Les votacions sobre els pressupostos d’Espanya van ser tal com s’esperava i es va veure un rebuig del Congrés a la proposta del govern de Pedro Sánchez i les possibilitats d’avançaments electorals, tot aportant molta incertesa política. Aquests fets van propiciar veure durant la major part de la jornada un selectiu espanyol molt pla, perdent les pujades moderades que es van veure a la resta de selectius més importants del vell continent, propiciats en gran part per la possibilitat de veure avenços molts propers en les negociacions comercials entre la Xina i els Estats Units.
Cal destacar que els rendiments que s’estan veient des de principi d’any en els selectius dels Estats Units ja superen els 9 punts percentuals en el cas del Dow Jones i arriben fins a més del 12% en el cas del Nasdaq, l’índex amb més ponderació tecnològica. Per la seva part, el selectiu xinès amb més repercussió mundial, el Hang Seng, ja se situa per sobre de revaloracions del 10%. Les dades macroeconòmiques que s’han presentat als Estats Units sobre la inflació del mes de gener han significat un increment interanual de l’1,6%.

El principi d’acord per no tornar a veure un shutdown a l’administració de Donald Trump, sumat a les notícies que es van filtrar sobre una possible reunió en ferm amb la Xina per evitar la nova imposició d’aranzels, va impulsar els inversors més arriscats a tornar a confiar en els mercats de renda variable global. Un dels sectors que es van veure més beneficiats va ser l’automobilístic, que l’any passat va corregir severament per la introducció de la normativa WLTP sobre emissions de diòxid de carboni i, a més, els aranzels que Donald Trump i el seu homòleg xinès van començar a afegir en aquest sector per tal de protegir les empreses d’automòbils autòctones. Pel que fa a les possibles reunions entre la Xina i els Estats Units, es preveu que es duguin a terme entre demà i el divendres amb Robert Lighthizer i Steve Mnuchin, secretari del Tresor, per la part americana, i el vicepresident xinès Liu He.
L’IBEX-35, el selectiu més important d’un dels nostres països veïns, es tornava a quedar a les portes dels 9.000 punts, amb l’ajuda d’empreses com ara CIE Automotive, del sector automobilístic, que es veien molt beneficiades per les possibles resolucions de les tensions comercials, com a mínim, a curt termini, entre les dues principals potències mundials.

Després d’una última setmana bastant volàtil pel que fa als mercats de renda variable global, degut a les principals notícies sobre la desacceleració econòmica americana, rebaixes sobre els pronòstics de creixement en la gran majoria dels estats membres de la Unió Europea i finalment les declaracions de Donald Trump tot afirmant que no es reunirà amb Xi Jinping per negociar una aturada en la implementació dels nous aranzels, hem apreciat com els selectius europeus inicien la setmana amb impuls positiu i deixen enrere la tonalitat vermella predominant en la primera setmana de febrer. Com ja se sap, cada dia ens apropem més al famós dia del Brexit, que serà el 29 de març. Seguim expectants sobre quins canvis es poden arribar a dur a terme per tal de solucionar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. L’IBEX-35, per la seva part, ha vist com el sector banca ha estat un dels que més han contribuït positivament per tallar la mala ratxa de la setmana anterior i posar de nou en punt de mira els 9.000 punts. En els mercats de renda fixa s’ha apreciat un fort impuls dels inversors cap als actius refugi, tot situant el Treasury americà a 10 anys en rendiments del 2,63% i el Bund alemany tocant mínims dels dos últims anys, amb rendiments del 0,09%.

L’IBEX 35 no aconseguia  tallar la caiguda de mercats que s’iniciava ahir després de les declaracions de la Comissió Europea, que pronosticava davallades generalitzades en l’economia europea. Les companyies ArcelorMittal i Grifols eren les més damnificades en l’últim dia de la setmana en el selectiu del sud-oest d’Europa. Les notícies que arribaven des del Regne Unit sobre el Brexit tampoc aportaven cap cop de mà per tal de capgirar l’onada de fluixes notícies macroeconòmiques europees, ja que els inversors del Vell Continent no dipositaven gaire confiança sabent la volatilitat que aporta el tema anglès a Europa. En canvi, el país germànic rebia bones notícies referents a les exportacions que s’havien dut a terme durant el mes de desembre, on s’apreciava un creixement de l’1,5 vs un 0,2% previst pels analistes, que, tot i això, no aconseguien que el DAX alemany acabés impulsat en una tonalitat verdosa.
A l’altra banda de l’Atlàntic, els mercats de Wall Street obrien amb retallades, en part causades per les notícies que arribaven des de la Casa Blanca amb les declaracions de Donald Trump, que afirmava que no es reuniria amb el seu homòleg xinès abans de la implantació dels nous aranzels tal com havia planejat. Alguns analistes creuen que aquestes declaracions tan sols són per guanyar força en les negociacions que es duran a terme properament amb Xi Jinping.

Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, ha fet públiques les previsions de creixement econòmiques europees de cara al 2019 i als posteriors anys, en què a Espanya se li ha reduït una dècima el pronòstic, situant-se en un 2,1% el 2019 i un 1,9% el 2020. L’argument principal que ha donat com a motiu per a aquesta minoració ha estat la davallada del consum privat, que s’augura que creixerà més lentament que els ingressos. Si ens     allu­nyem una mica del sud-oest d’Europa veiem com Alemanya, França i Itàlia també veuen minorats els seus pronòstics de creixement, amb un 1,1%, un 1,3% i 0,2%, respectivament.
A l’altra banda de l’Atlàntic qui ha pres protagonisme ha estat l’expresidenta de la Fed, Janet Yellen, que ha comentat la probabilitat de que el nou escenari macroeconòmic global faci replantejar-se a la Fed una possible retallada en els tipus d’interès, ja que, segons afirma, albira diverses condicions que ho poden dur a terme.
Centrant-nos en els mercats, les economies no han digerit amb bon comportament aquestes notícies, veient com la tonalitat roja s’apoderava dels selectius europeus amb caigudes notòries. Els mercats de Wall Street tampoc aconseguien donar un cop de mà per canviar la tònica europea en la seva obertura, que també veien devaluades les seves valoracions.

Jornada mixta per als inversors europeus, amb poques variacions respecte al dia anterior, en què va destacar com a selectiu més damnificat amb un -0,38% el DAX alemany, a causa de la disminució de l’1,6% al desembre de les comandes industrials d’Alemanya, tornant a portar a la capçalera la famosa desacceleració, que sembla que serà una de les paraules més utilitzades en el vocabulari dels inversors durant el 2019. L’IBEX-35, per la seva part, va aconseguir tancar una nova jornada en verd, amb avenços moderats del 0,10%, situant-se a 9.100 punts, principalment impulsat pel bon comportament d’un dels sectors que més l’han castigat l’última setmana, el de la banca. L’euro perd poder de nou respecte al dòlar i el tipus de canvi se situa en 1,1379 dòlars per euro.
A l’altra de l’Atlàntic, una de les compareixences que més inquietud deparaven era el discurs que havia de dur a terme Donald Trump sobre l’Estat de la Unió, que finalment no va aportar cap nova notícia sobre les negociacions comercials amb la Xina. En canvi, Steve Mnuchin, el secretari del Tresor Americà, va confirmar que ell i altres responsables americans viatjaran a Pequín la setmana vinent per negociar un acord per aturar la prevista apujada dels aranzels que apliquen els americans als productes xinesos.

De nou tornem a veure com els selectius més representatius d’Europa agafen tonalitat verdosa, en una jornada en què es van veure importants revaloracions després d’uns últims dies en què els mercats del Vell Continent no acabaven d’arrencar i les valoracions acabaven con­cloent les sessions mixtes. El FTSE MIB italià segueix al capdavant dels millors rendiments europeus acumulats des de principi d’any, propers al 8%, seguit de ben de prop del DAX alemany i, finalment, ocupant l’últim lloc del podi, el CAC-40  francès.
L’IBEX-35, per la seva banda, aconseguia tallar la mala ratxa de quatre jorna­des consecutives en vermell iniciada després de les publicacions d’alguns integrants de la banca, i s’impulsava amb l’increment de preu que aconseguien companyies amb una important  ponderació al selectiu com ara Inditex, Santander, Telefónica o Repsol. Torna a ser notícia l’oferta pública d’adquisició que durà a terme el magnat rus Mikhail Fridman sobre la companyia de distribució d’alimentació DIA.
Pel que fa a les commodities, l’or afluixa i se situa a nivells pròxims de 1.300 dòlars. El tipus de canvi eurodòlar se situa a nivells d’1,14, després que s’apreciés el dòlar a causa de les fluixes dades de l’activitat del sector serveis a l’Eurozona.

El primer dilluns de febrer va destacar per les poques notícies macroeconòmi­ques que van aportar els mercats financers globals, després d’una intensa última setmana en què les aparicions del president de la Fed, Jerome Powell, les notícies que arribaven des de Veneçuela amb l’autoproclamat president Juan Guaidó o les novetats sobre les negociacions comercials entre els EUA i la Xina van copar reiterades portades. A més a més, la jornada d’avui no comptarà amb el seguiment dels mercats xinesos a causa de la festivitat de l’any nou. Els inversors podran estar centrats un altre cop en la temporada de publicacions de resultats, en què empreses com Alphabet (Google), Twitter, Disney o Philip Morris donaran a conèixer els balanços i expectatives de cara al 2019.
Cal destacar el fluix comportament del selectiu espanyol, l’IBEX-35, que va veure com després de dues setmanes defensant els 9.000 punts els perdia un altre cop per les revisions a la baixa de diverses cases d’analistes que es van fer de les previsions d’empreses vinculades al sector bancari. Des de principi d’any, la revaloració que té el selectiu és de prop del 4%, deixant enrere el lloc capdavanter que va liderar durant diverses jornades amb el bon inici d’any.

De nou els baixistes han tornat a aflorar en un IBEX-35 minvat principalment pel sector bancari, en espera de la bateria de presentacions de resultats que es duran a terme l’últim dia de la setmana laborable amb la presència de BBVA, Caixabank i Sabadell. Un dels motius que han influït negativament és el discurs que va dur a terme el Banc Central Europeu, després de deixar entreveure que les pujades de tipus d’interès pel que fa a l’euro no es realitzaran a curt termini i no s’esperen novetats que puguin alinear-se amb la generació de beneficis per les empreses bancàries.
Els selectius europeus van tancar la jornada mixtos, sense haver superat el mig punt percentual ni els que van concloure la jornada en positiu ni els que la van acabar en vermell.
A l’altra banda de l’Atlàntic, els selectius americans es feien ressò de les paraules que va dir Jerome Powell, president de la Fed, que va canviar radicalment el seu antic i polèmic discurs sobre que la política de pujada de tipus d’interès americans estava en pilot automàtic. Després de desdir-se’n, va afirmar que els arguments per pujar els mencionats tipus d’interès ja no tenien tant de pes i eliminava la menció de la necessitat de més ajustos graduals. També va manifestar que podria alterar els ritme de la retirada dels programes d’estímuls tenint en compte l’evolució econòmica.