Ahir vàrem tenir fortes correccions als mercats. La decisió d’apujar els tipus 50 punts bàsics tant per la Reserva Federal, dimecres, com pel BCE, ahir, no va sorprendre ningú, però el que no s’esperava el mercat era el discurs d’allargar els tipus alts durant bastant temps. Així, el BCE va indicar que tot i reduir el ritmes de la pujada a 50 punts en contra dels 75 punts anteriors, els tipus seguiran pujant significativament durant les properes reunions. L’argument és que la inflació seguirà elevada els propers mesos a conseqüència de la pujada dels preus dels aliments, i això farà que la inflació tripliqui l’objectiu del BCE durant el 2023 de mitjana, provocant una política monetària restrictiva durant el temps. Tot això va provocar fortes correccions en els mercats de renda variable, i pel que fa als bons van pujar amb força (caient el preu i pujant la TIR). La mateixa presidenta, Christine Lagarde, va indicar que l’enduriment monetari, junt amb la desacceleració de l’economia, podria incrementar amb força la volatilitat dels mercats. També ahir el Banc d’Anglaterra va tenir la seva reunió de tipus, i no va sorprendre, va pujar a un menor ritme augmentant 50 punts, portant els tipus al 3,5% (nivell més alt des de l’octubre del 2008), i va destacar que segueixen veient el consum de les llars dèbil i també fluixos els indicadors immobiliaris.
Ahir es van conèixer dades de la salut econòmica de les famílies als Estats Units. Les vendes minoristes al novembre disminueixen, sent la major caiguda de quasi un any, reflectint la moderació en la demanda dels béns. A la vegada també s’han publicat les xifres d’atur setmanal, que han estat millor del que s’esperaven i se situen en el nivell més baix des de final de setembre, fet que podria provocar que la Reserva Federal continuï amb una política monetària restrictiva.

Les borses europees ahir van cotitzar amb lleugeres caigudes amb certa cautela per l’esperada reunió de la Reserva Federal, la clara protagonista del dia i probablement del mes i fins i tot de l’inici del 2023. El mercat europeu va cotitzar l’alta probabilitat de pujada de 50 punts bàsics per part de la Fed, una decisió menys agressiva que les darreres quatre ocasions, que va ser de 75 punts bàsics. Addicional a la pujada de tipus, és molt rellevant l’actualització de les previsions del Banc Central sobre el producte interior brut (PIB) i la inflació als Estats Units, així com el seu organigrama de punts (dot plot, en anglès). Els anteriors dot plot apuntaven a un sostre de tipus de 4,6%. La Fed està disposada a sacrificar creixement econòmic i llocs de treball per poder tenir controlada la inflació. Avui li toca el protagonisme al Banc Central Europeu, amb compareixença de la presidenta, Christine Lagarde, al migdia. També tindrem notícies de la reunió del Banc d’Anglaterra.
Ahir la producció industrial de l’eurozona va decebre, disminuint un 2% a l’octubre comparant-se amb setembre, i torna a baixar després de dos mesos d’avanços. La caiguda va venir lligada a la caiguda d’Alemanya, França i Itàlia. També es va conèixer la xifra d’inflació a Espanya, que torna a confirmar-se com un 6,8% al novembre, sent la xifra més baixa des del gener, mentre que la subjacent va avançar una dècima, fins al 6,3%. Una altra dada rellevant va ser la xifra de l’IPC d’Anglaterra, que ha caigut fins al 10,7% interanual. Quedant així el pic, aquesta xifra serà rellevant segur en la decisió de tipus d’avui.

Ahir la xifra d’inflació als Estats Units va sorprendre el mercat, situant-se en un 7,1% interanual en comparació amb el 7,7% de l’octubre. La lectura del 7,1% és la més baixa del 2022, sent la xifra del juny del 9% el pic d’inflació fins a la data. La dada subjacent, excloent l’energia i aliments frescos, també sorprèn positivament, situant-se en un 6%. Els mercats han reaccionat molt positivament a aquesta xifra, interpretant com un signe clar d’una possible decisió de pujada de tipus més suaus en les properes   reu­nions dels bancs centrals. Avui la pel que fa a la Reserva Federal s’espera que la pujada anunciada sigui de 50 punts bàsics i demà destaca la reu­nió del Banc Central Europeu repetint l’estela de la Reserva Federal amb 50 punts bàsics en comptes dels 75 punts bàsics de reunions anteriors, i també tindrà lloc la reunió del Banc d’Anglaterra.
Ahir, pel que fa a les dades macroeconòmiques europees, es va conèixer l’índex de confiança inversor Zew, que havia millorat significativament al desembre, pujant de -36,7 a -23,3 del mes anterior. És la millor lectura de la xifra des del febrer passat, i millora les previsions anticipades de la dada, tot i que la xifra segueix en terreny negatiu acumulant així deu mesos consecutius en negatiu. També ahir es va confirmar l’IPC d’Alemanya del mes de novembre, situant-se en el nivell del 10%.
Amb totes aquestes notícies, el dòlar es depreciava contra una cistella de divises després de conèixer la xifra d’inflació, cobrant força les expectatives que la Reserva Federal alenteixi el ritme de pujades dels tipus d’interès en la reunió d’avui. Així, l’encreuament de l’eurodòlar es va situar prop de l’1,067 amb la primera reacció i l’euroien es va situar en 134,67.

S’inicia la setmana amb la vista centrada en dues cites claus, la publicació avui de l’IPC als Estats Units, sent una de les dades més rellevants per prendre la decisió de moderar o no les pujades de tipus en la propera reunió que tindrà lloc demà –molt s’ha especulat si finalment el president Powell informarà de la desitjada pujada de 50 punts bàsics o si finalment mantindrà la pujada en 75 punts com les darreres quatre reunions–. Dijous seguiran les reunions del Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra. Addicional a aquestes, també hi haurà una reunió aquesta setmana del Banc Central de Noruega, que s’espera que pugi 25 punts bàsics, i de Suïssa, en què s’espera una pujada de 50 punts, situant així els tipus en un 1%.
Pel que fa a les dades macroeconòmiques, aquesta setmana destaca avui la publicació de l’IPC i l’índex de confiança ZEW a Alemanya i l’IPC als Estats Units, dijous xifres de dades de consum minorista i l’índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia, i divendres la revisió de l’IPC de la zona euro del novembre.
Pel que fa a la situació epidemiològica a la Xina després del canvi de 180 graus de les autoritats xineses envers les restriccions imposades per la política de covid zero del país, amb menors restriccions i proves diagnòstiques, ha provocat un fort increment dels nous casos, augmentant així el risc de propagació massiva de casos i els problemes que comporta als hospitals. La primera prova de foc de la nova estratègia covid serà quan arribi l’any nou xinès, el 22 de gener vinent.
Quant al mercat de divises, s’espera força volatilitat. Iniciem la setmana amb un canvi eurodòlar prop d’1,06, en espera dels missatges dels bancs centrals.

Les borses europees van obrir en positiu, després dels tancaments en verd de Wall Street el dia precedent i de les borses asiàtiques. La borsa xinesa tanca una setmana amb fortes pujades. Així, les borses de Xangai i Hong Kong han tancat la seva cinquena setmana en positiu de les últimes sis. Els inversors celebren qualsevol debilitament de les dades macroeconòmiques que permetin que els bancs centrals segueixin menys agressius, això va passar ahir amb la publicació de l’IPC de la Xina, que va ser més baix que l’esperat, situant-se en l’1,6% al novembre. També es va saber que el govern xinès estaria estudiant noves mesures d’estímul per al sector immobiliari que serien anunciades la setmana vinent, donant suport així a l’economia.
Pel que fa a les dades macroeconòmiques ,ahir vàrem conèixer a Europa les xifres de producció industrial d’Espanya, que es van moderar, pujant un 2,2% en comparació amb el mateix mes del 2021. La lectura positiva és que encadena sis mesos consecutius de taxes positives. Als Estats Estats Units coneixem les xifra de confiança del consumidor de la Universitat de Michigan.
Pel que fa a les commodities, destaquen les fortes correccions del preu del petroli durant la setmana, marcades per la preocupació sobre les perspectives econòmiques que van eclipsar les bones notícies sobre la relaxació de les estrictes restriccions de la política covid zero a la Xina o la interrupció d’enviament de cru des de Rússia a Europa, fet que va portar a tancar amb caigudes setmanals de prop del 10%.
Pel que fa a l’encreuament eurodòlar, de nou l’euro torna a apreciar-se fins a la zona de màxims relatius d’1,056 dels darrers sis mesos.

Ahir obríem de nou els mercats amb notícies de l’Àsia. A la Xina hi torna a haver notícies positives de relaxació de la política de covid zero, ja que permeten que persones en quarantena la passin a la seva llar en lloc de campaments centralitzats i s’eliminen els requisits de prova per entrar en la majoria dels llocs públics, excepte a les residències d’ancians, escoles i clíniques de salut. Tampoc caldrà presentar proves de virus negatives o codis de salut per poder viatjar entre diferents parts del país. A més, les autoritats xineses van dir que tret que una àrea sigui designada com d’alt rics, el treball i la producció local no s’hauran d’aturar, això es clau. Aquests nous passos suposen un canvi brusc en l’estratègia nacional per sufocar el descontentament públic i reactivar l’economia novament.
Ahir, pel que fa a les dades macroeconòmiques, vàrem conèixer el PIB de l’eurozona, que va augmentar un 0,3% en el tercer trimestre en comparació amb l’anterior. És una dècima superior a les estimacions, però segueix mostrant una clara desacceleració. La taxa interanual contra la del tercer trimestre del 2021 ha crescut un 2,3%. Per països destaca l’acceleració d’Irlanda, que s’ha incrementat en comparació un 2,3%. Xipre, Malta i Romania van pujar l’1,3%. Per contra, els majors descensos han estat a Estònia  (-1,8%), Letònia (-1,7%) i Eslovènia (-1,4%).
També hem conegut dades sobre producció industrial a Europa amb les xifres d’Alemanya, que va caure un 0,1% a l’octubre. La xifra contrasta amb un repunt mensual de l’1,1% al setembre. Aquesta xifra de producció industrial contrasta amb les bones notícies que havíem rebut anteriorment a l’índex IFO o la publicació dels darrers PMI.

El dia d’ahir es va viure amb dubtes als principals mercats, tornant el vermell a les principals places, digerint les xifres macroeconòmiques i avaluant si tindran efecte en la decisió de la Reserva Federal per moderar o no el ritme de pujades de tipus. La propera reunió serà el 14 de desembre, després que les xifres de la setmana anterior mostressin que el mercat laboral segueix molt fort. Els mercats dubten si es pujarà 75 punts o 50 punts bàsics.
Ahir ens vam aixecar amb les notícies que Austràlia pujava de nou els tipus d’ interès fins a situar-los en el 3,10%, sent el nivell més alt des del 2012, amb l’objectiu com la majoria de països de pal·liar l’elevada inflació, que està fent perdre poder adquisitiu a la ciuta­dania.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir va sorprendre el dèficit comercial als Estats Units tornant a repuntar. Va incrementar-se el seu dèficit en un 5,4% en comparació amb el mes anterior, és el segon repunt consecutiu després de cinc mesos a la baixa. Les exportacions van caure un 0,7% i les importacions van créixer un 0,6%.
Durant la setmana vàrem seguir tenint comentaris dels bancs centrals. Del BCE va parlar P. Lane, que comentava que s’esperava un pic de la inflació que arribi al primer trimestre del 2023 i confia que l’any vinent es moderi fins al 6%-7%. Recordem que la darrera xifra d’inflació es va situar en un 10%, sent la millor dada dels darrers 16 mesos, per tant unes xifres del 6%-7% tot i ser molt elevades suposarien una reducció important de les xifres actuals.

Els principals mercats europeus van tancar en negatiu, tot i les bones notícies procedents de la Xina ahir, on segueixen havent-hi notícies de major flexibilització de la política covid zero. Durant aquests dies vàries ciutats grans, com ara Pequín, Xangai o Shenzhen, han relaxat els requisits de restriccions per reduir el malestar de la ciutadania després de les protestes de la setmana passada. Les borses xineses ho van recollir amb fortes pujades: així doncs, ahir el Hang Send va pujar més d’un 4% i el CSI 300, un +2%. Pel que fa a la divisa xinesa, s’ha apreciat fins a l’encreuament de set CNY/USD.
Les xifres del sector serveis als Estats Units repunten al novembre, sumant 30 mesos en terreny expansiu. El creixement d’aquest mes es deu a l’increment de l’activitat empresarial i l’ocupació. Tal com vam comprovar divendres la xifra d’ocupació segueix molt forta, es van crear 263.000 nous llocs de treball i es repeteix la taxa d’atur en el 3,7%. A Europa va destacar la xifra de vendes minoristes de l’eurozona, que van sorprendre negativament, baixant un 1,8% a l’octubre, la major caiguda des de desembre del 2021, a causa de l’impacte de l’elevada inflació, que continua reduint el poder adquisitiu de les famílies.
Pel que fa a les matèries primeres, destaca el repunt del preu del petroli gràcies que ahir va entrar en vigor l’embargament imposat per la Unió Europea al petroli rus. També l’OPEP+ va tenir reu­nió el cap de setmana i va optar per seguir el 2023 amb retallades de producció i per últim impulsat per les notícies esperançadores sobre la Xina.

Ahir es va conèixer l’informe d’ocupació de novembre dels Estats Units, una de les dades més importants de principi de mes. El mercat està molt atent donat que per a la Reserva Federal és una de les xifrés més important per prendre la decisió quant a l’evolució dels tipus d’interès. Aquesta setmana l’enquesta ADP va llançar una menor creació d’ocupació i les vacants d’ocupació (JOLTS) van mostrar una lleugera reducció. També les peticions de subsidi per desocupació van baixar dijous. Les xifres semblen ser optimistes tot i que les grans tecnològiques estan ocupant titulars per les seves retallades d’ocupació, però la situació no sembla que sigui generalitzada en altres sectors.
El mercat segueix molt atent als comentaris dels bancs centrals. Ahir li tocava el torn al Banc Central Europeu, per veure si donava indicis d’una relaxació en la pujada de tipus com va fer el president de la Fed dimecres passat. Després que aquesta setmana conei­xíem millors dades macroeconòmiques a l’eurozona amb la inflació, que se situava en el 10%, per sota del que esperaven els analistes, sent el primer retrocés dels darrers 16 mesos, donant ales a la possibilitat que el BCE també moderés la propera pujada al desembre. En la intervenció de la presidenta Lagarde ahir –no va acabar de donar senyals clars– va indicar que existeixen moltes incerteses a nivell global, entre les quals destaca l’evolució de l’economia mundial i l’IPC, sent aquesta última dada el seu objectiu primordial.
Pel que fa a les divises, en l’eurodòlar s’ha vist una apreciació de l’euro fins a 1,05 i se situa en màxims des del mes de juny passat. L’euro segueix afavorit pel possible alentiment del ritme de pujades de tipus als Estats Units i l’esperança d’una major flexibilització de la política de covid zero a la Xina.

Ahir el mercat europeu va seguir l’estela positiva de Wall Street de dimecres, després que el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va tenir un to clarament dovish, ja que va deixar veure que prepara un alentiment del ritme de pujades de tipus al desembre, encara que va deixar clar que la institució mantindrà els tipus elevats per poder fer front a la inflació. A més, es va mostrar optimista de poder evitar que l’economia dels Estats Units entri en recessió arran de l’enduriment de la política monetària i el actius van rebre molt positivament aquestes paraules.
Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir van destacar des dels Estats Units les xifres del mercat laboral americà, situant-se millor del que esperaven els analistes. Les peticions d’atur han estat menors que les estimades i avui haurem d’estar atents a les xifres de creació de llocs de treball i a la taxa d’atur del novembre. Aquesta tendència també s’ha vist a l’eurozona, que ha presenta una taxa d’atur del 6,5%, una de les menors xifres. Pel que fa a l’activitat manufacturera de la zona euro, s’han conegut els PMI, situant-se en 47,1, per sota de les estimacions, però tot i això és la millor xifra des de fa dos mesos, recolzant l’esperança que la regió no es troba en una desacceleració tan severa com avançaven altres analistes, tot i que no cal oblidar que és el cinquè mes de contracció de la indústria europea.
Des de l’Àsia, la Xina dona senyals de reobertura econòmica i possibles mesures de relaxació de la política de covid zero, incentivant més la vacunació, permetent que els contagiats de baix risc realitzin la quarantena a les seves llars i no als emplaçaments del govern. Tot això fa que les notícies invitin a tenir certa esperança.