Després de conèixer les intencions de la Reserva Federal dels Estats Units, el seu Banc Central, de la mà del seu president, Jerome Powell, ara era el torn de conèixer les del Banc Central Europeu, banc central que es mou passos més endarrere que el seu homòleg nord-americà. L’escalada de les dades de la inflació, protagonista indiscutible d’aquest inici del 2022 juntament amb la nova variant òmicron, ha fet que el màxim organisme de política monetària europeu hagi realitzat un canvi subtil en el seu missatge. Aquest canvi té a veure amb la consideració de la persistència de les dades publicades de la inflació: el que fa uns mesos es considerava un escenari temporal ara ja no ho és tant. En altres paraules, la inflació serà més alta durant més temps del previst tot i que acabarà baixant. Els salaris són els que poden experimentar canvis majors, ja que després de molt temps pràcticament congelats a la zona euro, aquest 2022 podria ser diferent i es podria començar a veure un repunt en el creixement dels salaris a Europa. La pujada del cost de la vida ho justificaria i, d’aquesta manera, l’impacte final en el poder adquisitiu de les famílies patiria pocs canvis. En aquest entorn, els mercats no acabaven d’aixecar cap i la majoria d’ells cotitzaven en vermell, igual que Wall Street, que es mantenia en vermell en els moments entorn al tancament dels parquets europeus.