,51%. A la perifèria, la referència italiana va continuar sent la més perjudicada, arribant al 4,65%.
El govern d’Espanya va donar a conèixer el tercer paquet de mesures de l’executiu per valor de 10.000 milions d’euros amb la finalitat d’alleujar la persistent inflació. Així, s’inclouen exempcions fiscals per a sis mesos més sobre l’energia i el gas, ajudes directes per 4,2 milions d’euros a famílies amb baixos ingressos (xec de 200 euros per a rendes baixes), reducció de l’IVA en aliments bàsics, fi al descompte general en gasolines orientant-lo a sectors de transport i agricultura.
Pel que fa a les matèries primeres, ahir vàrem conèixer que Rússia prohibia les exportacions de petroli als països que han fixat el topall de 60 dòlars el barril ( Europa, el G7 i Austràlia). Això no hauria de tenir gaire impacte atès que a Europa fa tres setmanes que va entrar en vigor l’embargament de cru rus, amb l’excepció d’Hongria.

En l’obertura de l’última setmana borsària de l’any, després de la petita aturada nadalenca, les borses asiàtiques van tancar ahir en positiu, recolzades per les bones notícies que arriben des de la Xina, que segueix obrint la seva economia i reduint restriccions. Així, ahir es coneixia que les autoritats sanitàries xineses aixecaven els requisits de quarantena de la covid per a les arribades internacionals a principi del pròxim mes, el 8 de gener del 2023, una mesura molt rellevant donat que porten més de tres anys amb restriccions als estrangers. Les borses europees obrien també en positiu, amb inèrcia de la darrera sessió dels Estats Units i l’Àsia. Durant la jornada d’ahir es va conèixer que el comitè de gestió de l’Índex General de la Borsa de Madrid (IGBM) ha decidit que l’índex durant la primera meitat del 2023 estarà compost per 109 compa­nyies, donant entrada a Opdenergy, i sortint Siemens Gamesa, que deixarà l’índex i serà exclosa de la borsa després de l’èxit de l’opa de la seva empresa matriu; també sortirà de l’índex Ezentis i Innovative Solutions Ecosystem, així com Lingotes Especiales, Libertas 7, Montebalito i Squirrel Media.
Pel que fa a dades macroeconòmiques destaca la correcció a l’alça del PIB de la Xina del 2021 situant-lo en el 8,4% (+0,3 punts percentuals superior a la dada originalment informada). Als Estats Units es van conèixer els inventaris majoristes decebent, situant-se en l’1% quan el mercat esperava el 0,4%, que suggereix falta de demanda per part dels consumidors. Pel que fa a les divises, aquesta setmana és una setmana de transició en l’euro, que es va mantenir, consolidant nivells per sota dels seus màxims relatius amb l’eurodòlar a 1,0735. L’aixecament gradual per part de la Xina de les seves polítiques covid zero podria impulsar addicionalment l’euro, revaloritzat recentment gràcies a la postura del BCE respecte a la inflació.

Última sessió per als parquets abans de les festes del Nadal. Aquestes dates se solen caracteritzar per la baixada del volum cotitzat i, per tant, qualsevol esdeveniment afectaria amb més rellevància als mercats de valors. Tot i així, els mercats europeus van començar ahir divendres de manera apàtica, amb signe mixt. En la sessió de dijous es podia entreveure una bona tendència que portava els inversors a pensar que s’acabaria la setmana en positiu. Però no ha estat així. En el moment que es va publicar una bona revisió del PIB del tercer trimestre americà, els mercats es van desinflar i Wall Street va tancar amb una exagerada caiguda.
Pel que fa al petroli, destaquem que aquesta matèria primera encadena dues setmanes consecutives de pujades. El barril del West Texas suma pujades superiors al 4,5% degut a la decisió de Rússia de reduir la producció del cru en contraprestació a les mesures de la Unió Europea de limitar el preu de la compra de tot el cru procedent del país liderat per Vladímir Putin.
Per la seva banda, el Consell Supervisor del BCE ha anunciat una revisió de la política macro prudencial, i en concret un canvi en la metodologia de càlcul del coixí de capital que s’aplica sobre els bancs considerats com altres entitats d’importància sistèmica. El terra es manté intacte en el 0,25%, però el sostre ha ascendit de l’1,00% a l’1,5%. Aquest anunci afecta directament la cotització de les entitats financeres.
En clau xinesa, els rebrots de covid-19 estarien parant l’activitat segons es podria apreciar en les dades d’alta freqüència com el trànsit a les ciutats. El ràpid increment d’infeccions per covid a la Xina està provocant una caiguda de l’activitat econòmica. Després de la fi de la política de covid zero són moltes les ciutats que s’han vist afectades per un ràpid increment de les infeccions, fet que ha provocat que hi hagi hospitals saturats i una parada de l’activitat econòmica en quedar-se la població a casa.

Avui el mercat estarà atent de nou a les dades macroeconòmiques americanes. En aquest cas tocarà veure l’evolució de les comandes de béns durables del mes de novembre, en què els analistes esperen un petit retrocés, els preus de despesa de consum personal subjacent i de nou dades del sector immobiliari després de les decepcions de les dades conegudes aquesta setmana.
Ahir el sentiment del mercat americà va arrossegar els mercats europeus, després de la publicació de la revisió del PIB dels Estats Units, revisant-se a alça, creixent un 3,2% anualitzat després de la primera lectura del 2,9%. El consum personal també es va revisar a alça significativament, pujant fins al 2,3% des de l’1,7%, amb una major despesa en serveis. Així, segueix veient fortalesa en la demanda dels consumidors i les empreses. El creixement dels salaris i les bones dades el mercat laboral han sostingut les despeses de les llars. La publicació del PIB juntament amb la publicació de peticions d’atur setmanal, que tornava a sorprendre els analistes, va provocar un gir de mercat, cotitzant-se la possibilitat que la Reserva Federal (Fed) seguirà apujant els tipus més temps i a nivells superiors de les previsions més recents.
Des de l’Àsia arriben notícies sobre la Xina, on les importacions de microxips del novembre van caure al mínim dels dos últims anys per les restriccions dels Estats Units, mentre el creixement dels contagis preocupa l’OMS (tot i que el Govern no ha incrementat la xifra oficial de morts per covid-19 s’estarien formant cues en els crematoris). D’altra banda, el PBoC (Banc Central de la Xina) va apostar per una política monetària prudent, precisa i contundent, mantenint una liquiditat raonablement folgada, i fomentarà les fusions en el sector immobiliari per enfortir la solvència.

Aquesta setmana era el torn de l’última sessió de la desfilada de reunions dels principals bancs centrals: el Banc del Japó (BoJ). Les conclusions i declaracions dels principals membres de la màxima autoritat monetària del Japó es donaven a conèixer durant la matinada de dilluns i dimarts, i si bé estem acostumats que no afecti de manera rellevant els mercats internacionals, aquesta vegada no va ser així. I més tenint en compte que les accions de Bank of Japan no es va excedir en excés del guió previst: va apujar 25 punts bàsics el màxim del rendiment dels bons sobirans a deu anys, passant del 0,25% al 0,50%.
El mercat de renda fixa internacional es va veure afectat, en especial el dels Estats Units. El rendiment del T-Note a 10 anys va passar ràpidament del 3,58% al 3,66% només conèixer-se la decisió del Banc del Japó.
Tot i això, ahir els rendiments del Treasury a 10 anys realitzaven el moviment al contrari, caient, amb els inversors esperant les dades de la inflació que es publicaran demà. Recordem que les expectatives de la inflació encara es mantenen en nivells molt alts en relació amb el que la Reserva Federal necessita realment per tal de reduir la inflació del 2%.
Al país veí del sud, el Banc d’Espanya anticipa un 2023 complicat per unes pressions inflacionistes encara altes i l’escàs dinamisme de l’activitat global, encara que sense arribar a la recessió. Amb això, rebaixa les previsions de creixement del 2023 a l’1,3% (-0,1% respecte a l’anterior), i el 2024 al 2,7% (-0,2% ) i per al 2025 espera un 2,1%. A Alemanya els preus de producció es van contreure a un major ritme el mes de novembre. A l’eurozona la confiança del consumidor del desembre es va recuperar una mica menys del que estava previst.

Ahir els mercats europeus obrien amb la sorpresa de la decisió de tipus del Banc Central del Japó (BoJ), trencant la tendència de  suavitzar el ritme de pujades de tipus, que va incrementar el tipus un 0,5%, fet que ha provocat una ràpida reacció als mercats de renda fixa pujant els tipus del Treasury a 10 anys americà i el Bund alemany, i va provocar una forta apreciació del ien, amb una caiguda del Nikkei de gairebé un 2,5%. Els analistes han interpretat aquest moviment del BoJ com un primer pas per desmuntar la seva política monetària acomodatícia per fer front a la inflació, i així abandonar la seva política ultraconservadora i passar-se a la tendència d’enduriment monetari. En aquest sentit, el mercat esperava algun moviment semblant però potser no tan agressiu com ha estat finalment.
Els ministres d’Energia de la UE van arribar a un acord per limitar la volatilitat del preu del gas a escala europea, posant un topall al preu en 180 euros/MWh i un diferencial de 35 euros/MWh respecte al preu del gas natural liquat, totes dues condicions durant tres dies seguits.
A Europa es va conèixer la inflació majorista a Alemanya, sent millor que l’esperada. Pel que fa a dades del mercat immobiliari americà, aquesta setmana vam conèixer-ne vàries. Dilluns es va publicar el sentiment de constructors, que va caure aquest mes de desembre a nivells baixos no vistos des del 2012. Segons l’Associació Nacional de Constructors d’Habitatges (NAHB en les sigles en anglès), ha empitjorat fruit de la pujada de tipus per lluitar contra la inflació, l’encariment dels materials i la mà d’obra, que han encarit la construcció. Ahir es van conèixer els permisos de construcció del mes de novembre, que han estat per sota de l’esperat pels analistes i inferiors a la dada anterior.

S’inicien les darreres setmanes de l’any, les borses europees inicien la setmana amb cautela i sense un signe clar després de les correccions de la darrera setmana de més d’un 3% als principals índexs europeus i d’un 2% a Wall Street, i amb els tancaments negatius a l’Àsia, on segueix preocupant la situació epidemiològica de la Xina.
Amb les pujades de tipus dels bancs centrals de la setmana passada i sobretot amb el seu discurs de més duresa, el BCE va assegurar que mantindria els tipus a nivells elevats fins aconseguir que la inflació torni a nivells del 2%, el seu objectiu. Tot això ha fet que l’euríbor 12 mesos, la major referència de les hipoteques a tipus variables, pugés arribant la seva evolució diària al 3%, un nivell que no s’havia registrat des de desembre del 2008, situant-se la mitjana mensual en 2,8%.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer la xifra de confiança empresarial a Alemanya, l’IFO, situant-lo en 88,6 al desembre en comparació amb el 86,4 d’octubre. Aquesta dada va sorprendre els analistes, sent la millor lectura des de l’agost. El govern ha aplicat i anunciat un seguit de estímul fiscals que estan recolzant l’economia. Aquesta setmana destacaran les publicacions de permisos de construcció als Estats Units avui i demà coneixerem la confiança del consumidor de la conference board, vendes d’habitatge de segona mà i inventaris de petroli als Estats Units, dijous el PIB americà, i divendres coneixerem xifres de vendes minoristes i dades sobre el sector immobiliari, amb dades d’habitatge noves.
Pel que fa a les divises iniciem la setmana amb l’eurodòlar prop d’1,06, després que la setmana passada arribés a marcar màxims de fins a 1,0735 després del missatge més hawkish del Banc Central Europeu.

El mercat ahir va seguir digerint les paraules del banc central i va iniciar el dia amb retallades generalitzades als principals mercats. Fins i tot les borses europees no han millorat ni amb la dada positiva del PMI de l’eurozona del desembre (xifra preli­minar).
Addicionalment a la volatilitat provocada pels bancs centrals, ahir s’ajuntava amb la famosa triple hora bruixa, fet que va generar que els volums quasi quintupliquessin els nivells normals del mercat, fet que pot provocar un increment de la volatilitat a curt termini. La triple hora bruixa és produeix el tercer divendres de març, juny, setembre i desembre, quan vencen els futurs i les opcions dels principals índexs borsaris als Estats Units.
L’IPC definitiu de l’eurozona es queda en un 10,1% per al mes de novembre, revisant-se una dècima a l’alça de la lectura preliminar, i el subjacent es manté al 5%. Tal com s’avançava, els PMI de l’eurozona milloren al desembre, situant el PMI manufacturer en 47,8 punts des dels 47,1 punts anteriors, i el de serveis en 49,1 punts des dels 48,5 anteriors. La sorpresa principal de la dada ha vingut de la mà del PMI d’Alemanya.
Des del Regne Unit les dades que es coneixen no són gaire esperançadores de cara a la campanya nadalenca. Les vendes minoristes cauen un 0,4% intermensual del volum de vendes minoristes, retornant la tendència a la baixa de la major par de l’any. Aquest període incloïa el Black Friday però no el Cyber Monday (que corresponia al mes de desembre).