El final de setmana presentava els resultats empresarials i dades macroeconòmiques provinents dels Estats Units, que no treien de dubtes Wall Street i traslladaven aquesta indefinició als parquets europeus. L’IBEX-35 es limitava a consolidar el que havia guanyat durant la setmana mentre que el DAX alemany i el FTSE-100 britànic no concretaven l’assalt als respectius màxims històrics. L’inici de la temporada de resultats donava a conèixer, entre d’altres, el bon resultat de Wells Fargo per al segon trimestre. Amb un benefici net de 5.404 milions de dòlars, el banc dels EUA guanya un 4,5% més que en el mateix període de l’any passat. Un altre punt és el mercat de divises, que congelava els canvis durant la primera meitat de la sessió, amb els inversors pendents de la publicació de dades al país nord-americà. Tot i això, al final de la sessió la lliura registrava alces properes a l’1% amb relació a la divisa americana, trencant la barrera d’1,30 dòlars.

Ahir, després de les fortes pujades del dimecres, les borses europees es prenien un respir per consolidar nivells. L’IBEX-35, en canvi, seguia amb una dinàmica positiva i despuntava amb augments que rondaven el punt percentual, consolidant d’aquesta manera els 10.600 punts. Pel que fa a l’or, a l’inici de la setmana el nivell dels 1.200 dòlars l’unça es posava en perill però, aprofitant la debilitat del dòlar (a prop de 0,9 per euro), es reforçava i pràcticament arribava als 1.225 a primera hora del matí. Més tard, al final del dia, queia per sota dels 1.220 dòlars. Per últim, la Comissió Europea proposava ahir treure Grècia del procediment per dèficit excessiu en reconèixer simbòlicament els seus anys de sacrificis per consolidar les finances públiques. Cal recordar que els comptes hel·lens han passat de registrar un dèficit del 15,1% l’any 2009 a un superàvit del 0,7% l’any 2016 (per sota del sostre del 3% de dèficit exigit per la UE).

La treva de jornades anteriors al mercat de divises es veia truncada per la nova onada baixista que assota el dòlar. En efecte, les vendes s’acceleraven a última hora del di-lluns i ahir a primera hora l’euro fregava els 1,15 dòlars per caure al llarg del dia i acabar la jornada per sobre d’1,14. Als Estats Units els mercats reaccionaven de manera positiva a les paraules de Yellen, que anticipava la continuació de les alces graduals del tipus d’interès, actualment en el rang d’entre l’1% i l’1,25%. Així, el Dow Jones registrava pujades superiors al 0,5% a l’inici de sessió i l’IBEX-35, impulsat per Wall Street, tancava amb un augment de l’1,1%. En l’àmbit europeu, Moody’s mostrava la preocupació pel Regne Unit i el Brexit. L’agència d’avaluació considera que la qualificació de crèdit del país podria ser degradada d’Aa1 actual (la segona més alta) en el cas que el govern britànic no aconseguís preservar l’accés al mercat únic de la UE.

Els mercats es van mostrar cautelosos en espera de sessions més carregades de referències de pes. En aquest sentit, s’espera avui la compareixença de Janet Yellen, presidenta de la Fed, amb la qual cosa el mercat podria tenir més clar el rumb que adoptarà el banc central nord-americà. A més, després que BNP Paribas, Barclays i Goldman Sachs revisessin a la baixa les seves respectives estimacions pel preu del petroli, el Brent i el West Texas es desplomaven. Tanmateix, ambdós es recuperaven i acabaven el dia amb variacions a l’alça. De moment durant el 2017, el petroli ha perdut aproximadament un 18% del seu valor tot i els esforços de l’OPEP per reduir els excessos d’oferta global. En darrer terme, també veiem com Telefónica, endarrerida durant les últimes jornades fins al llindar dels 9 euros, rebia un informe favorable emès per un reconegut banc d’inversió que aconsellava “sobreponderar” la inversió a l’operadora espanyola, elevant el seu preu objectiu fins als 11,5 euros.

A l’inici de la setmana les borses europees repuntaven lleugerament en una jornada que va anar de menys a més. L’obertura de Wall Street alcista va ajudar els mercats a reprendre la zona verda (recordem que les dades d’ocupació presentades divendres passat van ser relativament favorables). A la jornada d’ahir no hi va haver gaires referències macroeconòmiques. L’IBEX-35, endarrerit respecte dels altres parquets, recuperava els 10.500 punts després de quatre sessions consecutives de descensos. Els inversors semblen dubtosos a l’hora de reprendre les compres i no semblen voler incrementar riscos. De la seva banda, el preu de l’or s’allunya dels màxims anuals. No obstant això, salvava el nivell de 1.210 dòlars l’unça.

En aquest final de setmana destacava la reunió del G-20 a la ciutat alemanya d’Hamburg, en la qual Trump i Putin es retrobaven i esperaven que “entre Rússia i els Estats Units passin moltes coses positives”. A més, a les portes de l’imminent inici de la temporada de presentació de resultats empresarials, les companyies afronten un escenari amb canvis remarcables: l’euro tornava a cotitzar en zona de màxims de més d’un any i, per contra, la lliura es desinflava i es replegava fins a nivells molt propers a 1,13 respecte de l’euro. Una dada esperada de la jornada era l’informe oficial d’ocupació dels Estats Units que, tot i presentar un resultat positiu amb 222.000 llocs de treball creats al mes de juny, no provocava grans ajustos addicionals entre les principals divises i deixava fred l’IBEX-35, que no recuperava els 10.500 punts. En un altre ordre de coses, la junta de directors del MEDE aprovava el desemborsament del tercer tram del paquet de rescat a Grècia, de 8.500 milions d’euros.

Ahir els mercats començaven a albirar el final del multimilionari programa de compra de deute del Banc Central Europeu, després que Draghi ja avivés aquest debat la setmana passada: les recentment publicades actes del banc central confirmaven la predisposició de la institució a no perllongar els seus estímuls i la reacció dels inversors no es feia esperar, ja que la possibilitat de posar fre a les adquisicions accelerava les vendes al conjunt del mercat europeu de renda fixa. Així, l’interès exigit al bo espanyol a 10 anys s’apropava a l’1,7% i el de l’alemany superava àmpliament el 0,5%. A l’altra banda de l’Atlàntic, la Fed actuava de manera similar i es començava a entreveure la possibilitat que l’entitat presidida per Janet Yellen iniciés un procés gradual de reducció de la compra de deute, acció considerada per molts analistes com un complement obligat a la pujada dels tipus d’interès. L’euro se situava respecte al dòlar prop d’1,14.

De la jornada d’ahir destaquem el pacte del govern espanyol del Partit Popular amb Ciutadans per reduir l’IRPF en 2.000 milions d’euros de cara a l’any 2018, mentre que, per altra banda, la Generalitat veia com el Tribunal Constitucional li anul·lava les partides del pressupost destinades al referèndum per la independència. Pel que fa al mercat de valors, les borses europees recuperaven la normalitat amb la tornada a l’activitat del parquet novaiorquès, que cotitzava amb canvis reduïts. Precisament el Dow Jones perdia un lleu 0,07% a tancament europeu en espera de la publicació de les actes de l’última reunió de la Fed apostant així per unes vendes moderades. Per acabar, la UE anunciava ahir un acord polític de lliure comerç amb el Japó, després de quatre anys de negociació. Faltarà, tot i això, que els respectius líders el confirmin a la cimera bilateral que se celebrarà avui a la ciutat de Brussel·les.

En una jornada marcada pel tancament de Wall Street amb motiu de la celebració del Dia de la independència als Estats Units (i la consegüent escassetat de referències a Europa), Corea del Nord va afirmar ahir posseir un míssil d’abast intercontinental, agreujant així la situació de constant tensió internacional. Un altre punt important serà l’ampliació de capital de Santander (7.072 milions d’euros), que ahir resistia amb caigudes molt suaus: les seves accions es mantenien als 5,95 euros al tancament de la sessió. Sense deixar el sector bancari de banda, la Comissió Europea (CE) autoritzava ahir Itàlia a recapitalitzar amb 5.400 milions d’euros provinents de fons públics Monte dei Paschi di Siena, el banc més antic del món. Per acabar, des de Bank of America revisaven a l’alça el seu pronòstic pel creixement d’Espanya des del 2,8% del PIB fins al 3,2%.

En aquest inici de la segona meitat de l’any (i havent tancat la primera amb una alça de l’11,7% en el principal selectiu espanyol), després de les caigudes generalitzades de la setmana passada ocasionades pel possible canvi en les polítiques del Banc d’Anglaterra i, sobretot, del Banc Central Europeu, l’IBEX-35 repuntava i presentava un creixement de l’1,53%. Les principals borses europees, impulsades en part per la dinàmica positiva dels bancs i empreses lligades a les matèries primeres gràcies a les referències de la Xina, també presentaven guanys i confirmaven un repunt, amb el DAX alemany i el FTSE britànic propers als màxims històrics. Tot i això, la banca italiana resta al centre d’atenció, ja que després dels rescats de Vento Banca i Popolare di Vicenza podria ser el torn de Banca Carige.