Ahir els mercats europeus obrien amb la notícia que l’entitat bancària Credit Suisse el vespre del dimecres finalment va sol·licitar a l’autoritat monetària suïssa i al supervisor del mercat financer suís accés a línies de crèdit per valor de 50.000 milions de francs, i va indicar que recomprarà uns 3.000 milions d’euros en deute sènior i que continuarà centrada en la viabilitat del seu pla estratègic per reestructurar la banca d’inversió. Els mercats es van prendre positivament aquesta notícia i obrien en positiu, l’acció va arribar a cotitzar un 30% per sobre del dia anterior tot recuperant el sector part d’allò perdut.
L’altra clau del dia va ser la reunió del BCE, que per a sorpresa de tothom pujava 50 punts bàsics addicionals, situant la taxa de dipòsit en el 3%. La decisió no va ser unànime, hi havia membres que eren favorables a pausar el ritme de les pujades, però ha pesat més la inflació que encara segueix elevada i s’espera que duri en el temps. No va indicar cap mesura addicional per salvaguardar l’estabilitat financera provocada per la por generalitzada pels casos de Silicon Valley Bank als Estats Units i Credit Suisse. Tot i que va indicar que la institució estava confiada en el sector bancari de l’eurozona, però en cas de ser necessària estan preparats per proveir liquiditat.
Tant la recuperació del sector bancari com l’actuació del Banc Central van tenir un impacte tant en les divises com en la renda fixa. L’euro es va apreciar durant la jornada d’ahir, situant-se en nivells d’1,063 contra el dòlar. La rendibilitat dels bons core europeus també es van moure, el Bund a deu anys va passar del mínim del dia de 2,109% a cotitzar per sobre del 2,23%. El Treasury americà a deu anys es va mantenir cotitzant en nivells prop del 3,5% després de conèixer les peticions de subsidi d’atur setmanal, que tornaven a estar en nivells inferiors als 200.000 individus.

Avui la cita clau serà la reunió del Banc Central Europeu i la seva decisió sobre els tipus d’interès. Ahir la inestabilitat va tornar a apoderar-se dels mercats financers, després de la calma i inclús de la recupe­ració de dimarts. Les borses europees obrien amb lleugeres caigudes, que van anar aguditzant-se a mesura que passava el matí. De nou el sector financer arrossegava les borses, amb caigudes superiors al 3,5% a l’Eurostoxx. L’entitat Credit Suisse tornava a ser la protagonista del dia, amb caigudes de quasi el 30%, situant l’acció per sota de dos francs suïssos, nivell mínim històric, i provocant caigudes generalitzades a tots els bancs europeus. Dimarts l’entitat va publicar els resultats del 2022, amb unes pèrdues netes de 7.293 milions de francs, sent el pitjor resultat de l’entitat des de la crisi financera del 2008, deixant a la vista la situació complicada que viu l’entitat, amb sortides de dipòsits de clients. La situació que vivia el banc suís s’ha agreujat amb la liquidació del banc americà Silicon Valley Bank, fet que ha provocat fortes caigudes borsàries al sector, i una crisis de confiança a l’entitat. Addicional a això, ahir es coneixia que el principal accionista, el Banc Nacional Saudita, indicava que per temes regulatoris no podia oferir més assistència augmentant la seva participació a l’entitat, atès que ja disposa del 9,88% de participació i no podria superar el 10%.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, durant el dia d’ahir es va conèixer la inflació majorista (IPP) dels Estats Units, que es va situar en el 4,6% interanual, nivell més baix des del març del 2021. També s’ha publicat l’IPC de França, situant-se en un 6,3% interanual, amb pujades a doble dígit dels aliments frescos (des del 23% fins al 15%). Des de l’Àsia les notícies són més positives, ja que es va publicar la producció industrial de la Xina, augmentant un 2,4% en els primers mesos de l’any, veient reflectida la millora a poc a poc de    la reobertura de l’economia xinesa.

El mercat Europeu el divendres va obrir fortament a la baixa, després del moviment de dijous a Wall Street provocat per l’augment de les preocupacions per les complicacions de finançament que s’enfronta el banc de Califòrnia Silicon Valley Bank (SVB). Els problemes de SVB principalment estan relacionats amb la seva important exposició a startups finançades per fons de capital de risc que en el context actual estan reduint el finançament i ha portat les startups a desencadenar una important sortida de dipòsits d’SVB al febrer. A això se suma al fet que SVB tenia unes carteres invertides a llarg termini que s’han vist perjudicades pel ràpid tensionament de tipus de la FED i que ha hagut de vendre per solucionar els seus problemes de finançament. Aquesta situació va provocar importants correccions de les accions de diversos bancs americans, que van arrossegar a la resta del Wall Street. Amb aquests precedents Europa obria amb fortes baixades, en especial el sector Financer. Cal tenir en compte que el sector portava una forta recuperació els darrers tres mesos, provocant que molts inversors recullin beneficis davant el risc de baixades addicionals. La renda fixa també es va veure impactada per la forta volatilitat dels mercats i va provocar moviments en els bons governamentals, els trams llargs de la corba sobirana es van moure a la baixa posant en preu la possible recessió futura. Així el Treasury americà a 2 anys va baixar del 5% i es va situar en nivells 4,78%, també va tenir moviment en el llarg termini i a 10 anys se situava entorn del 3,83% quan fa pocs dies estava al 4%. El mercat Europeu també es va veure arrossegat així el Bund Alemany arribava a baixar fins al 2,5% des del 2,7% de fa pocs dies.

Ahir vàrem tenir una jornada de certa transició a les borses mundials fins que avui es coneguin les dades del mercat laboral dels Estats Units corresponents al mes de febrer, l’informe de treball i la taxa d’atur. Amb aquestes dades podrem definir una mica més la ruta de la Reserva Federal en les properes pujades de tipus.
Tot i que les dades actuals reflecteixen un mercat laboral fort, amb peticions de subsidi baixos, i un ritme de creixement de treball elevat, recolzant molt un entorn amb pressions salarials elevades. Ahir justament es van conèixer les peticions de subsidi setmanal americà, trencant la tendència de les darreres setmanes. La xifra superava els 200.000 individus, una dada molt observada, i se situava concretament en 211.000. És la primera setmana en vuit consecutives que supera els 200.000 individus,  sent la xifra més elevada des del desembre del 2022.
Es va publicar la xifra d’inflació de la Xina del mes de febrer, sorprenent notablement per la important moderació, situant-se en un 1% interanual des del 2,1% anterior. Els principals motius s’atribueixen a factors com el descens de la demanda de consum després de les vacances (l’any nou xinès, principal època festiva de l’any) o per una millora dels subministraments.
Ahir és va produir l’última reunió de Haruhiko Kuroda com a governador del Banc de Japó (BoJ). El mercat està molt atent als senyals que es puguin donar des del Japó, sent l’únic Banc Central entre les principals economies mundials que encara manté els tipus ultrabaixos. El mandat de Kuroda finalitzarà el 8 d’abril, quan està previst que entri com a substitut l’economista i acadèmic Kazuo Ueda, qui ja va formar part de la junta de política monetària del BoJ fa quasi dues dècades.

Els mercats borsaris ahir van viure amb més tranquil·litat els discursos dels banquers centrals. Al matí li va tocar el torn a la presidenta del BCE, Christine Lagarde, i a la tarda al president de la Fed, Jerome Powell. Del segon assalt del president de la Fed al Congrés va destacar un discurs més moderat, ja que va indicar que encara no s’ha decidit quina seria la pujada de tipus en la propera reunió i la institució resta pendent de veure les properes dades macroeconòmiques, per acabar de decidir si la pujada serà de 25 o 50 punts bàsics al març. Atès que les dades fins ara indiquen que el mercat laboral segueix molt fort, que la inflació salarial segueix en terreny d’incompatibilitat amb l’objectiu d’inflació de la Fed i encara no s’observen indicis de desinflació en el sector de serveis a excepció del mercat del lloguer.
Ahir justament es van conèixer les dades del mercat laboral americà i tornava a sorprendre per la seva fortalesa, segons les dades de l’ADP. El mercat privat hauria creat 242.000 llocs de treball, representant un augment important respecte als 119.000 creats al gener. El sector d’oci i hotels va liderar el creixement, amb les activitats financeres. A Europa es va conèixer el PIB final del quart trimestre del 2022 de l’eurozona, que finalment va ser del 0%, revisant la xifra anterior a la baixa.
L’impacte de totes aquestes previsions de pujades de tipus addicionals es va veure reflectit a l’economia real a través de les pujades constants que està experimentant l’euríbor, sent una de les principals referències en la fixació de tipus de la gran majoria d’hipoteques. La referència superava ahir el 3,9% en taxa diària (concretament el 3,944%), el nivell més elevat des del novembre del 2008. La taxa mitjana de març seria del 3,85%.

Ahir va comparèixer el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, davant del Congrés dels Estats Units. El missatge que va donar va ser interpretat com a molt agressiu, provocant un canvi de tendència al mercat clarament a la baixa. De les paraules del president de la Fed va destacar que per controlar la inflació podria portar a accelerar el ritme de pujades de tipus i és probable que el tipus final sigui més elevat de l’esperat, i que amb alta probabilitat caldrà mantenir una postura restrictiva durant bastant de temps per poder restaurar l’estabilitat de preus. En la seva reunió de març, el consell del Banc de la Reserva d’Austràlia (RBA) va apujar el tipus d’interès oficial per desena vegada consecutiva. El Banc de la Reserva d’Austràlia ha pujat 25 punts bàsics i ja ha augmentat un 3,5% des del maig de l’any passat, fins al 3,6%. La inflació continua sent molt més alta del que el Banc Central d’Austràlia se sent còmode, però sembla confiar que ja ha tocat sostre a mesura que disminueixen les pressions globals sobre els preus.
Pel que fa a la renda fixa, el Tresor espanyol va col·locar lletres a sis i dotze mesos, remunerant amb interessos superiors al 3% en ambdues referències. El de sis mesos es va pagar al 3,164% i la referència de l’any, al 3,335%, arribant al nivell més elevat des del juliol del 2012.
Per avui destacarà la compareixença de la presidenta del Banc Central i de nou tornarà a parlar el president Jerome Powell. Pel que fa a dades macroeconòmiques, avui coneixerem xifres d’ADP de treballs no agrícoles als Estats Units i els inventaris de petroli de l’Agència Internacional de l’Energia.

Les principals borses inicien la setmana amb optimisme, tot i les pitjors xifres que es van conèixer ahir a Europa: les vendes minoristes de l’eurozona van ser més fluixes de l’esperat, situant-se en el 0,3% al gener, i la confiança inversora va tornar a empitjorar després de cinc mesos de millora. Ahir va destacar que la referència de tipus d’interès interbancari de Londres a tres mesos en dòlars (Libor) arribés a superar el 5% per primer cop des del 2007.
Des de l’Àsia, el govern xinès va anunciar el seu objectiu de creixement per al 2023 situant-lo en un 5,0% amb el major increment de despesa en defensa (7,2%) dels últims 4 anys.
Aquesta setmana haurem d’estar atents a Europa a les últimes dades de producció industrial de països com Alemanya o Espanya, on s’espera una retallada de mig punt el mes de gener respecte al tancament del 2022. També, s’actualitzarà l’IPC d’Alemanya, que s’hauria de mantenir sense canvis en el 8,7% segons el consens. També es publicarà la dada definitiva del creixement de l’economia de l’eurozona en la recta final de l’any passat (s’espera que no doni cap sorpresa, amb un creixement esperat de l’1,9%), segons el consens. Tot això, juntament amb els comentaris de membres dels bancs centrals marcaran l’evolució dels mercats aquesta setmana. S’està descomptant que el BCE en la seva propera reunió, el 16 de març, hauria de concloure amb una nova pujada de 50 punts bàsics i d’aquesta manera situaria el tipus de referència a Europa en el 4% abans que finalitzi l’any.
La renda fixa governamental aquest setmana manté les rendibilitat en un rang alt, el Bund va retrocedir una mica, situant el 10 anys en el 2,71%, i el Treasury americà a 10 anys es mantenia per sobre del 3,95%. Les previsions donen cada cop major probabilitat que els tipus terminals americans arribin al 5,5%.

La setmana ha estat de nou marcada pels comentaris dels membres dels bancs centrals, molt focalitzats a sensibilitzar els mercats que la probabilitat que visquem en un món de tipus alts durant bastant de temps s’eleva cada cop més. En aquest to de nou vàrem conèixer la declaració de la presidenta del Banc Central, Christine Lagarde, que advertia que es podria continuar apujant els tipus després d’un augment de 50 punts bàsics al març. A les actes del BCE es va destacar que l’apreciació de l’euro implica menors pressions inflacionistes més endavant i la majoria de membres considera que les preocupacions    sobre el tensionament mone­tari són excessives. Cal recordar que la inflació segueix lluny de l’objectiu del 2%. Aquesta setmana coneixíem que la dada de l’eurozona se situava en un 8,5% i la subjacent pujava fins al 5,6%, lluny de l’objectiu del BCE.
Des de l’Àsia hi continua havent notícies esperançadores. A final de setmana vàrem conèixer el PMI de serveis de Caixin, a la Xina, i la dada avançava de nou fins a 55 des de 52,9 del mes anterior, xifra per sobre del nivell de 50 que separa la contracció de l’expansió. Això gràcies al canvi de política contra la covid-19 que va començar a implantar el govern xinès a final del 2022.
Ahir es va conèixer la xifra de PMI de l’eurozona, que es va situar en 52, el nivell més alt en vuit mesos. Espanya lidera el creixement de la regió. El PMI de serveis, que també es va publicar ahir, és va situar en 56,7, la dada més alta en els darrers deu mesos, sent el tercer mes consecutiu de creixement, gràcies a la fortalesa de la demanda. Als Estats Units també es va publicar la dada de serveis.

Les borses europees ahir van ser capaces de tancar de nou en positiu, prop de mig punt percentual, tot i la pitjor dada d’inflació de l’eurozona, que es va situar en un 8,5%, per sota de les previsions dels analistes del 8,3%, tot i que no s’ha d’ometre que és la dada més baixa des del maig del 2022. El mercat va reaccionar incrementant les pors de majors pujades de tipus i que persisteixin durant més temps. Per contra, el mercat americà obria amb signe mixt sota la pressió que representa la pujada del bo americà a nivells que no es veien des de l’any anterior. El Dow Jones resistia gràcies a la bona acollida de resultats de la companyia Salesforce, empresa de software basada en el núvol. També vàrem conèixer dades del mercat laboral als Estats Units, que segueixen molt fortes. Ahir es va conèixer la xifra de peticions de subsidis d’atur, que torna a situar-se per sota dels 200.000 individus, concretament en 190.000.
Ahir el mercat de la renda fixa va tornar a viure volatilitat. El bo americà segueix ampliant els nivells, superant el 4,08% després que dimecres trenqués la barrera del 4%. Cal recordar que vam iniciar l’any en un 3,877%, apropant-se als nivells màxims del 2022, del 4,24%. El bo a dos anys americà segueix incrementant-se a fort ritme, tocant nivells del 4,94%. Aquestes ampliacions també s’observen a Europa i el Bund alemany a 10 anys va arribar a tocar ahir nivells del 2,765%. Totes aquestes ampliacions segueixen recolzades pels comentaris dels membres dels bancs centrals, que juntament amb la publicació de les actes del BCE donen credibilitat a la probabilitat de tipus elevats durant més temps.

Ahir la primera sessió del març es va viure amb volatilitat. Les principals borses europees van viure una sessió de més a menys, ja que van obrir en positiu amb cert optimisme després de la jornada negativa de dimarts. La publicació de diferents dades macroeconòmiques i l’obertura del mercat americà van provocar que finalment acabessin de nou en vermell. El matí va començar optimista en conèixer-se les xifres del PMI manufacturer i de serveis de la Xina, que tornava de nou al terreny expansiu per primera vegada des del juliol del 2022, situant-se per sobre de 50, exactament 52,6 i 56,3, respectivament. Tot i que encara li queda molt camí fins a recuperar els nivells de producció i exportació previs a la covid-19, els expert llegeixen aquestes dades com una millora important i així ho van reflectir els mercats del país, tancant la borsa de Hong Kong pujant més d’un 4%.
Ahir vam seguir coneixent dades d’inflació. Li va tocar el torn a Alemanya i la inflació va resistir en el 8,7% en contra del que va passar a França i Espanya. Avui li tocarà el torn a la xifra del conjunt de la zona euro.
Pel que fa al mercat de la renda fixa, se segueix veient impactat per les dades macroeconòmiques i els comentaris de diferents membres dels bancs centrals. El Treasury americà a 10 anys va arribar a tocar de nou el 4%, nivells que no s’observaven des del novembre. Les previsions de tipus d’interès als Estats Units són d’entre un 5,5%-5,75% al setembre, recordant que ara ens trobem a nivells de 4,5%-4,75%. Els bons core europeus també han vist pujar les rendibilitats. Així, el bo alemany a 10 anys està en nivells per sobre del 2,70%.