Ahir Wall Street va obrir amb un to positiu, intentant recuperar part d’allò perdut després de la publicació de les actes de la Reserva Federal del mes de març i de la publicació de la dada d’inflació que apuntava que la fi de les pujades de tipus s’apropava. El mercat europeu es va veure arrossegat per l’eufòria americana i tots els índexs europeus van tancar en positiu, a excepció del MIB italià, que va quedar lleugerament per sota.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, se’n van conèixer del mercat laboral americà. Les peticions de desocupació tornaven a incrementar-se per primera vegada en les darreres tres setmanes, situant-se en 239.000. Això suggereix cert debilitament del mercat laboral. També es va conèixer la inflació majorista (IPP) als Estats Units, que va caure fins als nivells més baixos des del gener del 2021, situant-se en el 2,7% interanual al març, moderant-se així per desè mes consecutiu.
Pel que fa al mercat de divises, després de la publicació de les dades americanes vàrem veure com el dòlar es depreciava contra l’euro, trencava el llindar d’1,10 i arribava a situar-se per sobre d’1,105, que no es veien des de final de març del 2022.
Ahir van destacar els resultats a Europa de la companyia de luxe més gran del món, LVMH. La companyia va presentar un increment de les vendes orgàniques del 18%, gràcies a la forta demanda de la Xina, per sobre de les expectatives dels analistes. Aquestes bones dades van recolzar el sector del luxe en general.
Avui destacaran les vendes minoristes i les subjacents als Estats Units. Així, avui comencen a publicar resultats empresarials grans companyies americanes com, per exemple, JP Morgan, Wells Fargo, BlackRock o Citigroup, entre altres.

La dada clau d’ahir i de la setmana va ser la xifra d’inflació dels Estats Units. La xifra va sorprendre el mercat, situant-se al març en un 5%, un punt percentual per sota de les dades de febrer, i dues dècimes inferior a les previsions. La nota fluixa ha vingut de la dada subjacent (que no pondera els preus de l’energia ni dels aliments frescos), que ha pujat fins al 5,6% interanual, pujant una dècima i mantenint-se en nivells elevats. La xifra el mercat la va interpretar com un senyal que les pujades de tipus d’interès estan properes a la fi, i van reaccionar positivament, tot i que passat el temps l’eufòria es va anar reduint, fins i tot arribant a cotitzar en negatiu els índexs. Les previsions amb aquestes xifres serien que la Reserva Federal podria arribar a pujar en la propera reunió, del 3 de maig, 25 punts addicional arribant al rang de 5,0%-5,25%. Inclús hi ha analistes que preveuen que pogués arribar a no pujar tipus.
En conèixer la dada americana el mercat de renda fixa es va moure, el bo americà a 10 anys va arribar a cotitzar per sota del 3,35%, i pel que fa al mercat de divises el dòlar es va debilitar, arribant a cotitzar amb l’encreuament de l’euro a quasi 1,10.
Si abans-d’ahir vàrem tenir les previsions de creixement de l’FMI, ahir l’organisme va presentar la seva versió de Monitor Fiscal, l’informe sobre finances públiques que l’organisme elabora dues vegades l’any.
Avui destacarà la dada de l’IPC d’Alemanya, i les comandes de subsidis d’atur setmanal als Estats Units, que es preveu que puguin arribar a nivells de 232.000 individus, una xifra lleugerament superior a l’anterior.

Ahir van obrir de nou les borses europees després del descans per Setmana Santa. Finalment van tancar amb lleugeres pujades en quasi tots els índexs a Europa a excepció de l’índex espanyol. La companyia Acciona i la seva filial de renovables, Acciona Energia, van ser dels principals detractors del selectiu, i les van seguir Naturgy i Banco Santander.
El Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar les perspectives de creixement global del 3,4% al 2022 i va donar perspectives del 2,8% al 2023 i del 3% al 2024. A la vegada, va alertar contra el risc de crisi financera. Per contra, el país veí, Espanya, va veure com l’organisme revisava les seves previsions de creixement a l’alça, situant el PIB per al 2023 en l’1,5%, en un 2% el 2024. Espanya queda com a líder dels grans països de l’euro pel que fa al creixement, Itàlia i França se situaria en el 0,7%, i Alemanya queda molt per sota.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, es van conèixer les vendes minoristes de l’eurozona, que van sorprendre a la baixa, caient un 3% la taxa interanual, cinc dècimes menys del previst. També es va conèixer la dada de confiança dels inversors sobre l’activitat econòmica de l’eurozona, que millorava després de la forta caiguda del mes de març, situant l’índex Sentix en -8,7 en contra del -11,1 del mes anterior. Des de l’Àsia es coneixia l’IPC de la Xina, que queia fins al 0,7% interanual al març, en contra a la tendència dels països desenvolupats, que lluiten per aconseguir que es redueixi.
Avui el mercat estarà molt atent a la dada d’inflació dels Estats Units. La xifra pot condicionar la decisió sobre la política monetària de la Reserva Federal, sens dubte una dada clau de la setmana.

Dimecres les borses europees van tancar negatives, a excepció de l’IBEX. Vàrem conèixer dades del mercat laboral dels Estats Units. Els ADP, segons la dada publicada, indicarien que el mercat laboral està perdent impuls. La dada s’ha situat en 145.000 llocs de treball al març i la xifra és inferior al que esperaven els analistes i a la dada del mes anterior. També es van conèixer dades de la balança comercial americana, donant senyals de desacceleració econòmica. La debilitat de les exportacions va ser generalitzada, així com les importacions. Des d’Europa ahir van destacar les xifres de comandes de fàbriques d’Alemanya que augmentaven al major ritme dels darrers 19 mesos. La xifra que també va sorprendre va ser la dada del PMI compost de la zona euro, que es va situar en 53,7, el nivell més alt dels darrers 10 mesos.
Pel que fa a les matèries primeres, ahir el Brent es va mantenir en nivells màxims,  prop de 85 dòlars per barril, mantenint l’embranzida gràcies a la mesura que implementarà el càrtel de països de l’OPEP+ retallant producció. L’or segueix sent un dels protagonistes del mercat i ahir va seguir escalant posicions i va tornar a superar els 2.000 dòlars per unça, nivells que no es veien des del març del 2022. Ahir va cotitzar per sobre del 2.040 dòlars per unça per primer cop des de l’inici de la guerra d’Ucraïna.
Durant aquesta setmana se segueix veient la tendència d’apreciació de l’euro, degut a les dades més febles dels Estats Units, que reforcen les apostes sobre la possibilitat que la Reserva Federal estigui a punt de finalitzar el seu cicle de pujades de tipus en breu, provocant nivells per sobre d’1,09 en l’encreuament de l’euro contra el dòlar.

Ahir va ser un dia mixt a les borses europees. El mercat americà es va iniciar amb un to més negatiu, destacant la caiguda de la major companyia de cinema del món, AMC, que va arribar a cotitzar amb una caiguda superior al 20% després de l’anunci d’acord de liquidació amb un grup d’accionistes que la van demandar, per la qual cosa els accionistes preferents podrien convertir les participacions en accions. La liquidació final està subjecta a l’aprovació judicial.
Avui s’espera la publicació de dades sobre els inventaris de cru de l’Agència Internacional de l’Energia. Estarem atents després que l’OPEP anunciés retalls de producció. Sobre la base de l’actuació del càrter, vàrem tenir comentaris del president de la Reserva Federal de Sant Lluís, James Bullard, que va indicar que no era clar quina implicació tindrà l’augment dels preus del petroli per a la política monetària dels Estats Units, tot i que la decisió de l’OPEP+ podria acabar afectant. Les fluctuacions del preu del petroli podrien impactar en la inflació i per tant en la decisió de la Reserva Federal.
Des del front geopolític, Rússia va indicar que reforçaria el seu territori nord-occidental davant l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN, mentre que Suècia segueix en espera.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir van destacar les dades del mercat laboral espanyol, el nombre de cotitzants va augmentar i l’atur va caure en 48.000 persones. Ambdues dades són una fita en l’evolució històrica. Des dels Estats Units també es van conèixer dades laborals. Les ofertes de treballs van caure al febrer al seu nivell més baix. En els darrers dos anys aquests nivells no es veien des del maig del 2021, que suggereix que el mercat laboral s’està refredant, segons l’informe mensual del departament de Treball.

Ahir vàrem iniciar la primera setmana del segon trimestre, sent atípica amb la festivitat de Setmana Santa a final de la mateixa, tancant les borses divendres i dilluns de la setmana vinent. Una setmana amb poques referències macroeconòmiques, tot i que no poc importants. Ahir els mercats europeus obrien amb lleugeres pujades, fins que es va publicar als Estats Units la dada d’activitat de fàbriques del país, provocant un gir dels mercats. Europa finalment tancava amb un signe mixt.
La dada de fàbriques americanes va sorprendre caient a nivells no vistos des del maig del 2020, o des de mínims del 2009 si la comparació es fa sense tenir en compte l’impacte de la pandèmia. La dada indica que les empreses segueixen reduint la seva activitat per intentar sincronitzar-se amb la demanda, que esperen que pugui créixer a final de l’estiu o principi de la tardor.
Ahir va ser un dia de publicació de dades de PMI de varis països, destacant la dada de l’eurozona, que va tornar a decebre, situant-se en terreny contractiu per sota de 50, concretament en 47,3, la dada més baixa des del novembre, encara que va millorar lleugerament la dada preliminar, degut principalment al fet que les fàbriques de l’eurozona estan patint caigudes en la demanda de béns a conseqüència de l’encariment de la vida, l’enduriment de la política monetària i l’escassa confiança dels clients. Per contra, el PMI manufacturer d’Espanya sorprenia situant-se en 51,3, mostrant expansió.

Últim dia del trimestre, marcat per l’evolució de la inflació, les decisions de pujades de tipus i els comentaris dels bancs centrals, i les pors a una possible crisi bancària i de confiança en el sector després del les liquidacions de varis bancs regional americans, i el contagi a Europa que va finalitzar amb l’adquisició de Credit Suisse per part d’UBS.
Ahir culminava el trimestre amb la publicació de l’IPC de l’eurozona, que seguia baixant, sobretot per l’efecte comparació igual que va passar els dies precedents a Espanya, Alemanya i França. L’índex de l’eurozona s’ha reduït més del que esperaven els analistes, situant-se en el 6,9% interanual comparat amb el 8,5% del mes de febrer. Tot i que la dada subjacent (que exclou aquells elements més volàtils, el sector energètic i els aliments frescos) segueix preocupant atès que ha repuntat, arribant a marcar xifres rècord de nou, situant-se al 5,7% interanual.
El mercat de renda fixa del trimestre s’ha saldat amb un augment del deute global, amb grau d’inversió del 3,57%. Una pujada no vista en els darrers dos anys, a excepció del darrer trimestre del 2022.
Pel que fa al mercat de divises, també ha estat un trimestre de forta volatilitat, hem arribat a tocar quasi l’1,10 i el mínim d’1,0525. L’euro ha rebotat un 2% entre el gener i el març, arribant a cotitzar ahir a nivells pròxims als màxims, superant l’1,092%. Finalitzant el mes de març amb nivells elevats a conseqüència de les dades d’inflació de diferents països europeus, destacant Alemanya i Espanya, i la inestabilitat bancària viscuda les darreres setmanes als Estats Units.