Les borses europees van cotitzar sense una tendència clara ahir, tancant mixtes. L’IBEX va ser un dels índexs que més van pujar a Europa, destacant la forta pujada de Talgo després que es conegués que podria tenir una oferta pública d’adquisició, fent pujar la companyia a doble dígit. Pel que fa a dades macroeconòmiques, es va publicar la dada d’atur setmanal dels Estats Units. La xifra va decebre, pujant a nivells màxims dels darrers dos anys, concretament a 231.000 peticions. En conèixer la dada, el mercat de renda fixa es va moure a la baixa, desfent el repunt de rendibilitat del dia previ. Així, el bo americà a 10 anys va passar a cotitzar a nivells de 4,45%, baixant per sota del 4,5%. En to empresarial, la publicació de resultats de la companyia tèxtil Burberry va provocar una caiguda generalitzada del luxe europeu, després que publiqués els resultats alertant que preveu un fre en la despesa en luxe. També van destacar els resultats de la xinesa Alibaba, molt mal rebuts als parquets després que anunciés que no seguiria amb l’escissió del negoci del cloud per les restriccions de les exportacions de xips per part dels Estats Units, atès que aquesta restricció està provocant bloquejos de subministraments de xips per part de la firma Nvidia i que són necessaris per al seu segment de negoci. Avui haurem d’estar atents a la compareixença de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, prèvia a conèixer la dada d’inflació de l’eurozona corresponent a l’octubre. La previsió és que repeteixi la dada avançada del 2,90%. I als EUA coneixerem dades del mercat immobiliari.

Ahir els mercats europeus van seguir amb la tendència positiva, iniciada després de conèixer les dades d’inflació americana, que auguren que la Reserva Federal podria donar per finalitzada la política monetària de pujades, i redueix les probabilitats de pujades addicionals aquest any. Van obrir amb lleugeres pujades i a mesura que avançava el dia, i amb l’obertura de Wall Street, van acabar animant-se i van tancar clarament en verd. Va destacar el DAX, beneficiat pels sectors de tecnologia i consum. En negatiu va destacar la companyia francesa generadora d’electricitat i fabricant de trens i vaixells Alstom, que va arribar a caure més d’un 15% després que anunciés un nou pla de reducció de deute, que implica retallar personal i vendes d’actius, per no perdre la qualificació creditícia actual.

Ahir es van conèixer les previsions macroeconòmiques de la Unió Europea, que va corregir a la baixa les previsions de PIB per l’eurozona fins al 0,6% el 2023, rebaixant-lo dues dècimes respecte a les previsions anteriors. Per al 2024 s’espera que creixi fins a l’1,2%. Aquestes previsions de la UE són del 0,6% el 2023 i l’1,3% el 2024. També es va publicar la xifra d’inflació de Regne Unit, que va ser millor del que esperaven els analistes i clarament a la baixa, situant-se en un 4,6% a l’octubre des del 6,7% del mes anterior. Als Estats Units es van conèixer les vendes minoristes, que van baixar més de l’esperat, concretament un 0,1% a l’octubre respecte al mes previ. També es van conèixer els inventaris de petroli de l’Agència Internacional de l’Energia.

Ahir els mercats esperaven amb ganes la dada d’inflació americana. Fins aquell moment les borses europees van cotitzar lleugerament planes. La dada va sorprendre positivament els analistes, situant-se per sota de les estimacions, apropant-se al 3%, concretament el 3,2%. La caiguda principalment va venir per la gasolina, que va caure un 5%, compensant la pujada dels preus de les assegurances mèdiques. Els mercats van reaccionar positivament, les borses van pujar amb força i la rendibilitat de la renda fixa va retrocedir folgadament. Atès que la lectura que van fer els mercats és que la tendència de deflació és real, la xifra s’aproxima cada cop més a l’objectiu de la Reserva Federal, que és del 2%. Per tant, augmenten les probabilitats que la Fed no incrementi addicionalment els tipus aquest any i finalitzi la senda de pujades iniciada l’any anterior. Les borses europees van tancar pujant prop de l’1,5% i l’índex que millor ho va fer va ser l’alemany, i el que menys, el britànic. La publicació de l’IPC va impactar el mercat de divises i el dòlar va perdre pes contra l’euro, depreciant-se trencant el nivell d’1,08. El mercat de renda fixa va ser dels més afectats per la lectura de la fi de les pujades de tipus, provocant que els bons governamentals americans retrocedissin amb força. Així, el Treasury a 10 anys va cotitzar per sota del 4,45%. La tendència es va traslladar a Europa i vam veure com retrocedien els rendiments dels principals països. El Bund alemany a 10 anys va arribar a trencar el 2,60% intradia, el bo espanyol va cotitzar al 3,65% i el bo Italià, al 4,40%.

Les borses europees van obrir ahir amb ganes de pujar, després dels tancaments divendres d’eufòria de Wall Street. Les borses americanes van tancar en positiu per segona setmana consecutiva, tot i les pors de noves pujades de tipus, després que el president de la Fed indiqués que no es descarta seguir amb la senda de pujades si és necessari per tal d’aconseguir l’objectiu de reducció de la inflació. A les borses ahir va destacar la companyia farmacèutica Novo Nordisk, després que es conegués que un dels seus fàrmacs estrella per perdre pes hi ha hagut estudis que indiquen que també redueix els atacs cardíacs, atès que provoca caiguda de sucre en sang i inflamació, dos presagis de malalties del cor. El mercat va aplaudir això, tot i que al final del dia l’acció es va desinflar. Divendres passat l’agència de qualificació Moody’s sorprenia els analistes amb l’amenaça de baixada del ràting als Estats Units, passant la perspectiva d’estable a negativa. És important atès que és l’única de les grans agències de qualificació que li manté la màxima qualificació creditícia en AAA. Aquesta notícia va tenir una reacció clara en el mercat de renda fixa, va provocar un repunt de la rendibilitat dels bons governamentals americans, arribant a situar-se el bo a 10 anys en nivells per sobre del 4,65%, allunyant-se del 4,50% més recent. Això es va traslladar també a Europa, cotitzant el bo alemany a 10 anys a nivells superiors al 2,70%. Avui la dada que marcarà el rumb dels mercats serà la xifra de la inflació dels EUA. Es preveu que la dada pugi lleugerament.

Ahir el Govern del Japó va aprovar un pressupost suplementari de 13,1 bilions de iens (81.115 milions d’euros) per finançar un nou paquet de mesures dirigides a mitigar l’impacte negatiu de la inflació sobre consumidors i empreses. Els fons addicionals es finançaran principalment (prop d’un 70% de la quantitat total) amb l’emissió de nous bons de deute. Entre les noves mesures destaquen exempcions fiscals de fins a 40.000 iens anuals (250 euros) per contribuent i 70.000 iens (438 euros) en ajudes directes, en tots dos casos per a llars amb ingressos per sota de la mitjana nacional, i que seran més importants per a les famílies amb nens. El Nikkei, l’índex del mercat japonès, acumulava a tancament d’ahir una rendibilitat del 24,81% i és un dels índexs que millor s’han comportat després del Nasdaq.

Ahir les borses en general van tornar als números vermells, afectades pel missatge de Jerome Powell de dijous a la tarda, que continua advertint de no donar per fet que el cicle de pujades de tipus ja s’ha aconseguit. Va comentar que no dubtaran a tornar a apujar els tipus si la inflació no baixa cap a l’objectiu del 2%. 

Finalment, vam conèixer el producte interior brut (PIB) del Regne Unit, que es va estancar en el primer trimestre de l’any (0,0%) en comparació amb el trimestre anterior. El PIB britànic havia augmentat un 0,2% intertrimestral entre el mes d’abril i juny, així que la lectura de juliol-setembre evidencia l’alentiment de l’economia. Tot i això, la dada és millor del que es preveia.

Ahir es va conèixer el debat intern que hi ha dins el Banc Central Europeu (BCE) sobre el manteniment dels tipus d’interès en el nivell actual o quan es produiran les primeres baixades. D’una banda, hi ha Yannis Stournaras, governador del Banc de Grècia, que ja s’ha atrevit a posar data per la primera baixada dels tipus d’interès a l’eurozona. En canvi, Luis de Guindos, vicepresident del BCE, ha reiterat que és prematur debatre sobre la baixada dels tipus d’interès i indica que s’ha d’observar com evoluciones les dades macroeconòmiques de l’eurozona mes a mes, mantenint els tipus d’interès sense canvis fins que la inflació s’apropi a l’objectiu del 2%. Cal recordar que la institució monetària va decidir el mes passat deixar els tipus sense canvis, després d’haver-los incrementat deu vegades consecutives des de juliol del 2022.

També es van conèixer ahir als Estats Units les peticions setmanals de subsidi d’atur, que van caure lleugerament, fins a 217.000 peticions en la setmana del 28 d’octubre al 4 de novembre. En la setmana prèvia, el nombre de sol·licituds va pujar a 220.000, segons la revisió a l’alça de la dada preliminar. En qualsevol cas, el nombre es manté en nivells baixos.

Amb tot això, les borses europees ahir van registrar guanys significatius. L’Eurostoxx-50 va tancar amb una pujada de l’1,21%, l’índex francès, el CAC-40, va acabar la sessió amb +1,13%, i l’IBEX-35, l’índex espanyol, va ser el millor índex europeu en pujar un 1,31%.

Les borses europees tancaven ahir en verd, després de dues jornades sense una tendència clara. Sense gaires referències macroeconòmiques, únicament va destacar l’IPC definitiu de l’octubre d’Alemanya, reiterant la xifra ja coneguda, concretament el 3,8%. Així, les borses europees van tancar en positiu, destacant el mercat francès. Per contra, el mercat britànic no va aconseguir tancar en verd.

Ahir els analistes van estar molt atents als comentaris del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que durant aquests dies haurà de fer diferents conferències i intervencions. Així, els analistes van estar atents a veure si podien extreure cap a on anirà el nou rumb de política monetària de l’organisme. Però ahir el president va evitar pronunciar-se sobre els tipus o la pròpia economia dels Estats Units a la compareixença a la divisió d’Investigació i Estadística. Els mercats esperaven que aclarís dubtes després de les darreres intervencions de diferents membres de la Fed, sobretot després dels comentaris del president de Minneapolis, que va indicar que el cicle alcista de tipus d’interès encara no havia finalitzat, indicant que encara es requerien més dades i veure com evolucionava l’economia per decidir.

En to empresarial, a Espanya va destacar la publicació dels resultats de Telefónica i el dia de l’inversor. La presentació de resultats amb pujada del 9,3% del benefici net respecte al mateix període del 2022 i l’anunci del pla de dividends amb el compromís de remunerar l’accionista en 30 cèntims per acció va ser ben rebut pels inversors.

Les borses europees van tancar mixtes, destacant la forta caiguda de la portuguesa, després de l’anunci de la dimissió del primer ministre, Antonio Costa, a conseqüència de la detenció del seu cap de gabinet en una investigació de delictes de corrupció. Dintre de la borsa portuguesa el pitjor comportament el van tenir Mota-Engil, que va caure més d’un 5%, o la petroliera Galp, que va caure el 4,5%. Després de les dades més febles americanes i el canvi de tendència del mercat, descomptant baixades de tipus per al 2024, els membres de la Reserva Federal segueixen intentant aportar un to de cautela als mercats. Així, ahir li va tocar el torn al president de la Fed de Minneapolis, que va voler reiterar que la batalla amb la inflació encara no està guanyada, mantenint així la probabilitat que el cicle de pujades de tipus encara no està esgotat. Tal com va avançar el president de la Fed, Jerome Powell, en roda premsa la setmana passada en la reunió mensual de l’organisme, no es descarten pujades addicionals per refredar l’economia americana. El mercat no està atenent els comentaris de la Fed i estan pesant més les dades més febles conegudes recentment i descarten la possibilitat de noves pujades i pronostiquen la primera baixada de tipus als EUA el maig del 2024. Ahir el preu del Brent seguia la tendència a la baixa, tot i els retalls anunciats per part de Rússia i l’Aràbia Saudita, i les tensions geopolítiques, després que es descartés un increment de les tensions amb la no-intervenció de l’Iran en el conflicte. Així, va cotitzar per sota de 83 dòlars el barril.

Les borses ahir van trencar la tendència a l’alça que portaven els darrers dies després dels comentaris tant del BCE com de la Reserva Federal, i la publicació de dades més fluixes als Estats Units, que fan preveure que no calguin pujades addicionals dels tipus. Els analistes han interpretat aquest debilitament i les paraules dels presidents dels bancs centrals com que les baixades de tipus són més properes i això va animar les borses. Des del punt macroeconòmic ahir es van publicar les dades de confiança dels inversors de l’activitat econòmica a l’eurozona. La dada va sorprendre positivament, superant la xifra anterior, concretament situant-se en -18,6%. Tot i que es manté en negatiu, les expectatives es recuperen amb major dinamisme. L’economia de l’eurozona va presentar les previsions i el PMI d’octubre, mantenint-se en contracció, situant-se en 46,5 punts, marcant mínims dels darrers tres anys, veient que el sector serveis va experimentar dificultats durant el trimestre. També es van publicar les comandes de fàbriques a Alemanya, sorprenent la xifra els analistes, amb la pujada del 0,2% al setembre, superant les expectatives. Des de l’Àsia les notícies no van ser positives. La Xina va decebre amb l’anunci que per primer cop en la seva història, des que es recopilen dades, presentava números vermells quant a la inversió estrangera, concretament 11,8 milions en dòlars en negatiu entre el juliol i el setembre. 

El preu del cru va iniciar la setmana amb pujades, cotitzant a nivells de 86 dòlars el barril de Brent.

Amb les dades del mercat laboral dels Estats Units publicades ahir del mes d’octubre, sembla que la Reserva Federal no haurà de continuar apujant els tipus d’interès. Les dades van mostrar que la creació neta de llocs de treball no agrícoles va ser de 150.000, clarament per sota dels 297.000 llocs creats al mes de setembre. D’altra banda, la taxa d’atur va augmentar una dècima, fins al 3,9%, a les portes de la “barrera psicològica” del 4%, després d’uns anys mantenint-se prop de mínims històrics.

A Europa, la taxa d’atur de tota la zona euro va augmentar al 6,5% al mes de setembre, una dècima més en comparació amb el mes anterior, quan es va mantenir en el mínim de la sèrie històrica. La dada és una mica pitjor del que s’esperaven els analistes, que anticipaven que l’atur es mantindria en el 6,4%. Si mirem la dada espanyola, a tancament del tercer trimestre, l’atur superava l’11,8%.

Finalment, ahir també vam conèixer l’índex dels gestors de compres ISM del sector serveis dels Estats Units, que va caure del 53,6% al 51,8% al mes d’octubre, el nivell més baix dels darrers cinc mesos, que mostra que el creixement econòmic a l’altra banda de l’Atlàntic s’està alentint després d’un tercer trimestre espectacular. Però a diferència de la caiguda de l’índex manufacturer, la davallada del sector de serveis no va ser a causa de les comandes, sinó per la feblesa de l’activitat empresarial, de l’ocupació i dels inventaris. En tot cas, aquesta dada també és un element més a favor perquè la Fed no hagi d’apujar més els tipus d’interès, que sembla que han tocat sostre.