Tanquem una setmana en què s’han conegut moltes dades macroeconòmiques. Hi ha hagut reunions de bancs centrals importants i un mercat que ha reaccionat a l’alça. Entre les dades macroeconòmiques vam conèixer que a l’eurozona el PMI de serveis va avançar més que l’esperat (fins a nivells de 51,1 des de 50,20) i es consolida en terreny compatible amb el creixement davant de l’inesperat deteriorament del PMI de manufactures, que va baixar fins a nivells de 45,7, quan la previsió era que millorés lleugerament, fins a 47. Als EUA l’atur setmanal es va reduir una mica més de l’esperat, mentre que el PMI manufacturer va repuntar al març més del que es preveia (fins a 52,5) i el de serveis es va ressentir lleugerament, retrocedint fins a 51,7 des de 52,3. Al Japó la inflació general i subjacent van repuntar al febrer fins al 2,8%. D’altra banda, l’índex de la Fed de Filadèlfia del març va caure menys del que es preveia, amb bon comportament en el subíndex d’expectatives. Finalment, les vendes d’habitatges de segona mà van repuntar de manera inesperada i amb força, la qual cosa reflecteix certa reactivació del mercat immobiliari. Pel que fa a les reunions dels bancs centrals, Bank of England va mantenir els tipus sense canvis en el 5,25%, i a la compareixença posterior el governador A. Bailey va reconèixer que les tres retallades de tipus esperades pel mercat són raonables. El Banc de Mèxic va retallar tipus en 25 punts bàsics, fins a l’11%, i les vendes al detall de gener es van contreure de manera inesperada. Des del front corporatiu, l’administració Biden ha demandat a Apple.

Les borses europees van obrir celebrant la reunió de la Reserva Federal americana (Fed) amb pujades generalitzades. La Fed mantenia inalterat els tipus d’interès, situant-lo en el rang del 5,25%-5,50%. El més rellevant va ser la previsió de tres retallades del preu del diner per al 2024. També va elevar les projeccions dels tipus per als anys vinents respecte a previsions anteriors i espera que els tipus se situïn en el 3,9% el 2025, i no seria fins al 2026 que els tipus se situarien per sota del 3%, concretament en el 2,6%. La Fed va seguir amb la línia cautelosa i va assenyalar que encara necessita més evidències que s’està complint l’objectiu del 2% d’inflació. Alhora, va millorar les previsions de creixement per al 2024, ja que espera que creixi l’economia americana a raó de l’1,4%, i que el 2025 i 2026 es mantingui en un 2%. D’altra banda, ahir va destacar el moviment del Banc de Suïssa, que va sorprendre els mercats amb l’anunci de retallada de tipus inesperadament, retallant 25 punts bàsics, deixant el preu del diner en l’1,5%. El moviment es va produir després que el Banc Nacional de Suïssa es va mostrar optimista davant la batalla amb la inflació. Els mercats van estar atents també a la reunió del Banc d’Anglaterra, que no va sorprendre. Va mantenir els tipus, concretament en un 5,25%, sent la cinquena reunió que els manté en aquest nivell.

En to macroeconòmic ahir es van conèixer dades de PMI de l’eurozona. La xifra composta va pujar arribant a fregar els nivells d’expansió (50 punts), es va situar en 49,9 punts. La partida que més va penalitzar va ser la de manufactures, que torna a decebre els analistes i se situa en 45,7, el nivell més baix dels darrers tres mesos.

Ahir les borses europees es mostraven cautes davant la gran cita de la setmana, atès que van cotitzar sense la referència clau del dia, la reunió de la Reserva Federal, que es produïa amb el mercat europeu tancat. Tot i que el mercat va descomptar un possible enduriment de les previsions de rebaixes dels tipus, ja que iniciàvem l’any amb expectatives de cinc o sis baixades de tipus de 25 punts bàsics per part de la Fed, ara els analistes cotitzen només tres baixades i hi ha fins i tot qui en preveu només dues. La publicació dels dot plot donarà llum; és el gràfic de punts que publica la Fed on s’observa on espera l’organisme els tipus en diferents moments futurs. Amb aquest context les borses europees tancaven lleugerament mixtes. Això no vol dir que no hi hagués moments de volatilitat als mercats, per exemple la companyia de luxe francesa Kering sorprenia caient intradia fins al 15%, després d’anunciar una caiguda major que l’esperada en les vendes d’Àsia Pacífic de la seva marca estrella, Gucci, reduint-se la facturació en un 20% a la regió. La caiguda tan forta ve explicada perquè la Xina és un dels majors mercats del luxe en l’àmbit mundial i, per tant, que Kering presenti reduccions en aquesta regió alerta de possibles retallades futures en el luxe mundial. La notícia va tenir impacte en altres companyies de luxe europees, destacant LVMH o Richemont. En to macroeconòmic, es va publicar la inflació del Regne Unit, que va mostrar moderació respecte al mes anterior, situant-se concretament en un 3,4% interanual. Va sorprendre fins i tot la rebaixa de la partida de serveis, tot i que encara es manté en nivells superiors al 6%. Caldrà esperar a la reunió del Banc d’Anglaterra d’avui.

Ahir es va iniciar la reunió de la Reserva Federal, però no serà fins avui amb les borses europees tancades que es coneixerà la decisió dels tipus i quins seran els propers passos en política monetària que aplicarà l’organisme. Ahir va ser el torn del Banc Central d’Austràlia, que va mantenir els tipus en els nivells anteriors, concretament el 4,35%, complint les expectatives dels analistes. Del comunicat publicat va destacar la frase que el consell no descarta res, mantenint així una perspectiva neutral sobre els tipus, canviant el biaix restrictiu anterior. Però el que més va destacar va ser el canvi de política monetària al Japó, que després de vuit anys amb els tipus d’interès en negatiu, finalment es va decidir fer un canvi i apujar-los fins al 0,1% des de -0,10%. El canvi és substancial atès que suposa trencar amb la política monetària ultralaxa dels darrers anys. Els analistes van aplaudir aquest moviment, fet que va permetre que el Nikkei-225 tanqués novament en verd, mantenint així el ral·li de la borsa japonesa, que cotitza prop del 20% de rendibilitat anual. Des del BCE, es va pronunciar el vicepresident de l’organisme, indicant que l’evolució dels salaris serà clau per prendre la decisió de rebaixa dels tipus, i va reiterar el que ja va comentar la presidenta, Christine Lagarde, que al juny disposaran de més informació, que podria portar a iniciar el procés de canvi de política monetària. En l’àmbit macroeconòmic, ahir van sorprendre les dades d’Alemanya, que van millorar significativament, com va mostrar l’índex de confiança elaborat per l’institut ZEW, que marcava la lectura de 31,7 punts, situant-se en el nivell més alt des de febrer del 2022, sumant un mes més en positiu.

Ahir iniciàvem una de les setmanes clau del mes. La reunió de la Reserva Federal marcarà l’evolució dels mercats, però no serà fins demà a les 19 hores d’Andorra que coneixerem la de decisió de la Fed i posteriorment, quasi més important que la mateixa decisió de tipus, serà la roda de premsa que realitzarà el president de l’organisme, Jerome Powell. Tots els analistes estaran pendents de les paraules de Powell per poder saber quins seran els següents passos de l’organisme, després que les darreres setmanes les expectatives de rebaixa dels tipus es van ajornant.

Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es va reiterar la xifra d’IPC de l’eurozona, situant-se concretament en un 2,6% interanual, confirmant la dada preliminar. El mateix va passar amb la dada subjacent (que exclou energia, aliment frescos o alcohol), repetint la dada anteriorment coneguda, concretament un 3,1% interanual.

En to empresarial, ahir es filtrava que la companyia tecnològica Apple manté negociacions amb Google per fer una aliança històrica en intel·ligència artificial. De tot aquest acord destaca que seguiran treballant en l’aposta d’explotar una IA generativa pròpia en l’empresa fundada per Steve Jobs. Aquest anunci va recolzar les pujades de la borsa americana, molt beneficiat en especial l’índex tecnològic, el Nasdaq, concretament Alphabet (la companyia matriu de Google), que pujava més d’un 5% en l’obertura americana, o Tesla, que impulsava l’índex.

Avui destacarà la reunió del Banc del Japó i del Banc d’Austràlia, precedents de la reunió de la Fed que s’inicia avui.

Ahir vam conèixer diverses dades macroeconòmiques, una de les quals va ser la dada de l’IPC de França del mes de febrer. La lectura preliminar va situar la dada en el 2,9% interanual, només dues dècimes per sota de la lectura del mes de gener. Tot i això, la dada final deixa clar que la desinflació francesa ha perdut impuls i l’IPC va quedar finalment al 3%.

D’altra banda, des d’Alemanya vam tenir notícies no gaire esperançadores quant a la crisi immobiliària que ja està vivint el país germànic. Vonovia, el gegant del sector immobiliari, queia un 7% després de presentar els comptes i anunciar pèrdues importants. Per prendre una dimensió de les pèrdues que ha presentat Vonovia, la firma ha multiplicat per deu les pèrdues de l’any passat.

Per la part espanyola, teníem millors sensacions i el selectiu, l’IBEX, premia l’accelerador durant la jornada d’ahir i aconseguia traspassar els 10.600 punts.

Tenint en compte que ahir era la quàdruple hora bruixa, el selectiu espanyol ha viscut una setmana d’anades i tornades. Si a mitjan setmana era Inditex, amb els seus bons resultats, qui impulsava l’IBEX, dijous patia una moderada correcció per acabar la setmana amb una recuperació, amb els bons resultats d’IAG després de rebre un informe positiu per part d’una important agència de valoració. 

D’altra banda, el mercat estarà atent la setmana vinent a la principal cita, que serà la reunió de la Fed.

Dubtes als mercats nord-americans després de la publicació de la dada de la inflació referent al febrer. Aquesta xifra ha estat publicada més alta de les expectatives del mercat, com ja va passar al gener. En concret, l’índex de preus al consum va escalar una dècima en el segon mes de l’any respecte a l’anterior, és a dir, del 3,1% al 3,2% interanual. Els dubtes es generen perquè aquesta xifra s’allunya lleugerament de l’objectiu que busca la Reserva Federal, el qual és del 2%. Per tant, les apostes de quan la Fed començarà a rebaixar els tipus s’haurien refredat lleugerament i, com a tal, el mercat hauria sofert certa volatilitat. D’altra banda, el Banc d’Espanya va anunciar ahir les previsions actualitzades dels pròxims anys sobre l’economia del país. Es preveu que aquest any l’augment de preus se situarà al 2,7%, per baixar fins a l’1,9% el 2025. En clau microeconòmica, estem a l’etapa final de les presentacions de resultats empresarials i un dels valors en què els inversors tenen l’ull posat és en l’espanyola Inditex, la qual anunciarà avui els resultats. Pel que fa a les notícies econòmiques importants, però amb menys protagonisme en la jornada d’ahir, es va saber que l’Eurogrup ha acordat una política monetària lleugerament contractiva per al 2025. Als EUA l’enquesta del mes de febrer de la Fed de NY va mostrar un repunt en les expectatives d’inflació a tres i cinc anys, mentre que la d’un any es va mantenir constant en el 3%. També vam conèixer els resultats empresarials d’Oracle, els quals van ser millors dels esperats, amb bones perspectives en e

La renda variable nord-americana va caure la setmana passada malgrat superar el consens les dades d’ocupació publicades. L’S&P-500 va acabar la setmana un 0,23% per sota, després del 16è màxim històric des de l’inici d’any. La renda variable fora dels EUA va pujar, amb l’Stoxx-600 i el FTSE-100 acabant per sobre, amb un 1,27% i un 0,09%, respectivament. Els moviments del mercat reflectien optimisme per les retallades de tipus en els propers mesos després de les rebaixes per part del BCE del creixement i de la inflació. Els preus de les matèries primeres van caure la setmana passada malgrat el consens en les expectatives d’una demanda més elevada i d’un augment inferior a l’esperat d’inventari de cru als EUA. WTI i Brent van tancar a 78,01 i 82,02 dòlars el barril, respectivament. Mentrestant, els preus de l’or van assolir un màxim històric la setmana passada, tancant a 2.206.30 dòlars l’unça després de les declaracions del president Powell que la Fed no està lluny d’abaixar els tipus. Els tipus d’interès sobirans mundials van ser més baixos la setmana passada després del comentari acomodatici dels bancs centrals mundials. Als EUA, el tipus a 2 anys i a 10 anys van disminuir fins al 4,49% i el 4,09%, respectivament, ja que la desacceleració de l’activitat nord-americana al febrer reflecteix l’eficàcia de mantenir uns tipus alts. Per la seva banda, el rendiment del Bund alemany a 10 anys va caure fins al 2,27% després de l’anunci del BCE que no hi hauran canvis en els tipus d’interès. Per la seva banda, el dòlar nord-americà es va afeblir enfront d’una cistella de divises.

Ahir tancàvem una setmana molt marcada pels bancs centrals. S’iniciava amb la compareixença del president de la Reserva Federal americana davant la Cambra de Representants, on indicava que la previsió de rebaixa de tipus està prevista per al 2024, sense concretar quant es produiria. Dijous va tornar a comparèixer, en aquest cas davant del Senat, però el missatge va ser quasi calcat, deixant clar que serien pacients a l’hora de decidir quan serà la primera baixada, sempre en funció de l’evolució de la inflació. Des d’Europa, el BCE va mantenir un discurs semblant de cautela, tot i que va indicar que s’observaven senyals positius quant a moderació de preus, sent el principal punt d’incertesa els salaris. Malgrat això, en la mesura que el creixement dels sous sigui absorbit pels marges empresarials, l’Autoritat podrà començar a retallar tipus. Així, la presidenta, Christine Lagarde, va donar a entendre que les retallades començaran al juny. Els analistes després d’aquestes paraules van posar en preu quatre baixades de 25 punts bàsics per al 2024, esperant que els tipus se situïn al 3,5% a final del 2024, 100 punts menys. Ahir, recolzant les paraules de la presidenta, Lagarde, van fer declaracions membres del BCE, entre els quals va destacar François Villeroy, governador de França, que va ser molt clar i va dir que és molt probable que hi hagi una primera retallada de tipus a la primavera. El governador de Letònia, Martins Kazaks, no va fer declaracions de la data, però va indicar que es visualitza una primera baixada. El responsable de política del BCE, Olli Rehn, es va mostrar optimista.

La jornada d’ahir va estar marcada per la reunió del Banc Central Europeu, que va mantenir els tipus inalterats. La presidenta, Christine Lagarde, no va contestar directament quan es produirà la primera rebaixa dels tipus, però va deixar anar que la data de la primera té alta probabilitat que es produeixi al juny, ja que es creu que per prendre la decisió es necessiten més dades per corroborar que la batalla a la inflació està guanyada. De fet, revisa a la baixa la previsió d’IPC per al 2024, situant-lo en el 2,3% i del 2% el 2025. Els mercats no van quedar-se indiferents a les paraules del BCE, els analistes descomptaven quatre baixades de tipus per al 2024 a un ritme de 25 punts bàsics i així es va veure reflectit en el mercat de renda fixa. Els bons governamentals van reaccionar retallant rendibilitats. Així, el bund alemany a 10 anys amb la primera reacció va baixar fins al 2,25%, el bo a dos anys alemany, més sensible als canvis de política monetària, va reaccionar fins al 2,78%. Els deutes perifèrics espanyol i italià van seguir la mateixa tendència. Per la part macroeconòmica ahir van destacar novament dades febles d’Alemanya, en aquesta ocasió van ser les comandes de fàbriques, que queien un 11,3% vs. el mes anterior, decebent els analistes, que esperaven que baixés, però no tan abruptament. El motiu de la baixada va ser el gran volum de comandes del desembre. Amb l’obertura europea es van conèixer les dades comercials de la Xina, presentant millora en el comerç augmentant les exportacions un 7,1% en dòlars i un 10,3% en iuans, i el 3,5% en dòlars les importacions.