L’inici de setmana ens situava en un context de mercats més aviat laterals. En espera de nous catalitzadors que puguin fer rebotar els parquets de renda variable d’arreu del món, les dades del mercat laboral estatunidenc animava el tancament de la darrera sessió setmanal a Wall Street. Igualment, tot i el bon tancament de divendres, la sessió d’ahir obria a la baixa provocant certa retrocessió en els mercats europeus que afluixaven els guanys realitzats durant la jornada. A part, avui també estarem atents a la publicació d’inflació als Estats Units d’Amèrica. S’espera un increment d’una dècima en l’IPC de febrer, situant-se així en el +2,2%. Una publicació en línia a l’esperat també podria suposar un total de quatre pujades en els tipus d’interès de referència de la FED (davant les tres descomptades actualment).

Després del missatge del president del BCE, en què deixava sense canvis la política monetària europea, era el torn de les dades macroeconòmiques als EUA. De fet, ja des de bon matí l’atenció se centrava a l’altra banda de l’Atlàntic. Primer perquè el president Donald Trump feia efectiva les mesures d’aranzels (25% a les importacions d’acer i 10% a les d’alumini). En segon lloc, una de les preocupacions del mercat era la publicació de la dada d’atur. No obstant això, tot i el nerviosisme dels inversors, la taxa d’atur se situava en el 4,1% durant el mes de febrer (en línia amb el consens) i els salaris mitjans per hora es mantenien estables, pujant un 0,1% respecte al gener. En aquest context, la divisa comunitària cotitzava a 1,2320 contra el dòlar americà. Bon cap de setmana!

Ahir va ser el torn del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. La conclusió de les seves paraules era que el BCE no ampliaria les compres de deute i per tant, es decantava cap a una normalització monetària. A part, per segona vegada, Draghi augmentava les previsions de creixements d’enguany tot i que deixava sense canvis el dels pròxims anys. Quant a les noves mesures que vol imposar Donald Trump, el president del BCE afirmava que no serien gaire importants. Això sí, comentava cert deteriorament de les relacions internacionals. Pel que fa a la reacció dels mercats europeus, es mostraven positius davant el missatge, no obstant això, la renda fixa es capgirava i es situava en nivells de 0,62% (bund).

Donald Trump torna a fer trontollar els mercats. Aquest cop el motiu és la comentada guerra comercial que ha iniciat el mandatari nord-americà davant de les declaracions d’una possible pujada d’aranzels als Estats Units a l’acer i a l’alumini. En aquest context es conei­xia la publicació del Llibre beix de la Fed amb un dòlar dèbil i un euro fort la vigília de la reunió del Banc Central Europeu. Demà els inversors estaran molt atents a la publicació de la dada dels salaris als Estats Units, clau en la decisió de política monetària. Pel que fa a les matèries primeres, la jornada va tancar amb correccions per a la majoria d’elles.

En les eleccions a Itàlia, tal  com s’esperava, cap gran bloc va guanyar la majoria de seients necesaris per a governar. No obstant això, no s’esperava tant vot per als partits populistes/euroescèptics: el Movimient 5 Estrelles rebia 31% versus el 27%-28% esperat, i la Lliga del Nord un 18% versus el 14% esperat. Sembla complicat formar govern, menys en el cas que la Lliga i l’M5E decideixin unir forces, cosa que de moment es descarta (a més, seria força negatiu per als mercats). En tot cas, aquests moviments descrits són els que van fer dimitir Matteo Renzi, president del Partit Demòcrata. Quant a la renda variable europea, en la darrera sessió de cotització els mercats registraven comportaments plans, mentre que, a l’altra banda de l’Atlàntic, Wall Street mantenia lleugeres reta-llades.

Diumenge era un dia mogut pel que fa a la política de la zona euro. En primer lloc, el partit socialdemòcrata alemany definitivament avalava la formació de gran coalició amb el partit de Merkel. A part, en les eleccions a Itàlia, els partits més tradicionals tornen a ser castigats i les opcions de govern es complicaven tal com ja descomptaven els mercats. En aquest context, tot i que la prima de risc italiana no registrava grans canvis, el mercat de renda variable del país, el FTSE MIB, era dels més castigats a Europa. A més, els mercats internacionals seguien amb nerviosisme la possible reforma de Trump. El president nord-americà amenaçava amb l’aplicació d’aranzels sobre l’acer i l’alumini. De fet, també es comentava una possible aplicació d’aranzels als EUA en la importació de vehicles europeus.

Un mal tancament de setmana acompanyava la darrera sessió de cotització. Les vendes predominaven i deixaven còmputs negatius. A la majoria se’ns ha oblidat que fa aproximadament un any les eleccions franceses tenien tots els inversors contenint la respiració. Gairebé un any després, el discurs s’ha centrat en la política monetària, en bancs centrals i la inflació. Encara que no ho sembli, diumenge vinent és probablement un dels dies més importants per a la política europea dels darrers anys: coincideixen dos esdeveniments fonamentals per al futur de la UE, per un costat, hi ha eleccions a Itàlia, i per l’altre, SPD decidirà si accepta o no la coalició de govern a Alemanya. Bon cap de setmana.

Les caigudes que van començar amb certa timidesa en la darrera sessió de gener, van aprofundir durant la primera part de febrer. No s’ha salvat pràcticament ninguna classe d’actiu, i per la renda variable global, en el seu pitjor moment, gairebé va caure un -10%. Amb tot, tant el MSCI World com el S&P500 van rebotar en la mitja de 200 sessions, si bé no va ser amb molta força i els nivells segueixen allunyats dels màxims de l’any. Cap sector s’ha salvat de les caigudes. Els que millor van acabar el mes van ser IT i consum discrecional, amb energia i consum bàsic liderant els descensos a nivell global. Tampoc quedava exempta cap zona geogràfica, amb els Estats Units, Europa, Japó i també els emergents mostrant descensos.

Les paraules del nou president de la Reserva Federal seguien presents en els mercats de capitals. Amb un missatge força optimista, Jerome Powell advertia que es podrien veure noves pujades de tipus atesa la fortalesa de l’economia nord-americana. La lectura d’algun dels analistes es traduïa que als EUA hi hauria quatre pujades de tipus per a aquest any en lloc de les tres previstes. Quant a la jornada europea, els selectius de referència obrien i tancaven de la mateixa manera. Les vendes, tot i que molt moderades, prevalien en la darrera sessió de cotització europea. La dada d’inflació durant el mes de febrer a l’eurozona se situava en l’1,2% interanual. Per altra banda, l’apreciació del bitllet verd provocava que el preu del Brent retrocedís fins als 66 dòlars per barril.