Ahir les borses iniciaven amb dubtes, però al llarg del dia van millorar i van aconseguir tancar en positiu. Les referències que van marcar l’evolució dels mercats ahir des d’Europa van ser les dades d’inflació de l’eurozona, i des dels Estats Units la intervenció del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a l’Stanford Businees, Government and Society Forum, que van seguir amb atenció els analistes pendents de si donava noves pistes sobre les retallades del preu del diner per part de l’organisme. També les dades del mercat laboral americà van centrar el dia, amb les dades de PMI.

Des d’Europa la xifra de l’IPC de l’eurozona decebia els analistes, rebaixant-se fins al 2,4% interanual, des del 2,6% del mes anterior, atès que s’esperava que es reduís una dècima més, fins al 2,5%. D’altra banda, es va publicar la dada d’atur d’Europa, que segueix mostrant-se molt baixa, concretament se situa en un 6,5% al febrer, en nivells pròxims als mínims històrics. Als Estats Units es va publicar la xifra de PMI de serveis, que es va situar en un 51,4%, mantenint-se així en terreny expansiu, situant-se per sobre de 50, que és el nivell que separa l’expansió de la contracció. Les dades del mercat laboral americà conegudes ahir mostren novament signes de fortalesa, mostrant les dades més altes des del juliol. Es van crear concretament 184.000 nous llocs de treball, gràcies en gran part al sector d’oci i l’hostaleria. Van créixer tots els sectors a excepció del sector de serveis professionals. Això juntament amb les dades de vacants de treball, que mostren que el mercat laboral es relaxa, però molt a poc a poc recolzen la idea que la Fed no rebaixarà els tipus de manera imminent.

Ahir s’iniciava la cotització de l’abril amb una tendència clarament a la baixa a les principals borses europees, després de l’aturada de quatre dies per la festivitat de Pasqua. Les baixades estaven motivades pel repunt de les tensions geopolítiques i l’impacte de la publicació recent de dades macroeconòmiques rellevants. Entre les més destacades, la inflació americana divendres passat; el deflactor del consum privat es va situar en un 2,8%. També han tingut molt impacte les dades d’activitat manufacturera americanes, en què s’observa la primera expansió en 16 mesos, que es llegeix com que l’economia americana es manté robusta, i per tant això allunya les probabilitats de baixades de tipus en breu, provocant que les probabilitats que les retallades del preu del diner als Estats Units es produeixin al juny baixin fins al 50%. En aquest context, la jornada a les borses europees es tancava amb caigudes folgades, d’entorn a l’1% a les principals places. L’Eurostoxx es veia penalitzat principalment pel sector industrial, salut i de consum, i l’únic sector que es va mantenir en verd van ser el de l’energia gràcies al bon comportament de Total i d’Eni. Els índexs que més van caure van ser l’italià i l’alemany. El preu del petroli ahir va viure un dia de fortes pujades, recolzat sobre l’increment de les tensions geopolítiques, arribant la referència europea, el Brent, a 89 dòlars el barril, nivells que no es veien des de octubre del 2023. Ahir també es van observar caigudes generalitzades a les criptodivises; el Bitcoin corregia més d’un 10% des de màxims històrics (quasi 74.000 dòlars).

Ahir les borses europees van mantenir la tendència positiva de dimarts, tancant en verd. L’IBEX va destacar entre els índexs europeus, amb fortes pujades, superiors a l’1%, sobrepassant els 11.000 punts, recolzat pel bon comportament del sector financer, el de consum i el sector d’oci, entre altres, gràcies a l’impuls de companyies com Inditex , IAG o Telefónica. En to de bancs centrals, ahir li va tocar el torn al Banc Central de Suècia. La decisió que va prendre no va sorprendre gaire el mercat, ja que va decidir mantenir els tipus en el nivells actuals, concretament en el 4%. En el comunicat va indicar que per prendre la decisió de rebaixa dels tipus es necessita major confirmació que la inflació s’apropa a l’objectiu del 2%. Si se segueix veient la tendència de desinflació amb alta probabilitat, la primera baixada es produirà en la propera reunió del maig o al juny. Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir el més destacat a Europa va ser la publicació de la xifra d’inflació d’Espanya. La dada trencava la tendència de desinflació, pujant quatre dècimes al març, situant-se concretament en un 3,2%, degut a la pujada dels preus de l’electricitat i els carburants. La xifra subjacent (que exclou els elements més volàtils) es va situar en un 3,3%, dues dècimes menys que el mes anterior, la millor xifra dels darrers dos anys. Les properes dades d’inflació rellevants a Europa les coneixerem divendres, de França, i caldrà esperar a dimarts vinent per conèixer la dada d’Alemanya i a dimecres per saber el còmput global de la zona euro. Avui serà una jornada marcada pel creixement des Estats Units i es publicarà la xifra de PIB americà trimestral. Els analistes esperen que la dada sigui del 3,2%.

Ahir tot i el menor volum de les borses a causa de la festivitat de Pasqua, els principals mercats europeus van tancar en verd. L’Eurostoxx-50 tancava per sobre del 0,40%, beneficiat pel sector financer, de salut i de serveis de comunicació, entre altres. A Europa va destacar el bon comportament de l’índex alemany, el DAX, que aconseguia tancar guanyant un 0,70%. L’IBEX aconseguia intradia arribar als 11.000 punts, xifra que no es veia des del 2017.

Als Estats Units es va conèixer que la confiança del consumidor americà es va mantenir estable al març. L’índex va caure fins als 104,7 punts, molt proper a la xifra anterior revisada a la baixa fins als 104,8 del febrer. La nota negativa ve per les expectatives sobre el futur. Els consumidors segueixen preocupats per la inflació. Des d’Europa va destacar el PIB d’Espanya, que va ser molt positiu, mostrant expansió d’un 0,6% el darrer trimestre del 2023, fet que suposa una xifra del 2,5% anual. Per contra, les dades d’Alemanya segueixen mostrant pessimisme, tot i la millora per segon mes consecutiu, situant-se en -27,4 punts des de -28,8 punts del mes anterior, mantenint-se en terreny negatiu, sumant així un mes més i ja són 29 mesos.

Avui coneixerem l’IPC preliminar del mes de març d’Espanya i divendres la xifra de França i Itàlia. La clau serà la lectura de l’índex de preus de consum personal (PCE) del mes de febrer als Estats Units, sent un indicador rellevant donat que la Reserva Federal segueix amb molt interès la seva evolució. Si la dada supera les expectatives podria portar a pensar que la primera baixada de tipus no es produirà quan estima el mercat ara.

Ahir s’iniciava una setmana semifestiva. Els principals índexs divendres es mantindran tancats per la festivitat de Pasqua. Els mercats van seguir atents a la tensió entre Rússia i Ucraïna després dels atemptats viscuts a Moscou divendres. D’altra banda, la setmana estarà marcada per la publicació del PIB dels Estats Units i el Regne Unit dijous. I per les dades que coneixerem divendres del deflactor de consum personal (PCE) als Estats Units i la compareixença del president de la Fed, Jerome Powell. Amb tot això, ahir els principals mercats europeus tancaven en verd, destacant el bon comportament de la borsa italiana gràcies a noms com Saipem, Amplifon o Leonardo, entre altres. En l’àmbit macroeconòmic, ahir van destacar les males perspectives de l’economia alemanya. Els principals instituts econòmics del país van retallar les previsions de creixement per a l’any que ve, situant-lo en un 0,1% des de l’1,3% anterior. El 2025 les previsions també van ser retallades lleugerament, situant-se en l’1,4% des de l’1,5% anterior. En positiu es va presentar la previsió d’inflació del 2,3% el 2024 i l’1,8% el 2025. Des d’Espanya es va conèixer l’índex de preus industrials (IPRI), mostrant una caiguda abrupta del 8,2% interanual al febrer, provocat principalment per la caiguda del preu de la producció del transport i la distribució de l’energia elèctrica. L’increment de la tensió geopolítica recolza les pujades del preu del petroli dels darrers dies. D’una banda, segueixen produint-se atacs dels houthis al mar Roig, i això s’uneix a la tensió entre Rússia i Ucraïna. Això va portar que el barril de Brent cotitzés per sobre dels 86 dòlars i la referència americana, West Texas, arribés als 82 dòlars el barril.

Tanquem una setmana en què s’han conegut moltes dades macroeconòmiques. Hi ha hagut reunions de bancs centrals importants i un mercat que ha reaccionat a l’alça. Entre les dades macroeconòmiques vam conèixer que a l’eurozona el PMI de serveis va avançar més que l’esperat (fins a nivells de 51,1 des de 50,20) i es consolida en terreny compatible amb el creixement davant de l’inesperat deteriorament del PMI de manufactures, que va baixar fins a nivells de 45,7, quan la previsió era que millorés lleugerament, fins a 47. Als EUA l’atur setmanal es va reduir una mica més de l’esperat, mentre que el PMI manufacturer va repuntar al març més del que es preveia (fins a 52,5) i el de serveis es va ressentir lleugerament, retrocedint fins a 51,7 des de 52,3. Al Japó la inflació general i subjacent van repuntar al febrer fins al 2,8%. D’altra banda, l’índex de la Fed de Filadèlfia del març va caure menys del que es preveia, amb bon comportament en el subíndex d’expectatives. Finalment, les vendes d’habitatges de segona mà van repuntar de manera inesperada i amb força, la qual cosa reflecteix certa reactivació del mercat immobiliari. Pel que fa a les reunions dels bancs centrals, Bank of England va mantenir els tipus sense canvis en el 5,25%, i a la compareixença posterior el governador A. Bailey va reconèixer que les tres retallades de tipus esperades pel mercat són raonables. El Banc de Mèxic va retallar tipus en 25 punts bàsics, fins a l’11%, i les vendes al detall de gener es van contreure de manera inesperada. Des del front corporatiu, l’administració Biden ha demandat a Apple.

Les borses europees van obrir celebrant la reunió de la Reserva Federal americana (Fed) amb pujades generalitzades. La Fed mantenia inalterat els tipus d’interès, situant-lo en el rang del 5,25%-5,50%. El més rellevant va ser la previsió de tres retallades del preu del diner per al 2024. També va elevar les projeccions dels tipus per als anys vinents respecte a previsions anteriors i espera que els tipus se situïn en el 3,9% el 2025, i no seria fins al 2026 que els tipus se situarien per sota del 3%, concretament en el 2,6%. La Fed va seguir amb la línia cautelosa i va assenyalar que encara necessita més evidències que s’està complint l’objectiu del 2% d’inflació. Alhora, va millorar les previsions de creixement per al 2024, ja que espera que creixi l’economia americana a raó de l’1,4%, i que el 2025 i 2026 es mantingui en un 2%. D’altra banda, ahir va destacar el moviment del Banc de Suïssa, que va sorprendre els mercats amb l’anunci de retallada de tipus inesperadament, retallant 25 punts bàsics, deixant el preu del diner en l’1,5%. El moviment es va produir després que el Banc Nacional de Suïssa es va mostrar optimista davant la batalla amb la inflació. Els mercats van estar atents també a la reunió del Banc d’Anglaterra, que no va sorprendre. Va mantenir els tipus, concretament en un 5,25%, sent la cinquena reunió que els manté en aquest nivell.

En to macroeconòmic ahir es van conèixer dades de PMI de l’eurozona. La xifra composta va pujar arribant a fregar els nivells d’expansió (50 punts), es va situar en 49,9 punts. La partida que més va penalitzar va ser la de manufactures, que torna a decebre els analistes i se situa en 45,7, el nivell més baix dels darrers tres mesos.

Ahir les borses europees es mostraven cautes davant la gran cita de la setmana, atès que van cotitzar sense la referència clau del dia, la reunió de la Reserva Federal, que es produïa amb el mercat europeu tancat. Tot i que el mercat va descomptar un possible enduriment de les previsions de rebaixes dels tipus, ja que iniciàvem l’any amb expectatives de cinc o sis baixades de tipus de 25 punts bàsics per part de la Fed, ara els analistes cotitzen només tres baixades i hi ha fins i tot qui en preveu només dues. La publicació dels dot plot donarà llum; és el gràfic de punts que publica la Fed on s’observa on espera l’organisme els tipus en diferents moments futurs. Amb aquest context les borses europees tancaven lleugerament mixtes. Això no vol dir que no hi hagués moments de volatilitat als mercats, per exemple la companyia de luxe francesa Kering sorprenia caient intradia fins al 15%, després d’anunciar una caiguda major que l’esperada en les vendes d’Àsia Pacífic de la seva marca estrella, Gucci, reduint-se la facturació en un 20% a la regió. La caiguda tan forta ve explicada perquè la Xina és un dels majors mercats del luxe en l’àmbit mundial i, per tant, que Kering presenti reduccions en aquesta regió alerta de possibles retallades futures en el luxe mundial. La notícia va tenir impacte en altres companyies de luxe europees, destacant LVMH o Richemont. En to macroeconòmic, es va publicar la inflació del Regne Unit, que va mostrar moderació respecte al mes anterior, situant-se concretament en un 3,4% interanual. Va sorprendre fins i tot la rebaixa de la partida de serveis, tot i que encara es manté en nivells superiors al 6%. Caldrà esperar a la reunió del Banc d’Anglaterra d’avui.

Ahir es va iniciar la reunió de la Reserva Federal, però no serà fins avui amb les borses europees tancades que es coneixerà la decisió dels tipus i quins seran els propers passos en política monetària que aplicarà l’organisme. Ahir va ser el torn del Banc Central d’Austràlia, que va mantenir els tipus en els nivells anteriors, concretament el 4,35%, complint les expectatives dels analistes. Del comunicat publicat va destacar la frase que el consell no descarta res, mantenint així una perspectiva neutral sobre els tipus, canviant el biaix restrictiu anterior. Però el que més va destacar va ser el canvi de política monetària al Japó, que després de vuit anys amb els tipus d’interès en negatiu, finalment es va decidir fer un canvi i apujar-los fins al 0,1% des de -0,10%. El canvi és substancial atès que suposa trencar amb la política monetària ultralaxa dels darrers anys. Els analistes van aplaudir aquest moviment, fet que va permetre que el Nikkei-225 tanqués novament en verd, mantenint així el ral·li de la borsa japonesa, que cotitza prop del 20% de rendibilitat anual. Des del BCE, es va pronunciar el vicepresident de l’organisme, indicant que l’evolució dels salaris serà clau per prendre la decisió de rebaixa dels tipus, i va reiterar el que ja va comentar la presidenta, Christine Lagarde, que al juny disposaran de més informació, que podria portar a iniciar el procés de canvi de política monetària. En l’àmbit macroeconòmic, ahir van sorprendre les dades d’Alemanya, que van millorar significativament, com va mostrar l’índex de confiança elaborat per l’institut ZEW, que marcava la lectura de 31,7 punts, situant-se en el nivell més alt des de febrer del 2022, sumant un mes més en positiu.

Ahir iniciàvem una de les setmanes clau del mes. La reunió de la Reserva Federal marcarà l’evolució dels mercats, però no serà fins demà a les 19 hores d’Andorra que coneixerem la de decisió de la Fed i posteriorment, quasi més important que la mateixa decisió de tipus, serà la roda de premsa que realitzarà el president de l’organisme, Jerome Powell. Tots els analistes estaran pendents de les paraules de Powell per poder saber quins seran els següents passos de l’organisme, després que les darreres setmanes les expectatives de rebaixa dels tipus es van ajornant.

Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va reiterar la xifra d’IPC de l’eurozona, situant-se concretament en un 2,6% interanual, confirmant la dada preliminar. El mateix va passar amb la dada subjacent (que exclou energia, aliment frescos o alcohol), repetint la dada anteriorment coneguda, concretament un 3,1% interanual.

En to empresarial, ahir es filtrava que la companyia tecnològica Apple manté negociacions amb Google per fer una aliança històrica en intel·ligència artificial. De tot aquest acord destaca que seguiran treballant en l’aposta d’explotar una IA generativa pròpia en l’empresa fundada per Steve Jobs. Aquest anunci va recolzar les pujades de la borsa americana, molt beneficiat en especial l’índex tecnològic, el Nasdaq, concretament Alphabet (la companyia matriu de Google), que pujava més d’un 5% en l’obertura americana, o Tesla, que impulsava l’índex.

Avui destacarà la reunió del Banc del Japó i del Banc d’Austràlia, precedents de la reunió de la Fed que s’inicia avui.