Ahir els mercats europeus obrien amb els dubtes de dijous sobre la banca regional americana, després de l’anunci del banc californià PacWest de la contínua fuga de dipòsits, fet que va provocar que l’entitat s’enfonsés de nou, per la qual cosa es realimenta la idea de principi de maig que s’estava explorant la possibilitat que es vengui l’entitat.
Una de les incerteses que més estan preocupant els mercats aquests dies són els dubtes sobre el sostre de deute dels Estats Units. Dels últims capítols que s’han conegut sobre el tema hi ha que les negociacions segueixen en tensió entre el govern i els líders republicans, que segueixen en desacord sobre els plans de despeses federals. Els legislador van retardar dijous una de les grans cites, entre el president, Joe Biden, el representant de la cambra i varis líders republicans, que inicialment estava programada per ahir. Resta pendent per a quan s’emplaçarà aquesta reunió, fet que inquieta encara més els inversors.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, es va conèixer el PIB del Regne Unit, que evita per la mínima situar-se en terreny contractiu. Així, l’economia britànica va publicar un creixement del 0,1% el primer trimestre de l’any.
El sector del luxe va tornar a destacar amb l’anunci de resultats del grup suís Richemont, propietari de marques com Cartier i Mont Blanc, superant les expectatives gràcies a la demanda de bosses de mà i joies a la Xina. Les accions de la companyia van obrir amb fortes pujades i va beneficiar companyies com LVMH, Kering o Hermes.
Pel que fa al mercat de divises, el dòlar l’obria amb la major pujada setmanal des del febrer, trencant en l’intradia el canvi d’1,09 euros per dòlar, partint d’1,10 de l’inici de la setmana.

Ahir les borses van obrir amb la xifra d’inflació de la Xina, que tornava a rebaixar  la pujada, creixent un 0,1% interanual a l’abril. Així, la dada marca la taxa més baixa des del febrer del 2021. La dada que va marcar el ritme de les borses ahir va ser la inflació majorista (IPP) dels Estats Units, una de les dades que més observa la Reserva Federal. La dada es va suavitzar més del que esperaven els analistes i es va situar en el 2,3% interanual a l’abril. Aquesta dada se suma a la de dimecres sobre la inflació, i recolza així la idea que la Reserva Federal deixarà d’apujar els tipus en els pròxims mesos. La primera cita per comprovar-ho serà a la reunió del juny. Amb aquest context, les borses europees van tancar amb un signe mixt, amb lleugers moviments als índexs.
Ahir també es va conèixer la dada corresponent al mercat laboral americà, en què es va veure un lleuger repunt de l’atur setmanal. La dada es va situar en 264.000 individus, superant les estimacions, i se situa en el nivell més elevat des de l’octubre passat.
Pel que fa als bancs centrals, ahir li va tocar el torn al Banc d’Anglaterra, que aquest mes realitza la reunió una setmana després del BCE i la Fed. La institució anglesa va anunciar una nova pujada de tipus, situant-los en el 4,5%, a nivells màxims des del 2008.
En aquest context, ahir va ser un dia clar d’estrenyiments dels bons core. Així, el bo americà a 10 anys va cotitzar per sota del 3,40%; des d’Europa també el bund alemany va viure un dia de fortes correccions, arribant a cotitzar per sota del 2,22%.

La xifra de la inflació dels Estats Units no va deixar indiferent ningú. La dada pròpiament dita va situar-se per sota del previst, en concret en un 4,9% interanual per primer cop en els darrers dos anys. El consens esperava que la dada se situés en un 5%. Aquesta dada eleva les expectatives que la Reserva Federal mantingui els tipus d’interès en els nivells actuals (5,00%-5,25%). El mercat americà va llegir positivament aquesta dada i va obrir amb certes pujades, arribant inclús a cotitzar amb pujades de l’1% l’índex Nasdaq. En canvi, l’alegria no es va estendre a Europa, tancant totes les places amb lleugeres caigudes.
La dada americana va tenir un primer impacte en la divisa comunitària enfortint-la. Donada la previsió d’una Fed més dovish, en contrast amb les expectatives de més pujades per part del Banc Central Europeu, va fer que l’euro agafés impuls en un primer moment pujant des d’1,0945 previ a la dada a trencar l’1,10, per després desfer part del camí recor­regut.
La renda fixa també va reaccionar amb estrenyiments de les corbes. Així, el bo a 10 anys va passar a cotitzar per sota del 3,5% i el deute core europeu, també, concretament el bund a 10 anys va arribar a cotitzar a nivells per sota del 2,30%
Ahir es va conèixer addicionalment a la dada americana la xifra d’IPC d’Alemanya, que es va comportar tal com esperaven els analistes, confirmant així la pujada de la dada fins al 7,2%.
El mercat del petroli va posar fre al recent rebot, després de conèixer l’increment d’inventaris setmanals de cru als Estats Units. Així, el barril de Brent va passar a cotitzar a nivells de 76 dòlars.

Avui tots els focus estaran sobre la dada estrella de la setmana, la taxa d’inflació dels Estats Units corresponent al mes d’abril, que podria influir en la decisió de la política monetària de la Reserva Federal. Les previsions dels analistes esperen que la dada es mantingui en els nivells del mes anterior, prop del 5%, i que la subjacent també repeteixi nivells. Juntament amb les dades que es van saber dilluns sobre el crèdit, la crisi de la banca regional americana ha provocat més limitacions de les esperades en el crèdit. En cas de confirmar-se les previsions sobre la inflació, juntament amb les dades del crèdit ja conegudes, provocarien que els mercats refredarien les expectatives de rebaixes de tipus per part de la Fed en la propera reunió del mes de juny.
Els dubtes procedents de Wall Street juntament amb les dades de la Xina van provocar que les borses europees ahir obrissin amb retallades. Finalment només el DAX va aconseguir tancar sense retallades. Les dades de la Xina van reflectir debilitament de l’activitat manufacturera, que amb el senyal de refredament del consum van provocar correccions. Així, ahir es va conèixer la balança comercial del gegant asiàtic del mes d’abril, situant-se en un 8,5%, que suposa un increment de les exportacions, tot i que per sota del 14,8% del mes anterior. Les pitjors dades van venir de les dades d’importacions, que van caure quasi un 8%.
En aquest context es van veure ampliacions en els bons governamentals, reduint les possibilitats de rebaixes de tipus de la Fed, que va provocar que la rendibilitat del bo americà a 10 anys arribés a superar el 3,50%. El bo alemany a 10 anys, el bund, cotitza a nivells prop del 2,33%, i el bo espanyol, al 3,42%. Espanya manté l’interès dels inversors i ahir es va veure de nou amb la col·locació de lletres a sis i dotze mesos, amb rendibilitats superiors al 3% ambdós (concretament 3,143% el de sis, 3,247% el de 12 mesos).

Ahir vàrem arrencar la setmana sense un signe clar a les borses, després de les decisions de tipus dels bancs centrals i les contínues turbulències dels bancs americans la setmana anterior, juntament amb la sorpresa del mercat laboral americà divendres que reflecteix fortalesa. Divendres les dades laborals van sorprendre el mercat, creant-se 253.000 llocs de treball durant l’abril, una xifra que supera clarament la dada prevista pels analistes 180.000. La taxa d’atur, en aquest context, es va situar en el mínim dels darrers 50 anys, en el 3,4%, en contra de les expectatives, que esperaven una petita pujada.
Pel que fa a les turbulències del sector financer americà, després de quasi desplomar-se en 24 hores més del 60% de la capitalització dijous, divendres es tornaven a viure moments de volatilitat, tot i que en positiu, i la banca regional pujava de manera colossal, Pacífic Western Bank i Western Alliance Bancorporation van pujar un 82,97% i un 51,59%, respectivament. Ahir la primera mantenia el to positiu, arribant a pujar més d’un 20%, mentre que Western obria pujant més modestament. Però mantenint el to positiu amb el qual es va tancar divendres.
La setmana en to macroeconòmic va començar amb la dada de producció industrial d’Alemanya, que va decebre caient un 3,4% al març en comparació amb el mes anterior. La baixada va ser molt superior a allò que esperaven els analistes i contrasta amb el repunt que vàrem tenir al febrer. L’índex SENTIX també va llançar signes de pessimisme a la zona euro, situant la xifra en -13,1 en la seva lectura del maig davant de la dada anterior, -8,7%. La referència és la més negativa des de principi d’any i contrasta amb la millora que s’anticipava.
La dada clau de la setmana serà la taxa d’inflació dels Estats Units de l’abril que es publicarà demà.

Tanquem una setmana clau en conèixer les decisions que han pres els principals bancs centrals i que han donat més llum sobre el que es pot esperar quant a expectatives de política monetària i, en conseqüència, les seves múltiples variants, que afecten l’economia global.
Per una banda, dijous va ser el torn del Banc Central Europeu. La institució va decidir reduir el ritme de pujades dels tipus i només va pujar en aquesta ocasió 25 punts bàsics per setè mes consecutiu. Deixant la porta oberta a repetir la mateixa pujada en la propera reunió del mes de juny amb l’objectiu de portar els tipus a nivells més restrictius, segons paraules de la presidenta, que també va indicar que no està establert on és el territori suficientment restrictiu. Aquesta decisió es va prendre amb el consens de tots els membres, tot i que hi havia membres a favor d’apujar 50 punts bàsics en lloc de 25. Amb aquesta nova pujada la taxa de dipòsit es va situar en el 3,25%, la resta de tipus principals també van pujar 25 pbs, situant el tipus de refinançament fins al 3,75%, i la facilitat marginal de crèdit en un 4%.
Pel que fa a la Reserva Federal, dimecres va anunciar una nova pujada dels tipus d’interès de 25 punts bàsics, fins al 5%-5,25%, màxims del 2007. La clau de la reunió va ser que la Fed obre la porta a finalitzar el cicle de pujades.
En el comunicat va passar de dir “pujades constants” a limitar-se a recordar que “el comitè monitoritzarà de prop la informació i estudiarà les seves implicacions”, i que “estarà preparat per ajustar la seva posició” si és necessari, fet que implica que la marató de 10 pujades de tipus consecutives sembla que ha tocat sostre de moment.

Ahir els mercats van cotitzar la nova pujada de tipus del Banc Central Europeu. La institució va decidir reduir el ritme de les pujades de tipus, i només va pujar en aquesta ocasió 25 punts bàsics per setè mes consecutiu. Deixant la porta oberta a repetir la mateixa pujada en la propera reunió del mes de juny amb l’objectiu de portar els tipus a nivells més restrictius, indicant que no hi ha un número establert on està el territori suficientment restrictiu, segons va indicar la presidenta, Christine Lagarde. Aquesta decisió es va prendre amb el consens de tots els membres, tot i que hi havia membres a favor de pujar 50 en comptes de 25 punts. Amb aquesta nova pujada la taxa de dipòsit es situa en 3,25%, la resta de tipus principals també els va pujar 25 pbs, situant el tipus de refinançament fins al 3,75% i la facilitat marginal de crèdit en un 4%.
L’impacte en els mercats no va trigar a produir-se. Així, l’euro va perdre posicions contra el dòlar arribant a cotitzar al final de la jornada europea per sota d’1,10.
Pel que fa a la renda fixa, els bons governamentals van retrocedir, sobretot el tram curt. Així, el Bund alemany a 10 anys cotitzava entorn al 2,17%, el bo d’Espanya a 10 anys se situava entorn al 3,26% i el de dos anys passava de cotitzar a nivells del 2,95% abans de la reunió a cotitzar a nivells del 2,77% al final de la jornada. El Treasury americà també es va veure afectat, retrocedint la yield amb la decisió el dimecres de la Reserva Federal, cotitzant el de 10 anys ahir a nivells del 3,34%. Recordem que la Fed va pujar 25 punts bàsics, situant el rang de tipus en 5%-5,25%, i va modificar el discurs indicant que el comitè monitoritzarà de prop la informació i estudiarà si fos necessari ajustar la seva posició, així amb aquesta actuació podrien tancar el cicle de 10 pujades de tipus consecutives.

Els mercat europeus van cotitzar ahir amb cautela en espera de la decisió de tipus de la Reserva Federal, que es va produir amb la borsa europea ja tancada. D’aquesta manera, les borses europees van cotitzar amb l’expectativa de que la Fed incrementaria el preu del diner en 25 punts bàsics, pujant així el rang fins al 5-5,25%. Les principals borses europees van tancar el dia amb lleugeres pujades, a excepció de l’IBEX, que va quedar endarrerit, perjudicat per les correccions del sector bancari que encara es van produir ahir.
En aquest context de pujades de tipus, l’euríbor (la referència clau per a la gran majoria d’hipoteques) va tancar el mes d’abril en màxims, situant-se la referència a dotze mesos d’abril en 3,757% davant del 3,647% al març. Com a conseqüència s’ha vist a Europa un enfonsament molt important de peticions d’hipoteques, segons una enquesta bancària del Banc Central Europeu.
Ahir també es van conèixer dades del mercat laboral americà, veient un repunt en la creació de llocs de treball en el sector privat, sent la xifra més alta des de juny de l’any passat. Per contra, es veu alentiment de la pujada dels salaris. També es va conèixer la xifra d’atur de l’eurozona, que va sorprendre baixant fins al 6,5%, mínim històric, per sota de les expectatives del mercat.
Avui els mercats estaran atents a la decisió de tipus per part del Banc Central Europeu. Coneixerem la decisió pels volts de les dues del migdia, i mitja hora després tindrem la roda de premsa de la presidenta, Christine Lagarde. Tan important serà la decisió com allò que s’expliqui després i es pugui indicar quines seran les decisions futures de la institució. Pel que fa a resultats empresarials, avui destacaran des dels Estats Units la companyia tecnològica Apple, el motor de recerca hotelera Booking i companyies d’oci com Royal Caribbean Cruise.

Ahir els mercats recuperaven l’activitat després de tres dies aturats, i ho feien amb lleugeres correccions pels dubtes després que dilluns finalment als Estats Units s’hagués d’intervenir l’entitat First Republic Bank i JP Morgan l’adquirís posteriorment. Amb l’obertura de Wall Street de nou amb caigudes pels dubtes de si es pot repetir o no allò succeït amb Sillicon Valley i First Republic Bank amb altres entitats. Aquests neguits van generalitzar les caigudes, contagiant els mercats europeus, que tancaven amb pèrdues superiors a l’1,5%.
Ahir pel que fa a dades macroeconòmiques va destacar la inflació de l’eurozona, corresponent al mes d’abril, que va repuntar una dècima, situant-se en un 7%. La sorpresa va venir per la part subjacent, que va baixar per primer cop en 10 mesos, situant-se en un 5,6%. També es va conèixer el PMI manufacturer europeu, que es va contraure per primer cop des de gener, situant-se en 45,8 punts, sent la pitjor dada des del maig del 2020. Les comandes de fabriques també van registrar caigudes, a mesura que s’intensifiquen les caigudes de la demanda.
Aquesta setmana addicional a les turbulències en el sector financer, el mercat estarà molt atent a la intervenció dels bancs centrals. Avui, tancades ja les borses europees coneixerem la decisió de la Reserva Federal. Les previsions són que la institució apugi el preu del diner en 25 punts bàsics. Els dubtes en aquests moments són si aquesta pujada serà la darrera o no. Demà li tocarà el torn al Banc Central Europeu. Després de les dades d’ahir hi ha molts analistes que pronostiquen que dijous el BCE podria començar a reduir la seva política de pujada de tipus tan agressiva.