Després de la tempesta provocada pel Swiss National Bank, no arriba la calma. El franc suís continua amb el seu ral·li i l’euro torna a patir una jornada de pèrdues marcant nous mínims de 2003 davant del dòlar. Sembla que el tipus té ganes d’arribar a la paritat. Sembla mentida quan fa un any el tipus estava als nivells de sobre d’1,35 dòlars per euro. La setmana vinent viurem una altra setmana de tensions i expectatives per part dels inversors, ja que per una banda tindrem la reunió del BCE, i per l’altra, les eleccions anticipades gregues.

Ahir a les deu del matí, els inversors que encara estaven endormiscats es van despertar de cop. El Banc Central suís, sense cap tipus d’avís ni rumor previ, va decidir eliminar el topall que estava posant a la seva divisa, el franc suís, des del 2011, quan va anunciar que no toleraria que l’euro comprés menys d’1,20 francs suïssos, amb la pretensió de frenar l’apreciació que estava registrant en aquells temps. D’altra banda, va rebaixar també els tipus d’interès oficials, del -0,25% al -0,75%. En conseqüència, la reacció dels mercats va ser fulminant: a l’hora del tancament dels mercats europeus el franc suís es revaloritzava un 17%, encara que va arribar a disparar-se un 30%.

La renda variable europea no va poder amb les seves resistències i va tancar la sessió en vermell, amb les accions mineres liderant les baixades. Pel que fa a les borses nord-americanes, se situaven també en negatiu al tancament europeu. Pel que fa a la renda fixa, la part més llarga de la corba perdia rendibilitat, amb un benchmark nord-americà a 30 anys marcant mínims històrics. Pel que fa a les matèries primeres, el petroli presentava resultats mixtos, amb WTI repuntant lleugerament i el brent corregint de nou i l’or mostrava lleugers repunts. Tot en un context de dades macro febles a banda i banda de l’Atlàntic.

La renda variable europea va finalitzar una sessió en la qual tots els sectors de l’Eurostoxx van mostrar números verds, amb els sectors de materials i consum discrecional liderant les pujades. La mateixa imatge es reflectia als Estats Units amb tots els sectors en positiu i cap d’ells liderant les pujades amb claredat, si bé va destacar el bon comportament del sector utilitats. En relació a les matèries primeres, va destacar la reducció dels preus del petroli de nou amb el Brent caient amb força. L’or per la seva banda va continuar amb les seves pujades, i marcava màxims.

Les principals places europees van finalitzar la sessió amb repunts, liderades pel sector salut i davant d’una jornada relativament positivament a Grècia. Davant això, la renda variable nord-americana se situava en números vermells al tancament europeu, en un dia sense dades econòmiques de rellevància i en un context de descens dels preus del cru. Així, el WTI cedia més d’un 4% i el Brent més d’un 5%. Els inversors van buscar refugi en els bons americans. La rendibilitat a 10 anys nord-americà descendia fins al 1,941%. Quant a l’or, s’enfilava un + 0,2%.

Jornada tenyida de vermell. Els primers compassos del dia van venir marcats per la pressió baixista que va provocar el Banc Santander sobre el selectiu espanyol. El banc presidit per Ana Patricia Botín obria l’última sessió de la setmana amb una caiguda del 10%, després que dijous passat l’entitat anunciés una macro ampliació del seu capital amb l’objectiu de millorar un dels seus punts dèbils: la solvència. A mesura que avançava el dia les caigudes s’anaven pronunciant, i amb l’obertura de Wall Street la “sangria” es contagiava a la resta de valors espanyols amb un pes important dins de l’IBEX: BBVA, Telefónica, Inditex… A l’altra cara de la moneda destacava Abengoa, la qual no posa fre al seu recorregut alcista dels últims dies, després que aquesta hagi anunciat una retallada del seu deute del 30% per aquest any recentment estrenat.

La renda variable va mantenir el rebot iniciat ahir, canviant el signe de l’any en el cas del DAX alemany i dels mercats nord-americans. Això es va justificar en unes dades macro positives als Estats Units, i en les declaracions de Draghi, mostrant la disposició del BCE a ampliar les mesures d’estímul. Sanitat, materials i consum bàsic van liderar les compres a l’Eurozona. Pel que fa als valors, va destacar l’anun­ci d’ampliació de capital del Santander, que finalment tancava la sessió suspesa de cotització. Pel que fa a l’energia, el preu del cru va continuar el seu descens i l’or s’enfilava lleugerament de nou. Per la seva banda, les primes de risc dels països perifèrics corregien lleugerament a la baixa, després de dos dies de fortes pujades.

La renda variable europea va registrar el seu major repunt intradiari en tres setmanes, impulsada per una major confiança en la intervenció del BCE, en un context de nous descensos del preu del cru. Quant a les dades macro, va destacar una inflació més forta del que s’esperava i les dades positives d’ocupació a Alemanya. Pel que fa als Estats Units, també se situava en números verds al tancament europeu, després de la publicació d’unes dades en general millors del que s’esperava. Pel que fa a la renda fixa, el rendiment del deute alemany a 10 anys se situava en el 0,469%, i la prima de risc espanyola, per sobre dels 120 pb.

La sessió d’ahir va ser força grisa, amb caigudes considerables en els principals índexs mundials. Europa i l’Europa més perifèrica encapçalen les baixades, i aquesta vegada els índexs americans a mitjan sessió tenien una tendència a la baixa definida. Si hem de definir la jornada amb pocs titulars serien els següents: (i) Sonen tambors que Grècia podria abandonar l’euro, (ii) El preu del petroli cau considerablement (el preu del Brent, referència europea, va arribar a baixar més d’un 4%) i (iii) L’euro, en mínims dels darrers nou anys. Podria estar descomptant que incrementa la probabilitat d’una intervenció per part del Banc Central europeu. L’eurodòlar va estar intentant assolir els nivells d’1,19 rasos. Esperem que el Reis no portin carbó!

Els principals mercats van protagonitzar una jornada relativament moguda en què les grans protagonistes van ser la divisa i la prima de risc. Semblava que el mercat ho tenia clar: descompta cada vegada amb més força una actuació de Mario Draghi. Recordant que l’euro va depreciar-se a nivells d’un 12% durant el 2014. Una data a esperar o almenys a tenir en compte aquest mes és el 22 de gener, que és la pròxima reunió del Banc Central Europeu. Ahir el tipus de canvi eurodòlar flirtejava el nivell d’1,20. En aquest context, també van destacar els moviments de les primes de risc. La prima de risc espanyola va estar per sota dels 100 punts bàsics. Els principals índexs de renda variable europeus van tancar en negatiu. Eurostoxx (-0,22%) i el DAX-30 alemany (-0,48%). L’IBEX-35 va ser dels pocs valents a tancar en positiu.