El dimarts es presentava amb pujades a l’eurozona que finalment es van revertir per acabar el dia tancant plans. L’efecte Turquia no ha deixat d’influir en els mercats europeus, que veien com un augment del tipus d’interès del Banc Central turc per facilitar la disposició de dòlars per lires no era suficient per frenar venda de posicions amb exposició otomana però moderava la situació i donava un respir als inversors. Als EUA els mercats obrien lleugerament a l’alça, amb un S&P500 que prenia la davantera dels índexs americans. Al mercat monetari, el protagonista principal era l’euro, que continuava retrocedint davant del dòlar, on el canvi es va situar a 1,134 euros per dòlar, nivells que no es veien des del juny del 2017.

Turca és una coneguda paraula de molts joves, i no tan joves, que segueixen les festes majors del país, parròquia a parròquia durant l’estiu. Ara fa uns dies que la paraula deixa de tenir una connotació festiva i passa a ser un tema de màxima seriositat econòmica. Els mercats europeus obrien la setmana amb grans caigudes que arribaven a superar el punt percentual, en els pitjors casos, a causa de la desplomada de la lira turca. La forta exposició de les companyies europees al país otomà ha estat el desencadenant de la situació venedora que ja va començar divendres passat. Finalment, els parquets de l’eurozona tancaven amb pèrdues, però menys pronunciades que a l’obertura, mentre que als EUA es beneficiaven de la inestabilitat borsària europea i obrien la sessió amb apujades, que tot i no ser gaire importants, mostraven la fortalesa de l’economia nord-americana. Per la seva banda, l’euro continuava perdent terreny i el canvi es va situar a 1,14 dòlars per euro.

Els EUA van ser de nou els protagonistes d’una jornada marcada per la forta depreciació de la lira turca causada per la imposició de nous aranzels, el doble dels ja existents, a l’acer i a l’alumini procedent de Turquia. A més, la inestabilitat política i econòmica que viu el país també han sigut els detonants que la moneda turca perdi més d’un 30% durant el 2018. Aquests fets van provocar que grans companyies europees, com BBVA, amb una forta exposició al país otomà, sofrissin fortes caigudes que rondaven el 5%. Els mercats d’arreu reaccionaven a la baixa però eren els europeus els que ho feien amb més força. L’euro també patia les conseqüències i el canvi se situava a 1,1420 dòlars per euro al tancament d’Europa.

Amb escasses referències macroeconòmiques i amb uns resultats empresarials sense gaire tirada, les mirades se centraven en la guerra comercial entre els EUA i la Xina després que el gegant asiàtic respongués de la mateixa manera a la nova fornada d’aranzels del 25% que van anunciar des dels EUA. A més, els fronts que el govern nord-americà manté oberts amb l’Iran i Rússia no decauen i desestabilitzaven encara més la situació geopolítica. No obstant això, els mercats europeus aconseguien tancar amb lleugeres pujades, que en cap cas superaven el mig punt percentual, mentre que als EUA els parquets obrien mixtos, on només el Nasdaq cotitzava verd. Per la seva banda, el dòlar s’enfortia recuperant nivells d’1,15 dòlars per euro.

Els mercats asiàtics auguraven un dia de pèrdues als mercats occidentals després que tanquessin en negatiu durant la matinada d’ahir. Les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units sembla que no s’aturin després que el govern americà anunciés que el 23 d’agost entrarà en vigor la segona fase dels aranzels del 25 per cent a productes xinesos per valor de 16.000 milions de dòlars. Així doncs, els mercats europeus tancaven a la baixa, però les pèrdues no superaven en cap cas el mig punt percentual. A l’altre costat de l’Atlàntic, els mercats obrien mixtos, on només el Dow Jones ho feia a la baixa. Per la seva part, el barril de Brent queia amb força arrossegat per l’augment de tensions comercials i tornava als 72 dòlars.

Jornada tranquil·la en l’àmbit geopolític, sense novetats de l’enfrontament comercial entre els EUA i la Xina. Els mercats europeus tancaven a l’alça  amb pujades de prop d’un punt percentual. L’IBEX-35 recuperava els 9.800 punts, amb un creixement del 0,51%. A l’altre costat de l’Atlàntic, els índexs americans seguien amb el moviment alcista i cotitzaven a màxims històrics. A més, la temporada de resultats està entrant a la recta final, en què la majoria de les companyies americanes ja han publicat, i d’aquestes quatre de cada cinc han publicat per sobre de les expectatives dels analistes. El barril de Brent recuperava els 74 dòlars al tancament dels mercats europeus després que els EUA restablissin les sancions econòmiques contra l’Iran.

Ens acomiadàvem de la primera setmana d’agost amb cotitzacions a l’alça tot i l’augment de les tensions comercials entre els EUA i la Xina en anunciar nous aranzels del 25% per valor de 200.000 milions de dòlars. Així doncs, els mercats europeus després de digerir aquestes notícies cotitzaven a l’alça amb pujades que en cap cas superaven el punt percentual. L’IBEX-35 creixia un 0,43% impulsat pel seu fanalet vermell, la cadena de supermercats DIA, amb un augment del 17,2% després que s’escampessin rumors sobre la seva possible compra per part d’Amazon. Als EUA els mercats obrien mixtos, en què el Nasdaq perdia un 0,13%, però la resta cotitzaven a l’alça amb guanys inferiors al mig punt percentual.

Els bancs centrals eren uns dels protagonistes de la setmana amb els tipus d’interès com a punt central de les seves reunions. La Fed mantenia els tipus actuals a causa de la fortalesa del mercat laboral i el bon creixement de l’economia nord-americana. D’altra banda, el Banc d’Anglaterra sí que apujava els tipus fins al 0,75% tot i els símptomes de desacceleració que han mostrat les últimes dades macroeconòmiques i la incertesa que genera el Brexit. El temor al conflicte comercial també va prendre protagonisme durant la jornada d’ahir i els mercats van reaccionar a la baixa amb caigudes generalitzades a Europa que rondaven el punt percentual. L’IBEX-35 es deixava un 1,03% i perdia els 9.700 punts. No obstant això, als EUA els índexs obrien mixtos amb un Nasdaq impulsat per Apple que refermava els bons resultats presentats dimecres.

L’agost s’estrenava amb resultats oposats als dos costats de l’Atlàntic. Als EUA obrien amb pujades impulsades per la bona temporada de presentació de resultats. Ahir era el torn d’Apple, que guanyava un 20% més que durant el mateix període de l’any passat i disparava la seva cotització per sobre dels 200 dòlars (+5%). Pel que fa a Europa, els mercats tancaven en vermell pel temor a una nova ofensiva comercial dels EUA contra la Xina, en anunciar que volien augmentar els aranzels del 10% al 25% per un import total de 200.000 milions de dòlars a les importacions procedents del gegant asiàtic. Amb tot això, el barril de Brent sofria una forta caiguda que l’allunya­va encara més dels 75 dòlars. L’euro també retrocedia respecte al dòlar i el tipus de canvi se situava per sota de 1,17 dòlars.

Novetats en l’àmbit geopolític amb una significant rebaixa de tensions entre els EUA i la Xina, que acordaven tornar a iniciar negociacions per evitar un major conflicte comercial. Els mercats reaccionaven positivament a la notícia amb apujades que rondaven i fins i tot superaven el punt percentual. A Europa es donava a conèixer la dada del PIB anual del 2,1%, per sota de les estimacions que situaven la xifra al 2,2%. L’IBEX-35 cotitzava a l’alça recuperant les pèrdues de di-lluns i recuperant els 9.900 punts. Pel que fa als parquets americans, tots obrien a l’alça i les tecnològiques podien respirar una mica després de les fortes caigudes de la setmana passada. El barril de Brent perdia força i cedia els 75 dòlars.