Les borses europees van començar la setmana amb guanys, en què la reunió del G-20 marcarà l’agenda política. Xi Jinping i Joe Biden es van reunir ahir i van acordar una sèrie d’accions per millorar els vincles entre tots dos països. Així, a l’Euro STOXX els defensius Farma i Llar van liderar els guanys, mentre que Immobiliari i Viatges&Oci van presentar les majors caigudes.
En divises, l’euro va frenar les últimes pujades, depreciant-se per sota dels 1,03 dòlars per euro en un moviment tècnic de consolidació i en aquests moments cotitza a 1,04. En matèries primeres, el futur del Brent va retrocedir fins a 94,5 dòlars per barril després dels advertiments de l’FMI sobre un deteriorament de l’activitat major que el previst en els últims mesos i les retallades de demanda esperada per part de l’OPEP per al 2022, i en aquests moments cotitza a 91,9. L’or va acabar la sessió europea amb caigudes fins a 1.755 dòlars l’unça i ara cotitza a 1.775 dòlars l’unça.
En renda fixa, moviment en el bo a 10 anys americà amb repunts de 5 punts bàsics, fins al 3,86%, enfront de l’estabilitat en la referència alemanya en el 2,14% després d’una millor dada de producció industrial.
Pel que fa a la geopolítica, la reunió personal entre Biden i Xi Jinping en el marc de la celebració del G-20 va anar millor de l’esperat. El ministre de Relacions Exteriors de la Xina el va qualificar com un “nou punt de partida”. No obstant això, hi va haver diferències al voltant de Taiwan.
Quant a Europa, el BCE tornarà a degradar les perspectives sobre l’estabilitat financera en l’informe de la tardor que publicarà aquesta setmana. La bona situació de partida dels bancs s’enfronta a certs entrebancs relacionats amb l’augment de costos, el risc de crèdit i les fragilitats de llarg termini.

Les accions globals van pujar en gran manera durant la setmana passada després que l’índex de preus al consum dels Estats Units de l’octubre se situés per sota del consens, donant esperança als inversors que ens situem a prop del màxim de la inflació i que, d’aquesta manera, la Reserva Federal doni flexibilitat en la política monetària agressiva. Als EUA, l’S&P-500 va pujar un 5,93%, el seu major repunt des del 2020. A Europa, l’STOXX-600 es va anotar el seu major guany en cinc setmanes dijous passat i va acabar la setmana més alta, amb una pujada del 3,70%. El FTSE-100 va registrar guanys similars a mitjan setmana, però finalment va acabar un 0,08% més avall.
Pel que fa a les divises, l’euro va pujar amb força en la setmana, apreciant-se fins a nivells pròxims a 1,03, i en aquests moments cotitza a 1,03. En matèries primeres, setmana de caigudes en el futur del cru amb un -2,5% tornant als 96 dòlars per barril, després que els inventaris dels Estats Units hagin tornat a incrementar-se en 4 milions de barrils i en aquests moments se situa en 95,4. D’altra banda, pujades en les referències de l’or fins a nivells de 1.760 dòlars l’unça i en aquests moments se situa en els mateixos nivells. En renda fixa, la millor dada d’inflació als EUA va oferir estretaments en la setmana de fins a -27 punts bàsics en el Treasury, fins al 3,89%, i de    -15 punts bàsics en la referència alemanya, fins al 2,15%, després de la correcció de divendres.
Pel que fa a l’inici d’aquesta setmana, les accions dels EUA van baixar majoritàriament durant els primers compassos de la sessió, abans d’una setmana de la presentació de resultats dels principals minoristes, entre els quals WalMart i Target, que podrien donar pistes als inversors sobre les perspectives de la temporada de compres nadalenques i de la resta de l’any.
Pel que fa als mercats europeus, van aconseguir mantenir el verd i tancar en positiu ahir, seguint l’estela de les anteriors sessions.

Wall Street va viure dijous la millor jornada des de l’abril del 2020 gràcies a la bona dada de l’IPC dels Estats Units referent al mes d’octubre. La inflació del mes d’octubre es va situar al 7,7%, quan els inversors esperaven que se situés al 7,9%. Aquesta dada va provocar un fort sentiment alcista als mercats, en especial als americans, que ja van obrir amb força per acabar tancant la sessió de manera eufòrica.
Així doncs, el Nasdaq és el que va recollir les pujades amb més força, tancant la sessió amb un guany del 7,49%, mentre que l’S&P-500 ho va fer amb una pujada del 5,54%. Ambdós índexs vivien la millor sessió d’aquest 2022, així que els inversors, que mantenen les seves posicions llastades durant tot aquest any, van poder viure una jornada d’alegria veient com la seva paciència acabava sent premiada amb aquestes pujades. Pel que fa al Dow Jones, també va viure una sessió positiva, amb una pujada del 3,7%, tot i que més tímida que la dels altres índexs comentats.
Aquesta ràpida reacció del mercat enfront de les dades de la inflació, no només als mercats de renda variable, sinó també als de renda fixa, amb les caigudes dels rendiments del Tresor estatunidenc, té lloc perquè la majoria interpreta que una sorpresa a la baixa de l’IPC significa que la feina de la Reserva Federal en fer pujar els tipus està tocant a la fi. Tot i això, la Fed no ha realitzat cap moviment que pugui preveure cap canvi en la línia d’actuació en política monetària agressiva.
Pel que fa als mercats europeus, tot i que no reaccionaven de manera tan exagerada com els dels EUA, també vivien amb optimisme aquestes últimes novetats i el verd era el clar protagonista.

Ahir els inversors estaven atents a la dada de la inflació dels Estats Unit del mes d’octubre. Una dada clau de la situació actual dels mercats, ja que és en la que es fixen els bancs centrals, en aquest cas la Reserva Federal, en la seva decisió d’apujar els tipus i la magnitud d’aquesta pujada. Recordem que la política monetària que actualment s’està duent a terme és agressiva, més que l’esperada, i que, per tant, el mercat aquest 2022 viu moments difícils i complicat per aquest motiu. Una relaxació en les dades de la inflació faria pensar que els bancs centrals rebaixaran el to agressiu i en les seves pròximes reunions prendran decisions més suaus. És per aquest motiu que la publicació de la dada de la inflació o, el que es el mateix, l’IPC (índex de preus al consum), és clau en l’evolució dels mercats.
Així doncs, en aquest context, la dada de l’IPC dels Estats Units del mes d’octubre es va situar en el 7,7%, és a dir, va mostrar que els preus per al consumidor s’han apujat un 7,7%. Aquesta xifra representa una disminució respecte a la dada del mes de setembre, i es pot explicar pel fet que l’augment dels preus subjacents, excloent l’energia i els aliments, es va desaccelerar des d’un màxim de quatre dècades.
La resposta dels mercats de valors va ser, tal com s’esperava, positiva, ja que la inflació es va mostrar més dèbil del que s’esperava. No obstant això, la pressió sobre els preus s’ha mantingut alta durant tot aquest any, i s’ha anat estenent cada vegada més als béns de servei intensius en mà d’obra, com ara l’habitatge, l’atenció mèdica i l’assegurança dels automòbils.

La sessió d’ahir començava a les 9.00 hores amb la celebració per part del Banc Central Europeu d’una reunió de política no monetària en què els inversors prestaven especial atenció a les previsions econòmiques per part de la institució europea. Finalment, la reunió va mostrar un to tens, sobretot per part de diversos membres del BCE, en particular insistint que la màxima institució monetària europea podria continuar apujant els tipus d’interès malgrat la feblesa econòmica. Per la seva banda, la Comissió Europea presentava la seva proposta per a la reforma de les normes fiscals de la Unió Europea. Pel que fa a altres dades macroeconòmiques, a Alemanya les vendes al detall del setembre van avançar en línia amb l’esperat. En clau microeconòmica, continuava la temporada de presentació de resultats empresarials del tercer trimestre. Roblox, E.ON i Celsius, en l’àmbit internacional, eren les següents a donar a conèixer els seus números.
Pel que fa als mercats de renda variable, sembla que l’entorn d’unes eleccions midterm als Estats Units que mostraven resultats molt ajustats no ajudava, i les accions mundials s’estancaven després de les pujades mostrades en les últimes sessions i cotitzant per sota dels màxims de set setmanes. Els mercats europeus en especial cotitzaven a la baixa i els futurs americans mostraven un to mixt, per acabar cotitzant en vermell a l’hora del tancament dels mercats europeus.
Per últim, la cotització eurodòlar mantenia la paritat atenta als resultats finals de les eleccions midterm: en el cas d’una victòria republicana en una de les cambres dels Estats Units, fet que suposaria un bloqueig del govern de l’Administració demòcrata de Biden, el dòlar podria patir i perdre posicions enfront de l’euro.

Les eleccions de mig mandat als Estats Units estan en marxa i els votants ja es dirigeixen a les urnes per votar i decidir quin pes tindran en les futures eleccions presidencials a la Casa Blanca.
En aquest context, els índexs de mercats dels Estats Units van pujar el dia de les eleccions de mig mandat, en què es podria veure un canvi del control dels republicans d’una de les cambres del Congrés. L’optimisme per part dels inversors s’ha acumulat abans de la celebració de les eleccions midterm, les quals poden oferir senyals en la pròxima carrera presidencial. S’estima que atès que actualment és el Partit Demòcrata el que governa el país i que té un estret control d’ambdues cambres, la pèrdua del control de la Cambra de Representants a favor del Partit Republicà provocaria un govern dividit i això podria fer que els plans legislatius de l’actual president dels Estats Units, Joe Biden, acabin truncats.
Pel que fa al mercat de la renda fixa, els rendiments del Tresor dels Estats Units marcaven disminucions davant dels temors a la recessió. La rendibilitat a dos anys queia set punts bàsics des del seu màxim del 4,73%, mentre que el rendiment del paper a deu anys queia deu punts bàsics, des del seu màxim a 4,24%.
Els mercats europeus tancaven amb guanys seguint l’optimisme iniciat durant les últimes jornades davant dels comentaris de governadors pel que fa a la perspectiva que els bancs centrals no acabin l’any apujant els tipus d’interès tant com s’esperaven.

Els preus del petroli van pujar la setmana passada tot i els anuncis que el consum del gas natural de la Xina podria frenar la seva primera disminució en dues dècades i l’aprofundiment dels temors d’una recessió a Europa. El Brent i el WTI van caure a 98,57 i 92,61 dòlars per barril, respectivament. Els preus de l’or van caure a 1,690 dòlars per unça en la part posterior de les expectatives del mercat.
Els rendiments sobirans mundials van augmentar en gran manera la setmana passada després que la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra van augmentar els tipus d’interès en 75 punts bàsics. El rendiment del Tresor dels EUA a 10 anys va pujar al 4,16% després que la Fed va assenyalar que la taxa terminal pujarà més de l’esperat. De la mateixa manera, el rendiment del Tresor dels EUA a dos anys va pujar a 4,65%, el seu nivell més alt des de juliol del 2007. Al Regne Unit, el rendiment del Gilt a 10 anys va augmentar al 3,54%, ja que el país va viure una altra ronda d’alces de tipus d’interès.
El dòlar estatunidenc es va apreciar un 0,42% enfront d’una cistella de monedes la setmana passada, quan el president Powell va comentar que era prematur pausar la pujada de tipus en la batalla contra l’alta inflació en màxims de quatre dècades. L’euro i la lliura esterlina van lluitar contra el dòlar, acabant en 0,9949 i 1,1368 dòlars, respectivament. La depreciació va ser impulsada principalment per la vuitena pujada de tipus del Banc d’Anglaterra l’any, destacant les contínues preocupacions entorn de la inflació.
Pel que fa a les dades d’activitat, el PMI manufacturer ISM dels EUA va caure 0,7 punts a 50,2 a l’octubre. No obstant això, la composició continua sent forta, ja que la producció, les noves comandes i els components de l’ocupació van augmentar. De la mateixa manera, l’ISM de serveis es va desaccelerar, caient més que les expectatives del consens a 54,4.

La sessió d’ahir va estar protagonitzada per l’informe laboral dels Estats Units, que en termes generals va continuar mostrant fortalesa davant d’un context de política monetària molt restrictiva. Les nòmines no agrícoles i els ingressos per hora van superar les expectatives del consens d’analistes i la taxa d’atur es va situar en el 3,7%.
En les últimes ocasions aquesta situació s’havia interpretat com un factor que incrementa la pressió sobre la Fed per augmentar més ràpidament i en major magnitud els tipus d’interès, però després de la reunió de dimecres passat, en què Powell va deixar clar que encara queda camí per a augments addicionals, els inversors van posar el focus en el fet que l’economia està suportant força bé l’augment del cost financer, que ens apropa més a l’escenari de desacceleració econòmica més moderada. És el que en vàries reunions la Fed ha anomenat “aterratge suau”, una situació ideal en què la política monetària hawkish és capaç de posar fre a la inflació sense perjudicar en profunditat l’economia.
A Europa el més destacable del calendari econòmic va ser la publicació de PMI de la zona euro i països com Alemanya, França i Espanya. Tot i que l’indicador se situa en nivells compatibles amb la contracció econòmica, la lectura va sortir millor que l’esperada a totes les regions.
Pel que fa a l’evolució de les borses, a Europa es van observar avenços generalitzats i l’Euro Stoxx-50 va tancar el dia amb un increment del 2,63%, acariciant els 3.700 punts. D’altra banda, Wall Street cotitzava mixt a mitja sessió, amb l’S&P-500 un 0,40% a l’alça.

La decisió de tipus de la Fed durant el vespre de dimecres va provocar una reacció negativa sobre Wall Street, que es va desinflar un 2,5% contagiant a la sessió d’ahir les borses asiàtiques i europees.
La institució va realitzar una pujada de 75 punts bàsics del tipus oficial per quarta reunió consecutiva, situant així els tipus en el rang 3,75%-4,00%. En el comunicat destacava que la Fed anticipa addicionals pujades però apunta que d’ara endavant el ritme tindrà en compte el tensionament de la política monetària ja implementada, els retards amb els quals la política monetària afecta l’activitat econòmica i la inflació, així com els desenvolupaments econòmics i financers.
Durant la conferència de premsa, Powell va explicar que la Fed estaria considerant tres factors per al desenvolupament de la política monetària: (i) el ritme de pujades, (ii) el grau de restricció i (iii) la durada en què mantenir-se restrictius.
Així mateix, Powell va reconèixer que el tipus final podria ser més elevat que el previst anteriorment i que els membres podrien estar discutint sobre rebaixar el ritme de pujades en la reunió de desembre.
Seguint amb la política monetària, ahir va ser el torn del Banc d’Anglaterra, que a part d’iniciar la venda dels actius de deute públic del seu balanç va anunciar una pujada de tipus d’interès històrica del 2,25% al 3%.
Els principals índexs borsaris mostraven pèrdues en horari de tancament europeu, amb l’Euro Stoxx-50 perdent els 3.600 punts i l’S&P-500 cotitzant sobre els 3.740 punts.

El repàs de la sessió d’ahir està carregat de novetats al calendari econòmic. Començant pel continent asiàtic, vam conèixer la publicació de les actes de la reunió de política monetària del Banc de Japó, institució que recordem que està anant en la direcció contrària a la majoria de bancs centrals de països desenvolupats.
Un cop començat el dia a Europa, Alemanya va publicar a primera hora diferents referències d’interès, com ara la balança comercial, que va mantenir la fortalesa de les exportacions per sobre del que es pronosticava, la taxa d’atur, que es va situar en el 5,5%, i el canvi en el nombre d’aturats, on l’augment de 8K va ser inferior als 15K pronosticats pel consens de mercat.
Continuant amb el vell continent, l’indicador PMI manufacturer va ser una de les dades més rellevants del dia. Recordem que aquest càlcul serveix com a termòmetre avançat del dinamisme a l’economia, un factor de vital importància en un context de pujada de tipus d’interès. Malauradament la zona euro va registrar nivells compatibles amb la contracció econòmica, rebaixant a 46,4 des de 48,4 de l’anterior lectura i quedant per sota dels nivells que s’havien estimat. Similar lectura van tenir altres regions com Espanya, França i Alemanya, mostrant totes elles un clar descens.
Cap a final de sessió els inversors mantenien l’atenció fixada en el comunicat del FOMC i la decisió de tipus d’interès de la Fed, Wall Street cotitzava pèrdues moderades i l’Euro Stoxx-50 també tancava el dia a la baixa, a 3.621 punts.