La segona jornada de les compareixences de la Fed, amb Jerome Powell al capdavant, servirà per saber el desenllaç sobre si es durà a terme la famosa intervenció de la corba de tipus i les maneres com es podria executar, a més a més de possibles anuncis de noves ajudes en cas que hi hagi un segon rebrot o que la recuperació sigui més complicada del que els mercats financers descompten a dia d’avui. Avançant-se a les declaracions de Powell, ha sortit de nou a la palestra Steve Mnuchin, secretari del Tresor americà, prometent noves mesures d’ajudes econòmiques, de la mateixa manera que ha fet recentment el president, Donald Trump. A l’espera de les paraules de la Fed, els selectius de Wall Street cotitzaven mixtos, on l’S&P-500 i el DOW Jones cotitzaven amb lleugeres pèrdues, mentre que el Nasdaq Composite ho feia amb nous avenços per sobre dels 10.000 punts a tancament de la sessió europea. Al Vell Continent es va sumar una nova jornada consecutiva de consolidació, a falta de catalitzadors positius que impulsessin de nou a l’alça els mercats després de dues setmanes molt bones. Malgrat els rumors de noves ajudes i d’una possible nova creació d’un banc amb els actius tòxics d’alguns bancs, els inversors no van recuperar la confiança per sumar una nova sessió d’avenços per mirar de minimitzar el gran diferencial que hi ha amb els selectius americans. Pel que fa al tipus de canvi eurodòlar, se segueix veient una clara apreciació de l’euro en relació amb el dòlar i ja se situa a nivells d’1,135.

S’apropa l’època estival encara amb moltes incerteses de com es depararà el futur en els propers mesos, com serà la nova normalitat i com hauran canviat les nostres preferències a l’hora d’actuar o consumir. Malgrat aquestes incògnites, qui ha volgut aportar tranquil·litat als inversors han estat els bancs centrals, que han volgut aplacar qualsevol dubte al més aviat possible per insuflar diners a les economies i dur a termes les polítiques monetàries el més expansives possibles per l’anecdòtica actual situació. Els portaveus dels Bancs Centrals, amb Christine Lagarde i Jerome Powell al capdavant d’Europa i els Estats Units, respectivament, estan tenint recurrents intervencions mostrant en tot moment un seguiment diari dels sectors i les zones geogràfiques més afectades i han deixat entreveure que si les coses no ressorgeixen a curt termini, seguiran esdevenint el salvavides per a les economies atesa la complicada etapa postconfinament que s’està vivint i les dèbils expectatives de creixement que s’esperen en els propers trimestres. Mentrestant, el Banc d’Espanya actualitzava els seus pronòstics de creixement del PIB, i en els pitjor dels casos se situaria prop del -21,8% amb un augment de l’atur preocupant. Gran part d’aquests números estaran influenciats pel turisme, que és un dels sectors que més diners i llocs de treball directes i indirectes aporten a l’estat espanyol. Tot i la revisió a la baixa, l’IBEX-35 va estar capaç de tancar lleugerament a l’alça mentre que la resta de selectius europeus ho van fer en tonalitat mixta.

Lerato Pagès_3r A COL·LEGI MARíA MOLINER
En Marc és un noi molt alegre, afectuós i graciós. Li agraden molt les curses de cotxes. Ho comparteix amb la seva germana Sarah. La Sarah també és una aficionada a aquestes competicions, però li agraden més les motos.
Un dia, la Sarah va preguntar si el Marc volia anar a donar un tomb amb ella, abans de quedar amb els seus amics. Però mai van arribar a pensar que les seves vides canviarien del tot quan un cotxe, que anava embalat, va derrapar i va xocar amb ells. El Marc es va despertar al llit d’un hospital, es va espantar molt. Ràpidament va preguntar per la Sarah però ningú s’atrevia a dir-li que la Sarah se n’havia anat.

Naiara Lorente _3r A Col·legi María Moliner
Molta gent assegura haver estat feliç durant molt temps. Però si fem un estudi de qui realment és feliç al llarg del seu pas per la Terra, sabem perfectament el significat de la felicitat. Sortiria la mateixa mitjana? Segons diverses opinions, l’amor fa la felicitat, els diners no hi poden competir. L’amor pot ajudar-te a ser feliç, però pots caure en una depressió. La diversió facilita  la felicitat però només en un moment concret, en canvi, els diners poden ser l’opció més eficaç per fer feliç la gent a més llarg termini. Si tens diners per comprar-te les coses que creus que són fonamentals, pot ser una bona solució.

Aquest any, la frase sell in may and go away no va ser representativa, i la dita més encerta ha estat buy in may and stay in play, on seguint amb la bona tendència, la primera setmana de juny ha acabat amb pujades acumulades severes en els selectius europeus i amb una contínua apreciació de Wall Street. El catalitzador molt positiu que ha catapultat a l’alça les borses mundial ha estat la lectura de les creacions de nous llocs de treball als Estats Units, on s’esperava una davallada de 8 milions i ha acabat en terreny positiu de 2,5 milions, molt allunyat del que s’esperava el mercat. La notícia ha disparat l’eufòria als selectius americans en què l’S&P-500 era capaç de superar els 3.200 punts, gairebé tornant a nivells de màxims històrics, i el Nasdaq, el selectiu més tecnològic, topava amb les resistències en quotes històriques a tancament de la sessió europea. Les ajudes fiscals per part del govern americà i les monetàries per part de la Reserva Federal han aconseguit una recuperació en V de Wall Street fins a dia d’avui, enmig d’una desconnexió flagrant de la situació a l’economia real i la situació als mercats financers.  No ha faltat temps perquè el president dels Estats Units, Donald Trump, sortís públicament a presumir de les bones dades i de la ràpida recuperació dels mercats financers, sempre en clau de sumar vots per a la reelecció de cara al novembre i per deixar en segon pla les revoltes que hi ha al país de les 50 estrelles.

La jornada d’ahir va ser bastant dinàmica pel que fa a la diversitat de notícies macroeconòmiques que es van fer públiques, en què va destacar la compareixença del BCE, amb Christine Lagarde al capdavant. La presidenta va voler conscienciar els inversors que la probabilitat d’una tornada en V de l’economia com s’ha especulat multitud de vegades des de l’aparició del famós virus és bastant improbable, com a mínim al Vell Continent. Malgrat el gerro d’aigua freda que llançava pel que fa a la recuperació, també hi havia novetats positives per als mercats, com ara l’ampliació del QE (programa d’expansió quantitativa), que pujava fins a la suma de 600.000 milions d’euros i que com a mínim durarà fins a l’estiu del 2021. Els pronòstics que fan a dia d’avui des del BCE són que no s’arribi a recuperar nivells previs a la crisi fins al 2023. Pel que fa als tipus d’interès i a la facilitat de dipòsit no hi va haver canvis, tal com esperava el mercat. Això doncs, el discurs de la presidenta francesa donant un toc de realitat macroeconòmica va ser el que va frenar la ratxa de diversos dies consecutius a l’alça dels selectius europeus, que han aconseguit retallar l’ampli diferencial que s’ha generat si el comparem amb els selectius americans. A l’altra banda de l’Atlàntic, els selectius de Wall Street obrien a la baixa, esquitxats negativament pel discurs del BCE, tot i que puguin discrepar pel que fa a les afirmacions de com serà la recuperació, com a mínim si tenim en compte l’excel·lent comportament del Nasdaq durant la crisi.

Els selectius europeus es van anotar una nova jornada rodona pel que fa als mercats de renda variable, on en dues setmanes han aconseguit reduir el gran diferencial que s’estava veient amb els selectius de Wall Street. El DAX alemany liderava els avenços del Vell Continent, amb pujades del 3,88%, seguit de ben a prop del FTSE MIB italià (3,54%) i de l’Eurostoxx (3,50%). La resta de mercats més representatius s’apreciaven per sobre dels dos punts percentuals, en una magnífica jornada protagonitzada per la millora dels PMI de serveis i compostos europeus. La lectura va continuar en terreny negatiu, tot i que les millores que es van veure van estar per sobre del que s’esperava el mercat i els resultats es van digerir positivament. A més, les expectatives de noves intervencions en forma de compres d’actius, finançament de governs i empreses per part del Banc Central Europeu estan alterant a l’alça la recuperació de l’economia europea, com ja es va veure fa escassament poc als mercats americans. Cal recordar que les decisions del BCE han d’estar recolzades per diversos països i sovint és complicat i tediós poder arribar a solucions ràpides i eficaces com va passar a Amèrica. Des de la Xina també arribaven notícies molt positives pel que fa al PMI Caixin de serveis, que tornava a situar-se en fase expansiva, fet que s’ha interpretat com a molt positiu arreu del món ja que el país asiàtic està en fase més avançada de la recuperació i serveix com a guia parcial per a Europa i Amèrica.

El president dels Estats Units no dona a l’abast per fronts oberts. A la ja famosa crisi sanitària per la qual ha estat durament criticat per oposar-se a dur a terme mesures tan estrictes com a Europa o Àsia, a més a més de les creixents desavinences amb la Xina i la revifada de la guerra comercial, s’hi han sumat les revoltes massives de ciutadans com a queixa del racisme que es viu a Amèrica. Tots aquests fets han coincidit amb l’any electoral, en què Trump podria ser escollit de nou en escassos cinc mesos, però bregar amb tots els fronts oberts alhora i sortir-ne victoriós aplicant la política serà una tasca ben complicada. Totes aquestes tensions van afectar els selectius de Wall Street durant la segona jornada de juny, que cotitzaven mixtos a tancament de la sessió europea. Malgrat això, la situació al Vell Continent és ben diferent i sembla que la llum al final de túnel està més a prop tot i les fluixes dades macroeconòmiques que s’estan donant a conèixer. La represa econòmica de gran part de les activats que es van haver d’aturar temporalment està tornant a rutllar, i un dels temors que tenien els inversors respecte a possibles rebrots del virus no s’està duent a terme. Les ajudes per a la reconstrucció econòmica de la Unió Europea per valor de 750.000 milions d’euros, que encara han d’acceptar-se, també són un clar catalitzador de les fortes apreciacions que s’han vist als selectius europeus. El tipus de canvi eurodòlar segueix mostrant una clara apreciació de l’euro respecte al dòlar, situant-lo a nivells d’1,117.