Durant aquesta setmana hem anat de menys a més quant a sentiment dels inversors. Es va iniciar la setmana amb tensió per un possible impagament per parts dels Estats Units si no s’arribava a un acord en les negociacions per pujar el sostre del deute del país abans de l’1 de juny. Aquesta tensió es va reduir després que dimecres les dues parts implicades informessin de la seva intenció clara de fer el necessari per resoldre aquest problema.
Des de l’Àsia, ahir es va conèixer la dada de la inflació subjacent del Japó, que se situava en màxims des del 1981, sent d’un 3,4% interanual. La borsa japonesa és una de les que millor s’han comportat el 2023, sobretot les que cotitzen en el Topix, trobant-se en el seu nivell més elevat dels darrers 33 anys. El Nikkei portaria de pujada prop d’un 16%. Els mercats locals han registrat entrades netes per valor de 30.000 milions en les últimes cinc setmanes. Els motius d’aquest apetit sobre la borsa japonesa es deu, d’una banda, que és una forma més segura de tenir exposició al creixement del gegant asiàtic però amb menys risc geopolític. D’altra banda, també es recolza sobre la idea que la borsa japonesa disposa de moltes accions infravalorades i d’alts guanys. I un altre motiu són les polítiques econòmiques més previsibles que en uns altres temps.
La reducció de les tensions sobre el sostre de deute americà ha fet que els inversors focalitzin els dubtes ara si la Reserva Federal haurà de dur a terme alguna nova pujada de tipus en la propera reunió. Això està provocant un repunt de les rendibilitats dels bons americans directament, i indirectament a Europa, economia una mica més endarrerida en la política monetària que els Estats Units. Així, el bund alemany cotitza a nivells de quasi el 2,50%, un dels rangs alts dels darrers temps, i el bo americà torna a superar el 3,5%, situant-se en nivells del 3,67%.