Iniciem nova setmana del mes de maig amb la incertesa com a protagonista. Ens continua acompanyant i la pregunta del milió de tots els inversors és si el mercat ha tocat fons o encara hi ha marge de més correccions. El que és clar és que la frase sell in May and go away no serveix per a aquest any, almenys pel que fa a recollir els guanys aconseguits durant l’inici d’any. Si més no, potser alguns inversors se la plantegen per por a patir pèrdues més profundes a les experimentades des d’inici d’any i, sobretot, des de l’inici de la invasió de Rússia a Ucraïna el 24 de febrer. Si bé es cert que la setmana passada els mercats van tancar la sessió en verd, ahir l’inici als mercats europeus va ser dispers i sense rumb, amb un selectiu espanyol de color verd tot i que la majoria de selectius europeus van tancar en vermell. S’ha de tenir en compte que tant l’S&P-500 com el Nasdaq van registrar la sisena setmana de pèrdues consecutives i el Dow va registrar la setena setmana consecutiva de pèrdues. En aquest context, aquesta setmana estarem atents a les dades macroeconòmiques de vendes minoristes de l’abril. Avui compareixerà Jerome Powell i s’espera que reiteri la intenció de la Fed de seguir apujant els tipus d’interès. Pel que fa a l’entorn microeconòmic, tindrem referències de rellevància en el sector del consum en presentar els seus comptes trimestrals el gegant minorista dels Estats Units WalMart i el gegant de les reformes de la llar Home Depot.

En l’última sessió de la setmana es van publicar dades de l’IPC de l’economia francesa i espanyola. A França la publicació mensual del mes d’abril va apuntar un repunt del 0,5% en els preus, mentre que a Espanya la lectura interanual va marcar el 8,3%, una dècima inferior a l’anterior lectura.
A Europa vam conèixer que la producció industrial es va ressentir el mes de març, concretament va baixar un 1,8%, dues dècimes menys del que havien previst els analistes.
En política monetària hi va haver diferents declaracions de membres del BCE i el FOMC, sent la més rellevant la del vicepresident De Guindos.
Pel que fa a les borses, el dia es va tancar amb substancials guanys en l’àmbit global. L’Euro Stoxx-50 va superar els 3.700 punts en augmentar un 2,49%, mentre que l’S&P-500 cotitzava un 2,60% amunt. Els repunts més significatius es van veure a l’índex tecnològic Nasdaq i a l’índex de petites i mitjanes empreses Russell-2000, que avançaven en horari de tancament de borses europees un 4,14% i un 4,24%, respectivament. L’optimisme donava un respir a jornades d’infart en renda variable, un sentiment que també es va fer notar a les borses asiàtiques.
D’altra banda, els membres del G7 van demostrar unió en el compromís d’ajuda a Ucraïna i aïllament de l’economia russa en aprovar un nou paquet de 500 milions d’euros destinats a suport militar. Mentrestant, la UE continua negociant per acordar en les pròximes setmanes un gradual embargament del petroli rus.

El dia va començar amb la publicació del PIB del Regne Unit, el qual va créixer un 8,7% interanual, tres dècimes per sota del previst. També es van publicar xifres referents a la inversió empresarial i la producció industrial en el mes i el trimestre, sent els resultats decreixents a causa de l’actual context de desacceleració global.
Seguint amb l’agenda macroeconòmica, l’atenció també la vab acaparar els Estats Units, ja que les peticions de subsidi d’atur van augmentar inesperadament a 203k, quan el consens esperava una lectura de 195k. L’índex IPP es va situar en línia amb l’esperat en el 0,5% indicant una moderació en els preus rebuts pels productors respecte a l’anterior revisió, en la qual l’indicador va marcar l’1,6%.
Pel que fa a l’evolució de la renda variable, Europa va tancar el dia en vermell, sent la borsa portuguesa la més perjudicada amb una davallada del 2,33%, seguida de l’anglesa, que va caure un 1,56%. El moviment generalitzat del continent, representat per l’Euro Stoxx-50, va marcar una pèrdua del 0,94%. Respecte a Wall Street, les cotitzacions van ser generalment baixistes (prop d’un punt percentual) en horari de tancament europeu, sent les empreses de menor capitalització les que mostraven més resiliència.
Per últim, destacar la forta correcció que estan patint les criptodivises aquest any al compàs de les borses. De fet, ahir el bitcoin va trencar a la baixa la barrera dels 30.000 dòlars, situant-se en nivells no vistos des del 2020.

La dada més esperada del dia va ser la de l’IPC dels Estats Units. L’indicador es va relaxar lleugerament respecte a la lectura anterior, però menys de l’esperat, situant-se en el 8,3% interanual. A nivell subjacent, és a dir, sense tenir en compte els preus dels aliments frescos i l’energia, l’augment de preus va ser del 6,2% interanual. Aquesta moderació en l’augment de preus podria ser el primer indici dels efectes de la política monetària més restrictiva que està portant a terme la Reserva Federal des de fa mesos per tal de contenir-los.
Quant a la política monetària, va destacar la compareixença de Christine Lagarde, en la qual deixava la porta oberta a un augment dels tipus d’interès a Europa en la reunió del juliol. D’aquesta manera, es deixaria enrere la visió ultraacomodatícia que hem viscut durant més d’una dècada al vell continent. L’excessiva oferta monetària, els problemes de la cadena de subministrament i el conflicte a Ucraïna han impulsat la inflació a un 7,5% a la zona euro, molt per sobre de l’objectiu mitjà del 2% que marca el Banc Central Europeu.
A les borses els guanys van ser de rellevant magnitud a Europa, tancant l’Euro Stoxx-50 en 3.647 punts després d’haver avançat un 2,62% a la sessió. A Wall Street també predominava el verd amb l’S&P-500 augmentant prop de mig punt percentual, amb l’excepció del Nasdaq, que retrocedia moderadament. Per últim, les borses asiàtiques van tancar mixtes, destacant especialment les alces en els mercats xinesos

El relaxament en l’escalada dels tipus d’interès americans va ajudar a impulsar el Nasdaq en la sessió d’ahir, donant un respir a dies de gran volatilitat per les accions de creixement. En horari de tancament europeu l’índex tecnològic augmentava prop d’un 0,40% mentre que l’S&P-500, que està sectorialment més diversificat, cotitzava pràcticament pla.
Quant les accions europees, signe verd en la majoria. L’Euro Stoxx-50 tancava el dia amb un increment del 0,79%, que el situava en 3.554 punts. Al continent asiàtic els moviments van ser mixtos, amb la Xina presentant guanys de prop d’un punt percentual, a diferència dels retrocessos en les referències del Japó, Hong Kong i Corea.
Mentre que en política monetària van destacar les declaracions de varis membres del FOMC dels Estats Units, en l’agenda econòmica es va publicar l’índex Zew de confiança inversora a Alemanya del mes de maig. La lectura de l’indicador va ser a la baixa però superant les expectatives del consens de mercat.
D’altra banda, el cap del Bundesbank va declarar que el BCE hauria d’augmentar els tipus d’interès al juliol per tal de frenar l’alta inflació i evitar que mesures més brusques fossin necessàries a la llarga.
Quant al conflicte a Ucraïna, els mandataris de la UE van continuar intentant arribar a un consens en el context del sisè paquet de sancions a Rússia, fet que passa per convèncer Hongria que voti a favor de l’embargament a l’energia russa.

La pujada sense precedents dels tipus d’interès tenyia un dia més les borses de vermell. Les accions de creixement, típicament concentrades en el sector tecnològic, van ser les més afectades per l’enduriment de la política monetària ja que els seus beneficis es descompten a més anys en els models de valoració. El bo estatunidenc a 10 anys marcava una rendibilitat del 3% i l’homòleg alemany, de l’1,10%.
La complicada situació de restriccions a les grans ciutats de la Xina, Xangai i Pequín, continuava pesant sobre el sentiment inversor, ja que el govern va reforçar les mesures i els confinaments. Aquest fet llastava matèries primeres com el petroli (-5%) i el coure (-2%) en previsió d’una desacceleració de la demanda agregada del país.
D’altra banda, la Unió Europea seguia negociant internament la magnitud i forma de les sancions a Rússia, ja que l’embargament energètic afecta de manera heterogènia els seus membres.
Entrant al detall en els moviments de la renda variable, l’Àsia va tancar el dia amb caigudes generalitzades, destacant el Hang Seng amb un retrocés del 3,81%. A Europa l’índex de referència Euro Stoxx-50 acariciava els 3.500 punts amb una baixada del 2,84%. Pel que fa a Wall Street, l’S&P-500 perdia un 1,87% en horari de tancament europeu, mentre que el Nasdaq de tecnològiques també cotitzava en vermell prop d’un 2,50%.
Per últim, a la temporada de resultats del primer trimestre del 2022 destacaven noms com Duke Energy, Baidu, Tyson Foods, Naturgy i Melià Hotels.

Després d’una setmana marcada per la decisió de pujada de tipus d’interès en 50 punts bàsics per part de la Reserva Federal, tanquem el divendres amb la publicació de les dades del mercat laboral dels Estats Units corresponents al mes d’abril. Aquestes dades no han acabat de convèncer els inversors: la taxa d’atur es manté al 3,6%, igual que la del mes de març, i pitjor del que esperava el consens, el qual esperava que millorés en una dècima. Per altra banda, la creació de llocs de treball en el mercat no agrícola va ser millor de l’esperat, marcant una xifra de 406.000 nous llocs de treball. En aquest context, Wall Street cotitzava en vermell i l’índex tecnològic Nasdaq Composite no aconseguia aixecar el cap i sumava una pèrdua del 2% a la del 4% del dijous. Aquesta baixada esborrava també la pujada i glopada d’aire que experimentaven els índexs nord-americans dimecres passat, després de conèixer la decisió de la Fed. Pel que fa al mercat de renda fixa, els rendiments dels bons governaments pujaven per les dades publicades del mercat laboral tot i la contracció del producte interior brut dels Estats Units del primer trimestre de l’any. L’objectiu final de les decisions preses aquesta setmana per la màxima autoritat monetària dels Estats Units és la d’intentar frenar a la inflació endurint la política monetària, intentant que aquest gest no provoqui una recessió a l’economia sinó un soft landing que permeti rebaixar la inflació sense implicacions negatives sobre el creixement global de l’economia. Mentrestant, el dòlar continuava en màxims respecte de l’euro.

Pujada històrica dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal dels Estats Units. La màxima entitat monetària compleix el guió i apuja els tipus de referència 50 punts bàsics per primera vegada en 22 anys, des de l’any 2000, i deixa els tipus de referència en la forquilla de 0,75%-1%. En aquest sentit, després de conèixer-se la pujada de tipus, es confirma la trepitjada a l’accelerador en la normalització de la política monetària. Aquest moviment és una resposta a la major escalada de la inflació en 40 anys i un intent de controlar-la. Les últimes dades publicades assenyales una taxa interanual de la inflació del 8,5%. A més a més, el president de la Fed, Jerome Powell, confirmava que, a part d’aquesta pujada de tipus, a partir de l’1 de juliol començarà a reduir el seu balanç, tot i que no s’anirà alliberant completament de tots els actius que ha anat acumulant sinó que ho anirà fent progressivament fins que arribi al nivell de reserves adequat.
En aquest entorn, Wall Street, el qual estava obert en el moment de la comunicació de la decisió de la Fed, reaccionava positivament a aquests moviments i tots els seus índexs tancaven amb guanys, en especial el Nasdaq, el qual ha estat l’índex més llastat aquest 2022, que tancava amb un guany superior al 3%. Per la seva banda, el dòlar es depreciava lleument respecte a l’euro, tocant l’1,06, tot i que posteriorment tornava als nivells que està cotitzant en aquestes últimes jornades.

Tots pendents de la decisió de la Reserva Federal dels Estats Units. 20.00 hores, hora espanyola, de dimecres 4 de maig. Inversors atents a cadascuna de les seves pantalles. Seran 25 punts bàsics, 50 punts o 75? El consens indica que hi haurà una pujada de dues escales, és a dir, de 50 punts bàsics, tot i que no es descarta cap escenari. És aquesta la raó de tanta expectació. A més a més, la pujada que es barreja dels 50 punts bàsics seria la primera executada per la màxima institució monetària en molts anys. El raonament de la Fed darrere d’aquesta política monetària tan restrictiva no és més que la de combatre una inflació desbocada que toca màxims de 40 anys. A més a més, no només importa la decisió de la reunió actual de la Fed, sinó que també les paraules que expressi el seu president, Jerome Powell, el qual ha de manifestar les seves intencions en les futures reunions. Tot això, en un context amb el dòlar en màxims de fa més de 20 anys. Un nivell que cotitza a 1,0521 respecte a l’euro i que no es mou fa dies d’aquest interval. Veurem com reacciona la divisa dels Estats Units davant de la decisió de tipus de la Reserva Federal. D’altra banda, la tensió entre Rússia i Ucraïna augmenta i es parla molt de la data del 9 de maig, dilluns vinent. Aquest és el dia de la victòria de Moscou i se celebra la rendició de l’Alemanya nazi a les forces aliades, inclosa la per aquell temps Unió Soviètica l’any 1945. Es rumoreja que s’està plantejant una mobilització per part dels russos tot i que molts experts indiquen que no s’arribaria a temps.

La reunió de la Fed va començar ahir a l’altra banda de l’Atlàntic, encara que no serà fins avui a última hora europea que no coneixerem la decisió que els principals membres del Banc Central hagin pres. Les expectatives de mercat són de pujada dels tipus en un intent de frenar la inflació desbocada que està aguditzant el conflicte entre Rússia i Ucraïna. En aquest sentit, el bo dels Estats Units a deu anys arribava a tocar el rendiment del 3%, barrera que no tocava des del novembre del 2018. En relació amb els mercats de renda variable a Wall Street l’índex Nasdaq Composite era el que acabava patint una major correcció, arribant a perdre tots els guanys aconseguits durant el 2021. Tot i això, entrant al detall de les profundes caigudes de l’índex tecnològic nord-americà, eren solament sis companyies les que han provocat aquesta profunda caiguda, entre les quals destacar que Meta Platform i Amazon restaven un 9% de l’índex.
Girant la mirada cap a l’est, creixia la preocupació per la incertesa sobre si el pagament en rubles del gas rus infringia les sancions europees. La Unió Europea es comprometia a emetre una guia més detallada en els pròxims dies sobre com els estats membres i les seves empreses han de respondre a la demanda de Putin de comprar gas en rubles. En clau macroeconòmica, a l’eurozona el PMI manufacturer de l’abril va millorar lleugerament per la revisió a l’alça d’Alemanya i França, mentre que les dades d’Espanya i Itàlia van retrocedir una mica més del que el consens havia previst.