El mercat americà i el britànic obrien ahir després d’una jornada, dilluns, festiva. Cotitzant la notícia que vàrem tenir dissabte que finalment els republicans i els demòcrates van acabar amb èxit amb un principi d’acord, com a culminació de les negociacions que portaven durant diverses setmanes. Aquest pacte encara ha de ser votat en les Cambres de Representants i el Senat: el president, Biden s’ha mostrat optimista. No es coneixen gaires detalls de l’acord. Ahir el mercat també va cotitzar els dubtes de si finalment es podrà o no aprovar aquest acord, després que hi ha republicans que no es mostren satisfets amb l’acord i podrien ser un obstacle en la seva aprovació. Perquè sigui aprovat al Congrés caldran 218 vots a favor del total de 435 (50,1%). Avui serà clau la primera votació que es realitzi.
Pel que fa a les dades macroeconòmiques ahir destacaríem la confiança del consumidor dels Estats Units que torna a caure, donat el pessimisme sobre el mercat laboral. L’índex de la Conference Board ha caigut fins al 102,3 des de 103,7, tot i que les dades són millors del que el mercat esperava.
Des d’Europa es va conèixer la inflació d’Espanya, que sorprenia positivament i queia fins a nivells de juliol del 2021, situant-se en el 3,2% interanual, la millora de la dada s’ha vist gràcies a l’abaratiment dels carburants i en menor mesura la moderació dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques. A Alemanya arriben dades de descens dels salaris reals, a causa de la persistent inflació, els salaris nominals van augmentar un 5,5% però amb l’impacte de la inflació es van convertir en un 2,3%.
Des d’Àsia, ahir obrien els mercats europeus amb una reunió sorpresa de les autoritats monetàries japoneses (Banc de Japó, el ministeri de Finances i l’Agència de Serveis Financers) es desconeixia el motiu d’aquesta reunió, la qual cosa va provocar una caiguda important del ien. Finalment es va conèixer que precisament la reunió era motivada per les recents depreciacions de la divisa i l’impacte sobre l’economia. Masato Kanda va indicar a la premsa que les autoritats prendrien mesures en cas que sigui necessari però que encara no ha arribat aquest moment.

Les borses europees ahir divendres van obrir en positiu i intentaven recuperar-se de les caigudes viscudes dijous. Ahir va ser un dia ple de notícies macroeconòmiques. A primera hora del matí es van conèixer les vendes minoristes al Regne Unit, que van repuntar a l’abril més del previst, van augmentar un 0,5% per compensar el debilitament del mes de març, quan les vendes van caure un 1,2%. Als Estats Units es van conèixer comandes de béns durables i la xifra de preus de despeses de consum subjacent, una de les dades que més agrada a la Reserva Federal. Donat que després de tantes turbulències, el mercat americà i el soroll sobre el sostre del deute, i les recents dades de PIB i PMI, no queda clar quina decisió prendrà l’organisme en la seva pròxima reunió del mes de juny.
Prenent el punt de la situació actual de les negociacions del sostre del deute, les reunions continuen intensificant-se. El president de la Cambra de Representants ha suggerit que estan més prop d’un acord. El dijous hi havia notícies que ambdues parts havien acordat aixecar el sostre del deute fins al 2025, però encara hi ha temes clau sobre la taula, entre els quals destacarien noves plantes energètiques (els demòcrates volen prioritzar les plantes renovables i els republicans les fòssils), la quantitat total de despesa en els pròxims pressupostos (els republicans insisteixen a aplicar fortes retallades en la despesa social) i altres exigències republicanes. El president de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, ja ha començat a avisar els seus que un acord “decebrà alguns diputats”, en referència als més radicals del seu partit. El problema és que els terminis són molt ajustats, ja que el Tresor tindrà problemes d’impagament entre el 2 i el 9 de juny i els tràmits legislatius podrien tardar almenys 10 dies, per la qual cosa creix la possibilitat que, com ja va passar el 2011, els Estats Units fregui el default tècnic durant unes hores o dies mentrestant el text passa pel Congrés i pel Senat.

Wall Street va aconseguir obrir en positiu. L’economia americana es va veure recolzada per dues dades macroeconòmiques que van conèixer ahir animant els mercats: el PIB del primer trimestre i les dades de peticions d’atur setmanal americanes. Alhora, a principi de la tarda van sortir rumors que les negociacions del sostre de deute avançaven positivament, segons fonts de reporters locals, segons els quals ambdues parts (Republicans i Demòcrates) haurien acordat, en principi, aixecar el sostre del deute fins al 2025, a canvi que els pressupostos es tramitin en 12 paquets legislatius i no com es fa en una macrollei de pressupostos, tot i que encara segueixen sobre la taula varis temes claus a tractar. Les borses europees van tancar el dia sense signe clar, només l’Eurostoxx va aconseguir tancar en verd. Els índexs locals van patir lleugeres pèrdues, destacant l’IBEX, amb caigudes de prop del 0,5%.
Així, el PIB del primer trimestre del 2023 dels Estats Units va sorprendre molt positivament, situant-se en un 1,3%, dues dècimes per sobre de l’estimat. També es va publicar l’atur setmanal, que va caure més del que esperaven els analistes, situant-se en 229.000 individus. Des d’ Europa, les dades no van ser tan positives i es va conèixer el PIB del primer trimestre del 2023 d’Alemanya, que després de les dades més febles publicades durant tota la setmana va anar en sintonia i va decebre, situant l’economia alemanya en recessió tècnica, atès que ha registrat dos trimestres en negatiu consecutius. En concret, la dada va caure fins al -0,3% intertrimestral. Alhora, també es va conèixer la confiança del consumidor germànic, que mostra signes de feblesa.
En to empresarial, ahir al sector tecnològic va repuntar amb força la companyia Nvidia, després de la publicació de resultats el dia abans, gràcies a la intel·ligència artificial, arribant a pujar més d’un 30% durant el dia.

Ahir les borses van cotitzar la por per la falta d’acord als Estats Units sobre el deute. A això es va unir la possible guerra sobre els xips entre els Estats Units i la Xina. Tot plegat sumat a les dades pitjors de l’IFO alemany, la caiguda del comerç exterior a la Xina per part del país germànic i les xifres d’IPC al Regne Unit. Addicional a les dades econòmiques, ha tornat la incertesa sanitària després que s’hagi conegut una nova onada de Covid a la Xina. Aquest context va provocar que les principals borses europees cotitzessin amb números vermells a les principals places. L’Eurostoxx va cotitzar amb caigudes superiors al 2% durant el dia. Els sectors més perjudicats van ser el del luxe, l’immobiliari, sobretot companyies britàniques, i el financer. Els dubtes tornen a sorgir al sector tecnològic, sobretot en els semiconductors, després que la Xina decidís vetar la companyia americana Micron Technology, cosa que s’ha llegit com una clara amenaça en la guerra dels xips entre la Xina i els Estats Units, que recorda els períodes anteriors viscuts en la lluita comercial entre les dues potències. Durant el dia d’ahir es van publicar diferents dades macroeconòmiques que tampoc no van ajudar gaire els mercats. Així, vam conèixer la xifra de l’IFO de confiança empresarial d’Alemanya, que va mostrar un deteriorament més gran del que esperava el mercat, al situar-se en 91,7 punts. Alhora, també vam conèixer la dada de la inflació del Regne Unit, que ha baixat menys del que esperaven els analistes, tot i que s’ha situat per sota del doble dígit, en un 8,7% vs. el 10,1 del mes anterior, després de 7 mesos.
Pel que fa a la renda fixa, les pors sobre no arribar a un acord entre republicans i demòcrates s’estan traslladant als bons curts americans. Així, una lletra del tresor americà amb venciment a 21 dies donaria un rendiment del 6,2%. El rendiment és superior inclús a la subhasta de 4 setmanes que es va realitzar a principis de mes que va situar el tipus en un 5,84%, el rendiment més elevat de qualsevol subhasta en més de dues dècades.

Les borses segueixen cotitzant amb força incertesa, provocada perquè no s’ha arribat a cap acord per augmentar el sostre del deute, tot i que els implicats s’han pronunciat clarament positius en els avanços. Però ahir les paraules de la presidenta del Tresor, Janet Yellen, indicant que considera “altament probable” que el país pugui arribar a no fer front a les seves obligacions de pagament a principis de juny si el Congrés no actua de manera ràpida, va incrementar el nerviosisme.
Ahir es van conèixer una bateria important de PMI de diferents zones, s’observa diferències entre el sector serveis i manufacturat. Així, a l’eurozona les xifres de maig van baixar fins a 53,3 punts, inferior a les expectatives. La major debilitat ve pel sector industrial i la inflació dels serveis torna a accelerar-se, fet que manté les pressions sobre el Banc Central Europeu per prendre la seva decisió de tipus en la propera reunió de juny. Les dades americanes també han corroborat aquestes divergències, i la dada composta es va situar en 53,4, gràcies sobretot al PMI de serveis, que se situa en màxims dels darrers 13 mesos, amb 55,1, tot i que el component manufacturer va caure, ja que va baixar per sota de 50, situant-se en 48,5. Els PMI de Regne Unit també ha patit aquest mes, l’activitat empresarial va evolucionar pitjor del que s’esperava, situant-se en 53,9, i pesa la caiguda principalment pel mal comportament de la part de manufacturers, que es va situar en 46,9. El sector serveis en aquesta regió també cedia i baixava respecte al mes anterior. Des d’Àsia les notícies són més optimistes. Ahir es va publicar també el PMI del Japó, que va sorprendre, amb xifres que no es veien des de feia temps, ja que va augmentar tant la producció industrial com els serveis.
Ahir l’FMI es va pronunciar sobre l’economia del Regne Unit i va indicar que espera que la zona creixi més de pressa que altres àrees europees, com per exemple Alemanya enguany. L’organisme creu que el país serà capaç d’evitar la recessió després de la millora de les previsions gràcies al fort creixement de les despeses de les llars i les millores amb les relacions amb la Unió Europea.

Aquest dilluns s’iniciava sense una tendència clara en les borses Europees, tancant amb lleugeres correccions, a excepció de les alces de l’Ibex, recolzat pel sector financer. El focus d’atenció, com va passar ja la setmana anterior, segueix en les novetats i avanços que es puguin fer arribar de les negociacions sobre l’augment del deute americà. Ahir es van reunir el president de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, i el president Joe Biden per tractar aquest tema.
Els actors de les negociacions estan en pro d’arribar a un acord. Però al no arribar, està provocant nerviosisme als mercats. La presidenta del Tresor, Janet Yellen, ha insistit en la necessitat de resoldre el problema abans de principis de juny, abans de començar a no pagar les factures.Des d’Europa, ahir va destacar la decisió de l’agència de ràting Moody’s sobre el deute d’Itàlia, que va permetre que el país transalpí mantingués de moment la qualificació de grau d’inversió. Itàlia és un dels països més endeutats d’Europa, Moody’s així ratifica el grau d’inversió en BAA3, situant a només un esglaó per sobre del bo especulatiu o high yield.
Aquesta decisió s’ha llegit positivament, evitant turbulències en els mercats financers, donat que Itàlia es considera la tercera economia de la zona euro, i en cas que l’agència de ràting hagués pres una altra decisió, sens dubte s’haurien produït forts moviments en els mercats.Pel que fa als bancs centrals, aquesta setmana seguirà intensa. Des del Banc Central Europeu tindrem dimecres compareixença de la presidenta Christine Lagarde. Des dels Estats Units, es publicaran les Actes de la Fed dimecres. I segueixen els missatges de membres de l’organisme.
Així, el president de St. Louis, James Bullard, indicava que esperava que la Fed pugés dues vegades més els tipus aquest any, pujant un total de 50 punts bàsics. Per contra, el president de Minneapolis, Neel Kashkari, en una entrevista amb CNBC, aposta per una pausa al juny i una petita alça al juliol. Caldrà veure si les actes donen més indicis de la decisió de la propera reunió al juny.

Durant aquesta setmana hem anat de menys a més quant a sentiment dels inversors. Es va iniciar la setmana amb tensió per un possible impagament per parts dels Estats Units si no s’arribava a un acord en les negociacions per pujar el sostre del deute del país abans de l’1 de juny. Aquesta tensió es va reduir després que dimecres les dues parts implicades informessin de la seva intenció clara de fer el necessari per resoldre aquest problema.
Des de l’Àsia, ahir es va conèixer la dada de la inflació subjacent del Japó, que se situava en màxims des del 1981, sent d’un 3,4% interanual. La borsa japonesa és una de les que millor s’han comportat el 2023, sobretot les que cotitzen en el Topix, trobant-se en el seu nivell més elevat dels darrers 33 anys. El Nikkei portaria de pujada prop d’un 16%. Els mercats locals han registrat entrades netes per valor de 30.000 milions en les últimes cinc setmanes. Els motius d’aquest apetit sobre la borsa japonesa es deu, d’una banda, que és una forma més segura de tenir exposició al creixement del gegant asiàtic però amb menys risc geopolític. D’altra banda, també es recolza sobre la idea que la borsa japonesa disposa de moltes accions infravalorades i d’alts guanys. I un altre motiu són les polítiques econòmiques més previsibles que en uns altres temps.
La reducció de les tensions sobre el sostre de deute americà ha fet que els inversors focalitzin els dubtes ara si la Reserva Federal haurà de dur a terme alguna nova pujada de tipus en la propera reunió. Això està provocant un repunt de les rendibilitats dels bons americans directament, i indirectament a Europa, economia una mica més endarrerida en la política monetària que els Estats Units. Així, el bund alemany cotitza a nivells de quasi el 2,50%, un dels rangs alts dels darrers temps, i el bo americà torna a superar el 3,5%, situant-se en nivells del 3,67%.

Les borses europees van celebrar l’aproximació de posicions per part dels republicans i els demòcrates als Estats Units dimecres passat sobre l’augment del sostre del deute. I després que el president dels Estats Units, Joe Biden, va expressar la confiança en les negociacions sobre el sostre del deute americà. Les borses europees van obrir en positiu, fins i tot durant el dia van veure pujades superiors a l’1%. Amb l’obertura de Wall Street, Europa va moderar l’alegria. Tot i això, tancaven les principals borses pujant prop de l’1,05% l’Eurostoxx, i l’1,3% el DAX. L’IBEX va quedar més endarrerit, acabant pla.
Ahir vàrem conèixer, com és habitual els dijous, les dades de peticions setmanal d’atur als Estats Units. Les peticions es van reduir, registrant 242.000 individus, igualant la dada de fa dues setmanes. I per sota de les previsions dels analistes.
Pel que fa a la renda fixa, ahir va ser un dia de clar repunt de rendibilitats dels bons governamentals, arribant el bo americà a 10 anys a cotitzar per sobre del 3,64%, i el bo alemany, el bund, repuntava fins a nivells superiors del 2,41%. Aquesta mateixa tendència es va veure amb els bons de països perifèrics. Així, el bo espanyol va cotitzar per sobre del 3,5%, o l’italià, un 4,3%.
Pel que fa a les divises, el dòlar segueix la tendència de la setmana enfortint-se, trencant els nivells d’1,08%, arribant a cotitzar per sota d’1,077 l’euro contra el dòlar.
Avui destacarà la compareixença dels principals banquers del món. Parlarà el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a les 17 hores, i la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, a les 21 hora d’Andorra.

Les borses europees van tancar amb signe mixt, vigilant molt l’evolució del sector bancari. A la jornada d’ahir Commerzbank va ser clarament protagonista, o millor dit, un dels majors detractors del sector després de publicar uns resultats que van decebre el mercat, provocant fortes retallades en la cotització. Ahir vam conèixer la dada de la inflació de la zona euro, la qual no va sorprendre i es va situar en un 7%, tal com preveien les enquestes, augmentant una dècima respecte al març. La inflació core (excloent energia, aliments, alcohol i tabac) es va situar en el 5,6%, i la subjacent (que exclou energia i aliments) va ser del 7,3%. El conjunt de la Unió Europea se situa una mica més elevada, en un 8,3% al març. El país amb la taxa més elevada és Hongria 24,5% i la més baixa ha estat Luxemburg, amb un 2,7%.
Una de les cites clau d’ahir van ser les reunions als Estats Units entre membres de la Cambra de representants entre demòcrates i republicans, per tal de desembussar les negociacions per tal d’augmentar els límits del sostre de deute. Quedarien unes dues setmanes abans que els Estats Units se situessin en una situació critica de perill real de suspensió de pagaments. El tresor calcula que podria quedar-se sense diners per pagar els deutes a principi de juny. Per tant, arribar a un acord el més ràpid possible està sent un dels objectius dels implicats, per aquest motiu el president Biden va anul·lar els propers esdeveniments a l’exterior per intentar impulsar l’acord.
Les incerteses sobre les negociacions del sostre del deute han tingut un impacte clar en el canvi de divises. Així, l’euro continua perdent pes i se situa en nivells pròxims a 1,08. Encara que sembli contradictori, amb aquests moments d’incertesa als Estats Units, el dòlar està actuant de divisa refugi. La renda fixa també està vivint moments de volatilitat, davant la falta d’acord en les negociacions. La rendibilitat del bo americà a 10 anys segueix incrementant-se, superant els nivells del 3,55%.

Ahir els mercats borsaris van cotitzar relativament plans, sense grans moviments, tancant així un dia de transició. Els mercats segueixen molt atents a les novetats sobre l’evolució de les negociacions sobre el sostre de deute dels Estats Units.
Avui els mercats europeus estaran atents a la dada d’inflació de la zona euro, els analistes esperen que la xifra pugi lleugerament respecte a la dada anterior i se situï en un 7%. Cal recordar que la dada americana va sorprendre la setmana anterior i va baixar més d’allò que esperava el mercat, rebaixant a nivells de fa dos anys. També es coneixeran dades d’inventaris de cru de l’Agència Internacional de l’Energia, que segurament influirà en l’evolució del Brent, que porta unes setmanes amb forta volatilitat i correccions.
Ahir es van conèixer dades del mercat immobiliari americà que van sorprendre, cal tenir en compte que és un dels sectors que més afectats s’han vist els darrers mesos degut a la pressió sobre el sector que representa la pujada de tipus que s’està vivint per part de la Reserva Federal. Així, la lectura de cinquanta del Housing Market Index va sorprendre molt positivament, fet que representa que els constructors consideren que les perspectives de la demanda per a ús familiar són positives. Per contra, les vendes minoristes americanes van decebre, tot i que la dada va repuntar un 0,4%. Amb la dada es va anunciar una rebaixa de la xifra del mes anterior. Tot i que van decebre, la lectura positiva és que el consum dels americans aguanta tot i les pujades de tipus i l’enduriment dels criteris per la concessió de préstecs després de les turbulències viscudes a la banca regional dels Estats Units.