Iniciem fent una analogia a un dels estils que més força estan guanyant els últims  anys, el minimalisme, que es basa a trobar la felicitat reduint-se a l’essencial. En aquest cas, si ho traslladem als mercats borsaris, un clar exemple ha estat la publicació d’una de les dades macroeconòmiques més esperades de la setmana a Wall Street. Aquesta dada estava relacionada amb la creació de nous llocs de treball als Estats Units, i ha resultat estar moderadament per sota del que s’esperaven els analistes. Malgrat això, i contràriament al que el sentit comú ens diu, aquesta dèbil publicació va ser la catalitzadora de nous màxims històrics de l’S&P-500 durant l’última sessió de la setmana, ja que el mercat va descomptar que els plans d’ajudes tant fiscals com monetàries no poden esperar més davant la desacceleració de l’economia i s’espera que en un horitzó temporal molt curt s’afegeixi més llenya al foc perquè segueixi rutllant l’economia. La tònica positiva s’escampava per la resta de selectius americans, que també aconseguien apreciacions superiors al voltant del mig punt percentual a tancament de sessió europea. Mentrestant, al vell continent se sumava una nova jornada de pujades generalitzades, en espera d’una setmana que es preveu moguda en què els inversors estaran molt atents a la compareixença pública del 10 de desembre dels portaveus del Banc Central Europeu. En espera d’aquest fet, l’encreuament eurodòlar segueix apreciant-se a favor de la moneda única i ja cotitza a nivells d’1,214.