Les borses van acabar l’última sessió de la setmana amb pessimisme en un dia marcat per la catàstrofe natural viscuda a Alemanya i Bèlgica. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer una crida a la urgència en la lluita contra el canvi climàtic, relacionant-lo amb les històriques inundacions que està patint el nord d’Europa.
En el calendari econòmic, les principals publicacions van ser l’IPC de la Zona Euro, el qual es va situar en 1,9% interanual i l’IPC subjacent, que va ser del 0,9%. Ambdós indicadors van estar en línia amb les expectatives del mercat, a diferència de la inflació americana que ha estat sorprenent a l’alça en les últimes lectures.
Als Estats Units vam conèixer l’evolució de les vendes minoristes, una referència que serveix com a termòmetre del ritme de l’activitat econòmica, ja que mesura la despesa realitzada als comerços minoristes i per tant, es relaciona amb la confiança del consumidor. L’indicador va augmentar un 0,6%, un resultat inesperat respecte a la previsió de caiguda del -0,4% i l’anterior lectura del -1,7%.
Un altra dada rellevant va ser la publicació de la Confiança del Consumidor de la Universitat de Michigan i, a diferència de les vendes minoristes, va apuntar a una correcció respecte a l’anterior lectura, situant-se en el 80,8 des del 85,5.
Finalment, el parell EURUSD cotitzava entorn a un tipus de canvi de 1,18, la qual cosa suposava una lleugera depreciació de l’euro.

Les borses asiàtiques van finalitzar dijous majoritàriament a l’alça, els índexs xinesos van tancar amb un increment superior al punt percentual després de múltiples publicacions macroeconòmiques, com ara el PIB, que va sorprendre a l’alça en el 2T amb un increment del 1,3%, a diferència de la dada interanual que el va situar en el 7,9%, dos dècimes per sota de l’esperat. També es va donar a conèixer l’índex de producció industrial, el qual va apuntar a un sòlid increment del 8,3% interanual. Tanmateix, el ritme de creixement s’està moderant en el gegant asiàtic.
Al Regne Unit es van publicar diverses dades del mercat laboral, els ingressos mitjos dels treballadors van presentar un fort augment del 7,3%, mentre l’evolució trimestral dels empleats va incrementar en 25K, per sota de l’estimació de 90K. Quant a la taxa d’atur, es va situar en el 4,8%.
En els mercats de renda variable europeus el comportament va ser negatiu en pràcticament la totalitat d’índexs, amb caigudes que rondaven el punt percentual i destacant negativament les borses espanyola i italiana, que van corregir un 1,37% i un 1,27% respectivament.
Als Estats Units es van publicar les noves peticions de subsidi d’atur, les quals van ascendir a 360K, en línia amb les expectatives dels analistes. Pel que fa a la borses, les cotitzacions de Wall Street presentaven caigudes moderades a les portes de la compareixença de Jerome Powell de la Reserva Federal al Capitoli, per segon dia consecutiu.

La inflació del Regne Unit va sortir per sobre de l’esperat després que l’IPC se situés en el 2,5% interanual respecte al consens de 2,2%. Mensualment la lectura va ser del 0,5%, també superior a l’estimació del 0,2%. El mateix comportament va tenir l’IPC interanual d’Espanya, però en aquest cas només va superar el pronòstic en una dècima, i es va situar en el 2,7%. L’índex de preus del productor (IPP), un altre indicador inflacionari, es va publicar a Estats Units. En la mateixa tònica que les dades del dia anterior, la referència va apuntar a un increment dels preus de l’1%, superior a les estimacions del mercat i també a les anteriors lectures.
D’altra banda, el petroli corregia després que Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units desencallessin l’estratègia política de l’OPEP+, en arribar a un acord de producció que passaria per augmentar l’oferta de cru. El WTI es deixava un 2% mentre el Brent perdia entorn un 1,60%.
Els mercats de renda variable cotitzaven sense rumb definit a l’espera de la compareixença de Powell a les 18:00 CET, per analitzar si el president de la FED continua veient transitorietat en els recents repunts de la inflació o mostra preocupació per la persistència d’aquesta.
A tancament del mercat europeu, l’Euro Stoxx 50 presentava un augment del 0,13%  mentre el S&P 500 cotitzava una lleugera alça del 0,10%. Per acabar, l’euro s’apreciava un 0,48% respecte al dolar, i situava el tipus de canvi en 1,1830.

Les dades d’inflació als Estats Units van ser la publicació econòmica més destacable del dia. L’IPC de juny, que no presenta l’efecte base de la dada interanual, es va situar en el 0,9%, quatre dècimes per sobre de l’estimat i superior a l’anterior de 0,6%. A nivell interanual, l’IPC subjacent va mostrar un increment de preus del 4,5%, també sorprenent a l’alça.
Wall Street va reaccionar a la baixa en l’obertura però després es va estabilitzar, cotitzant la principal referència S&P 500 pràcticament pla. En la recent estrenada temporada de resultats del segon trimestre, les principals companyies que van reportar van ser JPMorgan, PepsiCo i Goldman Sachs, totes superant les expectatives de beneficis per acció i ingressos.
D’altra banda, la renda variable europea tancava en to mixt i sense grans variacions, a excepció de la borsa espanyola, que va caure un -1,39%. Al vell continent estan augmentant de forma exponencial els contagis de Covid-19, la qual cosa està obligant als estats a imposar noves restriccions socials en ple estiu, un cop dur sobretot per a les economies més dependents del turisme, com ara l’espanyola.
En el continent asiàtic les borses van cotitzar a l’alça, en el cas de la Xina van estar recolzades per les dades positives de balança comercial, que van reflectir el major dinamisme del comerç internacional gràcies als programes de vacunació mundials.
Per acabar, l’euro tornava a perdre força respecte al dòlar, un moviment explicat en gran mesura per les expectatives d’una política més hawkish de la FED enfront del rellevant augment de preus.

Les borses van iniciar la setmana cotitzant amb optimisme. La referència europea Euro Stoxx 50 va tancar un 0,62% a l’alça mantenint-se per sobre dels 4.000 punts, mentre que l’índex S&P 500 cotitzava un 0,22% amunt en horari de tancament europeu amb un preu de 4.380 punts. A Àsia els guanys van ser rellevants, destacant els índexs Nikkei del Japó i Shenzhen de la Xina, amb augments de més de dos punts percentuals.
En el calendari econòmic del dia, les principals compareixences van ser les de De Guindos, vicepresident del BCE, i Williams, membre del FOMC. També va destacar la reunió de l’Eurogrup, i en aquest sentit, destaquem la creixent tensió entre Hongria i la Unió Europea, retardant aquesta última els fons de recuperació de la pandèmia per pressionar l’executiu hongarès en matèria de drets civils. L’import de l’ajuda prevista per a Hongria ascendeix a 7.200 milions d’euros.
En el mercat de divises, el dòlar s’apreciava lleugerament respecte a l’euro, cotitzant a un tipus de canvi de 1,1858. El cru Brent i WTI patien una correcció d’entorn un 0,60%, situant el preu del barril en 75 i 74 dòlars per barril respectivament. L’or també queia un 0,26% i situava el preu de l’onça en 1.806 dòlars, en part degut a la fortalesa del bitllet verd.
Amb el segon trimestre de l’any tancat, els inversors se centraran en la temporada de resultats que acaba d’iniciar-se. Serà de vital importància la seva anàlisi per tal de justificar les valoracions actuals de la borsa.

Les mesures del govern xinès per controlar els preus de les matèries primeres es van veure reflectides en dades d’inflació publicades ahir. L’IPC del juny es va situar en el -0,4% i a nivell interanual el resultat va ser de l’1,1%, inferior a les previsions de l’1,3%. Al país s’estan portant a terme controls sobre l’emmagatzematge il·legal de matèries primeres i s’estan posant en venda part de les reserves estatals per evitar l’augment desbocat dels costos de producció. També al gegant asiàtic vam conèixer que la mancança de xips mundial que està caracteritzant aquest 2021 va tenir un fort impacte en el sector automotriu, i va provocar una disminució de les vendes de vehicles del 12,4% interanual.
D’altra banda, el president dels EUA, Joe Biden, tensava la relació amb la Xina augmentat la llista negra d’empreses del país asiàtic, cosa que no quedava sense resposta per part de Wang Wenbin, portaveu del ministeri d’Assumptes Exteriors. Després d’una setmana complicada, el comportament de les borses va ser majoritàriament alcista, amb valors relacionats amb el turisme com IAG o Ryanair, amb guanys contundents, afavorits per la possible eliminació de la quarantena al Regne Unit de les persones totalment vacunades. Un dia més, l’atenció dels mercats es va centrar en els bancs centrals, per la compareixença de Christine Lagarde, del BCE, i la publicació de l’informe de política monetària de la FED.
Per últim, Pfizer va comunicar la intenció de sol·licitar als reguladors l’aprovació d’una tercera dosi de la vacuna, sobretot de cara a contenir l’expansió de les noves variants.

Ahir va ser un dia força volàtil a les borses mundials, cotitzant en vermell pràcticament en la seva totalitat. Les pèrdues van ser més acusades a Europa, on l’Euro Stoxx-50 va tancar un 2,13% a la baixa. A Wall Street la variació a la baixa va ser més moderada, sense arribar al punt percentual.
En el terreny de la política monetària, el BCE va comunicar que flexibilitzaria el seu objectiu d’inflació a mitjà termini, deixant marge perquè superi la barrera del 2% que fins ara estava marcada i compensar els baixos nivells de l’última dècada. D’aquesta manera, s’intentaria situar la mitjana entorn al 2% a mitjà termini. Aquest és un canvi substancial respecte del posicionament de la institució a l’última dècada. També va proposar incloure l’habitatge en el càlcul de l’índex de preus al consum per obtenir dades d’inflació més fidedignes, a més d’incorporar criteris mediambientals en la política monetària per tal de lluitar contra el canvi climàtic.
Als Estats Units les noves peticions de subsidi d’atur van apuntar cap a una desacceleració de la recuperació, augmentant respecte a l’anterior lectura. En canvi, els inventaris de petroli de l’AIE van continuar reduint-se, indicant cert dinamisme en la demanda.
Des del continent asiàtic, una de les notícies més importants va ser la declaració del estat d’emergència sanitària a Tòquio a les portes dels Jocs Olímpics. El comportament de les borses a Orient tampoc va ser positiu, destacant principalment la caiguda del 2,79% de l’índex Hang Seng.

El dia es va vestir de verd a les borses europees, augmentant l’Euro Stoxx-50 un 0,64%. La Unió Europea va donar a conèixer les previsions econòmiques, ressaltant que eleva la previsió de creixement del PIB per a l’any 2021 i 2022 gràcies a la millora de la crisi sanitària. D’altra banda, es va publicar que la producció industrial alemanya va desaccelerar un 0,3% el mes de maig, quan el consens esperava un augment de mig punt percentual.
Creuant l’Atlàntic, l’atenció se centrava en les actes de la reunió del FOMC, després d’un resultat per sota de les expectatives de l’enquesta JOLTs d’ofertes de treball. A Wall Street les borses cotitzaven amb optimisme, i el Nasdaq acariciava nous màxims afavorit per la caiguda en els rendiments dels bons sobirans. El dòlar es va continuar apreciant respecte de l’euro, tocant nivells d’1,18.
Com a notícia empresarial del dia destaquem que Samsung Electronics ha publicat que preveu un augment del 53% interanual del benefici operatiu en el segon trimestre, ja que s’ha vist beneficiada per l’augment dels preus dels xips donada la mancança d’oferta que hi ha actualment al mercat.
Per últim, IATA (organisme mundial de la indústria aèria) va posar en relleu que el sector continua llastat per la crisi sanitària ja que, per exemple, en el mes de maig la demanda va ser un 63% inferior als nivells prepandèmia. El seu director general va demanar coordinació als estats perquè els requisits de viatge no generin confusió als consumidors.

Les borses van patir una correcció generalitzada als mercats europeus i americans. L’índex de referència europeu, l’Euro Stoxx-50, va tancar amb un decrement del 0,85%, en línia amb la resta de selectius que van presentar variacions similars. En el cas dels Estats Units, les caigudes es van concentrar en el Russell-2000 i el Dow Jones, que queien un 2% i un 1%, respectivament. El millor comportament de les empreses tecnològiques va ajudar el Nasdaq a patir un descens més moderat. La preocupació respecte a la variant Delta continua creixent arreu del món i està començant a pesar sobre els mercats financers.
En el terreny macroeconòmic, el Regne Unit va sorprendre positivament en l’indicador de PMI del sector de la construcció. També va ser optimista l’augment en les vendes minoristes de la zona euro, d’un 4,6% el mes de maig. Tanmateix, l’índex ZEW de confiança inversora a Alemanya, que determina el sentiment dels inversors institucionals d’aquell país, va sortir per sota de les estimacions en 63,3. Als Estats Units el PMI no manufacturer de l’ISM va decebre, presentant una contracció de 64 a 60,1.
El petroli s’afegia a la correcció amb caigudes de més del 3,5% en el cas del Brent i de més del 2,5% en el cas del WTI. La incertesa respecte als nivells de producció augmentava després de vàries reunions de l’OPEP+ sense arribar a un consens.
Finalment, el dòlar s’enfortia respecte a l’euro marcant nivells d’1,1816.

En la sessió d’ahir van destacar una bateria de PMI publicats per diferents països. De matinada vam conèixer que el PMI compost de la Xina es va situar en 50,6, xifra inferior al resultat anterior de 53,8, que indicava certa desacceleració de l’activitat econòmica.
Més tard, al continent europeu, la zona euro i països com Alemanya, França, Espanya i el Regne Unit també van publicar aquest indicador. El resultat en general va ser molt optimista, amb la majoria de referències situant-se per sobre del previst pel mercat. L’excepció la va marcar el PMI de serveis d’Alemanya, que tot i presentar un increment no va arribar a les expectatives.
Pel que fa a l’evolució de les borses de renda variable, a l’Àsia van tancar sense rumb definit i amb variacions moderades, mentre que a Europa va predominar el verd gràcies en part als bons resultats dels PMI. L’índex de referència Euro Stoxx-50 va tancar amb un augment del 0,06%, a 4.086 punts, i les borses dels països perifèrics van liderar els guanys, amb alces de prop de mig punt percentual. No vam tenir la referència de Wall Street, ja que als Estats Units va ser dia festiu en commemoració del Dia de la independència. Per últim, el preu del petroli s’anotava una alça de l’1%, després que els líders de l’OPEP+, en el tercer dia de conversacions, continuessin sense arribar a un acord de nivell de producció de cara als propers mesos.