Ni amb la dada de creixement del PIB alemany del primer trimestre del 2018, que publicava un creixement del 0,3% i es marcava la quinzena pujada trimestral consecutiva, els mercats europeus aconseguien obrir a l’alça. Per exemple, l’IBEX-35 obria la sessió retrocedint un 0,17% mantenint-se durant la sessió prop dels 10.200 punts. A més, un altre dels països core europeus, França, revisava positivament el creixement del seu PIB durant l’any anterior fins al 2,2%. De la mateixa manera, Wall Street obria sense força amb la publicació de les vendes minoristes dels EUA, registrant creixements del 0,3% a l’abril. Un altre dels catalitzadors que empenyien els Estats Units a la baixa era l’apreciació del bitllet verd. El canvi eurodòlar era d’1,1850. En aquest context, l’actiu refugi per excel·lència, l’or, queia per sota dels 1.300 dòlars, mentre que la cotització del Brent seguia marcant màxims de tres anys i mig.

A Itàlia, el Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord estan a prop d’arribar a un acord. El programa no pinta massa bé per a un país amb el 130% de deute sobre el PIB: una tarifa plana impositiva del 15%, renda garantida per als més desafavorits i una edat de jubilació més baixa. No podem descartar un referèndum sobre el futur d’Itàlia a l’Eurozona. A més, com ja és habitual, Trump segueix en el focus. La setmana passada, el president nord-americà anunciava que els EUA abandonaven el pacte nuclear firmat el 2015 per Iran, la UE, Xina i Rússia, i que tenia per objectiu impedir que Iran desenvolupés armes nuclears. En aquest context, els països exportadors de petrolis no es poden queixar: el cru porta un +23% des de mínims al febrer (malgrat la pujada del              dòlar).

Tanquem setmana podent dir que el selectiu espanyol ha recuperat part del camí retrocedit aquest any amb set sessions de pujades consecutives. Aquesta pujada ha anat acompanyada d’una pèrdua de valor de l’euro. També cal recalcar el comportament de la líder tèxtil, Inditex, que s’ha apuntat un vint per cent de revalorització des dels mínims marcats aquest any. També les companyies lligades a les matèries primeres s’han beneficiat de la pujada d’aquestes, repercutint positivament als índexs de renda variable. El degoteig de resultats empresarials continua i sembla que ja es pot concloure que aquesta, a excepció d’algunes empreses en concret, ha estat bona.

El selectiu espanyol va intentar esquivar el pèssim comportament de la Consumer DIA després de la presentació dels seus resultats i apuntar-se la quarta jornada consecutiva de pujades. Mentrestant, es publicaven importants dades macroeconòmiques a l’altra banda de l’Atlàntic. Els preus als Estats Units van registrar l’abril passat un augment del 0,2% respecte al mes anterior i l’índex de preus al consum interanual es va incrementar un 2,5%. Per la seva banda, l’ascens del dòlar no ha pogut mitigar el ral·li del preu del petroli. Les sancions anunciades per Donald Trump contra l’Iran eleven la dosi de tensió a l’Orient Mitjà.

La gran notícia de la jornada era ni més ni menys que la ruptura de l’acord nuclear dels EUA amb l’Iran. Les sancions que Donald Trump pretén aplicar tindrien un impacte important en les exportacions de cru del tercer major productor de l’OPEP. Per tant, la conseqüència directa d’aquesta decisió es plasmava en el preu del petroli, que es disparava marcant mà­xims del 2014. Tot i això, els mercats europeus no s’espantaven per la inestabilitat creada i obrien amb lleugers repunts que aguantarien fins a tancament de la sessió. L’IBEX-35 acumulava un rendiment anual superior a l’1,5% mentre que el DAX alemany canviava de signe quant als rendiments acumulats (que passaven de negatius a positius). Amb el focus als EUA, Wall Street també s’aixecava amb suaus repunts des de bon inici. En aquest context, l’euro-dòlar es mantenia estable, en 1,185 euros per cada dòlar.

En la darrera jornada de cotització, veiem com els selectius de renda variable europea es mantenien lleugerament baixistes. Després d’un inici de setmana prou positiu, l’índex més castigat d’ahir era l’FTSE MIB italià. De la mateixa manera, veiem com la prima de risc del país augmentava el diferencial contra la referència alemanya. Tot això succeïa pel temor a unes noves eleccions anticipades que frenaven el bon comportament acumulat d’enguany (rondant el +10%). Seguint en clau europea, la divisa comunitària retrocedia marcant mínims anuals i trencant l’1,1850 contra el dòlar americà. A l’altra banda de l’Atlàntic, Wall Street també obria amb suaus caigudes. Per altra banda, la referència petroliera nord-americana, el WTI (West Texas Intermediate) es situava tocant els 70 dòlars per barril en espera de noves decisions de Trump sobre el país d’Iran.

En tan sols dues setmanes, l’eurodòlar ha caigut un 3,5%, i ha passat de l’1,24 a l’1,1925. El ral·li del dòlar va ser precedit pel desplaçament a l’alça de la corba americana. Per la seva part, sembla que l’euro es veia pressionat per unes dades europees “menys bones” (l’índex europeu de sorpreses macro s’ha desplomat, contràriament a l’americà); les expectatives de la restricció monetària a Europa han retrocedit. Per altra banda, impressionant i no premiada la temporada de resultats actuals, sobretot als EUA, on les companyies augmenten l’EPS un 23% y/y davant el 17% esperat (havent publicat un 50% del S&P). A més, la publicació d’alguna de les grans tecnològiques, com Apple, no deixa lloc a dubtes sobre el bon estat d’aquestes.

Per finalitzar la setmana, gran part dels analistes tenien una nova cita amb les dades d’atur als Estats Units d’Amèrica. La jornada d’ahir era el torn de les dades de l’abril. Els EUA creaven 164.000 llocs nous, lleugerament per sota de l’esperat pel consens. No obstant això, el mercat laboral seguia mostrant un bon dinamisme i ja se situa a nivells de l’any 2000 (amb un 3,9% d’atur). Per altra banda, aquesta setmana hem vist com la Reserva Federal mantenia sense canvis els tipus d’interès oficials, incrementant les probabilitats d’una nova pujada per al proper mes. Pel que fa als mercats de renda variable, destaquem com les darreres setmanes veiem un millor comportament dels índexs de referència europeus respecte dels nord-americans. En rendiment acumulat, aquesta setmana registrem comportaments positius a la major part de selectius europeus mentre que l’S&P i el Dow Jones es queden lleugerament en negatiu (a tancament europeu). Bon cap de setmana a tots!

De tant en tant ens agrada fer el repàs de la temporada de resultats. I és que aquesta està sent bona tant en resultats com en vendes. Els sectors que millors resultats presenten són materials i financeres, davant de consum cíclic, que està reportant xifres més fluixes. La divisa nord-americana ha pesat de manera positiva sobre les exportadores, que presenten millors publicacions que les de major exposició domèstica. Al contrari, on ha pesat negativament ha sigut a l’Eurozona. S’estima que per cada increment del 10% en l’euro, resta entorn al 3% de beneficis a la zona euro. Pel que fa als tipus, la rendibilitat de llarg termini dels EUA repuntava. Així, el Treasury americà a 10 anys se situava en el 3%. Quant a l’Eurozona, la referència a 10 anys repuntava fins al 0,57%.

Un cop acabat el mes podem dir que la renda variable global va rebotar durant l’abril, principalment amb el suport dels mercats dels països desenvolupats, davant el lleuger descens de l’índex emergent. Tant els principals índexs dels EUA com els europeus finalitzaven el mes en verd. Cal destacar el notable millor comportament de l’Eurostoxx davant l’S&P-500. Per sectors, destacava el repunt d’energia, recolzat en l’increment de preus del cru, així com el consum discrecional i les tecnologies de la informació. Durant el mes passat també notàvem certs canvis en el clima geopolític. Per exemple, es produïa certa relaxació en la situació entre els EUA i la Xina. També hem vist una menor tensió amb Corea del Nord, que finalitzava en un principi d’acords en un conflicte de més de seixanta anys.