Ahir va ser el torn del BCE. No va sorprendre en la seva decisió i va pujar 25 punts bàsics, augmentant-los per vuitè mes consecutiu des de juliol del 2022, situant la taxa de dipòsits en el 3,50%, així com la taxa de refinançament al 4% i la facilitat marginal de crèdit al 4,25%. En el discurs posterior la presidenta Lagarde va indicar que la institució no té intenció d’aturar les pujades. “Encara existeix recorregut”, va afirmar, per pujar els tipus, sense indicar una referència màxima concreta.
Aquesta actuació va provocar moviments en la renda fixa, tal com va passar el dia anterior després de l’anunci de la Fed que aturava les pujades, però deixava oberta la porta a 50 punts bàsics de pujades addicionals fins a final d’any si l’economia ho requereix. Així, vam veure repunt de la referència a 10 anys americana arribant a superar el 3,83%, tot i que ahir va reduir l’ampliació i va cotitzar en nivells del 3,73%. El Bund alemany a 10 anys va cotitzar pròxim al 2,50%.
La divisa també va viure ahir un dia de volatilitat. L’euro va tornar a apreciar-se trencant l’encreuament d’1,09 durant el dia, nivells als quals no s’arribava des de fa un mes.
Contrastant els moviments dels bancs centrals occidentals, ahir la Xina va sorprendre de nou anunciant de nou retallades de tipus d’interès 24 hores després d’anunciar baixades dels tipus a curt termini. En aquesta ocasió, va retallar la taxa de línies de crèdit a mitjà termini 10 punts, situant el tipus en el 2,65%. La intenció de les institucions xineses és estimular l’economia rebaixant el cost de finançament per a les empreses i les famílies.
Ahir també es van conèixer dades del mercat laboral americà, que va mostrar un refredament molt lleuger segons les peticions de subsidis d’atur setmanals, i es manté en nivells molt elevats encara.

Ahir els mercats van estar molt atents a la reunió de la Reserva Federal. Les borses europees van obrir amb un to positiu i van aconseguir tancar en verd, destacant el bon comportament de l’IBEX, que tancava pujant més de l’1%. Avui els mercats estaran molt atents a la decisió de tipus del Banc Central Europeu, i sobretot a la roda de premsa posterior, en què la presidenta Lagarde explicarà la decisió i pot donar indicis de les futures actuacions del Banc Central. Els analistes descompten amb una alta probabilitat una pujada de tipus de 25 punts bàsics, situant el tipus de dipòsit en 3,50%.
Ahir quant a les dades macroeconòmiques es va conèixer la dada d’inflació majorista (IPP) dels Estats Units, que es va moderar més del que esperaven els analistes, situant-la en nivells del desembre del 2020, amb una xifra de l’1,1% interanual, seguint la tendència de la xifra d’inflació del país que vàrem conèixer aquesta setmana. Des d’Eurozona es van publicar dades més febles del que s’esperava en la producció industrial, la dada mensual de l’abril pujava l’1% interanual, però va decebre, atès que les dades subjacents semblen pitjors.
En el mercat de matèries primeres, les dades publicades per part de l’Agència Internacional de l’Energia indiquen que la demanda mundial del cru s’espera que s’estanqui el 2026. Aquesta desacceleració es deu a varis motius, entre els quals destaquen l’expansió dels vehicles elèctrics, l’augment dels combustibles fòssils i el creixement de l’eficiència tècnica. Aquesta notícia no va tenir un impacte gaire gran en la cotització del Brent, que ahir cotitzava a nivells de 74 dòlars el barril.

Ahir va ser un dia intens de dades macroeconòmiques, però sens dubte l’estrella va ser la xifra de l’IPC dels Estats Units. La dada va sorprendre positivament els mercats, caient una mica més, inclús, del que esperaven els analistes. La xifra se situava en un 4%, molt per sota de la dada del mes anterior, que va ser del 4,9%, confirmant així l’alentiment de l’ascens dels preus. L’anunci de la dada coincideix amb l’inici de la reunió de la Reserva Federal, que culminarà avui amb l’anunci de la política monetària de la institució. Hi ha moltes possibilitats que es mantinguin els tipus igual que fins ara, és a dir, en un rang del 5% al 5,25%. D’altra banda, també hi ha analistes que indiquen que la Fed podria apujar una darrera vegada 25 punts bàsics, per tenir més marge de maniobra en el futur, encara que penalitzi a curt termini el creixement. Aquesta tarda a les 20 hores d’Andorra es coneixerà finalment quina serà la decisió i es complementarà amb la roda de premsa posterior del president de la Fed, Jerome Powell.
Ahir també es van conèixer dades d’inflació d’Europa. Es va publicar la dada d’Alemanya, situant-se en un 6,1% interanual, refermant la dada preliminar. I la xifra d’Espanya també confirma la dada preliminar, situant-se en un 3,2%.
L’ altra notícia del dia d’ahir va ser l’anunci de la Xina de retallada dels seus tipus repo per primera vegada en els darrers 10 mesos, per intentar restaurar la confiança en els mercat després de les darreres xifres més febles presentades recentment, retallant els tipus 10 punts bàsics a set dies, situant-los en l’1,9%. Aquesta retallada de tipus apunta una possible relaxació dels tipus a llarg termini. Això se suma a una política d’estímul urgent per part del govern xinès per sostenir el creixement. L’acció del govern xinès contrasta amb el posicionament dels grans bancs centrals desenvolupats, que han elevat els tipus per tal de contrarestar l’augment dels preus al consumidor.

Els mercats borsaris van iniciar la setmana amb optimisme, amb tots els ulls sobre les reunions dels bancs centrals. Les dates claus de la setmana seran demà per a la Reserva Federal i dijous per al Banc Central Europeu.
Les rendibilitats dels bons governamentals ahir van tornar a moure’s. El bo americà va repuntar acostant-se a la rendibilitat del 3,80%. Des d’Europa vàrem veure el bund alemany cotitzant apropant-se al 2,40%, enfront del 3,30% del bo espanyol a 10 anys.
Al mercat de divises se segueix veient la depreciació del dòlar, mantenint-se el canvi amb l’euro prop d’1,075. La lliura britànica es troba en nivells d’1,25 dòlars.
Ahir el cru va patir de nou fortes caigudes, disminuint en la sessió més d’un 3%, fet que provoca que s’apropi als mínims de l’any. Un dels motius de la caiguda va ser la revisió del preu objectiu de Goldman Sachs sobre el Brent, situant-lo en 86 dòlars el barril, degut a les preocupacions sobre la demanda del cru després de les dades més febles, recentment conegudes, de la Xina. Així, el Brent ahir va cotitzar a nivells de 72 dòlars el barril.
Aquesta setmana és intensa en dades macroeconòmiques. Destaquen les dades d’avui d’inflació d’Alemanya, Espanya i dels Estats Units. La dada serà clau per a la decisió de tipus de la Reserva Federal demà, i per al Banc Central Europeu dijous. Els analistes esperen que el Banc Central Europeu pugi 25 punts bàsics, situant la taxa de dipòsits en el 3,50%. A la Reserva Federal no queda tan clar cap a on anirà la decisió. El mercat descomptava una aturada de les pujades aquest juny, encara que amb la dada del mercat laboral de la setmana passada ha fet que els analistes incrementin la probabilitat d’una nova pujada de tipus addicional de 25 punts bàsics, encara que podria ser a la reunió del juny o del juliol, situant el rang de tipus entre el 5,25% i el 5,5%.

Els mercats Europeus van obrir amb lleugeres caigudes, segueixen les senyals de debilitat de la Xina, que s’afegeixen a les dades conegudes el dijous sobre la desacceleració del mercat laboral als Estats Units que també indicava debilitament. Tot i que el mercat el va llegir en positiu pel fet de que amb aquestes dades, s’incrementa la probabilitat de que la Reserva Federal, el proper dimecres, trenqui amb la política monetària de les reunions anteriors i decideixi fer una aturada en les pujades de tipus iniciades fa quasi 15 mesos, que ha portat als tipus americans a nivells del 5-5,25% nivells màxims del 2007.Caldrà estar atents al to de les declaracions del president Powell perquè podria ser que deixi oberta la porta a noves pujades futures.

Ahir així, les dades de la Xina indicaven indicis de debilitament, es va conèixer la dada de l’índex de preus al consum, que va registrar un 0,2% interanual al maig, sent l’únic indicador del país que es manté en positiu. L’índex de preus al productor (IPP) va patir una caiguda important caient un 4,6% en termes interanuals, els signes de deflació a la Xina cada cop més preocupen als mercats. És per això que molts analistes esperen que les autoritats a la Xina actuïn amb estímuls per fer front a aquest debilitament.

Amb la senyal de debilitament del mercat laboral americà, amb totes les mirades posades, en el dimecres i dijous de la setmana vinent, la cita dels grans Bancs Centrals, ha portat a que la divisa dòlar es mantingui en el rang baix de les darreres setmanes, cotitzant a nivells pròxims al 1,08 contra l’euro.

Les borses van viure de nou una jornada sense gaires referències, tot i que les que es van conèixer van provocar moviments dels mercats. Les borses europees van tancar en to mixt. Així, l’Eurostoxx va tancar guanyant el 0,13%. Per contra, l’IBEX ahir reculava el positivisme vist el dia anterior i queia lleugerament prop del 0,23%.
De les dades macroeconòmiques d’ahir va destacar la xifra del PIB de l’eurozona, caient un 0,1% intertrimestral, fet que provoca que la zona entri en recessió tècnica.  Aquesta dada redueix la pressió sobre el Banc Central Europeu en la seva decisió de tipus, tot i que la mateixa institució ja s’ha pronunciat i ha indicat que hi haurà noves pujades de tipus en la seva propera reunió –els mercats esperen 25 punts bàsics addicionals–. Des dels Estats Units es van conèixer dades sobre la salut del mercat laboral, reflectint un petit debilitament, incrementant-se les peticions d’atur en 261.000 individus, reavivant l’esperança que la Reserva Federal aturi les pujades de tipus en la seva propera reunió.
En aquest context, s’han produït retallades de rendibilitat del deute governamental. La rendibilitat exigida al Treasury americà a 10 anys es va allunyar un altre cop del 3,8% i dels màxims de març, va cotitzar prop del 3,73%. A Europa també es va observar una relaxació. Així el Bund es va situar en un 2,4% i el bo espanyol a 10 anys fins al 3,40%.
També vàrem veure moviment en les divises. La publicació de les dades del mercat laboral americà va provocar una petita depreciació del dòlar contra l’euro, situant el canvi prop d’1,078.

Les borses van cotitzar amb dubtes ahir, a excepció de l’IBEX, recolzat per la bona acollida dels resultats d’Inditex, que van superar les previsions dels analistes. Als mercats va pesar la decepció matutina de les dades de la Xina, en què les exportacions van caure molt més del que esperava el mercat. Addicional a les dades publicades els dies anteriors, van provocar desanim, fet que redueix les expectatives d’una recuperació ràpida de l’economia xinesa. El mercat americà ahir va cotitzar sense gaires referències importants, manté la vista en la propera dada d’inflació, que es publicarà dimarts vinent, previ a la reunió de la Reserva Federal. Aquesta dada marcarà segurament la presa de decisió sobre els tipus d’interès que prendrà la Fed la setmana vinent.
En clau de bancs centrals, ahir li va tocar el torn al Banc del Canadà, que va tornar a pujar els tipus, en aquesta ocasió 25 punts bàsics, situant els tipus en un 4,75%. La decisió es pren després que la dada d’inflació del país tornés a pujar fins al 4,4%, fet que ha provocat que la institució realitzés aquest moviment. Aquesta decisió ve precedida de la del Banc Central d’Austràlia, que també va prosseguir amb les pujades. D’aquesta manera, la Reserva Federal la setmana vinent podria ser dels primers grans bancs centrals a aturar les pujades de tipus.
Pel que fa a dades macroeconòmiques ahir destacaríem als Estats Units la publicació del dèficit comercial, que augmenta al mes d’abril, pujant un 23% respecte al març. Des d’Europa es continuen veient signes de feblesa de l’economia Alemanya. Així, es va publicar la producció industrial del mes d’abril, que torna a debilitar-se i puja només un 0,3% intermensual, per sota de la previsió dels analistes, portant el conjunt de l’any a l’1,6%, molt per sota de les dades prèvies a la pandèmia que se situaven en un 5%. Destaca de la dada sobretot la caiguda de producció de vehicles, un dels pesos pesants de l’economia, i el sector d’enginyeria.

Els mercats segueixen sense grans referències. Totes les mirades estan posades en les reu­nions dels bancs centrals de la setmana vinent. Avançant-nos als grans bancs, ahir es va conèixer de sorpresa la nova pujada de tipus del Banc Central d’Austràlia.
Les dades que es van coneixent de la Xina estan provocant decepció en l’esperada recuperació del país asiàtic. Les dades del PMI van decebre registrant per cinquè mes consecutiu baixades dels serveis i l’activitat manufacturera, reduint les expectatives d’una recuperació ràpida de l’economia xinesa amb la reobertura iniciada a principi d’any. La incertesa sobre l’expansió, juntament amb la caiguda de la inflació, està requerint una política monetària més flexible i una postura fiscal més laxa per poder fer front a la situació actual. Des d’Europa es van conèixer les vendes minoristes de l’eurozona, que es van mantenir sense canvis, situant-se en un 0% en comparació amb el mes anterior. Els analistes esperaven un repunt i les dades reflecteixen pèrdua de tracció de l’economia europea. Les dades d’Alemanya segueixen en to negatiu i ahir es van conèixer les comandes de fàbriques i van tornar a caure un 0,4% a l’abril respecte al mes anterior. És el segon mes consecutiu caient, després de l’enfonsament del 10,9% del mes de març, així com la producció industrial espanyola, que va viure la major caiguda dels darrers dos anys, tornant a dades negatives.
El Banc Mundial va elevar les previsions de creixement mundial per al 2023. S’espera que el PIB mundial augmenti un 2,1%. Per contra, va retallar les previsions de creixement del 2024, situant-lo en un 2,4% des del 2,7% anterior.
En renda fixa ahir va tornar a sorprendre el rendiment de les lletres del Tresor espanyol. Tant en la referència a sis com a dotze mesos els rendiments van superar les expectatives. Així, les lletres a sis mesos es van situar amb una rendibilitat marginal del 3,392%, i la referència a un any, al 3,468%.

Ahir les borses van obrir sense un signe clar. Tant Europa com Wall Street han iniciat la setmana prenent aire, després del positivisme que va regnar les darreres sessions a les borses. Iniciem així una setmana de transició i tota la atenció se centra en les properes reunions dels bancs centrals. El Banc Central Europeu espera una pujada de 25 punts bàsics. Pel que fa a la Reserva Federal, l’actuació de l’organització no és clara, ja que hi ha divergència d’opinions entre membres de la Fed.
Ahir va ser una jornada carregada de referències de PMI. Així, es va conèixer la revisió a la baixa de la xifra de l’eurozona i dades mixtes a Alemanya –les exportacions van incrementar-se un 1,2% trencant la caiguda viscuda el mes de març del 6%, per contra les importacions van decebre. També es va conèixer la dada d’inflació majorista (IPP) de la zona euro. La taxa es va situar en els nivells més baixos des del gener del 2021, sorprenent positivament. La taxa torna a moderar-se per setè mes consecutiu, baixant a l’1% interanual. Tot i la bona dada, la confiança dels inversors de l’activitat econòmica de l’eurozona torna a empitjorar. L’índex Sentix es va situar en -17, en contra a la dada del mes anterior de -13. És la pitjor dada des del gener i inclús pitjor del que esperaven els analistes.
Pel que fa a les commodities, ahir el mercat mantenia el bon to de les darreres jornades en el petroli. El cru ahir va estar sostingut sobre la notícia de la retallada voluntària de producció per part de l’Aràbia Saudita. La intenció és aglutinar l’excés d’oferta del mercat que està provocant la caiguda dels preus. La retallada s’aplicarà a partir del juliol.

Les borses europees van iniciar en positiu el darrer dia de la setmana, amb optimisme després que ahir P. Harker, membre de la Fed, es mostrés partidari d’aturar les pujades de tipus per un temps atesa la bona evolució de la inflació. Això es reflecteix en l’obertura de les borses, amb confiança que la Reserva Federal pausi les pujades al juny. També va recolzar aquest optimisme la moderació de les dades del mercat laboral conegudes ahir i el fort rebot del sector tecnològic, juntament amb els tancament del mercat asiàtic en positiu.
Ahir el dia va estar marcat per dades del mercat laboral. Es van conèixer les dades del mercat espanyol, publicant-se unes xifres rècord a la seguretat social, presentant un nombre d’afiliats de 20,8 milions de persones per primer cop a la història. Des dels Estats Units, la dada clau d’ahir va ser l’informe de treball del maig, que es va situar en 339.000 individus, i la taxa d’atur va pujar fins al 3,7%. La dada per sota de 200.000 era el que esperaven els analistes, que constataria refredament del mercat laboral i per tant menors pressions inflacionistes derivades de les pujades salarials, però no ha estat així. Entre les dades que vàrem conèixer dijous l’enquesta d’ADP va tornar a situar-se en nivells elevats i els vacants laborals de l’abril tornaven a sorprendre pujant.
Diferents membres del BCE també s’han pronunciat. Després dels comentaris dijous de Christine Lagarde i del vicepresident Luis de Guindos, ahir es va pronunciar Fabio Panetta, membre del comitè executiu i del consell de govern del Banc Central Europeu, que va assegurar que el senyal d’on és la taxa terminal dels tipus d’interès és molt difícil de preveure. Tot i que a l’entrevista que va concedir a Le Monde indica que creu que el final de les pujades no està lluny, no creu que sigui el final, fet que augura una nova pujada de 25 punts en la reunió del juny i probablement una altra al juliol.