La dada més esperada del dia va ser la de l’IPC dels Estats Units. L’indicador es va relaxar lleugerament respecte a la lectura anterior, però menys de l’esperat, situant-se en el 8,3% interanual. A nivell subjacent, és a dir, sense tenir en compte els preus dels aliments frescos i l’energia, l’augment de preus va ser del 6,2% interanual. Aquesta moderació en l’augment de preus podria ser el primer indici dels efectes de la política monetària més restrictiva que està portant a terme la Reserva Federal des de fa mesos per tal de contenir-los.
Quant a la política monetària, va destacar la compareixença de Christine Lagarde, en la qual deixava la porta oberta a un augment dels tipus d’interès a Europa en la reunió del juliol. D’aquesta manera, es deixaria enrere la visió ultraacomodatícia que hem viscut durant més d’una dècada al vell continent. L’excessiva oferta monetària, els problemes de la cadena de subministrament i el conflicte a Ucraïna han impulsat la inflació a un 7,5% a la zona euro, molt per sobre de l’objectiu mitjà del 2% que marca el Banc Central Europeu.
A les borses els guanys van ser de rellevant magnitud a Europa, tancant l’Euro Stoxx-50 en 3.647 punts després d’haver avançat un 2,62% a la sessió. A Wall Street també predominava el verd amb l’S&P-500 augmentant prop de mig punt percentual, amb l’excepció del Nasdaq, que retrocedia moderadament. Per últim, les borses asiàtiques van tancar mixtes, destacant especialment les alces en els mercats xinesos