Plou sobre mullat a les borses en un ambient d’incertesa que no dona treva a les cotitzacions. L’Euro Stoxx-50 va tancar un 1,69% a la baixa mentre Wall Street cotitzava tenyit de vermell, amb el Nasdaq retrocedint un 2,70% mentre el Russell-2000 superava una baixada del 3%.
L’anunci de compra de deute públic a llarg termini per part del Banc d’Anglaterra va quedar com un efímer moment d’optimisme, ja que poc van trigar els inversos a centrar-se en els fronts que amenacen l’estabilitat econòmica.
L’IPC d’Alemanya va continuar escalant per sobre de les estimacions fins assolir el 10%, una xifra no vista en dècades. D’altra banda, a Espanya la inflació va continuar alta, concretament en un 9% interanual, però cal remarcar una desacceleració des de l’anterior lectura del 10,5%. Als Estats Units el PIB trimestral va registrar un retrocés del 0,6% tal com estava previst, mentre les noves peticions de subsidi d’atur van caure de forma inesperada a les 193K.
En l’àmbit geopolític l’enfrontament s’escalfava encara més després que Rússia anunciés el resultat a favor del referèndum a l’annexió de les regions ocupades d’Ucraïna, acte que Putin formalitzarà avui amb la signatura dels documents pertinents. Mentrestant, el mandatari posava en dubte l’origen de les fuites de Nord Stream, classificant-les com a acte de terrorisme.
Per últim, la notícia empresarial del dia va ser la positiva sortida a borsa de Porsche AG amb una valoració de 75.000 milions d’euros.

El mercat accentua la preocupació sobre els problemes de l’economia davant de les agressives polítiques monetàries dels principals bancs centrals. La incertesa sobre una possible crisi energètica només profunditza en les caigudes de les principals places, en especial, d’Europa, degut a la dependència energètica que aquesta última té del focus del conflicte que és Rússia.
En aquest context, el selectiu espanyol va experimentar un cop important, corregint aproximadament un 2%, fet que el portava a perdre els 7.500 punts, més en concret a prop de la cota dels 7.300, un nivell psicològicament important, i que fixa a l’IBEX al nivell més baix des del novembre del 2020.
Per una banda, les fugues que s’han produït als gasoductes de Nord Stream 1 i 2. Aquests dos gasoductes es troben a una distància de 70 metres i tenen un transcurs a través del mar Bàltic entre Rússia i Alemanya. S’ha pogut confirmar que aquestes fugues han estat provocades per explosions, i se sospita que han pogut ser provocades de forma intencionada per algun Estat. La Comissió Europea ha sortit al pas calmant els inversors i la població que aquest fet no provoca cap perill per a la seguretat del subministrament, ja que actualment no es rep res de gas per aquests conductes. En el cas de Nord Stream 1, una de les fugues es troba en aigües sueques, i en el cas de Nord Stream 2, està en aigües daneses. Tot i això, de confirmar-se la idea del sabotatge, la seguretat de la infraestructura energètica europea quedaria en entredit i el conflicte amb Rússia es tensaria encara més.

La jornada borsària començava en verd i aconseguia iniciar una sessió amb tranquil·litat i esperances d’un petit rebot als mercats. No obstant això, els ànims dels inversors acabaven perdent força i alguns índexs de la plaça europea canviaven de color al vermell. Entre ells, el selectiu espanyol, l’IBEX, que posava en risc els 7.500 punts, una zona de mínims del 2020. Tot i això, la baixada del preu del petroli afectava positivament diversos valors que formen part del selectiu espanyol: la petroliera espanyola Repsol rebotava davant d’aquesta baixada notable del preu dels carburants. D’altra banda, el sector aeri, sent IAG la bandera de referència, es beneficiava d’aquest moviment del cru, ja que es relaxaven els costos als quals estan fent front durant aquests mesos del 2022.
Cal remarcar que l’obertura de la sessió europea d’ahir venia marcada per l’optimisme procedent de les borses asiàtiques. La matinada passada la Xina va llançar un nou estímul en forma d’injeccions de liquiditat, amb l’objectiu de reactivar la seva economia. Aquest gest efectuat pel país del sol naixent és contrari al camí que han emprès la majoria de països desenvolupats del món amb les seves polítiques monetàries agressives, deixant a un costat l’evolució de les seves economies per tal de fer front al fantasma més perillós que ens està assolant: la inflació.
Valors beneficiats per les accions de la Xina han estat Acerinox i Arcelormittal, ja que són empreses cícliques i lligades a l’economia, molt beneficiada per aquesta treva per al mercat de les commodities.

Giorgia Meloni ja no és un nom anònim fora de les fronteres italianes. Des de diumenge, després de les eleccions presidencials celebrades al país transalpí, Meloni està camí de convertir-se en la primera dona a assumir el govern de la República en coalició amb els altres partits de la dreta. Fratelli d’Italia, partit d’ultradreta liderat per Meloni, ha guanyat amb claredat les eleccions italianes de diumenge. La Lega, partit liderat per Matteo Salvini, i Forza Italia, liderat per Silvio Berlusconi, els altres partits de la dreta italiana, van ser els següents guanyadors després de Fratelli d’Itàlia. Aquest triomf queda cimentat per la contundent victòria de la coalició de la dreta.
En un principi, els mercats europeus es van prendre positivament la victòria de la ultradreta, en especial el MIB italià, però a mesura que transcorria la jornada van anar perdent aquest optimisme arribant a canviar el signe de positiu a negatiu. A la sessió dels Estats Units estrenaven la setmana també amb pèrdues, seguint la tònica de les setmanes anteriors.
Les accions van caure la setmana passada a mesura que els tipus d’interès pujaven i persistia la preocupació per les recessions en les principals economies. Als Estats Units, l’S&P-500 va caure un 4,63% després de la pujada de 75 punts bàsics dels tipus per part de la Reserva Federal i les majors expectatives d’una política monetària a curt termini més agressiva. A Europa, el FTSE-200 i l’Stoxx-600 van baixar un 3,01% i un 4,34%, respectivament, després d’un augment major que l’esperat dels tipus d’interès per part del Banc d’Anglaterra, així com una escalada de tensió a Europa de l’Est.

Ahir es va produir de nou un sell-off destacat del deute públic i una extensió de les correccions dels actius de risc en un context en el qual el mercat està posant en preu pujades de tipus d’interès oficials encara més agressives.
Un dels principals catalitzadors del sentiment negatiu va ser la bateria de PMI que es van publicar de diversos països i regions econòmiques com ara la zona euro, Alemanya i els Estats Units. Aquest termòmetre del sector manufacturer i de serveis va posar en relleu l’efectiva desacceleració econòmica en la qual estem immersos.
D’altra banda, la Unió Europea ha començat a discutir noves sancions contra Rússia després de l’anunci dels referèndums d’annexió de quatre regions ucraïneses ocupades per les forces de Moscou. Les sancions anirien dirigides a més restriccions comercials de tecnologia, a l’exclusió de més bancs russos del sistema Swift i a la introducció d’un topall del preu del petroli. No obstant això, Hongria s’està oposant a la introducció de noves sancions.
En l’esfera política, estarem atents demà a les eleccions anticipades a Itàlia. Les enquestes apunten que el partit guanyador serà Fratelli d’Itàlia, però hauria de governar en coalició amb altres partits de centredreta, com ara la Lliga i Forza Itàlia.
Per últim, cal destacar que el ien es va continuar apreciant respecte de l’euro a final de setmana després que el govern del Japó intervingués la moneda per primera vegada des del 1998, ja que la decisió del Banc del Japó de mantenir una política monetària laxa està generant una forta depreciació del ien l’últim any.

Un dia més les borses van protagonitzar caigudes de rellevància després de la pujada de tipus d’interès de 75 punts bàsics de la Fed, que situava els tipus en el rang del 3,00%-3,25%.
Powell va reiterar els missatges llançats a Jackson Hole confirmant la posició higher for longer i en les seves noves projeccions va ser significativa la revisió a l’alça de la inflació per a 2022 i 2023 en 0,2pp fins al 5,4% i 2,8%. També va destacar que es preveu que la inflació es mantingui fins a 2024 per sobre de l’objectiu.
Respecte als tipus d’interès, els dots han revisat a l’alça de manera significativa les seves previsions sobre els tipus d’interès apuntant que se situaran en el 4,40% a final del 2022 i en el 4,60% a final de 2023. Això implicaria gairebé 125pb de pujades addicionals enguany quan només queden les reunions de novembre i desembre aquest any.
En termes de creixement, les noves previsions apunten una significativa desacceleració econòmica el 2022 pròxima a l’estancament, però les previsions encara semblen optimistes d’ara endavant.
De la mateixa manera, el Banc d’Anglaterra també va augmentar els tipus fins situar la referència en el 2,25%.
Pel que fa a les borses, l’Euro Stoxx-50 va patir un altre revés retrocedint un 1,87% en el dia i tancant en 3.427 punts. Mentrestant, en horari de tancament europeu Wall Street cotitzava a la baixa amb l’S&P-500 presentant una caiguda de mig punt percentual.

El dia va començar amb la lamentable notícia de la convocatòria a files de 300.000 reservistes russos, un anunci fet pel president Putin a televisió. D’aquesta manera, el mandatari va deixar clara la conti­nuïtat de les hostilitats entre Rússia i Occident, en un panorama d’alta incertesa global. Cal destacar que immediatament les demandes de vols de sortida del país es van disparar, ja que la por dels joves en edat de combatre a no poder sortir es va intensificar. El president rus també va fer al·lusió a l’arsenal nuclear que té en el seu poder, deixant la porta oberta a portar la guerra a un altre nivell. Les accions del sector de defensa europeu van recollir l’escalada del bel·licisme amb substancials alces, alguns exemples són Rheinmetall AG amb un increment del 10%, Thales apuntant-se un 4% i Leonardo, que va pujar més d’un 5%.
A l’altra banda de l’Atlàntic la reunió de la Reserva Federal amb l’esperada decisió de tipus i la posterior compareixença de Powell van ser els protagonistes de la sessió americana. Els operadors majoritàriament es decantaven per un alça de 75 punts bàsics, però les últimes dades d’inflació més altes de l’esperat generaven dubtes.
Passant a repassar els principals índexs mundials, l’Àsia va caure de forma generalitzada prop d’un punt percentual, mentre que Europa es va desmarcar amb avenços del 0,70%, aproximadament, amb l’Euro Stoxx-50 tancant prop dels 3.500 punts. A Wall Street el sentiment també era positiu, amb l’S&P-500 sumant mig punt percentual a mitjan sessió.

La sessió borsàtil d’ahir va registrar pèrdues generalitzades a l’expectativa de la decisió de tipus d’interès de la FED que tindrà lloc avui al vespre. En aquest sentit, el Euro Stoxx 50 va retrocedir un 0,93% en el dia tancant en 3.467 punts, mentre el S&P 500 perdia una 0,70% a mitja sessió girant entorn els 3.870 punts.
L’agressiva reducció de liquiditat al sistema financer també va continuar afectant el mercat de deute, on la inversió de la corba de tipus americana es va accentuar encara més, amb un bo a 2 anys que acariciava el 4% de rendiment. Mentrestant, el 10 anys alemany augmentava un dia mes a un rendiment del 1,92%.
L’empresa protagonista del dia va ser la coneguda fabricant d’automòbils Ford, que va anunciar que els costos del tercer trimestre s’han disparat per sobre de les previsions i que els problemes en la cadena de subministrament han retardat significativament el lliurament del producte final als concessionaris. L’acció va reaccionar amb una davallada de gairebé un 10%.
D’altra banda es van produir novetats en el conflicte a Ucraïna, ja que els separatistes de les regions de Donetsk i Luhansk han organitzat un referèndum d’adhesió a Rússia que s’iniciarà a finals d’aquesta setmana.
Per últim, l’EURUSD va baixar per sota de la paritat mentre el petroli recollia el sentiment pessimista amb correccions de més del 2%, que situaven al Brent en 90 $/bbl i el WTI en 83 $/bbl.

La primera sessió de la setmana no va tenir les referències del mercat japonès i anglès degut al tancament per festivitat borsària. Al continent europeu els moviments van ser mixtos i poc rellevants quant a magnitud, tancant l’Euro Stoxx-50 a un punt bàsic de la barrera dels 3.500. L’alça més decisiva va estar representada per l’índex DAX alemany, que va avançar mig punt percentual en el dia. A Wall Street les oscil·lacions de les borses no eren gaire destacables en horari de tancament europeu, però el sentiment majoritari era lleugerament baixista. La referència mundial S&P-500 se situava prop dels 3.680 punts, retrocedint un 0,30%.
En el mercat de renda fixa la política monetària cada cop més restrictiva continuava colpejant la demanda dels actius vinculats al deute corporatiu i públic. Als Estats Units es va accentuar la inversió de la corba de tipus d’interès, amb un Treasury a 10 anys al 3,48% i a 2 anys al 3,94%. Els resultats empresarials del tercer trimestre seran vitals per mesurar en quin grau es comencen a palpar els efectes de la política monetària a l’economia real.
Com a notícia empresarial del dia, destaquem que Volkswagen va situar la valoració de Porsche en 75.000 milions d’euros, en el marc de la sortida a borsa de la seva coneguda marca d’automòbils esportius.
Per últim, el dòlar tornava apreciar-se en el dia degut al panorama d’alta incertesa econòmica i a l’expectativa d’un to possiblement més agressiu de la Fed en la reunió per prendre una decisió sobre tipus d’interès de dimecres.

Les accions nord-americanes han aprofundit la caiguda aquesta setmana i el dòlar ha continuat l’ascens, situant-se de nou sota la paritat respecte a l’euro, és a dir, tenint més valor que la moneda única, reflex d’una preocupació creixent que les pujades de tipus d’interès de la Reserva Federal superaran al creixement de l’eco­nomia.
L’índex S&P-500 es va enfonsar un 1%, la qual cosa va empè­nyer les pèrdues d’aquesta setmana a més del 5%. El Nasdaq-100 va liderar les caigudes ahir, baixant l’1,5%. Fedex Corp. es va enfonsar més d’un 20% després del paquet. El gegant de l’entrega va retirar la seva previsió de guanys, citant l’afebliment per condicions de negoci.
Els tipus d’interès del Tresor nord-americà continuen sensibles a la política a dos anys i d’aquesta manera van ampliar el seu rendiment a l’alça al més alt des del 2007, aprofundint en la inversió de la corba, que és vista com un senyal de recessió. Els inversors barallen la possibilitat d’un pujada de tipus d’interès de 75 punts bàsics la setmana vinent per part de la Fed en el context de la reu­nió del setembre, postestiu. No obstant això, hi ha apostes que la pujada serà de 100 punts bàsics, després de conèixer la dada de l’IPC dels Estats Units.
A més a més, dins de de les declaracions per part del Banc Central dels EUA, s’espera que s’apunti que la lluita contra la inflació acabi sent més dolorosa que el que inicialment s’esperava.
Pel que fa a Europa, els índexs s’aproximaven a una quarta jornada de pèrdues, amb empreses de repartiment de correu i paqueteria afectades després de l’advertència de Fedex.
Referent al Regne Unit, la lliura es va enfonsar fins al seu nivell més baix respecte al dòlar des del 1985.