Hem iniciat la setmana amb una lleugera presa de beneficis en la renda variable europea, amb els volums també a la baixa. Aquesta tendència xoca amb el comportament dels mercats dels Estats Units, en què l’S&P continua el seu ral·li i, d’aquesta manera, amplia la diferència amb els mercats europeus. La referència clau: la decisió de la Reserva Federal. Una pujada de tipus de 25 punts bàsics està més que descomptada. Avui toca també reunió de Banc Central, en aquest cas l’europeu, on no s’esperen grans novetats. En aquest entorn, la cotització de l’encreuament eurodòlar és de 1,1757 dòlars per euro.

El preu del petroli va ser un tema famós per allà a finals del 2014 i principis del 2015. La cotització del conegut com a or negre va passar a valer de 115 dòlars el barril a menys de 40 dòlars en tan sols any i escaig. Actualment el seu preu el tenim a 65 dòlars, i ben contents: estem a la vigília de Nadal i els desplaçaments per retrobar-se amb els nostres estimats es faran encara més agradables si la factura quan parem a la gasolinera a posar suc acompanya. No obstant això, les últimes notícies apuntalen a una pujada del preu (positiu per als inversors): un dels oleoductes més importants a escala mundial, Forties Pipeline System es detindrà durant 2 setmanes per tal d’arreglar uns problemes tècnics en un tram de la seva canalització, fet que augmentaria la seva cotització.

Demà al vespre, hora de dinar dels Estats Units, coneixerem la decisió de la Reserva Federal (Fed). S’espera una nova pujada de tipus d’interès d’uns 25 punts bàsics. Serà important la compareixença posterior de la que és encara a dia d’avui presidenta de l’entitat nord-americana, Janet Yellen, així com l’evolució de les perspectives econòmiques. Podríem veure pistes respecte a la velocitat de la normalització monetària el 2018. Per la seva part, també hi haurà reunió del Banc Central Europeu, on no s’esperen novetats. En resum, cal esperar que el discurs des dels bancs centrals sigui el de traslladar una normalització de la política monetària en l’àmbit global.

Les conseqüències d’un dia festiu a diversos punts d’Europa eren uns mercats amb baixos volums de negociació. A part, durant la jornada d’avui també tindrem els selectius cotitzant tot i que no s’espera una gran activitat. Els principals parquets europeus tancaven la sessió d’ahir mostrant lleugers repunts amb una obertura americana que seguia amb sentiment comprador. Pel cantó de la moneda europea, aquesta seguia retrocedint per acabar mostrant nivells d’1,175 dòlars per euro. Quant a l’actiu refugi, l’or queia lleugerament. En aquest context, cal ressaltar l’elevada complaença del mercat reflectida en diferents indicadors de sentiment. De cara a la setmana vinent estarem atents a la cita clau de la Reserva Federal i la seva possible pujada de tipus.

Ahir, després que el Nikkei registres la seva pitjor sessió des de març passat, els índexs de referència europeus obrien amb descensos. El DAX alemany tancava així en els 13.000 punts, l’IBEX-35 perdia els 10.200 punts i l’Eurostoxx es quedava un 4% per sota dels màxims anuals, marcats l’1 de novembre. De la mateixa manera, els selectius de Wall Street obrien amb caigudes tot i que es resistien a mostrar comportaments vermells a mesura que avançava la sessió. Bona part del sentiment positiu als EUA esdevenia de la publicació d’una nova dada de caire laboral (ADP National Employment Report): al novembre es creaven 190.000 llocs de treball (no agrícoles), en línia amb l’esperat. Pel que fa a aquesta sessió, coneixerem les dades de: (i) PIB de la zona euro del tercer trimestre de 2017; (ii) producció industrial d’Alemanya a l’octubre; (iii) taxa d’atur a Itàlia, i (iv) balança comercial de França a l’octubre.

El comportament de la darrera sessió de cotització es mostrava força mixt. Els índexs europeus no es definien i tancaven vorejant rendiments plans (uns lleugerament per sobre i altres lleugerament per sota). De la mateixa manera, Wall Street obria sense una clara direccionalitat, això sí, el context no és el mateix. En el cas dels EUA, els principals selectius lluiten per mantenir nivells màxims històrics, en el cas d’Europa, els màxims encara queden força lluny. Per la banda de la divisa, l’euro corregeix lleugerament davant un dòlar que s’enforteix amb les noves notícies sobre la reforma fiscal. L’actiu refugi per excel·lència (l’or) també retrocedia, mentrestant l’or negre (Brent) fiançava els 62.50 dòlars. Sense grans referències macro haurem d’esperar a nous catalitzadors que acompanyin els mercats d’aquí a final d’any.

La setmana passada, les borses mostraven un comportament mixt, amb un S&P500 fent costat a l’aprovació de la reforma fiscal estatunidenca, que suposaria una menor taxa efectiva per a les empreses. Pel seu costat, les borses europees tancaven en números vermells tot i unes dades macro en general positives. En tot cas, l’anterior es podria justificar en un euro apreciant-se. Quant a la reunió de l’OPEC, finalment els països productors aconseguien l’acord de mantenir les retallades de producció durant tot el 2018. En resum: poques novetats des del punt de vista econòmic i polític en un context de també poques novetats micro, més enllà de les habituals d’M&A, que podrien fer sospitar que estem en una part final d’un cicle alcista.

Comportament mixt de la renda variable al novembre, amb uns índexs nord-americans tancant en verd, recolzats en unes dades macro positives, la manca de novetats per part de la Fed, una bona publicació de resultats i l’expectativa de la rebaixa fiscal. A l’Eurozona pesava més la incertesa política i la renda variable corregia, amb les principals caigudes centrades en Alemanya. Tampoc ho feia bé Espanya. Per sectors, globalment han destacat positivament telecomunicacions, consum i immobiliari. Només va tancar en vermell en l’àmbit global el sector de materials. Pel costat micro, amb la temporada de resultats pràcticament finalitzada, cal destacar la publicació de dades al Japó. A l’S&P-500, gairebé el 80% de les companyies sorprenia positivament, sent una de les millors temporades de resultats dels últims tres anys. A Europa, el 60% de les companyies batien expectatives de beneficis.

De bon matí, amb la majoria de mercats europeus amb ganes de seguir la tendència alcista de les darreres sessions, els parquets obrien positius a l’espera de nous catalitzadors que marquessin el rumb. Tot i això, a final de dia el registre europeu es tenyia de vermell amb lleugeres correccions. Per altra banda, com ja és habitual, els mercats nord-americans posaven la velocitat de creuer per seguir en màxims històrics (per exemple, el Dow Jones aconseguia superar els 24.000 punts per primera vegada). Aquests moviments es justificaven gràcies als nous passos que està presenciant la famosa reforma fiscal. A més, el creixement del 3,3% del PIB del tercer trimestre i l’atur en mínims segueix oferint cert atractiu als inversors. Això sí, ningú nega que les valoracions dels actius de renda variable són molt exigents… Us anirem informant.