Les borses europees obrien amb optimisme després de tancar en negatiu el dia previ, amb la reunió del Banc Central Europeu. Les places europees ahir centraven l’atenció en l’IPC d’Alemanya i de França. El país germànic confirmava la dada coneguda prèvia del 2,2% interanual, situant-se molt propera de l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%. El mercat de divises ahir es va viure amb volatilitat. L’euro va mantenir la tendència a la baixa iniciada ahir amb la reunió del Banc Central Europeu, després que el mercat ja descompta que és molt probable que els grans bancs centrals, el BCE i la Fed, no actuïn amb unanimitat en el temps, atès que el BCE va indicar que prendrà la decisió de baixades de tipus amb independència del moviment de política monetària de la Reserva Federal, perquè la situació econòmica d’ambdós regions és diferent. En matèries primeres, l’or manté la tendència a l’alça dels darrers mesos. El 2024 porta un rendiment de més d’un 15%, superant dia a dia els màxims històrics. Un dels motius d’aquest bon comportament ha estat l’increment de la tensió geopolítica i l’actuació de la matèria primera com a actiu refugi, però no és l’únic motiu de l’avanç, l’actuació dels bancs centrals pesa molt en el seu comportament. Finalment, ahir s’iniciava la temporada de presentació de resultats empresarials referents al primer trimestre del 2024, amb els principals bancs sent els protagonistes de la sessió: Citi presentava números per sobre de les expectatives de mercat, Wells Fargo millorava beneficis i JP Morgan Chase no convencia els inversors.

Ahir des d’Europa els analistes van estar en espera de la reunió del Banc Central Europeu, que es va produir a migdia. Tal com s’esperaven, els tipus es van mantenir sense canvis. L’important d’aquesta reunió va ser el discurs de la presidenta, Christine Lagarde, que va explicar que amb probabilitat la baixada de tipus es produirà al juny, atès que disposaran de moltes dades que poden donar claredat a la situació de l’eurozona. Tot i que no es volen comprometre a seguir una senda de baixades pautades, deixant oberta la porta a una pausa en les baixades si calgués. Aquesta decisió de mantenir els tipus no va ser unànime i hi havia membres del consell que haurien estat disposats a iniciar les baixades en aquesta mateixa reunió. A la vegada, el BCE s’ha mostrat independent del moviment de la Reserva Federal, indicant que si la Fed va més lenta en les baixades de tipus no alterarà les seves decisions. El missatge del BCE va tenir impacte en els mercats financers i va provocar un repunt de les rendibilitats dels bons governamental. 

El mercat de divises va viure volatilitat en l’euro, provocant una depreciació de l’euro que va arribar a caure a nivells d’1,07. Des dels Estats Units ahir tornàvem a conèixer dades del mercat laboral, en aquesta ocasió eren les peticions d’atur setmanals que queien fins als 211.000 individus. També es va publicar la dada d’inflació majorista, l’índex de preus al productor (IPP), va pujar al març fins al 2,1% anual, i la taxa subjacent es va situar en un 2,7%, lleugerament més que el mes anterior. La dada va sorprendre positivament tot i pujar.

Les borses europees obrien la jornada amb positivisme, però la tendència va canviar just després de conèixer la xifra estrella del dia, la inflació americana. Wall Street va obrir clarament a la baixa, fet que va recolzar el sentiment de pessimisme. Tot i això, les principals places borsàries europees tancaven en verd, a excepció de l’IBEX. La xifra d’inflació americana va repuntar fins al 3,5%, pujant per segon mes consecutiu, confirmant la tendència a l’alça de l’IPC. Amb aquesta dada, la lectura dels analistes és que la Fed es veurà obligada a mantenir els tipus alts durant més temps i, per tant, endarrerir la primera rebaixa, i allunya la possibilitat que tingui lloc a la reunió de l’organisme del juny. La xifra va tenir un impacte directe en la renda fixa i els mercats van cotitzar el retard de la baixada de tipus, i ràpidament els bons americans van repuntar. Així, el bo americà a 10 anys, que previ a la reunió cotitzava a nivells del 4,35%, va pujar per sobre del 4,5%, i la mateixa tendència es va observar en la referència de dos anys, pujant del 4,73% a més del 4,95%. La reacció en el mercat de divises no va trigar a produir-se i es va observar una clara apreciació del dòlar enfront l’euro, baixant ràpidament fins a nivells per sota d’1,075 des dels nivells d’1,085 que cotitzava prèviament. Avui el protagonisme és per al Banc Central Europeu, que celebra la reunió mensual de política monetària. Els analistes no esperen que es produeixi la desitjada retallada de tipus i caldrà estar atents a la roda de premsa posterior i veure quin serà el to del missatge de la presidenta, Christine Lagarde. 

Ahir les borses europees tancaven amb fortes caigudes. L’Eurostoxx-50, l’índex que recull les principals companyies europees, queia més d’un 1% degut al mal comportament de sectors com l’industrial, tecnològic o financer, i només van aconseguir tancar en positiu el sector de serveis de comunicació i el de consum estable. Ahir també es feia ressò que l’IBEX podria afegir al selectiu la companyia Puig aviat. La multinacional de perfumeria familiar creada el 1914 va anunciar la seva intencionalitat de sortir a borsa el mes de maig. Tenint en compte la facturació de la companyia i els beneficis obtinguts l’any passat, de 465 milions d’euros concretament, la companyia és una clara candidata a entrar al selectiu espanyol, ja que el 2023 es va saldar sense canvis en la composició de l’índex. Ahir el Tresor espanyol va col·locar lletres a sis i a dotze mesos per sota de les rendibilitats anteriors, pesant les probabilitats que les rebaixes de tipus per part del Banc Central Europeu es produeixin el mes de juny. Això va provocar que les lletres a 12 mesos se situessin en un 3,43% i els títols de sis mesos se situessin en un 3,62%, tot i que es va mantenir la forta demanda de l’actiu. 

Tota l’atenció avui se situarà en la xifra d’inflació dels Estats Units. Els analistes estimen que la variació mensual baixarà lleugerament i que la xifra interanual se situarà en un 3,4%. La dada farà moure’s els mercats segons la interpretació que se’n faci, i de quin impacte pugui tenir sobre la decisió de la Reserva Federal pel que fa a la seva política monetària. Les probabilitats que la Fed mantingui els tipus sense canvis a la pròxima reunió del mes de juny han pujat per sobre del 50% des del 26% anterior.

Les borses europees obrien la setmana amb tímides pujades, després del fort repunt de rendibilitat de divendres a Wall Street en conèixer les xifres del mercat laboral, que seguien mostrant fortalesa, creant més de 300.000 llocs de treball no agrícoles. Això va provocar que les probabilitats de rebaixes dels tipus al juny baixessin per sota del 60%. Aquest context d’un mercat laboral robust amb desinflació, que es redueix molt lleugerament, ha provocat que hi hagi molts analistes que descomptin només dues retallades de tipus per la Fed el 2024. Les principals places borsàries europees tancaven en positiu, a excepció de l’IBEX, que queia lleugerament mantenint-se per sobre dels 10.900 punts, tot i el bon comportament del sector bancari, salut, amb el rebot de Grifols, i les accions més lligades a les energies renovables, destacant noms com Acciona Energia o Solaria. Des d’Europa va destacar en positiu la companyia francesa Atos, que va repuntar quasi un 20% en conèixer que Butler Industries s’uneix al consorci per arribar a rescatar la companyia. Des de França va destacar Zalando, amb una pujada de més d’un 7%. La referència europea del petroli, el Brent, va cotitzar la reducció de les tensions geopolítiques viscudes recentment i va cotitzar amb caigudes, cotitzant per sota dels 90 dòlars el barril. Aquesta setmana el mercat estarà molt atent a la xifra d’inflació dels Estats Units que coneixerem demà. I dijous el protagonista serà el Banc Central Europeu, que celebra la reunió mensual amb decisió de tipus i posterior roda de premsa de Christine Lagarde.

Ahir les borses europees iniciaven la jornada amb fortes caigudes, arrossegades pel mal comportament de Wall Street previ de dijous. L’increment de les tensions geològiques, l’avanç del preu del petroli i la incertesa sobre quan realitzaran el canvi de política monetària els grans bancs centrals, augmentant les probabilitats que els tipus es mantinguin elevats durant més temps del previst, van pesar a les borses. Wall Street tancava dijous en vermell, després de diverses declaracions de membres de la Fed refredant les expectatives de baixades de tipus al juny. En concret, Goolsbee, Barkin i Harker van posicionar-se dient que el ritme de desinflació que s’espera per al 2024 està decebent, fet que provocaria que la baixada de tipus vindria més tard que aviat. Alhora, el repunt del preu del petroli va ser un dels motius d’aquestes caigudes generalitzades. El Brent segueix pujant recolzat pel repunt de les tensions geopolítiques entre Israel i l’Iran, després de l’amenaça llançada per l’Iran arran de l’atac de l’ambaixada a Damasc. Ahir, la dada clau que esperaven els analistes era sens dubte la del mercat laboral dels  EUA  del març, després de les dades conegudes durant la setmana, com els Jolts, i les peticions de subsidi, que sorprenien els mercats superant les expectatives. La xifra va revolucionar els mercats, la creació de nous llocs de treball va superar àmpliament els 200.000, concretament ee creaven 303.000 noves nòmines no agrícoles, per sobre de les previsions dels analistes. La taxa d’atur se situava en un 3,8%, una dècima menys del que esperaven els analistes. La renda fixa reaccionava ràpidament a la dada i es veien repunts en les yields dels bons governamentals.

Les dades d’atur americanes van animar els mercats. Les peticions inicials de subsidis de la setmana passada van pujar fins a 221.000, sorprenent els analistes. Es tracta del nivell més elevat des del gener. Per contra, les persones que van rebre la prestació van disminuir. Els inversors avui estaran atents a la xifra d’atur i la creació de nous llocs de treball no agrícoles americans corresponents al mes de març. Les expectatives són que la xifra se situï prop de 213.000. En aquest context, els principals mercats europeus tancaven en to mixt. A Wall Street va destacar la forta caiguda de la companyia tecnològica Intel, que va caure per sobre del 8%, donat el canvi d’estratègia apostant per la fabricació dels processadors de tercers, a través de la divisió Intel Foundry, i s’anticipa que probablement fins al 2030 no aconsegueixi beneficis.

Les dades conegudes ahir sobre el PMI de serveis espanyol va sorprendre positivament els analistes. L’índex es va incrementar fins als 56,1 punts des dels 54,7 punts del febrer passat i segueix per sobre dels 50 punts, que és el punt d’inflexió entre l’expansió i la contracció, situant-se en els nivells més elevats dels darrers onze mesos. El sector serveis a Espanya és el que més pesa dintre del producte interior brut (PIB) del país veí. Des de Suïssa es coneixia la xifra d’inflació, que va sorprendre el mercat i es va situar en un 1%. La xifra recolza la decisió del Banc de Suïssa en la seva darrera reunió, en què va decidir rebaixar els tipus d’interès, sent un dels primers bancs central desenvolupats a prendre la decisió de rebaixar el preu del diner, després de donar per guanyada la batalla a la inflació. 

Ahir les borses iniciaven amb dubtes, però al llarg del dia van millorar i van aconseguir tancar en positiu. Les referències que van marcar l’evolució dels mercats ahir des d’Europa van ser les dades d’inflació de l’eurozona, i des dels Estats Units la intervenció del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a l’Stanford Businees, Government and Society Forum, que van seguir amb atenció els analistes pendents de si donava noves pistes sobre les retallades del preu del diner per part de l’organisme. També les dades del mercat laboral americà van centrar el dia, amb les dades de PMI.

Des d’Europa la xifra de l’IPC de l’eurozona decebia els analistes, rebaixant-se fins al 2,4% interanual, des del 2,6% del mes anterior, atès que s’esperava que es reduís una dècima més, fins al 2,5%. D’altra banda, es va publicar la dada d’atur d’Europa, que segueix mostrant-se molt baixa, concretament se situa en un 6,5% al febrer, en nivells pròxims als mínims històrics. Als Estats Units es va publicar la xifra de PMI de serveis, que es va situar en un 51,4%, mantenint-se així en terreny expansiu, situant-se per sobre de 50, que és el nivell que separa l’expansió de la contracció. Les dades del mercat laboral americà conegudes ahir mostren novament signes de fortalesa, mostrant les dades més altes des del juliol. Es van crear concretament 184.000 nous llocs de treball, gràcies en gran part al sector d’oci i l’hostaleria. Van créixer tots els sectors a excepció del sector de serveis professionals. Això juntament amb les dades de vacants de treball, que mostren que el mercat laboral es relaxa, però molt a poc a poc recolzen la idea que la Fed no rebaixarà els tipus de manera imminent.

Ahir s’iniciava la cotització de l’abril amb una tendència clarament a la baixa a les principals borses europees, després de l’aturada de quatre dies per la festivitat de Pasqua. Les baixades estaven motivades pel repunt de les tensions geopolítiques i l’impacte de la publicació recent de dades macroeconòmiques rellevants. Entre les més destacades, la inflació americana divendres passat; el deflactor del consum privat es va situar en un 2,8%. També han tingut molt impacte les dades d’activitat manufacturera americanes, en què s’observa la primera expansió en 16 mesos, que es llegeix com que l’economia americana es manté robusta, i per tant això allunya les probabilitats de baixades de tipus en breu, provocant que les probabilitats que les retallades del preu del diner als Estats Units es produeixin al juny baixin fins al 50%. En aquest context, la jornada a les borses europees es tancava amb caigudes folgades, d’entorn a l’1% a les principals places. L’Eurostoxx es veia penalitzat principalment pel sector industrial, salut i de consum, i l’únic sector que es va mantenir en verd van ser el de l’energia gràcies al bon comportament de Total i d’Eni. Els índexs que més van caure van ser l’italià i l’alemany. El preu del petroli ahir va viure un dia de fortes pujades, recolzat sobre l’increment de les tensions geopolítiques, arribant la referència europea, el Brent, a 89 dòlars el barril, nivells que no es veien des de octubre del 2023. Ahir també es van observar caigudes generalitzades a les criptodivises; el Bitcoin corregia més d’un 10% des de màxims històrics (quasi 74.000 dòlars).

Ahir les borses europees van mantenir la tendència positiva de dimarts, tancant en verd. L’IBEX va destacar entre els índexs europeus, amb fortes pujades, superiors a l’1%, sobrepassant els 11.000 punts, recolzat pel bon comportament del sector financer, el de consum i el sector d’oci, entre altres, gràcies a l’impuls de companyies com Inditex , IAG o Telefónica. En to de bancs centrals, ahir li va tocar el torn al Banc Central de Suècia. La decisió que va prendre no va sorprendre gaire el mercat, ja que va decidir mantenir els tipus en el nivells actuals, concretament en el 4%. En el comunicat va indicar que per prendre la decisió de rebaixa dels tipus es necessita major confirmació que la inflació s’apropa a l’objectiu del 2%. Si se segueix veient la tendència de desinflació amb alta probabilitat, la primera baixada es produirà en la propera reunió del maig o al juny. Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir el més destacat a Europa va ser la publicació de la xifra d’inflació d’Espanya. La dada trencava la tendència de desinflació, pujant quatre dècimes al març, situant-se concretament en un 3,2%, degut a la pujada dels preus de l’electricitat i els carburants. La xifra subjacent (que exclou els elements més volàtils) es va situar en un 3,3%, dues dècimes menys que el mes anterior, la millor xifra dels darrers dos anys. Les properes dades d’inflació rellevants a Europa les coneixerem divendres, de França, i caldrà esperar a dimarts vinent per conèixer la dada d’Alemanya i a dimecres per saber el còmput global de la zona euro. Avui serà una jornada marcada pel creixement des Estats Units i es publicarà la xifra de PIB americà trimestral. Els analistes esperen que la dada sigui del 3,2%.