Avui les borses europees cotitzaran pendents de què passarà al vespre als Estats Units, de quina decisió i quines perspectives sobre política monetària aportarà el president de la Fed, Jerome Powell. La decisió de tipus està prevista per a les 20 hores d’Andorra, i posteriorment hi haurà la roda de premsa.

Ahir a nivell macroeconòmic va destacar als Estats Units la publicació de dades del mercat laboral: els JOLTS van repuntar novament inesperadament el mes de desembre. Aquest indicador agrada als membres de la Fed com a indicador de la capacitat d’ociositat del mercat laboral. A Europa es va publicar el creixement de la zona euro, que es va mantenir en un 0% el darrer trimestre del 2023; el fet de mantenir-se en positiu permet que la zona euro no se situï en recessió tècnica. Aquesta dada sorprèn després que es publiqués que el PIB d’Alemanya havia caigut un 0,3% el darrer trimestre de l’any. França es va frenar, però va aconseguir mantenir-se en positiu. Les dades més febles d’Europa podrien recolzar la necessitat que el Banc Central Europeu iniciï les rebaixes dels tipus abans del que tenen previst; en contra, té els repunts de la inflació, ahir es va conèixer que a Espanya l’IPC repuntava fins al 3,4% des del 3,1%, seguint la tendència del desembre. Avui sabrem la xifra d’inflació d’Alemanya, prèvia a la dada conjunta de la zona euro, que es coneixerà demà dijous.

Al tancament de la jornada americana es van publicar els resultats del gegant tecnològic Microsoft i l’empresa matriu de Google, Alphabet.

Ahir els mercats europeus van tancar mixtos, destacant-hi la caiguda de l’índex espanyol, que va caure quasi un 0,50%. Una de les companyies que més va llastrar l’índex va ser ACS, que va caure un 10% després que es va saber que havia perdut un litigi a favor d’Abertis.

Aquesta setmana ve carregada de dades macroeconòmiques, avui destacarà la publicació de les xifres del PIB i l’IPC d’Espanya i del PIB d’Alemanya. Dels Estats Units coneixerem les xifres de confiança dels consumidors de la Conference Board i l’enquesta de nous llocs de treball coneguts com a JOLTS. Dimecres es coneixeran més dades del mercat laboral americà i l’IPC d’Alemanya. Tot i que el que més marcarà demà serà la decisió de tipus de la Reserva Federal, que se sabrà amb el mercat europeu tancat. El més interessant de tot serà la publicació del diagrama de punts, en què es poden observar les previsions de tipus d’interès per als propers mesos, i la posterior roda de premsa del president de la Fed, Jerome Powell.

La setmana passada una de les claus va ser la reunió del BCE; durant aquesta setmana diversos membres de l’organisme han ampliat les declaracions de per la presidenta, Christine Lagarde, que va ser bastant prudent i cautelosa. Alguns banquers que s’han mostrat encara poc inclinats a la rebaixa dels tipus parlem obertament del juny.

En pla empresarial destacarà la publicació de resultats de cinc de les set companyies americanes més importants, que es coneixen com “les set magnífiques”, entre les quals destaquen avui Alphabet i Microsoft, i dijous, Apple, Meta i Amazon, que marcaran l’evolució de

Les borses europees van obrir amb pujades en espera de la dada clau del dia, la inflació preferida de la Reserva Federal, el deflactor del consum personal (PCE). La xifra va sorprendre, decebent lleugerament els analistes. La dada subjacent, que exclou el sector d’energia i aliments, es va situar concretament en un 2,9% interanual, 3 dècimes menys que el novembre, que va ser del 3,2%. La xifra general es manté en el 2,6% interanual. A més de la dada americana, divendres també es van saber les dades dels consumidors alemanys: la xifra va decebre novament i es va reduir gairebé 30 punts, el nivell més baix des del març del 2022, i contrasta amb les expectatives dels analistes, que esperaven que millorés.

Els analistes ara tenen el focus d’atenció en la reunió de la Reserva Federal que s’iniciarà dimarts i finalitzarà dimecres, amb la decisió de tipus i la publicació de les previsions de tipus per als propers mesos, els famosos dots, que tant van sorprendre en la darrera reunió. La dada del PCE aporta optimisme als analistes, que no vaticinen que hi hagi canvis en la política monetària efectiva encara, i posaran el focus en els dots i en la compareixença de premsa del president de la Fed, Jerome Powell, posterior a la decisió.

En to empresarial va destacar la bona acollida de beneficis de l’empresa de luxe francesa LVMH, que intradia va pujar a doble dígit després que publiqués els resultats corresponents al 2023, superant un 8% el benefici net respecte al 2022. Els ingressos van pujar un 9% interanual, superant les expectatives, i també es va anunciar una millora del dividend per acció.

En l’obertura, les borses europees ahir retrocedien part del que havien pujat dimecres, tot esperant la reunió del BCE i la dada del PIB americà del quart trimestre. Al final del dia les borses tenien un to més optimista i tancaven mixtes, destacant-hi l’Euro Stoxx, que pujava un 0,37% gràcies al sector tecnològic i la forta pujada de Nokia. L’índex espanyol i l’italià van quedar-se en vermell llastats pel sector financer.

El BCE no va sorprendre els analistes i va mantenir els tipus inalterats i, tal com s’esperava, es va mostrar satisfet pels avenços en la inflació, tot i que va refredar les expectatives dels analistes de retallades dels tipus. La presidenta ja havia avançat en anteriors ocasions que s’esperava que es poguessin rebaixar a l’estiu, però els analistes segueixen estimant que la primera baixada serà a l’abril.

En to empresarial va destacar l’acollida dels beneficis de Tesla, que decebia el mercat. Els ingressos de Tesla van pujar a 25.170 milions de dòlars, una xifra inferior als 25.600 milions estimats pel mercat. D’altra banda, els beneficis van ser de 0,71 cèntims per acció, davant dels 0,74 cèntims vaticinats pels experts. La companyia va aconseguir un marge de benefici del 17,6%, decebent el mercat, que esperava un 18,1%. Des dels financers va destacar la publicació de Bankinter, que va presentar un rècord de benefici, però va decebre els mercats perquè no arriba a les xifres esperades.

Ahir es van conèixer dades macroeconòmiques d’Europa: l’Ifo d’Alemanya baixava fins als 85,2 punts, el nivell més baix des de l’octubre del 2022, i ressalta el pessimisme corporatiu del país germànic. Amb aquesta dada s’enllacen dos mesos consecutius de baixades. Als EUA va destacar la xifra del PIB del quart trimestre, que segueix mostrant la fortalesa de l’economia americana, i es va situar en el 3,3% anualitzat, superant les estimacions dels analistes, que esperaven una baixada més gran respecte al tercer trimestre, que va ser de prop del 5%.

Ahir l’eufòria va regnar a les principals borses: l’Euro Stoxx va tancar superant el 2%, beneficiat pels sectors de tecnologia, especialment per la tecnològica alemanya SAP i pel fabricant de xips neerlandès ASML. Aquesta tendència també es va veure al mercat americà: Wall Street va viure una obertura molt positiva, destacant-ne la bona performance de l’índex tecnològic Nasdaq 100, gràcies a la bona acollida de beneficis que va tenir la plataforma de streaming Netflix, que obria amb alces de doble dígit després que els resultats superessin les expectatives dels analistes. El mercat americà està molt actiu pel que fa a resultats del darrer trimestre del 2023; ahir, a més de Netflix, se’n van conèixer d’altres, com AT&T o eBay. En negatiu va destacar l’empresa química americana Dupont, que va caure amb força després de retallar les previsions d’ingressos i de guanys per al 2024, provocat per previsions menys optimistes de la demanda del mercat de la Xina i per la reducció dels nivells d’inventaris del sector industrial. 

Els PMI americans van ser uns dels protagonistes de la jornada, situant-se en 50,3 la dada manufacturera i en 52,9 la de serveis, totes dues superant les expectatives dels analistes. També es va saber la xifra europea, que va pujar lleugerament respecte a l’anterior; concretament es va situar en 47,9 punts, però va fer curt respecte a les previsions dels analistes.

Ahir el Banc del Canadà es va avançar a la decisió de tipus d’avui del BCE i va mantenir-los inalterats en el 5%. És la quarta vegada consecutiva que els manté sense canvis, tot i el repunt de la inflació de desembre.

La tensió geopolítica es va intensificar els darrers dies amb nous atacs del Regne Unit i els Estats Units al Iemen contra els rebels huties, cosa que segueix pressionant el comerç mundial i bloquejant una de les rutes marítimes més importants del món. L’increment de les tensions té un impacte directe en el preu del petroli, i n’és un dels més beneficiats. Així, la jornada d’ahir el Brent va cotitzar en nivells de 80 dòlars el barril i el West Texas pròxim als 75 dòlars. 

Les borses Europees van tancar la jornada amb lleugeres caigudes, l’índex Espanyol va ser dels més perjudicats, principalment per la caiguda del sector de consum llastat per la caiguda d’Inditex. 

Altres sectors que han llastat han estat el sector industrial i utilities. Ahir es van conèixer els resultats de General Electric, que van superar les previsions gràcies al sector aeroespacial. Johnson & Johnson va sorprendre el mercat gràcies a l’expansió dels seus ingressos. Procter & Gamble (P&G) va superar les expectatives, tot i reduir el preu per acció i arribar als 1,40 dòlars.
Avui els analistes estaran atents a les xifres que es publiquin de PMI manufacturer i de serveis dels Estats Units, i les xifres d’inventari de petroli de l’Agència Internacional de l’Energia. Sense treure importància a aquestes publicacions, el focus d’atenció de la setmana és sens dubte els que es produiran el dijous: des d’Europa la reunió del Banc Central Europeu, i des dels Estats Units la publicació de la xifra del PIB del quart trimestre. Els analistes estimen que la dada baixi molt respecte a l’anterior; s’espera que estigui entorn del 2%, menys de la meitat que l’anterior.

Una de les claus que espera el mercat és la reunió del Banc Central Europeu, que es preveu que es produeixi dijous, avançant-se a la reunió de la Reserva Federal de final de mes. Ahir les borses van obrir amb molt optimisme, replicant el sentiment dels inversors americans de divendres passat, l’Eurostoxx tancava amb una pujada de 0,70%. Un dels sectors que millor es van comportar ahir van ser tecnologia de la informació, industrials i el sector financer; els sectors que van restar van ser utilities i energia. Els índexs europeus que més vam pujar va ser el suec i l’IBEX. El MIB Itàlia va ser dels únics que va tancar en negatiu. Ahir es van publicar dades d’endeutament dels països de la Unió Europea. Segons les dades d’Eurostat, el passiu dels governs ha caigut un 89,9% comparant-lo amb el 90,3% del segon trimestre. Els països més endeutats són Grècia, amb un 165,5% sobre el PIB; Itàlia, amb un 140,6%; França, 111,9% i Espanya i Bèlgica, per sota del 110%. La xifra del dèficit s’ha reduït fins al 2,5% del PIB; el trimestre anterior era un 3,1%. 

Els principals mitjans financers explicaven que els bancs públics de la Xina prenen mesures per recolzar la divisa xinesa, comprant-ne activament per elevar-ne el valor. Estan restringint la liquiditat del mercat de divises estrangeres i venent dòlars, per no deixar caure la divisa asiàtica. Moody’s va anunciar retallades de solvència per a la regió d’Àsia-Pacífic, passant la perspectiva a negativa en la zona, a causa del creixement més lent de la Xina, l’escassetat de finançament i els riscos geopolítics.

Ahir es tancava una setmana molt marcada pels comentaris de diferents membres de bancs centrals que allunyaven les expectatives de baixades de tipus en breu. Això va provocar fortes caigudes a les borses de tot el món i repunts de les rendibilitats dels bons governamentals. Aquests comentaris van ser l’avantsala del que es pot viure dijous vinent amb la reunió del Banc Central Europeu. Els analistes pronostiquen que no es prendrà cap tipus de mesura en aquesta reunió i tot el focus d’atenció estarà en la roda de premsa posterior que farà la presidenta del BCE, Christine Lagarde, per si indica alguna pista de quins seran els següents passos en política monetària que prendrà aquest organisme.
Les dades macroeconòmiques segueixen mostrant debilitat a la Xina; en aquesta ocasió es va saber que la inversió estrangera directa al país asiàtic va baixar en el 2023 als nivells més baixos dels darrers tres anys. El momentum de la Xina s’està veient perjudicat per diferents preocupacions sobre la demanda, la llei antiespionatge de la Xina, les xifres d’exportació i el debilitament del mercat immobiliari.
El preu del petroli va ser un dels protagonistes de la setmana, després de la intensificació dels conflictes a l’Orient Mitjà, i la referència europea, el Brent, va cotitzar a nivells dels 79 dòlars per barril, mentre que el West Texas ho feia als 74 dòlars.
El mercat de divises va ser força estable durant la setmana i va cotitzar a nivells d’1,09, tot esperant les novetats de la setmana vinent per part del BCE.

Les borses ahir van mantenir el to negatiu dels darrers dies, amb fortes correccions. S’iniciava la jornada amb la publicació de la xifra del PIB de la Xina, que tot i que va superar l’objectiu de les autoritats xineses, no va convèncer els analistes, fet que va provocar caigudes generalitzades. Wall Street obria en negatiu, i a més de les notícies xineses, es publicaven la producció industrial i les vendes minoristes americanes: aquestes xifres van ser millors del que esperaven els analistes, el que implica que l’economia americana es manté robusta. Aquestes dades, juntament amb les declaracions de membres de la Fed, van portar a pensar que la Reserva Federal haurà d’ajornar la baixada dels tipus d’interès.

Hi va haver diferents declaracions de bancs centrals, però totes allunyant les previsions de rebaixes dels tipus. Des d’Europa, la presidenta del BCE va indicar en la darrera compareixença que si les dades macroeconòmiques es mantenen en aquesta tendència, dona una alta probabilitat que comencin les retallades de tipus a l’estiu. La Reserva Federal també va fer declaracions que fan pensar que les baixes de tipus es produiran més endavant del previst; el governador Waller va indicar que és prematur materialitzar el canvi de política monetària donat els nivells d’inflació actuals i la resiliència de l’economia americana.

Amb aquest entorn, el preu del petroli va ser un dels perjudicats del dia, caient amb força, després de les xifres decebedores de la Xina, que és el segon major consumidor de petroli del món, per darrere dels EUA. La referència europea, el Brent, va cotitzar per sota dels 78 dòlars el barril, i l’americana, el West Texas, es va situar en nivells de 71 dòlars.

Ahir els mercats van cotitzar la incertesa de quin serà el següent moviment dels bancs centrals després de les darreres dades macroeconòmiques, que fan reduir les probabilitats que les baixades de tipus es produeixin tan aviat com els analistes havien pronosticat. Les borses europees tancaven ahir en negatiu. Un dels sectors que pitjor es va comportar va ser el financer després dels retalls de valoració per part de diferents analistes.

Per això els analistes estan atents als comentaris dels membres dels bancs centrals. El governador del Banc de Portugal, Centeno, va donar un to més optimista al fòrum econòmic mundial a Davos, considera que la trajectòria de la inflació és bona. Així també va parlar Nagel, governador del Banc Central d’Àustria. Va indicar que les rebaixes de tipus es veuen més cap a l’estiu, tot i que quedarà condicionat a l’evolució de la inflació. Les previsions de Bloomberg són quatre baixades de tipus el 2024 de 25 punts bàsics cadascuna, un total de 100 punts el 2024. Les previsions es redueixen 50 punts, que n’esperaven 150.

Des dels EUA ahir l’índex Empire State de Nova York es va desplomar fins a -43,7 punts al gener, des de -14,5 punts. Aquests nivells no es produïen des de la pandèmia. Tot i que la xifra és molt dolenta, per poder avaluar la fortalesa de l’economia americana cal tenir presents altres indicadors com Fed de Filadèlfia o l’índex ISM. Empresarialment, es van conèixer resultats de diferents entitats americanes, entre les quals van destacar Goldman Sachs, Morgan Stanley entre altres.