La sessió d’ahir arrencava amb lleugeres pèrdues en la majoria de selectius europeus, en espera que es publiquessin la bateria de dades macroeconòmiques al Vell Continent. Destacava l’enfonsament de la inflació a l’Eurozona, que empitjorava encara més els números del mes anterior i instava que el Banc Central Europeu dugués a terme alguna nova estratègia per tal de millorar la pitjor revisió en els últims quatre anys. Les dades publicades l’últim dia laborable de la setmana amb relació a l’ocupació als Estats Units han mostrat una contínua recuperació dels llocs de treball, tot i que ha estat per sota del que esperava el consens d’analistes. Tot i això, l’atur s’ha situat en un 7,9%, millorant àmpliament l’última lectura. El factor que més penalitzava els mercats americans era la falta d’entesa entre Demòcrates i Republicans per negociar el nou pla d’ajudes fiscals, que semblava que s’anava a signar abans d’acabar la setmana però a tancament de sessió europea semblava una fita utòpica de complir. Malgrat l’obertura amb moderades correccions de Wall Street, l’or, un dels actius refugi per excel·lència, seguia cotitzant a nivells propers a 1.900, pràcticament pla. Mentrestant, el tipus de canvi eurodòlar se situava lleugerament per sobre de l’1,17, sense gaires canvis respecte a l’anterior sessió. Destacaven les davallades en els preus dels futurs del barril de petroli Brent, que cotitzaven amb caigudes properes al 3%, per sota dels 40 dòlars, mentre que el WTI ho fa per sota dels 38.