Nova galleda d’aigua freda per als mercats. Comencem setmana igual com la vam acabar divendres passat. I és que la publicació d’una dada de l’IPC dels Estats Units publicada al migdia de divendres va situar-se per sobre del consens del mercat. En concret, l’IPC general va augmentar un 8,6% interanual durant el mes de maig, quan l’expectativa era el 8,2% i la lectura del mes d’abril va ser del 8,3%. L’acceleració de la dada de la inflació va ser impulsada principalment pels preus de l’habitatge, contribuint amb 2,9 punts percentuals. En aquesta línia, el mercat laboral dels EUA també va donar llum sobre quin era el seu estat: les sol·licituds inicials d’atur van augmentar en 27.000 fins a 229.000 per la setmana acabada el 4 de juny, per sobre de les expectatives del mercat de 206.000. Gran part de l’augment es va deure a l’estacionalitat de factors, la qual cosa indica la contínua fortalesa del mercat laboral. Pel que fa a la política monetària, la setmana passada el Banc Central Europeu va anunciar la fi de les compres netes dels actius a partir del mes de juliol, així com la seva intenció d’apujar els tipus d’interès en les seves reunions de juliol i setembre. L’expectativa ara és d’un primer augment de 25 punts bàsics amb un potencial de pujada de tipus de 50 punts bàsics en reunions posteriors en el cas que les expectatives de la inflació es deteriorin encara més. El pronòstic és que els tipus d’interès acabin arribant a l’1% a final d’aquest any. En aquest context, els mercats de manera global cedien de manera important. Mentrestant, la divisa del dòlar s’apreciava i tornava a nivells màxims de 20 anys.