Avancem en una setmana plena de presentació de resultats en ambdós costats de l’Atlàntic. Les grans tecnològiques no són cap excepció. Ahir va ser torn de Meta Platforms, la principal companyia del món de les plataformes socials, la qual va publicar uns resultats financers per sobre de les expectatives. No obstant això, no va ser suficient per als inversors i l’acció va registrar pèrdues de dos dígits abans del tancament del mercat. Aquesta reacció contrària de la cotització va ser deguda a una guia negativa pitjor del previst pel segon trimestre. Pel que fa al nostre país veí, l’entitat financera Banco Sabadell presenta uns resultats del primer trimestre comunicant que ha obtingut un benefici net d’un 50% que en el mateix període anterior. Aquest fet l’impulsa en borsa i se situa com el valor amb millor comportament dins del selectiu espanyol. Per la seva banda, Repsol també presenta comptes, registrant un benefici un 13% inferior al mateix període de l’exercici anterior, en un context marcat per la forta caiguda de la cotització del gas Henry Hub, referència del mercat dels EUA, el qual utilitza l’energètica. Per la banda macroeconòmica, els inversors es mantenen atents a les declaracions dels membres del Banc Central Europeu i del seu butlletí econòmic. També a la publicació del PIB del primer trimestre del 2024 als Estats Units. Geopolíticament, Espanya entra en uns dies d’incertesa política, després de la possible dimissió del president del Govern, Pedro Sánchez, el qual ha d’anunciar dilluns quina serà la seva decisió després d’uns dies amb la seva agenda pública cancel·lada.

En l’àmbit macroeconòmic, si dimarts les protagonistes van ser les dades de PMI tant d’Europa com dels Estats Units, ahir una de les dades estrella va ser la xifra d’Ifo alemany, que repuntava fins a nivells de 89,4 punts respecte als 87,9 del mes anterior, superant les estimacions dels analistes. En to empresarial, ahir hi va haver una allau de presentació de resultats. Des d’Espanya ressaltaven els d’Iberdrola, que va presentar un increment del benefici net de més del 85% respecte al mateix període de l’any anterior; a França es van conèixer els de Carrefour i Orange i la companyia de luxe Kering, que va decebre, fet que va provocar que el títol arribés a caure intradia a nivells del 10%, després d’anunciar un profit warning en la seva marca estrella, Gucci, que podria representar una caiguda del 40-50% dels ingressos operatius. Als Estats Units van destacar els resultats de Meta i d’IBM, que es van conèixer amb les borses tancades, després que dimarts els resultats de Tesla decebessin, amb caiguda de beneficis d’un 55% interanual, els pitjors resultats des del 2012, afegit això a l’anunci de models més assequibles. Tot i això, van ser ben rebuts ahir pels inversors i l’acció obria pujant més d’un 10%. Les rendibilitats en renda fixa van seguir escalant posicions. Així, el bo americà a 10 anys va cotitzar prop del 4,65% i el Bund alemany, en un 2,60%. Avui els analistes seguiran atents a l’evolució dels conflictes geopolítics, i des de la banda macroeconòmica, la xifra del PIB dels Estats Units. Els analistes esperen que la dada americana es redueixi notablement respecte a la dada anterior.

La setmana ha començat amb números verds després que la renda variable nord-americana va caure la setmana passada, mentre que els inversors continuaven ajustant les expectatives sobre la trajectòria política de la Reserva Federal. L’S&P 500 va viure la pitjor setmana del 2024 amb un descens del 3,04%, cap a la seva primera ratxa perdedora de sis dies des del passat octubre. Fora dels EUA, l’Stoxx 600 i el FTSE 100 van tancar la setmana caient un 1,12% i 1,19% respectivament, amb una inflació lleugerament més alta que l’esperada pel consens. Els preus del petroli van caure des dels màxims de sis mesos la setmana passada com a resposta a un augment dels temors dels inversors a més tensió al conflicte de l’Orient Mitjà. Finalment, els preus del cru WTI i Brent van acabar més baixos de 83,14 i 87,29 dòlars el barril, respectivament. Els inventaris de cru als EUA van registrar un nivell molt per sobre de les expectatives. Mentrestant, els preus de l’or van assolir un nou màxim històric per la forta demanda dels bancs centrals, i va acabar la setmana a 2.413,80 dòlars per onça. Els rendiments nord-americans es van disparar fins a màxims de sis mesos després que el president de la Fed, Powell, digués que les retallades de tipus probablement arribaran més tard del que esperaven els inversors. Els tipus d’interès del tresor nord-americà a 2 i 10 anys van finalitzar la setmana per sobre, amb un 4,97% i un 4,61% respectivament, amb el primer encreuament per sobre del 5% a principis de setmana. En altres llocs, el rendiment del Bund alemany a 10 anys va pujar al 2,5% malgrat els comentaris de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que va dir que el BCE estava disposat a reduir els tipus aviat. Aquesta setmana estarem atents a les diferents publicacions de resultats empresarials referents al primer trimestre d’aquest any. Als EUA esperem que presentin 180 companyies de l’S&P 500, un 40% de l’índex.

Les borses europees iniciaven la jornada atents a l’evolució del conflicte geopolític d’Orient entre l’Iran i Israel, encara que molt més relaxades que la setmana anterior. Les borses aconseguien tancar en verd, destacant el bon comportament de l’espanyola i de la britànica, que pujaven per sobre de l’1%. Per contra, la italiana acabava la jornada en vermell. L’Eurostoxx-50 es veia beneficiat pel sector de telecomunicacions amb la pujada de Deutsche Telekom, del sector salut, en què Sanofi i Bayer van destacar, i el sector d’utilities. En to empresarial ahir va destacar la petroliera portuguesa Galp, que va pujar un 20% després que anunciés que havia trobat un gran pou a l’Àfrica, concretament a Namíbia, el camp de Mopane, que s’estima que albergaria com a mínim 10.000 milions de barrils (aquesta quantitat de petroli equivaldria al consum de cru d’Espanya de quasi 20 anys). Durant la setmana la publicació de resultats mourà els mercats, atès que es coneixeran els resultats de quatre de les set companyies conegudes com les Set magnífiques dels Estats Units. S’iniciarà amb la publicació dels resultats avui de Tesla, el fabricant de vehicles elèctrics, que porta una temporada dolenta en els parquets. La companyia ha caigut més d’un 30% des del febrer. Demà publicarà Meta i dijous li tocarà el torn a Microsoft i a Alphabet. En l’àmbit macroeconòmic, avui destacarà la publicació del PMI manufacturer d’Alemanya i a la tarda es coneixerà el PMI del sector serveis i industrial dels EUA. Dijous el focus estarà en la xifra del PIB americà, i de cara a final de la setmana, les despeses de consum personal.

Les borses Europees obrien novament amb pors per l’increment de les tensions geopolítiques, amb l’atac d’Israel a l’Iran, que centraven novament l’atenció en la zona. Això va provocar una reacció ràpida dels mercats, que van elevar el preu del petroli i van trencar la tendència a la baixa dels darrers 4 dies, d’aquesta manera la referència europea obria la jornada per sobre dels 89 dòlars el barril.

Macroeconòmicament, es publicava la taxa d’inflació del Japó excloent-ne els actius més volàtils: els aliments frescos i l’energia del mes de març se situaven en un 2,6% interanual, dues dècimes menys que el febrer. Tot i això, es manté per sobre de l’objectiu del Banc Central del Japó del 2%, tant la dada nucli com la subjacent.

Empresarialment, les xifres de Netflix conegudes dijous, amb els mercats borsaris tancats, no van agradar, tot i que va registrar uns ingressos de 9.370 milions i va superar les xifres estimades pels analistes i la xifra trimestral anterior. Per contra, l’empresa francesa l’Oreal va ser premiada pels seus bons resultats, va presentar un increment dels ingressos de més d’un 9% interanual i va superar les expectatives, que eren pròximes al 7%. 

Les bones notícies van venir de l’Àsia, on els analistes esperaven fortes baixades, i només va caure un 1,1%. Als Estats Units va pujar quasi un 12% i Europa va superar el 12%. La línia de cosmètica dermatològica va ser la gran estrella, ja que va créixer un 22%.

La reactivació dels riscos geopolítics va portar que el dòlar encara jugui el seu paper de divisa refugi i es manté cotitzant a nivells per sota de l’1,07 enfront de l’euro, que cotitza pròxim als mínims anuals.

En el pla macroeconòmic ahir els analistes estaven atents a la xifra sobre el mercat laboral als Estats Units, després que la Reserva Federal es va mostrar clarament cauta en les baixades de tipus, posant èmfasi en la fortalesa de l’economia americana i el mercat laboral. Ahir es van saber les dades d’atur setmanal, que es va mantenir per sobre dels 200 mil individus i va mostrar novament fortalesa; concretament, la setmana del 6 al 13 d’abril es va situar en 212 mil. Aquestes xifres reforcen la idea que les baixades de tipus es produiran més tard del que estava previst.

El preu del petroli suma una jornada més en negatiu i la referència europea cotitzava per sota dels 87 dòlars el barril, gràcies a les menors tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà, l’augment dels inventaris de cru i la decisió dels EUA de restablir les restriccions a les exportacions a Veneçuela.

En to empresarial al mercat americà va destacar la publicació de resultats del fabricant de xips més important del món, TSMC; els resultats no van convèncer, tot i que van pujar un 16,5% respecte a l’any anterior i el benefici va pujar quasi un 9% comparat amb el mateix període de l’any anterior. Dels resultats destaca la bona demanda de semiconductors d’alt rendiment utilitzats en la intel·ligència artificial, mentre que la resta d’àrees del negoci no va experimentar tan bona acollida, fet que va provocar que l’obertura fos negativa i arrossegués la resta del sector. L’altra companyia estrella va ser Netflix, però les xifres del darrer trimestre es van conèixer amb les borses tancades i, per tant, caldrà esperar a avui per veure l’acollida a borsa. Avui el mercat estarà atent també als resultats de Procter & 

Les principals borses europees ahir van aconseguir tancar mixtes, amb un to més positiu. Els analistes assumeixen que les retallades de tipus per part de la Reserva Federal s’hauran de produir més tard del que es preveia. Així ho confirmava el president de la Fed dimarts, que va suggerir que segurament hauríem d’esperar per veure la primera baixada de tipus, perquè la inflació no acaba d’estar controlada i no s’apropa als nivells objectius del 2% a la velocitat prevista. Això provoca que pugin les probabilitats que la desitjada baixada no es produeixi fins al setembre.

En to empresarial, ahir va destacar la bona acollida dels resultats de la companyia de luxe francesa LVMH, que va presentar vendes superiors al 3% en comparació amb les dades de l’any anterior, tot i ser inferior a les previsions dels analistes. El gegant del luxe va tancar la jornada pujant quasi un 3%. L’altre protagonista en positiu de la jornada va ser la companyia de materials esportius Adidas, la revalorització de la qual va ser exponencial: més d’un 8%, després que dimarts a tancament indiqués que espera un benefici operatiu de 700 milions d’euros el 2024. Supera, així, les previsions dels analistes i sosté el bon comportament del valor durant l’any.

Ahir es van publicar dades d’inflació europees que confirmen la bona tendència. La inflació del març arriba al 2,4% i s’acosta a l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%. Les bones notícies també al Regne Unit, la xifra final d’IPC del març es va situar en un 3,2% interanual, i va caure dràsticament des dels màxims viscuts el 2022. Avui els mercats estaran atents a les xifres del mercat laboral americà i l’índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia.

Les principals borses europees tancaven clarament a la baixa, i va destacar el mal comportament de la borsa italiana i la borsa britànica. Les caigudes de l’Euro Stoxx se situaven pròximes a l’1,50%; els principals perjudicats de la jornada van ser el sector financer –que va caure de mitjana més d’un 2%–, el sector consum i el sector materials i industrials, en relatiu el sector de tecnologia i consum estable es van comportar millor, tot i que tots els sectors van tancar en vermell. 

La renda fixa va cotitzar a nivells màxims amb el context d’elevada incertesa geopolítica. El rendiment del T-Note va avançar novament fins al voltant del 4,65%, el nivell més alt des del novembre passat. La mateixa tendència s’ha vist en els bons governamentals europeus: el bo alemany a 10 anys va cotitzar a prop del 2,50%, i l’italià es va acostar al 4%.

Pel que fa als bancs centrals, ahir van destacar les declaracions de la presidenta Christine Lagarde, que va concedir una entrevista a la cadena americana CNBC en què va indicar que la institució podria reduir el preu del diner en la propera reunió, i va indicar que cal moderar la política monetària restrictiva, atès que l’IPC s’aproxima a l’objectiu del 2% a mitjà termini. Des de la Reserva Federal, el vicepresident Jefferson va reforçar la idea que la possibilitat que les baixades es produeixin aviat són reduïdes, perquè creu que per al procés d’estabilització dels preus al 2% encara hi ha feina a fer.

Avui destacarà la xifra global d’inflació de l’eurozona i la posterior compareixença de la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, prevista a les 18 hores d’Andorra, amb les borses europees tancades.

L’actualitat geopolítica va dominar l’inici de la jornada d’ahir als mercats financers, després que l’Iran iniciés un atac amb el llançament de més de 300 drons i míssils a Israel, una ofensiva sense precedents. Això va provocar que es prenguessin mesures com la suspensió de vols a l’Orient Mitjà, per por de les represàlies. Tot i aquest context, les borses europees obrien amb lleugeres pujades, que durant el dia es van convertir en pujades folgades de més de l’1% durant part de la jornada, encara que al final del dia l’optimisme es va reduir. L’Euro Stoxx tancava la jornada pujant un 0,6%, beneficiat pel bon comportament del sector de consum i industrials i penalitzat pel sector energètic.

En contra del que estava previst, el preu del petroli no va escalar, sinó que es va reduir lleugerament i va cotitzar per sota dels 90 dòlars el barril la referència europea, donat que es descartaven els pitjors escenaris per la decisió dels Estats Units de no fer costat Israel en una ofensiva en territori iranià.

El mercat de divises sí que va tenir una reacció més brusca: el dòlar davant d’aquest context d’incertesa geopolítica es va comportar com a divisa refugi i es va veure enfortit, passant a cotitzar l’euro enfront del dòlar a 1,06. Les criptodivises durant el cap de setmana van patir fortes caigudes, sobretot el bitcoin, que va baixar amb força.

Avui els mercats estaran atents a les declaracions del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, per si dona indicis del proper moviment de l’organisme després que les darreres dades macroeconòmiques allunyen la primera baixada de tipus del mes de juny.

Les borses europees obrien amb optimisme després de tancar en negatiu el dia previ, amb la reunió del Banc Central Europeu. Les places europees ahir centraven l’atenció en l’IPC d’Alemanya i de França. El país germànic confirmava la dada coneguda prèvia del 2,2% interanual, situant-se molt propera de l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%. El mercat de divises ahir es va viure amb volatilitat. L’euro va mantenir la tendència a la baixa iniciada ahir amb la reunió del Banc Central Europeu, després que el mercat ja descompta que és molt probable que els grans bancs centrals, el BCE i la Fed, no actuïn amb unanimitat en el temps, atès que el BCE va indicar que prendrà la decisió de baixades de tipus amb independència del moviment de política monetària de la Reserva Federal, perquè la situació econòmica d’ambdós regions és diferent. En matèries primeres, l’or manté la tendència a l’alça dels darrers mesos. El 2024 porta un rendiment de més d’un 15%, superant dia a dia els màxims històrics. Un dels motius d’aquest bon comportament ha estat l’increment de la tensió geopolítica i l’actuació de la matèria primera com a actiu refugi, però no és l’únic motiu de l’avanç, l’actuació dels bancs centrals pesa molt en el seu comportament. Finalment, ahir s’iniciava la temporada de presentació de resultats empresarials referents al primer trimestre del 2024, amb els principals bancs sent els protagonistes de la sessió: Citi presentava números per sobre de les expectatives de mercat, Wells Fargo millorava beneficis i JP Morgan Chase no convencia els inversors.