Un dels membres més hawkish del Banc Central Europeu (BCE), Robert Holzmann (governador del Banc Central d’Àustria), ha afirmat que és massa aviat per a parlar d’una reducció dels tipus d’interès i que no és segur que es produeixi una baixada el 2024. Les pujades de tipus d’enguany ja mostren impacte en l’alentiment de la inflació, però segons Holzmann seria prematur pensar en baixades de tipus. En aquest sentit, el mercat descompta fins a set baixades de tipus de 25 punts bàsics l’any vinent. Aquesta divergència provocarà volatilitat als mercats el 2024. Ahir, en la publicació de les actes de la reunió de política monetària del Banc Central de Japó (BoJ) de la setmana passada, un membre va comentar que es podria decidir abandonar l’era de tipus negatius al Japó quan les negociacions salarials hagin acabat la primavera de l’any vinent. Dimecres, el mateix BoJ va anunciar que els límits a les compres de bons del govern japonès es reduiran el primer trimestre del l’any vinent. D’altra banda, ahir el preu del petroli va tornar a patir una baixada de preu superior a l’1%. Ja són dues jornades consecutives caient, i el preu del barril es va situar en tancar la sessió europea per sota dels 79 dòlars, després d’un breu repunt per les notícies que arriben des del mar Roig, amb els vaixells de mercaderies evitant la zona d’atacs a embarcacions. Dimecres els preus del cru tornaven a baixar després que un informe de l’Institut Americà del Petroli (API) reflectís un augment d’inventaris als EUA (més de 1,8 milions de barrils) la setmana passada, cosa que alimenta els senyals que l’oferta supera la demanda.

El govern Xinès, divendres passat va anunciar un pla per a imposar noves restriccions a la indústria dels jocs per a lluitar contra l’addicció. Una notícia que va sacsejar el sector tecnològic i diversos gegants de la indústria van registrar caigudes molt importants en borsa. Aquest anunci va colpejar amb força la cotització de Tencent –líder mundial d’aquest sector a nivell d’ingressos– que va caure un -12,4% al tancament de la borsa de Hong Kong. Davant d’aquesta reacció, ahir el govern Xinès va fer un pas enrere i va relaxar les restriccions dels jocs en línia i va aprovar 105 nous jocs per jugar online. El 2021 els reguladors xinesos ja van limitar la quantitat de temps que podien passar els nens en jocs a tres hores setmanals, i van expressar la seva preocupació sobre l’addicció als videojocs. Les autoritzacions de nous videojocs es van suspendre uns vuit mesos, però es van reprendre l’abril del 2022 quan es va suavitzar la campanya de control sobre tota la indústria tecnològica.
D’altra banda, ahir també van sortir publicats els beneficis de les companyies industrials que han accelerat el seu ritme de creixement en el mes de novembre fins al voltant del +30%.
La cita més rellevant d’aquesta setmana és la publicació divendres de la lectura preliminar de l’IPC de desembre a Espanya.

Darrerament els inversors estan utilitzant l’IPC espanyol com un indicador avançat del comportament de la inflació en la zona euro.

Ahir els mercats europeus van cotitzar mixts durant el matí en espera de la dada més esperada del dia, l’indicador d’inflació dels Estats Units, una de les dades que més agrada als membres de la Reserva Federal. Els analistes van estimar que la dada subjacent es moderés situant-se en un 3,3%. Finalment, la dada va sorprendre els mercats i es va situar per sota de les expectatives, concretament un 3,2%.  

Durant aquesta setmana, la renda fixa s’ha consolidat amb lleugers repunts en les corbes europees sense quasi catalitzadors. Als Estats Units les peticions de subsidi d’atur millors del que esperava el mercat van servir per impulsar a l’alça de manera rellevant la rendibilitat del bo a 10 anys, cotitzant a nivells del 3,85%. El bo de referència alemany a 10 anys es va mantenir cotitzant per sota del 2%, l’equivalent a Espanya per sota del 2,90% i l’italià a nivells del 3,55%.

El preu del petroli ha repuntat aquesta darrera setmana, arribant a cotitzar el Brent a nivells de 80 dòlars el barril. Dijous passat es va conèixer que Angola anunciava que sortia del càrtel de l’OPEP (3,0% de la producció), deixat el càrtel amb 12 països, perquè segons ha indicat creu que la pertinença al grup no li serveix, segons els seus interessos. Angola, que va ingressar a l’OPEP el 2007, produeix prop d’1,1 milions de barrils per dia (bpd) de petroli, davant dels 28 milions de bpd de tota l’OPEP.

Els mercats europeus van obrir amb caigudes, després del tancament en vermell de Wall Street dimecres. El dia va estar marcat per les dades macroeconòmiques conegudes als Estats Units, tant la dada d’atur setmanal com la revisió del PIB del tercer trimestre. El PIB trimestral americà va sorprendre a la baixa. Els analistes esperaven que se situés per sobre del 5% i finalment va quedar per sota, concretament en un 4,9%. Tot i la revisió a la baixa, la dada segueix mostrant un creixement fort i els analistes estimen que la dada serà més feble en el quart trimestre. La clau segueix sent el consum personal, el motor del creixement de l’economia americana, amb un augment del 3,1% en comptes del 3,6% de la segona estimació. D’altra banda, es va conèixer la dada de peticions d’atur americà, que es mantenen per sota de les estimacions, concretament la xifra va quedar per sobre del 200.000, però sorprenent a la baixa, concretament se situava en 205.000 quan s’esperava que fos de 214.000. La notícia de la dada del PIB va provocar un moviment clar en la renda fixa, el treasury a 10 anys se situava en un 3,87%, a nivells de principi del 2023. El bo alemany es mantenia cotitzant per sota del 2%. El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va rebutjar la menció a una possible recessió tècnica a l’eurozona. Tot i que va confirmar que el problema principal és que l’economia europea té un problema estructural per créixer, preveuen augments moderats de l’1% fins al 2026. El problema principal d’aquest creixement és la productivitat, que es manté sense grans 

Els mercats europeus van iniciar el dia amb caigudes moderades, tancant finalment mixtes sense una tendència clara. L’índex que més va destacar va ser el de Regne Unit, gràcies a la publicació a primera hora del matí d’una molt bona dada d’inflació. La xifra concretament va aconseguir tancar per sota del 4%, concretament en el 3,90% el mes de novembre, des del 4,6% al mes d’octubre. I l’índex de preus de consum de serveis se situava en un 6,3%. D’aquesta manera, la inflació britànica s’alinea amb la dels Estats Units, que va ser del 3,1%, i la de l’eurozona, que coneixíem a primers d’aquesta setmana, situada en un 2,4%. En l’àmbit empresarial, ahir la companyia de telefonia espanyola Telefónica es va disparar fins a un 7% després que dimarts se sapigués que el govern espanyol entraria en l’accionariat de la companyia a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb una participació de fins al 10%. La notícia va ser molt ben rebuda, tot i que al final del dia la companyia va tancar la jornada amb una pujada de menys de la meitat de la inicial, pujant un 3,2%.  

Aquest context de desacceleració de la inflació dels principals països europeus va provocar una rebaixa de les rendibilitats dels bons governamentals. El bund alemany a 10 anys trencava la barrera del 2% a la baixa, i va cotitzar a nivells prop de l’1,97%, el bo espanyol a 10 anys també experimentava la mateixa tendència i cotitzava per sota del 3%. Als Estats Units, el treasury a 10 anys va cotitzar a nivells per 

Ahir el Banc del Japó va decebre els analistes, que esperaven un canvi en la seva política ultralaxa, mantenint els tipus d’interès sense canvis en un -0,1%. Cal tenir present que els tipus porten en terreny negatiu els darrers vuit anys. Els analistes pronosticaven un canvi, adoptant un discurs més dovish, i que adoptés mesures addicionals de relaxació monetària. Després d’aquesta reunió els analistes han abandonat les especulacions sobre una pujada de tipus al gener. El mercat de divises va reaccionar ràpidament, caient el ien davant de l’euro i el dòlar.

Des d’Europa ahir vam tenir comentaris del governador de França i membre del BCE, Francois Villeroy. Va destacar el discurs per la seva claredat i va indicar que si no es produïa cap situació sorprenent les pujades de tipus han finalitzat i que les rebaixes dels tipus haurien de donar-se en algun moment del 2024, tot i que va indicar que si la baixada es produeix molt ràpidament hi ha el risc de desfer el moviment aconseguit amb la inflació.

La dada macroeconòmica que va destacar des d’Europa va ser la inflació de l’eurozona, que va sorprendre positivament situant-se en el nivell més baix dels darrers 28 mesos. La revisió final va confirmar que el nivell harmonitzat dels 20 països de l’euro es moderava fins al 2,4% interanual al novembre. Per regions, els que tenen la xifra més baixa són Bèlgica (-0,8%), Dinamarca (-0,3%) o Itàlia (0,6%), i les més elevades són la República Txeca (8%) i Hongria (7,7%). L’objectiu del Banc Central Europeu és controlar la inflació en nivells del 2%.

Aquesta setmana serà bastant de transició, després de les reunions dels grans bancs centrals la setmana passada. Les borses europees iniciaven la setmana amb dubtes i finalment van tancar amb lleugeres correccions, destacant l’Eurostoxx-50, que va caure una mica més d’un 0,60%. Dels pocs índexs europeus en positiu va destacar el britànic, que va pujar el 0,50%. Pel que fa a companyies, va destacar el bon comportament d’Arcelormittal, que va pujar més del 5% gràcies a l’anunci d’una nova oferta de Nippon Steel sobre US Steel per 14.000 milions. Pel que fa a dades macroeconòmiques, iniciàvem la setmana amb les dades de confiança del consumidor d’Alemanya, l’índex Ifo, que novament va decebre els mercats. La dada va caure fins al 86,4% i la preliminar del mes anterior es va revisar a la baixa. Els analistes esperaven que millorés, enllaçant tres mesos seguits de millora, però la tendència s’ha trencat, mostrant debilitament de l’economia alemanya. Quant als bancs centrals, la setmana es presenta bastant més relaxada que l’anterior, amb l’actuació dels grans bancs centrals (la Reserva Federal, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra). Aquesta setmana li tocarà el torn al Banc del Japó. Els analistes estaran pendents de les actuacions i comentaris per fer el gir de la política monetària, després de mantenir-se amb una política ultralaxa en contra dels altres bancs centrals desenvolupats. Seguiran molt de prop quines seran les actuacions per anar allunyant-se dels tipus d’interès en negatiu. Avui, atents a la inflació de l’Eurozona.

Les borses europees van obrir ahir amb optimisme, seguint la tendència viscuda durant la setmana amb les decisions i intervencions dels bancs centrals, amb les expectatives que el 2024 sigui l’any de l’inici de les retallades de tipus en l’àmbit mundial, tot i que els bancs centrals segueixen amb un missatge de precaució i de vigilància de la inflació. Ahir un membre del Banc Central Europeu, en concret François Villeroy, va indicar que “excepte sorpreses, els augments de tipus han finalitzat, però això no significa que hi hagi retallada de tipus”. Per tant, insisteix que els tipus s’han de mantenir restrictius durant més temps. Va ser un dia de volatilitat, atès que es produïa la quàdruple hora bruixa, que es tracta del moment en què vencen els contractes d’opcions i futurs sobre índexs i accions. Això succeeix un cop cada trimestre i és un factor que provoca un augment molt important dels volums de negociació a les borses. En l’àmbit macroeconòmic vàrem conèixer xifres de l’índex de gestors de compres. El PMI de l’eurozona compost del desembre va retrocedir fins al 47, el sector manufacturer es va mantenir en 44,2 punts i el de serveis, en 48,1. La dada va decebre als mercats, que esperaven cert repunt, sobretot del sector serveis. També es van publicar el PMI d’Alemanya i de França, i ambdós van decebre. Amb aquestes xifres els analistes han incrementat la possibilitat que es produeixi una recessió a la zona euro, a mesura que es veu la desacceleració econòmica a conseqüència de les polítiques monetàries de pujada de tipus del darrer any.

Els bancs centrals no van decebre els mercats i van mantenir els tipus sense canvis, donant missatges amb biaix dovish, descomptant baixades de tipus el 2024. Els mercats van rebre molt positivament els missatges dels bancs centrals i van pujar amb força, les rendibilitats de la renda fixa van fer un moviment ràpid a la baixa posant en preu les possibles baixades, i l’euro es va apreciar amb força. Dimecres la Reserva Federal (Fed) va mantenir els tipus en el 5,25%-5,5%, donant per tancades les pujades de tipus d’interès i, a més, projecta tres retallades de tipus de cara al 2024. És la primera vegada que diuen que no hi haurà més pujades i que el pròxim moviment serà una retallada. Les noves projeccions apunten fins a -75 punts bàsics de retallades el 2024 (acabarien entre el 4,5%-4,75%) i mantenint-ne  -100 per al 2025. El president, Jerome Powell, es va mostrar optimista en la compareixença posterior a la reunió comentant que la inflació s’ha moderat sense un augment significatiu d’atur i que eren bones notícies. El Banc Central Europeu no va tocar els tipus, mantenint-los en el 4,50%, 4,75% i 4,00%, el tipus d’interès de les operacions principals de finançament, el de facilitat marginal de crèdit i la facilitat de dipòsit, respectivament. Va revisar les previsions de la inflació de l’eurozona situant la dada el 2024, que preveu que es moderi més lentament que el 2023 i s’espera que la xifra sigui del 2,7%. També va advertir que la inflació podria repuntar al desembre. Va donar dades addicional sobre el procés de reducció del balanç.