Els mercats europeus es van mantenir prudents ahir, tancant mixtos en espera de l’actuació de la Reserva Federal. La secretària del Tresor americà, J. Yellen, va deixar la porta oberta a augmentar les mesures si el contagi amenaça els dipòsits dels bancs més petits, tot i destacar que el sistema bancari s’està estabilitzant. Semblava que s’estava estudiant la possibilitat d’expandir la garantia federal de dipòsits a tots els dipositants de manera temporal amb l’oposició de part del Partit Republicà.
Avui destacarà la reunió del Banc Central de Suïssa i la decisió de tipus del Banc d’Anglaterra, després que ahir es va conèixer la dada d’inflació del febrer, que va ser superior a l’esperada, situant-se en el 10,4%. La dada subjacent (que exclou els elements més volàtils, l’energia i els aliments frescos) va pujar també fins al 6,2%, quatre dècimes respecte a la dada anterior.
També tindrem dades del mercat immobiliari americà, després de les dades de segona mà del febrer que es van conèixer durant aquesta setmana, destacant la pujada tot i que els preus van baixar per primer cop en gairebé onze anys. També seran rellevants les peticions de subsidi d’atur setmanals als Estats Units, que la setmana anterior seguien per sota dels 200.000 individus.
Ahir es va conèixer que l’OPEP no prendrà cap acció, no vol implementar noves retallades de moment, tot i les caigudes tan fortes que ha estat patint el preu del cru les darreres setmanes. El barril del Brent ha arribat a cotitzar per sota dels 75 dòlars el barril, quan fa menys de tres mesos que cotitzava per sobre dels 90 dòlars.

Avui els mercats mundials estaran molt atents a la reunió que es produirà al vespre hora d’Andorra, pels volts de les vuit, quan el president de la Reserva Federal anunciarà finalment la decisió de tipus d’interès. Els mercats descompten que la pujada sigui de 25 punts bàsics, però després dels moviments dels mercats de la darrera setmana no hi ha seguretat de la decisió que finalment prendrà la Fed. Tenint en compte que als Estats Units els problemes amb la banca encara no estan resolts, tot i que ahir el sector financer també va recolzar els mercats, destacant la forta recuperació de cotització de First Republic Bank, cotitzant amb pujades de doble dígits molt elevats, arribant a superar el 40%.
Ahir el mercat va viure moments d’eufòria. Després de la darrera setmana de fortes correccions van tenir tancaments als principals mercats europeus per sobre de l’1%, després del suport que van donar les autoritats de l’eurozona i la recuperació del sector financer. Els reguladors de l’eurozona i la presidenta del BCE, Christine Lagarde, van sortir dient que el BCE farà tot el que calgui “per preservar l’estabilitat de preus i l’estabilitat financera de la zona euro”. La presidenta del BCE va recordar el missatge llançat per la institució dijous passat, quan va apuntar que “el conjunt d’eines de política del BCE està plenament equipat per proporcionar suport de liquiditat al sistema financer de la zona de l’euro si és necessari, i per preservar la transmissió fluïda de la política monetària”.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir va destacar la dada de confiança que elabora el centre d’investigació conegut com ZEW d’Alemanya del març. La xifra va decebre situant-se en 13 enfront de 28,1 del mes anterior, provocat per la situació d’inestabilitat viscuda els darrers dies.

Els mercats van obrir el dia d’ahir amb cautela sobre l’evolució del sector financer. Va ser una jornada clarament de menys a més, acabant en positiu els principals índexs.
La desconfiança en el sector financer generada per la fallida del Silicon Valley Bank, amb la presentació de l’informe anual de Credit Suisse, on presentava pèrdues per a l’exercici de l’any 2022, i posava de manifest el constant degoteig de sortida de clients, va provocar importants caigudes en la cotització de l’entitat, contagiant la resta de la banca europea la setmana anterior. Tot això va culminar amb la notícia diumenge al vespre de l’anunci de la compra de Credit Suisse per part d’UBS, el primer banc de Suïssa, per un valor de 3.250 milions de dòlars (3.040 milions d’euros), que representa més d’una quarta part de la seva cotització (la primera oferta d’UBS va ser de 1.000 milions, però va ser rebutjada). Inclou una línia de liquiditat de 100.000 milions de CHF per part del Banc Nacional de Suïssa. Addicional a això, la Confederació Suïssa ha atorgat una garantia equivalent a 9.000 milions d’euros per reduir els riscos en què pot incórrer UBS amb l’absorció de Credit Suisse. Les autoritats consideren que l’operació contribuirà a assegurar l’estabilitat de Credit Suisse i del sector financer, en una situació excepcional.
Dintre d’aquestes actuacions excepcionals també va destacar l’anunci diumenge passat de la Reserva Federal dels Estats Units, que va comunicar conjuntament amb els altres cinc bancs centrals (destacant el Banc Central Europeu) que proporcionarien liquiditat via línies swaps des d’ahir fins com a mínim final de març, per tal de proporcionar estabilitat i reduir les tensions en els mercats de finançament global.

Les pors ahir van tornar als mercats després que es va conèixer que l’entitat Credit Suisse ha seguit perdent dipòsits dels clients, va registrar sortides netes de més de 200 milions de dòlars de fons administrats als Estats Units i a Europa des del 13 de març (moment en què es van iniciar les turbulències amb les caigudes de Silicon Valley Bank als Estats Units), això no va aportar tranquil·litat als mercats, que van tornar a castigar l’entitat en la seva cotització borsària, superant el doble dígits en caigudes, i la resta del mercat.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va conèixer la dada d’inflació interanual de l’eurozona, situant la dada del febrer en un 8,5%, baixant una dècima respecte a la dada del gener. El to més negatiu va ser la dada subjacent, que exclou aquells productes més volàtils com l’energia i els aliments frescos, que va pujar a un nivell rècord de 5,6%. Les dues dades estan lluny de l’objectiu del Banc Central Europeu, que situa la xifra en un 2%. Després de la reunió de l’autoritat monetària europea, la seva presidenta, Christine Lagarde, va indicar que la inflació és la seva preocupació principal, i preveu que la xifra es situï lluny de l’objectiu durant bastant de temps.
Des de la Xina, també les autoritats han pres mesures perquè el seus bancs no pateixin problemes de liquiditat. Ahir coneixíem que el Banc Popular de la Xina va anunciar retallades de 0,25 punts percentuals en els requeriments de coeficient de caixa (la part dels fons que els bancs no poden prestar). El moviment és habitual del banc xinès, però feia un any que no l’utilitzava. La idea és ampliar la liquiditat situant-la en un rang adequat per a les entitats bancàries del país.

Ahir els mercats europeus obrien amb la notícia que l’entitat bancària Credit Suisse el vespre del dimecres finalment va sol·licitar a l’autoritat monetària suïssa i al supervisor del mercat financer suís accés a línies de crèdit per valor de 50.000 milions de francs, i va indicar que recomprarà uns 3.000 milions d’euros en deute sènior i que continuarà centrada en la viabilitat del seu pla estratègic per reestructurar la banca d’inversió. Els mercats es van prendre positivament aquesta notícia i obrien en positiu, l’acció va arribar a cotitzar un 30% per sobre del dia anterior tot recuperant el sector part d’allò perdut.
L’altra clau del dia va ser la reunió del BCE, que per a sorpresa de tothom pujava 50 punts bàsics addicionals, situant la taxa de dipòsit en el 3%. La decisió no va ser unànime, hi havia membres que eren favorables a pausar el ritme de les pujades, però ha pesat més la inflació que encara segueix elevada i s’espera que duri en el temps. No va indicar cap mesura addicional per salvaguardar l’estabilitat financera provocada per la por generalitzada pels casos de Silicon Valley Bank als Estats Units i Credit Suisse. Tot i que va indicar que la institució estava confiada en el sector bancari de l’eurozona, però en cas de ser necessària estan preparats per proveir liquiditat.
Tant la recuperació del sector bancari com l’actuació del Banc Central van tenir un impacte tant en les divises com en la renda fixa. L’euro es va apreciar durant la jornada d’ahir, situant-se en nivells d’1,063 contra el dòlar. La rendibilitat dels bons core europeus també es van moure, el Bund a deu anys va passar del mínim del dia de 2,109% a cotitzar per sobre del 2,23%. El Treasury americà a deu anys es va mantenir cotitzant en nivells prop del 3,5% després de conèixer les peticions de subsidi d’atur setmanal, que tornaven a estar en nivells inferiors als 200.000 individus.

Avui la cita clau serà la reunió del Banc Central Europeu i la seva decisió sobre els tipus d’interès. Ahir la inestabilitat va tornar a apoderar-se dels mercats financers, després de la calma i inclús de la recupe­ració de dimarts. Les borses europees obrien amb lleugeres caigudes, que van anar aguditzant-se a mesura que passava el matí. De nou el sector financer arrossegava les borses, amb caigudes superiors al 3,5% a l’Eurostoxx. L’entitat Credit Suisse tornava a ser la protagonista del dia, amb caigudes de quasi el 30%, situant l’acció per sota de dos francs suïssos, nivell mínim històric, i provocant caigudes generalitzades a tots els bancs europeus. Dimarts l’entitat va publicar els resultats del 2022, amb unes pèrdues netes de 7.293 milions de francs, sent el pitjor resultat de l’entitat des de la crisi financera del 2008, deixant a la vista la situació complicada que viu l’entitat, amb sortides de dipòsits de clients. La situació que vivia el banc suís s’ha agreujat amb la liquidació del banc americà Silicon Valley Bank, fet que ha provocat fortes caigudes borsàries al sector, i una crisis de confiança a l’entitat. Addicional a això, ahir es coneixia que el principal accionista, el Banc Nacional Saudita, indicava que per temes regulatoris no podia oferir més assistència augmentant la seva participació a l’entitat, atès que ja disposa del 9,88% de participació i no podria superar el 10%.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, durant el dia d’ahir es va conèixer la inflació majorista (IPP) dels Estats Units, que es va situar en el 4,6% interanual, nivell més baix des del març del 2021. També s’ha publicat l’IPC de França, situant-se en un 6,3% interanual, amb pujades a doble dígit dels aliments frescos (des del 23% fins al 15%). Des de l’Àsia les notícies són més positives, ja que es va publicar la producció industrial de la Xina, augmentant un 2,4% en els primers mesos de l’any, veient reflectida la millora a poc a poc de    la reobertura de l’economia xinesa.

El mercat Europeu el divendres va obrir fortament a la baixa, després del moviment de dijous a Wall Street provocat per l’augment de les preocupacions per les complicacions de finançament que s’enfronta el banc de Califòrnia Silicon Valley Bank (SVB). Els problemes de SVB principalment estan relacionats amb la seva important exposició a startups finançades per fons de capital de risc que en el context actual estan reduint el finançament i ha portat les startups a desencadenar una important sortida de dipòsits d’SVB al febrer. A això se suma al fet que SVB tenia unes carteres invertides a llarg termini que s’han vist perjudicades pel ràpid tensionament de tipus de la FED i que ha hagut de vendre per solucionar els seus problemes de finançament. Aquesta situació va provocar importants correccions de les accions de diversos bancs americans, que van arrossegar a la resta del Wall Street. Amb aquests precedents Europa obria amb fortes baixades, en especial el sector Financer. Cal tenir en compte que el sector portava una forta recuperació els darrers tres mesos, provocant que molts inversors recullin beneficis davant el risc de baixades addicionals. La renda fixa també es va veure impactada per la forta volatilitat dels mercats i va provocar moviments en els bons governamentals, els trams llargs de la corba sobirana es van moure a la baixa posant en preu la possible recessió futura. Així el Treasury americà a 2 anys va baixar del 5% i es va situar en nivells 4,78%, també va tenir moviment en el llarg termini i a 10 anys se situava entorn del 3,83% quan fa pocs dies estava al 4%. El mercat Europeu també es va veure arrossegat així el Bund Alemany arribava a baixar fins al 2,5% des del 2,7% de fa pocs dies.

Ahir vàrem tenir una jornada de certa transició a les borses mundials fins que avui es coneguin les dades del mercat laboral dels Estats Units corresponents al mes de febrer, l’informe de treball i la taxa d’atur. Amb aquestes dades podrem definir una mica més la ruta de la Reserva Federal en les properes pujades de tipus.
Tot i que les dades actuals reflecteixen un mercat laboral fort, amb peticions de subsidi baixos, i un ritme de creixement de treball elevat, recolzant molt un entorn amb pressions salarials elevades. Ahir justament es van conèixer les peticions de subsidi setmanal americà, trencant la tendència de les darreres setmanes. La xifra superava els 200.000 individus, una dada molt observada, i se situava concretament en 211.000. És la primera setmana en vuit consecutives que supera els 200.000 individus,  sent la xifra més elevada des del desembre del 2022.
Es va publicar la xifra d’inflació de la Xina del mes de febrer, sorprenent notablement per la important moderació, situant-se en un 1% interanual des del 2,1% anterior. Els principals motius s’atribueixen a factors com el descens de la demanda de consum després de les vacances (l’any nou xinès, principal època festiva de l’any) o per una millora dels subministraments.
Ahir és va produir l’última reunió de Haruhiko Kuroda com a governador del Banc de Japó (BoJ). El mercat està molt atent als senyals que es puguin donar des del Japó, sent l’únic Banc Central entre les principals economies mundials que encara manté els tipus ultrabaixos. El mandat de Kuroda finalitzarà el 8 d’abril, quan està previst que entri com a substitut l’economista i acadèmic Kazuo Ueda, qui ja va formar part de la junta de política monetària del BoJ fa quasi dues dècades.

Els mercats borsaris ahir van viure amb més tranquil·litat els discursos dels banquers centrals. Al matí li va tocar el torn a la presidenta del BCE, Christine Lagarde, i a la tarda al president de la Fed, Jerome Powell. Del segon assalt del president de la Fed al Congrés va destacar un discurs més moderat, ja que va indicar que encara no s’ha decidit quina seria la pujada de tipus en la propera reunió i la institució resta pendent de veure les properes dades macroeconòmiques, per acabar de decidir si la pujada serà de 25 o 50 punts bàsics al març. Atès que les dades fins ara indiquen que el mercat laboral segueix molt fort, que la inflació salarial segueix en terreny d’incompatibilitat amb l’objectiu d’inflació de la Fed i encara no s’observen indicis de desinflació en el sector de serveis a excepció del mercat del lloguer.
Ahir justament es van conèixer les dades del mercat laboral americà i tornava a sorprendre per la seva fortalesa, segons les dades de l’ADP. El mercat privat hauria creat 242.000 llocs de treball, representant un augment important respecte als 119.000 creats al gener. El sector d’oci i hotels va liderar el creixement, amb les activitats financeres. A Europa es va conèixer el PIB final del quart trimestre del 2022 de l’eurozona, que finalment va ser del 0%, revisant la xifra anterior a la baixa.
L’impacte de totes aquestes previsions de pujades de tipus addicionals es va veure reflectit a l’economia real a través de les pujades constants que està experimentant l’euríbor, sent una de les principals referències en la fixació de tipus de la gran majoria d’hipoteques. La referència superava ahir el 3,9% en taxa diària (concretament el 3,944%), el nivell més elevat des del novembre del 2008. La taxa mitjana de març seria del 3,85%.

Ahir va comparèixer el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, davant del Congrés dels Estats Units. El missatge que va donar va ser interpretat com a molt agressiu, provocant un canvi de tendència al mercat clarament a la baixa. De les paraules del president de la Fed va destacar que per controlar la inflació podria portar a accelerar el ritme de pujades de tipus i és probable que el tipus final sigui més elevat de l’esperat, i que amb alta probabilitat caldrà mantenir una postura restrictiva durant bastant de temps per poder restaurar l’estabilitat de preus. En la seva reunió de març, el consell del Banc de la Reserva d’Austràlia (RBA) va apujar el tipus d’interès oficial per desena vegada consecutiva. El Banc de la Reserva d’Austràlia ha pujat 25 punts bàsics i ja ha augmentat un 3,5% des del maig de l’any passat, fins al 3,6%. La inflació continua sent molt més alta del que el Banc Central d’Austràlia se sent còmode, però sembla confiar que ja ha tocat sostre a mesura que disminueixen les pressions globals sobre els preus.
Pel que fa a la renda fixa, el Tresor espanyol va col·locar lletres a sis i dotze mesos, remunerant amb interessos superiors al 3% en ambdues referències. El de sis mesos es va pagar al 3,164% i la referència de l’any, al 3,335%, arribant al nivell més elevat des del juliol del 2012.
Per avui destacarà la compareixença de la presidenta del Banc Central i de nou tornarà a parlar el president Jerome Powell. Pel que fa a dades macroeconòmiques, avui coneixerem xifres d’ADP de treballs no agrícoles als Estats Units i els inventaris de petroli de l’Agència Internacional de l’Energia.