Nova galleda d’aigua freda per als mercats. Comencem setmana igual com la vam acabar divendres passat. I és que la publicació d’una dada de l’IPC dels Estats Units publicada al migdia de divendres va situar-se per sobre del consens del mercat. En concret, l’IPC general va augmentar un 8,6% interanual durant el mes de maig, quan l’expectativa era el 8,2% i la lectura del mes d’abril va ser del 8,3%. L’acceleració de la dada de la inflació va ser impulsada principalment pels preus de l’habitatge, contribuint amb 2,9 punts percentuals. En aquesta línia, el mercat laboral dels EUA també va donar llum sobre quin era el seu estat: les sol·licituds inicials d’atur van augmentar en 27.000 fins a 229.000 per la setmana acabada el 4 de juny, per sobre de les expectatives del mercat de 206.000. Gran part de l’augment es va deure a l’estacionalitat de factors, la qual cosa indica la contínua fortalesa del mercat laboral. Pel que fa a la política monetària, la setmana passada el Banc Central Europeu va anunciar la fi de les compres netes dels actius a partir del mes de juliol, així com la seva intenció d’apujar els tipus d’interès en les seves reunions de juliol i setembre. L’expectativa ara és d’un primer augment de 25 punts bàsics amb un potencial de pujada de tipus de 50 punts bàsics en reunions posteriors en el cas que les expectatives de la inflació es deteriorin encara més. El pronòstic és que els tipus d’interès acabin arribant a l’1% a final d’aquest any. En aquest context, els mercats de manera global cedien de manera important. Mentrestant, la divisa del dòlar s’apreciava i tornava a nivells màxims de 20 anys.

Les borses es van desplomar l’últim dia de cotització de la setmana fruit, en gran manera, de la publicació de l’IPC als Estats Units. L’Euro Stoxx-50 va corregir un 3,40% baixant dels 3.600 punts- mentre l’índex S&P-500 cotitzava amb uns pèrdues properes al 3% en horari de tancament borsari al vell continent. El Nasdaq, com està sent habitual aquest any pel seu alt component d’empreses growth, era el més damnificat per la caiguda amb un retrocés de més del 3,50%.
Les dades d’inflació als Estats Units que van generar aquesta volatilitat van situar l’IPC interanual en el 8,6%, apuntant una variació a l’alça de l’1% en termes mensuals. Ambdues lectures van estar tres dècimes per sobre de la previsió dels analistes. Quant a l’IPC subjacent, que no té en compte els components més volàtils (energia i aliments frescos), l’alça interanual va ser del 6% vs. el 6,2% anterior, i la mensual, del 0,6% (idèntica a l’anterior revisió).
La incertesa sobre quant tocarem sostre en l’escalada de preus que estem vivint des del 2021 va pesar sobre el sentiment del mercat, provocant una sessió molt volàtil que posa en preu l’enduriment de la política monetària en els països desenvolupats.
En l’agenda macroeconòmica també van destacar l’IPC d’Espanya, que es va situar en el 8,7% interanual, i el de la Xina, que va presentar una variació del 2,1%. El gegant asiàtic va tornar a ser notícia un dia més per una nova onada de casos de covid a Xangai que ha causat el confinament de més de la meitat de la població de la ciutat.

Àmplies pèrdues a les borses mundials arran de la decisió de tipus d’interès del BCE i la posterior compareixença de Lagarde.
La presidenta va donar un missatge de política monetària més agressiu del previst, argumentant que si la inflació no desaccelera l’organisme es veuria obligat a augmentar els tipus d’interès al setembre en més de 25 punts bàsics. Quant al creixement esperat de la zona euro, va rebaixar les previsions del 3,7% al 2,8% i també va posar en relleu que si fos necessari s’utilitzarien instruments per evitar la fragmentació a Europa, evidenciant la creixent bretxa en els costos d’endeutament entre els països financerament sanejats com Alemanya, i els països altament endeutats del sud. Recordem que l’última lectura d’inflació de la zona euro es va situar en el 8,1%, lluny de l’objectiu a mitjà termini del 2%. El mercat ja descompta una pujada de tipus d’interès de 25 punts bàsics al juliol i de 50 punts bàsics al setembre.
Els mercats de renda variable europeus van reaccionar a la baixa, amb l’Euro Stoxx-50 retrocedint un 1,70% i tancant en 3.721 punts. Wall Street cotitzava pèrdues més moderades, de prop de mig punt percentual en el cas de l’S&P-500.
La renda fixa va recollir ràpidament les paraules de Lagarde amb un increment substancial en els rendiments del deute. Per exemple, el Bund va passar en qüestió de minuts de l’1,35% a l’1,42%, tocant màxims del 2022.

La renda variable va tenir un comportament majoritàriament baixista en la sessió europea i americana d’ahir. Les excepcions van ser l’índex AEX d’Amsterdam i l’IBEX-35, que van tancar un 0,26% i un 0,07% amunt, com també el Nasdaq a l’altra banda de l’Atlàntic, que cotitzava amb una alça moderada en horari de tancament al vell continent.
El sentiment a l’Àsia va ser totalment contrari, amb el Nikkei-225 pujant un punt percentual i els índexs de la Xina presentant guanys moderats. Sobretot va destacar el Hang Seng de Hong Kong amb un avenç del 2,24%.
Com a notícia empresarial del dia, cal destacar la publicació de l’empresa tèxtil Inditex quant als beneficis del primer trimestre del 2022, ja que es van disparar el 80% per l’acusat augment de les vendes. L’empresa es va mostrar resilient a la inflació en haver pogut incrementar els preus dels seus productes sense afectar excessivament la demanda, una tendència que veurem en els propers trimestres si continua. L’acció celebrava la notícia pujant en el dia un 6,35%.
En el calendari econòmic, el PIB trimestral de la zona euro va registrar un creixement del 5,4% interanual, mentre que el PIB del Japó va retrocedir un 0,5% interanual. Per últim, el petroli tornava a repuntar després d’un augment inesperat dels inventaris de cru de l’AIE, el preu del Brent superava els 123 dòlars per barril, cotitzant molt a prop de màxims de l’any.

El pessimisme va marcar l’inici de setmana en els mercats de renda variable europea. La referència Euro Stoxx-50 va tancar un 0,83% avall, superant lleugerament els 3.800 punts, sent el PSI portuguès l’únic índex que es va desmarcar amb un avenç de l’1,21%. Pel que fa a Wall Street, en horari de tancament al vell continent l’S&P-500 cotitzava pràcticament pla, similar a l’índex Nasdaq d’accions tecnològiques. Les petites i mitjanes empreses representades pel Russell-2000 lideraven els guanys amb un increment de mig punt percentual.
Pel que fa a Àsia i Oceania, l’únic moviment destacable va ser el de la borsa australiana, que va caure un 1,53% afectada per la sorpresa en la decisió de tipus d’interès del Banc Central. L’organisme va anunciar un augment de 50 punts bàsics fins al 0,85%, mentre el mercat descomptava un augment idèntic a l’anterior de 25 punts bàsics.
En l’agenda macroeconòmica els esdeveniments més destacables van ser una disminució del 2,7% en les comandes industrials a Alemanya, el PMI compost del Regne Unit, que es va situar en 53,1, i l’evolució de la balança comercial als Estats Units.
Per últim, cal destacar que el Banc Mundial va advertir dels creixent risc d’estagflació econòmica i va retallar les previsions de creixement d’aquest any al 2,9%. D’altra banda, la secretària del Tresor estatunidenc, Janet Yellen, també va donar un missatge preocupant envers els actuals nivells d’inflació i les pertorbacions en els preus de l’energia i els aliments, que s’han agreujat pel conflicte a Ucraïna.

Els inversors tanquen la setmana atents a la publicació de l’informe del mercat laboral dels Estats Units corresponent al mes de maig, el qual es presentava a les 14.30 hora espanyola. Un indicador clau, juntament amb les dades de la inflació, en les decisions de la Reserva Federal a l’hora de prendre decisions. S’espera que la creació sigui de 325.000 nòmines no-agrícoles, una dada inferior a la del mes passat, i que la taxa d’atur baixi una dècima respecte al mes anterior i se situï al 3,5%. D’altra banda, la Reserva Federal dels Estats Units ja ha advertit que no hi haurà pausa en el seu camí de pujada de tipus d’interès i que, per tant, no hi haurà un relaxament de les condicions de política monetària, tot al contrari. Així doncs, la probabilitat d’un hard landing pren més força i els inversors actuen de manera cautelosa a l’hora de prendre les seves decisions. A mesura que l’hora de la publicació de l’informe del mercat laboral s’acostava, el selectiu espanyol perdia força i se situava en terreny negatiu pel temor a allò que les xifres mostrarien. D’altra banda, l’IBEX-35 es veia afectat per la doble suspensió de cotització de les empreses Acerinox i Apream, davant de les informacions d’una possible fusió entre ambdues. La resta dels mercats europeus segueix l’estela alcista que va deixar dijous Wall Street, amb les tecnològiques al capdavant dels avenços en una jornada condicionada pel festiu d’una de les principals places, la borsa de Londres.

Tanquem un mes de maig negatiu amb la volatilitat com a protagonista. Semblava que començàvem el mes de juny amb millor peu, però a mitja tarda el signe canviava i la volatilitat tornava a instal·lar-se als mercats de valors. Aquesta setmana els inversors estan molt atents als moviments dels bancs centrals, tot analitzant les declaracions dels seus principals components i estudiant si aquestes pujades de tipus provocaran un soft landing, és a dir, si l’economia se sabrà adaptar i no es desencadenarà cap recessió, o si, pel contrari, es produirà un hard landing i les conseqüències d’aquest canvi de política monetària cap a restrictiva seran nefastes. La inflació i la seva evolució tindran molt a veure en el resultat.
D’altra banda, dijous els inversors estaran molt atents a la reunió de l’OPEP, en un moment de preus del petroli a l’alça per les noves sancions d’Europa a Rússia en torn al tall de les importacions del cru. S’espera que l’OPEP pugui decidir augmentar la producció per tal de substituir Rússia i això permetria que el to dels mercats millorés. A més, l’Aràbia Saudita podria estar disposada a incrementar la seva oferta de cru per tal de compensar la menor producció de Rússia.
D’altra banda, els països del nord d’Europa estan debatent plans per crear una xarxa elèctrica comuna sota el mar del Nord que connecti els seus futurs parcs eòlics marins, en un intent de reforçar la seguretat energètica de la regió.

Dia de més a menys. Els principals mercats van obrir a l’alça, animats per la bona ratxa que estaven començant a encadenar els mercats i amb una lleugera esperança que les correccions d’aquest any hagin tocat fons i el mercat alcista es converteixi en un fet. Però ahir van rebre una galleda d´aigua freda en veure que, després que els mercats dels Estats Units obrissin en verd, a poc a poc els ànims van anar minvant fins que el vermell era generalitzat tant a Europa com a Amèrica. La preocupació per la inflació era el principal motiu d’aquest canvi de signe i color. Els preus del petroli i la incertesa en el sector energètic eren també un punt de preocupació important. La publicació de la dada de la caiguda de gairebé mig milió a l’abril en ofertes de llocs de feina als Estats Units no era ben acollida pels inversors. Tot i això, la dada sobre l’activitat de les fàbriques, que ofereix senyals sobre la fortalesa de l’economia nord-americana, es va situar per sobre de les estimacions, mostrant que el sector manufacturer creixia més ràpid del que s’esperava. Per últim, la publicació dels comptes de la companyia de software Salesforce, elevant la seva projecció de guanys, havia caigut bé i impulsava el Nasdaq amunt, tot i que aquesta eufòria va durar poc.

El protagonista d’ahir va ser el petroli, amb els preus a l’alça, tant del cru WTI com del Brent, arribant als 120 dòlars per barril després que els líders de la Unió Europea hagin arribat a un acord respecte a la decisió d’embargar parcialment el petroli rus. Després de l’oposició d’Hongria a la decisió de la Unió Europea, s’ha decidit que l’embargament del cru s’apliqui exclusivament al procedent per via marítima, amb l’excepció d’aquell que entra per l’oleoducte Druzhba, l’única via d’aprovisionament per a països europeus que no tenen sortida al mar, que són Hongria, la República Txeca i Eslovàquia. Cal recordar que des que ha començat la guerra la Unió Europea ha pagat més de 32.000 milions d’euros a Rússia per la seva energia. En aquest context, Rússia anunciava que tallava el subministrament de gas als Països Baixos, un gas que representa el 15% del consum total anual del país. Gazprom, ja ha retallat el subministrament a Polònia, Bulgària i Finlàndia per tal de negar-se a pagar en la divisa russa i Dinamarca es prepara per sumar-se en breu a aquesta llista amb retallada de subministrament de gas rus.
L’Índia, tercer importador de petroli més gran del món, ha augmentat les seves importacions de petroli de Rússia de manera constant des que el 24 de febrer Rússia va atacar Ucraïna.
Per la seva banda, la Xina ha augmentat les seves compres de petroli de Rússia a preus reduïts.