El verd va tornar a lluir a les principals places borsàries, pujant set de les vuit darreres jornades, situant-se molt a prop dels nivells previs a la inestabilitat iniciada al març, per les pors sobre el sector bancari iniciat el 9 de març amb Silvergate Bank als Estats Units.
Pel que fa a dades macroeconòmiques que van recolzar els mercats, ahir vàrem tenir l’IPC d’Espanya, que va sorprendre el mercat, caient amb força fins a nivells del 3,3% des del 6% anterior, sent la millor dada des de l’agost del 2021. Aquesta caiguda tan abrupta de la inflació s’explica per l’efecte base. Aquesta dada es compara amb el de març del 2022, un mes després de l’inici de la guerra a Ucraïna. Aquesta comparació genera un gran contrast degut a l’abaratiment del preu de l’electricitat i dels carburant, fet que ha permès aquesta caiguda. La dada negativa ve per la xifra de la inflació subjacent (excloent energia i alimentació), que s’ha reduït només una dècima, situant-se en el 7,5% interanual, sent la primera baixada en els darrers 23 mesos.
També es va publicar l’IPC alemany, que es va desaccelerar menys del previst. Va caure al març fins al 7,4% des del 8,4% del mes anterior. És la taxa més baixa des de l’abril. Aquesta xifra ha avivat les expectatives de majors pujades de tipus per part del Banc Central Europeu en la seva propera reunió.  Així ho han reflectit els rendiments dels bons governamentals europeus. El Bund alemany a 10 anys ahir va cotitzar prop del 2,40%, el bo d’Espanya a 10 anys arribava a cotitzar al 3,42% i l’italià a 10 anys,  al 4,25%.
Des dels Estats Units vàrem conèixer l’última revisió del PIB del quart trimestre del 2022, que es va situar en el 2,60% anual, per sota de l’esperat, i la primera xifra del 2,9%. La rebaixa reflecteix principalment la revisió a la baixa de les exportacions i de la despesa dels consumidors.

Els mercats ahir van pujar amb força. El mercat europeu obria amb pujades folgades, després dels tancaments positius de les borses asiàtiques i després de la forta pujada de la companyia Alibaba, que es va disparar un 14%. El gegant tecnològic xinès va anunciar que dividiria en sis la companyia, una notícia que va ser molt ben rebuda a la borsa americana. L’obertura ahir de Wall Street amb pujades superiors a l’1% va recolzar encara més el mercat europeu, i les compres es van imposar als principals mercats. El sector bancari va ser un dels més beneficiats la jornada d’ahir junt amb el sector cíclic i el sector tecnològic.
També vàrem tenir notícies sobre l’evolució de Credit Suisse, ja que ahir es va conèixer que UBS ha nomenat  Sergio Ermotti com a pròxim conseller delegat i president, segons ha informat el banc en un comunicat. Ermotti, actual president de Swiss Re, torna al banc del qual va ser conseller delegat entre el 2011 i el 2020, després de l’adquisició de Credit Suisse.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir va destacar la dada de confiança del consumidor d’Alemanya, que sorprenia millorant lleugerament fins -29,5. S’ha reduït per sisè mes consecutiu sent la millor dada des del juliol. L’indicador mostra el pessimisme dels consumidors alemanys, perquè encara es troba en territori negatiu.
Avui el mercat estarà molt atent a les xifres d’inflació d’Alemanya, sent la dada precedent d’una de les dades claus de la setmana la inflació de l’Eurozona, que coneixerem demà. El BCE estarà molt atent a la xifra i com ja ha avançat serà una dada decisiva per veure quins moviments es realitzaran en les properes reunions. Avui també coneixerem la dada del PIB del 4T22 dels Estats Units i les xifres de peticions de subsidis d’atur setmanal.

Ahir els mercats van seguir sense una tendència clara degut a la forta incertesa que suposa la crisi bancària i la falta de referències econòmiques, el plat fort arribarà divendres amb la xifra preliminar de la inflació de l’eurozona.
Ahir es va conèixer que els grans bancs francesos Société Generale, BNP i altres quatre han estat objecte de registres judicials dintre d’una investigació per frau fiscal agreujat, afegint tensió al sector financer.
Els consumidors americans segueixen veient recessió en els propers dotze mesos, segons s’extreu de les dades de la confiança del consumidor de l’índex general de la Conference Board, que se situava al març en 104,2 punts, i el subíndex que reflecteix les expectatives retrocedeix quasi dos punts fins a 151,1, recollint el major pessimisme degut a les tensions bancàries.
En matèries primeres, el Brent va continuar rebotant superant els 78 dòlars per barril, gràcies, d’una banda, a la notícia que Turquia ha suspès les exportacions des del Kurdistan. I, de l’altra, s’ha vist recolzat per un estudi de la principal petroliera a la Xina, que suggereix que les importacions del país augmentaran més d’un 6%, fet que reflecteix el final de les restriccions de la política de covid zero i la possibilitat d’augments sòlids de les importacions aquest any.
Avui s’espera als Estats Units la publicació de dades del sector immobiliari, dades de vendes pendents. Això després que s’ha conegut que el preu de l’habitatge unifamiliar tornava a moderar-se, que juntament amb la moderació recent dels tipus d’interès hipotecari podria atreure de nou els compradors. El mercat immobiliari s’ha vist afectat per les agressives pujades de tipus de la Reserva Federal per controlar l’elevada inflació, que ha provocat que la inversió residencial s’ha contret durant set trimestres consecutius, la ratxa més llarga des del col·lapse de la bombolla immobiliària del 2007-2009.

Les places europees van iniciar el dia amb positivisme, tot i que amb cautela, molt pendents de l’evolució del sector financer i sense oblidar que aquesta setmana es publicaran dades d’inflació. Després que divendres passat les accions de Deutsche Bank i UBS van caure amb intensitat, juntament amb el DAX i la borsa de Suïssa, avivant les pors d’un efecte contagi financer després dels greus problemes de Credit Suisse. Aquestes turbulències semblaven haver-se resolt amb l’adquisició de l’entitat per part d’UBS i les línies de liquiditat esteses pel Banc Nacional de Suïssa. No obstant això, els temors de crisi financera van tornar a reaparèixer i van provocar caigudes abruptes.
Les autoritats financeres per recolzar els mercats van sortir enviant un missatge tranquil·litzador. Així, Christine Lagarde, presidenta del BCE, va assegurar que estan “plenament equipats” per injectar liquiditat i alleugerir les necessitats de la banca.
Aquesta serà una setmana fluixa de dades macroeconòmiques. Ahir va destacar la dada de l’institut de finances econòmiques IFO, situant-se en nivells semblants als del mes anterior, en 93,3, la millor dada des del febrer del 2022. Aquesta setmana destacaran dades d’inflació, es publicarà la dada d’Espanya, Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit, i divendres, la xifra preliminar de l’IPC de l’eurozona del març. Segurament la xifra d’inflació segueixi situant-se en nivells elevats, lluny de l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%.
Avui destacarà la compareixença de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, a primera hora de la tarda. S’espera que el seu missatge segueixi en línia per recolzar els mercats i traslladar un missatge de tranquil·litat. Als Estats Units s’espera la publicació de la dada de confiança del consumidor de la Conference Board del març.

Creix la preocupació per la banca. En una setmana que ha estat marcada per les reunions dels banc centrals, amb la Reserva Federal, el Banc d’Anglaterra, el Banc Nacional Suís i el Banc de Noruega pujant els tipus tal com s’esperava en cadascun d’ells, sembla que els inversors han hagut d’enfocar la seva atenció cap a la banca. No fa ni una setmana que es coneixia el futur de Credit Suisse, el qual ha estat comprat pel primer banc suís, UBS. Ahir saltaven les alarmes a Alemanya amb el Deutsche Bank. Tant les accions d’UBS com les de Deutsche Bank queien amb força, augmentant la por al contagi financer. El banc alemany acumula pèrdues de fins al 20% des que van iniciar-se les turbulències, un banc que està arrossegant problemes de rendibilitat i pèrdues durant anys. En aquesta ocasió el que atemoria els inversors era l’augment del risc d’impagament del seu deute subordinat i, en conseqüència, els CDS (Credit Default Swaps), els quals estaven disparats.
Els CDS són contractes financers que s’utilitzen per cobrir-se davant del risc d’impagament d’un bo o un préstec. És a dir, s’utilitzen per mitigar el risc de crèdit en els mercats financers i poden ser objecte de negociació en si mateixos. Així doncs, quan parlem que el CDS d’un emissor s’està disparant ens referim al fet que hi ha un augment del risc d’impagament.
Amb aquestes caigudes d’ahir els mercats eliminaven els guanys que havien aconseguit acumular aquesta setmana. Les caigudes superaven el 2% en el cas dels mercats europeus en el moment d’obertura de Wall Street.
En clau macroeconòmica, l’economia espanyola mostrava una expansió d’un 5,5% interanual durant el 2022 en la publicació del PIB, que suposa el segon any consecutiu de creixement després de deixar el terreny negatiu al qual el PIB es va veure abocat l’any de la pandèmia.

El mercat europeu ahir va obrir amb un to de cautela, després de l’actuació i el posterior missatge del president de la Fed. La Reserva Federal va pujar 25 punts bàsics, situant els tipus en el rang de 4,75%-5,0%, tot i que va donar un missatge tranquil·litzador als mercats indicant que està disposada a subministrar tota la liquiditat que faci falta durant aquest any per evitar problemes addicionals. Però posteriorment va parlar la presidenta del Tresor, Yellen, que va advertir que no s’està considerant assegurar els dipòsits sense l’aprovació del Congrés, això va frustrar les esperances de la indústria d’una garantia governamental ràpida per aturar l’amenaça de nous períodes d’inestabilitat al sector bancari. Tot això va provocar que dimecres el mercat de Wall Street tanqués molt negatiu, i va fer que Europa obrís recelosa i amb un to negatiu, tot i que un cop va obrir el mercat americà amb un to més positiu la tendència europea va millorar. A excepció de l’IBEX, que va tancar en negatiu per la forta exposició al sector financer, que va ser dels més perjudicats de la sessió, i el FTSE-100, després que el Banc d’Anglaterra ahir anunciés una nova pujada de tipus situant-los en un 4,25%, el nivell més alt des del 2008.
De la reunió de la Reserva Federal també es va conèixer la previsió del PIB per al 2023-2024, rebaixant marginalment a la baixa la dada fins al 0,4% i l’1,2%, i una dècima el deflactor subjacent del consum, fins al 3,6% i el 2,6%, respectivament.
Pel que fa a les dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer la dada d’atur setmanal dels Estats Units. Les peticions quasi no van disminuir respecte a la setmana anterior, situant-se en 191.000 noves peticions. Mantenint-se, per tant, per sota dels 200.000 individus.

Els mercats europeus es van mantenir prudents ahir, tancant mixtos en espera de l’actuació de la Reserva Federal. La secretària del Tresor americà, J. Yellen, va deixar la porta oberta a augmentar les mesures si el contagi amenaça els dipòsits dels bancs més petits, tot i destacar que el sistema bancari s’està estabilitzant. Semblava que s’estava estudiant la possibilitat d’expandir la garantia federal de dipòsits a tots els dipositants de manera temporal amb l’oposició de part del Partit Republicà.
Avui destacarà la reunió del Banc Central de Suïssa i la decisió de tipus del Banc d’Anglaterra, després que ahir es va conèixer la dada d’inflació del febrer, que va ser superior a l’esperada, situant-se en el 10,4%. La dada subjacent (que exclou els elements més volàtils, l’energia i els aliments frescos) va pujar també fins al 6,2%, quatre dècimes respecte a la dada anterior.
També tindrem dades del mercat immobiliari americà, després de les dades de segona mà del febrer que es van conèixer durant aquesta setmana, destacant la pujada tot i que els preus van baixar per primer cop en gairebé onze anys. També seran rellevants les peticions de subsidi d’atur setmanals als Estats Units, que la setmana anterior seguien per sota dels 200.000 individus.
Ahir es va conèixer que l’OPEP no prendrà cap acció, no vol implementar noves retallades de moment, tot i les caigudes tan fortes que ha estat patint el preu del cru les darreres setmanes. El barril del Brent ha arribat a cotitzar per sota dels 75 dòlars el barril, quan fa menys de tres mesos que cotitzava per sobre dels 90 dòlars.

Avui els mercats mundials estaran molt atents a la reunió que es produirà al vespre hora d’Andorra, pels volts de les vuit, quan el president de la Reserva Federal anunciarà finalment la decisió de tipus d’interès. Els mercats descompten que la pujada sigui de 25 punts bàsics, però després dels moviments dels mercats de la darrera setmana no hi ha seguretat de la decisió que finalment prendrà la Fed. Tenint en compte que als Estats Units els problemes amb la banca encara no estan resolts, tot i que ahir el sector financer també va recolzar els mercats, destacant la forta recuperació de cotització de First Republic Bank, cotitzant amb pujades de doble dígits molt elevats, arribant a superar el 40%.
Ahir el mercat va viure moments d’eufòria. Després de la darrera setmana de fortes correccions van tenir tancaments als principals mercats europeus per sobre de l’1%, després del suport que van donar les autoritats de l’eurozona i la recuperació del sector financer. Els reguladors de l’eurozona i la presidenta del BCE, Christine Lagarde, van sortir dient que el BCE farà tot el que calgui “per preservar l’estabilitat de preus i l’estabilitat financera de la zona euro”. La presidenta del BCE va recordar el missatge llançat per la institució dijous passat, quan va apuntar que “el conjunt d’eines de política del BCE està plenament equipat per proporcionar suport de liquiditat al sistema financer de la zona de l’euro si és necessari, i per preservar la transmissió fluïda de la política monetària”.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir va destacar la dada de confiança que elabora el centre d’investigació conegut com ZEW d’Alemanya del març. La xifra va decebre situant-se en 13 enfront de 28,1 del mes anterior, provocat per la situació d’inestabilitat viscuda els darrers dies.

Els mercats van obrir el dia d’ahir amb cautela sobre l’evolució del sector financer. Va ser una jornada clarament de menys a més, acabant en positiu els principals índexs.
La desconfiança en el sector financer generada per la fallida del Silicon Valley Bank, amb la presentació de l’informe anual de Credit Suisse, on presentava pèrdues per a l’exercici de l’any 2022, i posava de manifest el constant degoteig de sortida de clients, va provocar importants caigudes en la cotització de l’entitat, contagiant la resta de la banca europea la setmana anterior. Tot això va culminar amb la notícia diumenge al vespre de l’anunci de la compra de Credit Suisse per part d’UBS, el primer banc de Suïssa, per un valor de 3.250 milions de dòlars (3.040 milions d’euros), que representa més d’una quarta part de la seva cotització (la primera oferta d’UBS va ser de 1.000 milions, però va ser rebutjada). Inclou una línia de liquiditat de 100.000 milions de CHF per part del Banc Nacional de Suïssa. Addicional a això, la Confederació Suïssa ha atorgat una garantia equivalent a 9.000 milions d’euros per reduir els riscos en què pot incórrer UBS amb l’absorció de Credit Suisse. Les autoritats consideren que l’operació contribuirà a assegurar l’estabilitat de Credit Suisse i del sector financer, en una situació excepcional.
Dintre d’aquestes actuacions excepcionals també va destacar l’anunci diumenge passat de la Reserva Federal dels Estats Units, que va comunicar conjuntament amb els altres cinc bancs centrals (destacant el Banc Central Europeu) que proporcionarien liquiditat via línies swaps des d’ahir fins com a mínim final de març, per tal de proporcionar estabilitat i reduir les tensions en els mercats de finançament global.

Les pors ahir van tornar als mercats després que es va conèixer que l’entitat Credit Suisse ha seguit perdent dipòsits dels clients, va registrar sortides netes de més de 200 milions de dòlars de fons administrats als Estats Units i a Europa des del 13 de març (moment en què es van iniciar les turbulències amb les caigudes de Silicon Valley Bank als Estats Units), això no va aportar tranquil·litat als mercats, que van tornar a castigar l’entitat en la seva cotització borsària, superant el doble dígits en caigudes, i la resta del mercat.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer la dada d’inflació interanual de l’eurozona, situant la dada del febrer en un 8,5%, baixant una dècima respecte a la dada del gener. El to més negatiu va ser la dada subjacent, que exclou aquells productes més volàtils com l’energia i els aliments frescos, que va pujar a un nivell rècord de 5,6%. Les dues dades estan lluny de l’objectiu del Banc Central Europeu, que situa la xifra en un 2%. Després de la reunió de l’autoritat monetària europea, la seva presidenta, Christine Lagarde, va indicar que la inflació és la seva preocupació principal, i preveu que la xifra es situï lluny de l’objectiu durant bastant de temps.
Des de la Xina, també les autoritats han pres mesures perquè el seus bancs no pateixin problemes de liquiditat. Ahir coneixíem que el Banc Popular de la Xina va anunciar retallades de 0,25 punts percentuals en els requeriments de coeficient de caixa (la part dels fons que els bancs no poden prestar). El moviment és habitual del banc xinès, però feia un any que no l’utilitzava. La idea és ampliar la liquiditat situant-la en un rang adequat per a les entitats bancàries del país.