Des de l’altra banda de l’Atlàntic ens arriben novetats del país famós per les seves arepas, on de nou la revolució al carrer que estan duent a terme els habitants veneçolans torna a ser portada en totes les notícies arreu del món. Els principals protagonistes són Juan Guaidó Márquez, el recent autoproclamat president encarregat veneçolà, i Nicolás Maduro, que porta al capdavant del mandat presidencial des de l’abril del 2013. La qüestió d’aquesta crisi presidencial és el desacord entre la legitimitat de qui ha d’ocupar el càrrec. Els antecedents d’aquest desacord provenen de les eleccions que es van dur a terme el maig del 2018, en què Maduro va resultar reelegit en un clima que va crear molta controvèrsia i que va provocar el rebuig de molta part de la població, que no consideraven vàlides aquelles votacions. Des de l’exterior es van començar a rebre pressions perquè Maduro dimitís i convoqués noves eleccions, fet que de cap de les maneres ha accedit a concedir. Dimarts Juan Guaidó va passar a l’acció i va autoproclamar-se com a president encarregat de Veneçuela per cessar la usurpació, garantir un govern de transició i unes eleccions lliures. Acte seguit, països com els EUA, Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai i Perú van mostrar-se a favor de Guaidó. Tan sols Mèxic i Bolívia van mantenir el seu reconeixement a Maduro.