Màxima expectació per a dijous vinent en la reunió del Banc Central Europeu, en què els inversors tenen el convenciment que la institució apujarà els tipus en 75 punts bàsics, després que la inflació de l’agost a l’eurozona s’hagi enfilat fins al 9,1%, a màxims històrics. I en contra d’esperar un màxim en aquesta xifra d’inflació s’espera que continuï creixent després de saber-se el fre rus al gas europeu. El portaveu del Kremlin va anunciar que Gazprom no reprendrà els fluxos de gas del gasoducte de Nord Stream 1 cap a Alemanya fins que Occident aixequi les sancions imposades a Rússia després que aquesta hagi realitzat la invasió a Ucraïna.
La dependència del gas rus per part d’Europa és un punt crític per a tots els països del Vell Continent, i davant del començament pròxim de la tardor i la proximitat de l’hivern, el gas rus es perfila com a imprescindible. I aquest fet provoca que la forta pujada dels preus de l’energia no s’aturi i que aquests alimentin cada vegada amb més força les dades d’una inflació clau perquè els bancs centrals decideixin, un rere l’altre, realitzar una política monetària agressiva portant a terme la pujada de tipus que fa un any ningú no s’hauria imaginat.
Tota aquesta espiral provoca una crisi del cost de vida de la població, en què els governs es veuen obligats a implementar mesures d’ajuda per tal d’alleujar la càrrega que han de suportat els consumidors i les empreses.
Mentrestant, el mercat de divises també es veu afectat, marcant nivells històrics en diferents encreuaments, amb l’eurodòlar perdent la paritat, és a dir, tenint un dòlar que val més que la divisa única.