Ahir tancàvem una setmana molt marcada pels bancs centrals. S’iniciava amb la compareixença del president de la Reserva Federal americana davant la Cambra de Representants, on indicava que la previsió de rebaixa de tipus està prevista per al 2024, sense concretar quant es produiria. Dijous va tornar a comparèixer, en aquest cas davant del Senat, però el missatge va ser quasi calcat, deixant clar que serien pacients a l’hora de decidir quan serà la primera baixada, sempre en funció de l’evolució de la inflació. Des d’Europa, el BCE va mantenir un discurs semblant de cautela, tot i que va indicar que s’observaven senyals positius quant a moderació de preus, sent el principal punt d’incertesa els salaris. Malgrat això, en la mesura que el creixement dels sous sigui absorbit pels marges empresarials, l’Autoritat podrà començar a retallar tipus. Així, la presidenta, Christine Lagarde, va donar a entendre que les retallades començaran al juny. Els analistes després d’aquestes paraules van posar en preu quatre baixades de 25 punts bàsics per al 2024, esperant que els tipus se situïn al 3,5% a final del 2024, 100 punts menys. Ahir, recolzant les paraules de la presidenta, Lagarde, van fer declaracions membres del BCE, entre els quals va destacar François Villeroy, governador de França, que va ser molt clar i va dir que és molt probable que hi hagi una primera retallada de tipus a la primavera. El governador de Letònia, Martins Kazaks, no va fer declaracions de la data, però va indicar que es visualitza una primera baixada. El responsable de política del BCE, Olli Rehn, es va mostrar optimista.