Ahir es va iniciar la primera jornada del darrer mes de l’any, que ve precedit per una forta pujada de les principals borses mundials al novembre, amb un rebot pròxim al 9% tant l’Eurostoxx com l’S&P-500, i superant el 10% el Nasdaq, gràcies a les bones dades d’inflació tant dels Estats Units com d’Europa, que van fer canviar la tendència dels mercats. La renda fixa va incrementar amb força les probabilitats que els bancs centrals rebaixin els tipus d’interès més aviat del previst. Tot i que diversos membres dels bancs centrals intenten transmetre cautela en els discursos, indicant que és molt aviat per parlar de retallades dels tipus, creuen necessari veure l’evolució de l’economia per passar a una segona fase de política monetària. Això contrasta amb les previsions dels analistes, que anticipen baixades a principi del segon trimestre del 2024. Recolzant aquesta visió, dijous vàrem conèixer la dada del deflactor del consum personal (PCE) subjacent (exclou energia i aliments) dels Estats Units, una dada que interessa molt sempre a la Reserva Federal. A l’octubre, l’indicador va desaccelerar al 3,5% des del 3,7% previ, tal com s’esperava. El PCE general va passar del 3,4% al 3%, també com s’esperava. A l’octubre, l’índex de preus de consum (IPC) va caure del 3,7% al 3,2% i el subjacent del 4,1% al 4%. Aquestes dades recolzen la sensació general que la Fed ja no pujarà més els tipus d’interès en aquest cicle. Ara el debat se centrarà en la data de les possibles retallades el 2024. Els mercats estaran atents al proper moviment dels bancs centrals.

Ahir va ser un dia intens quant a dades macroeconòmiques. Una de les més importants va ser la d’inflació de l’eurozona, que va sorprendre desaccelerant-se fins al 2,4% interanual, sent la més baixa des de l’agost del 2021, molt pròxima a l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%. En conèixer la dada es va produir una reacció clara en la renda fixa, retallant les rendibilitats, anticipant retallades de tipus per part del BCE, va provocar que el bo alemany a 10 anys arribés a cotitzar per sota del 2,40%. El mercat de divises no va trigar a reaccionar debilitant-se l’euro respecte al dòlar, recordant que la jornada anterior havia arribat a superar l’1,10. Ahir va cotitzar en nivells d’1,09. Després de conèixer la dada la probabilitat de rebaixes de tipus s’ha incrementat i els analistes preveuen que pugui produir-se la primera retallada l’abril del 2024, de 25 punts bàsics. Cal no oblidar que aquestes previsions van en contra del que intenten transmetre els membres dels bancs centrals, indicant cautela i que no estan avaluant encara baixades de tipus. Addicionalment, des d’Alemanya es va conèixer la dada d’atur, que va pujar inesperadament al nivell més elevat des del 2021, arribant al 5,9% al novembre. La producció es va contraure i el Bundesbank calcula que el país està en recessió. El preu del cru ahir va viure un dia de volatilitat i va iniciar el dia amb pujades de més 2%, després de conèixer que l’OPEP+ havien arribat a un acord per retallar la producció de cru extra d’un milió de barrils, addicional a les mesures ja preses amb anterioritat.

La dada clau del dia d’ahir va ser el PIB americà. La xifra va millorar les expectatives, superant el 5%, concretament es va situar en un 5,2% versus el 4,9% de la dada preliminar (el qual ja havia superat les expectatives en el seu moment). La revisió a l’alça principalment ve per revisions a l’alça de la part d’inversió fixa no residencial i de la despesa dels governs estatals i locals, parcialment compensat per la revisió a la baixa de la despesa dels consumidors. El consum personal, el gran motor de l’economia americana, va créixer finalment un 3,6% anualitzat en comptes del 4% anunciat. El mercat americà va obrir en positiu després de conèixer la dada de l’IPC. Seguint amb les dades macroeconòmiques, des d’Europa ahir va destacar la inflació d’Espanya, que va caure tres dècimes, fins al 3,2% interanual, la menor dada des de l’agost, tot i que la dada subjacent (que exclou aliments frescos i productes energètics per la seva alta volatilitat) va tornar a caure, fins al 4,5%. També es va conèixer la dada d’IPC d’Alemanya, que es va moderar al nivell més baix dels darrers 28 mesos, concretament es va situar en el 3,2% al novembre, superant les estimacions dels analistes, situant-se així en nivells que no es veien des del juliol del 2021. Als Estats Units, addicional al PIB, una altra dada important va ser la publicació del Llibre beige de la Reserva Federal, on l’organisme publica les seves previsions econòmiques. Avui destacarà la dada d’inflació de l’eurozona, amb previsions que es redueixi fins al 2,8%. Alhora, hi haurà compareixença de la presidenta del BCE.

Ahir es va iniciar la setmana amb lleugeres correccions als mercats europeus. La borsa que millor es va comportar va ser l’IBEX, tot i que va acabar en vermell. Els millors valors van ser Merlin Properties, Acciona i Solaria Energia, i els més castigats van ser del sector financers, destacant Banco Santander, que va caure un 1,29%. Ahir precisament es va conèixer que Santander era l’única entitat espanyola considera banc sistèmic en l’àmbit mundial. Aquesta setmana les borses estaran molt atentes a dades macroeconòmiques tant europees com americanes. Els dies claus seran demà i dijous. Dijous coneixerem les xifres de la inflació de l’eurozona corresponents al novembre. Els analistes esperen que la dada sigui inferior a l’anterior, que es va situar en un 2,9%, i s’espera que pugui arribar a nivells no vistos des de fa dos anys, proP del 2,7%, tot i que la xifra estaria molt pròxima a l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. L’alegria que això pot aportar es refreda per les expectatives que la dada empitjori al desembre. L’altra dada que esperarà el mercat serà el PIB del tercer trimestre dels Estats Units, que coneixem demà al migdia a Andorra. Els analistes esperen que sigui pròxima al 5%, des del 2,1% anterior. Des dels EUA un cop conegut el PIB, l’altra dada que marcarà el rumb dels mercats serà la xifra de preus de despeses de consum personal americans, atès que la dada agrada molt a la Reserva Federal, i pot donar indicis de quina serà la seva decisió en la reunió del desembre. Ahir el Brent  va cotitzar a nivells de 80 dòlars el barril, pendent de l’OPEP+.

Ahir les borses Europees tornaven a tenir referències de Wall Street, encara que era una jornada semifestiva, després que dijous se celebrés la nit d’acció de gràcies. Ahir, novament, l’IBEX va sorprendre els mercats obrint positivament i arribant als màxims del 2020. A Europa, van començar la jornada amb dades macroeconòmiques d’Alemanya. Coneixent la dada que confirma la contracció de l’economia germànica, el PIB va caure un 0,1% entre juliol i setembre, en comparació amb el segon trimestre. Des de l’inici de la guerra amb Ucraïna, l’economia alemanya només va créixer en dos dels últims sis trimestres. Des d’Alemanya també es va conèixer la dada de confiança empresarial, que va millorar al mes de novembre, enllaçant dos mesos consecutius de millora. Així, es va situar en 86,9% a l’octubre i es va establir en un nivell baix, tal com va indicar l’institut IFO en el seu compte d’X. La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va comparèixer davant un esdeveniment al Bundesbank, on va indicar amb claredat que de moment les pujades de tipus han finalitzat, i va indicar que el BCE ja ha fet molt, i ara cal esperar l’efecte en salaris, guanys, desenvolupament fiscal i l’evolució geopolítica per decidir quant temps mantindrà els tipus en nivells restrictius. La setmana vinent estarem atents a la dada d’IPC de l’eurozona, que coneixerem el dijous. La darrera dada es va situar per sota del 3%, i hi ha indicis que la xifra podria pujar per sobre del 3% novament; seria una dada clau per la decisió de tipus del BCE. Des dels Estats Units destacarà la publicació del PIB del tercer trimestre, i les xifres de preus de despeses de consum personal a finals de setmana, una dada que la Reserva Federal mira molt de prop i és un indicador que agrada molt a l’organisme.

Ahir van sortir publicats els índexs PMI, que permeten anticipar l’activitat tant del sector manufacturer com del sector serveis de la zona euro. Aquests índexs mostren una lleugera millora respecte al mes anterior, però evidencien que l’activitat a la regió segueix clarament en zona de contracció (per sota de 50 punts). El PMI compost se situa en els 47,1 punts (46,5 a l’octubre), el PMI manufacturer en els 43,8 punts (43,1 a l’octubre) i el PMI de serveis en els 48,2 punts (47,8 a l’octubre). D’altra banda, l’ocupació cau per primera vegada en gairebé tres anys a mesura que la desacceleració econòmica en la zona euro continua.

La producció industrial va baixar per vuitè mes consecutiu en el conjunt de l’eurozona, mentre que els serveis van registrar el seu quart descens de l’activitat, però a un ritme més moderat. La reducció de l’activitat total s’explica principalment per la caiguda de les noves comandes rebudes, la menys pronunciada dels últims quatre mesos.

Ahir les borses europees van cotitzar sense la referència de Wall Street (tancat per festiu) tancant amb lleugeres pujades. Així, l’Eurostoxx-50 va revalorar-se un 0,22%, i la resta d’índexs europeus van tancar amb revaloritzacions molt similars. 

Ahir també es van conèixer les actes de l’última reunió del Banc Central Europeu (BCE), en les quals es pot apreciar com l’organisme ha reorientat el debat cap a no passar-se amb l’enduriment de la política monetària. 

Ahir les borses europees van obrir amb optimisme, pujant i trencant la tendència de les borses americanes de dimarts, després de conèixer les actes de la Reserva Federal, de les quals s’extreia una visió de cautela dels membres, deixant oberta la possibilitat de noves pujades de tipus atès que els preocupa que la inflació encara es manté en nivells inacceptablement elevats, i creuen que es requereixen més proves que la inflació va pel bon camí, abans de decidir l’aturada de les pujades de tipus definitiva. En aquest mateix sentit, exposant cautela, van anar els comentaris del vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, indicant que les perspectives del mercat sobre l’evolució de l’economia és optimista, i que creu que és aviat per parlar de retallades dels tipus. Ahir els resultats de Nvida, la companyia de semiconductors líder mundial, van ser rebuts als mercats sense gaire entusiasme. Dels resultats van destacar els ingressos superiors als esperats pel mercat, que triplicava els ingressos del tercer trimestre del 2022. El marge brut de beneficis es va situar en el 75%, batent el 72,5% esperat pel mercat. L’únic punt més negatiu va ser la perspectiva de vendes a la Xina, les quals esperen que es redueixin de manera significativa en el trimestre vinent. Tot i que la companyia espera poder compensar aquesta disminució amb les vendes en altres regions, fet que va provocar que els mercats obrissin penalitzant la companyia, que fins a aquesta data portava una revaloració de l’any espectacular. Avui la borsa americana restarà tancada, per la festivitat del dia d’Acció de Gràcies.

Ahir els mercats europeus van cotitzar lleugerament a la baixa, en espera de les actes de la Reserva Federal, que es coneixien amb Europa tancada. L’altra dada clau del dia també es va conèixer amb les borses tancades, els resultats de la companyia americana de semiconductors Nvidia. S’haurà d’esperar fins avui per saber com són acollits els resultats de la companyia que ha marcat la tendència del sector tecnològic aquest any, sent la clara guanyadora a Wall Street, tenint en compte que abans d’aquests resultats la companyia cotitzava a màxims històrics, amb una revaloració el 2023 de més del 200%. Ahir també va destacar la companyia d’aerolínies IAG (hòlding que controla Iberia i British Airways), que va anunciar en la reunió amb inversors que tornaria a repartir dividends, tot i que sense concretar en quina data, quan “el balanç arribi a una posició robusta”, fet que no va acabar d’agradar els analistes i la companyia finalment va caure amb força. Des d’Itàlia ahir es va conèixer que el govern es desfeia del 25% de Banca Monte dei Paschi di Siena per un import de 920 milions d’euros, mantenint després de l’operació un 39,23% de l’entitat. El preu de col·locació va ser de 2,92 euros per cada acció, que és un 50% superior al preu de subscripció de l’ampliació de capital social completat el novembre del 2022. El preu del petroli es manté per sobre dels 82 dòlars el barril, després dels anuncis de retallades de producció. Ahir va ser Rússia qui informava que ha reduït les seves exportacions per la via marítima als nivells més baixos des de l’agost.

Les borses europees van obrir ahir amb ganes de tancar una setmana clarament en verd, després de la lectura dels mercats de la dada americana d’inflació. En to macroeconòmic va destacar la publicació de la inflació de l’eurozona, que va repetir la xifra preliminar, concretament un 2,9%. Des dels Estats Units va destacar la publicació de permisos de construcció. En l’àmbit empresarial, la companyia d’automòbils Volvo va caure amb força, després que es conegués que la principal accionista, la xinesa Geely, està venent part de la seva posició amb un fort descompte, generant incertesa sobre l’acció. 

De la compareixença de la presidenta de la Reserva Federal, Christine Lagarde, va destacar davant el Congrés de la Banca Europea la necessitat de completar la unió dels mercats de capital, creant un organisme semblant a la SEC americana, que faci les funcions de supervisor dels mercats europeus, creant un codi normatiu únic. Les expectatives de baixada de tipus per part dels bancs centrals tenen un reflex en l’economia real i ahir l’euríbor a 12 mesos, la referència de la gran majoria d’hipoteques, baixava per sota del 4% en xifra diària –això no es veia des del juny. Tot i que la xifra encara es manté en màxims del 2008, aquesta baixada és un reflex de la menor pressió que s’està veient en la renda fixa. Tot i que ahir es va pronunciar algun membre del BCE, concretament Robert Holzmann, que indicava que no hi ha expectatives de retallar els tipus en el segon trimestre del 2024, com havia avançat algun altre membre en compareixences anteriors.