La setmana passada va servir per encaixar el cop del Banc Central Europeu, veure com el petroli es consolidava en el nivell més baix des de fa molt de temps per sota dels 40 dòlars per barril, i les matèries primeres continuaven el seu viacrucis trencant terres. Aquesta setmana és el torn de la Fed, i encara que sembla que el consens doni per fet la pujada de tipus als EUA, la comunitat inversora viu amb els dits creuats, resant perquè Janet Yellen sigui pietosa i actuï, en cas contrari, l’antiral·li serà un fet. De moment els mercats han començat la setmana amb el peu esquerre i el canvi eurodòlar trenca el nivell d’1,10.

La jornada d’ahir va ser relativament dolenta per als inversors de renda variable. Els principals índexs europeus es deixaven més d’un 1% de la seva cotització i el selectiu espanyol reprenia nivells del mes d’octubre prop dels 9.600 punts. Des de la darrera intervenció del Banc Central Europeu amb Mario Draghi sembla que costa aixecar el cap, tot i que recordem que seguirà amb les seves polítiques monetàries expansives. El petroli seguia la mateixa tendència amb el Brent festejant el 38 dòlars per barril i el West Texas els 36. Cal destacar que la jornada d’ahir va obrir amb caigudes als mercats asiàtics després d’una lleugera depreciació del Yuan xinès. Els mercats americans a tancament dels europeus també cedien més d’un 1%. La setmana vinent la Reserva Federal farà la seva intervenció, on donarà a conèixer si comença a pujar els tipus o no. Els ulls dels inversors estaran molt atents a la cita. L’eurodòlar se situa a nivells d’1,10.

La decepció del Banc Central Europeu de dijous de la setmana passada ha permès que l’euro retorni al nivell d’1,10 dòlars, facilitant la feina a la Reserva Federal per a la seva decisió la setmana pròxima. L’augment dels tipus dels EUA està previst que sigui d’uns 25 punts bàsics, tot i que la dimensió de la pujada no és tan important com l’inici de la normalització de la política monetària. Pel que fa al cru, de nou marca mínims i ja veiem la cotització per sota dels 40 dòlars per barril. La reunió de l’OPEP que es va celebrar divendres passat no va servir per frenar aquesta davallada, ben al contrari, la va incitar, en negar-se l’Aràbia Saudita a fixar un nivell màxim oficial de producció del petroli.

El festiu de la Immaculada no va provar els mercats financers. La sessió negativa van unir-se a les vàries jornades consecutives que fa que els mercats estan caient. Les caigudes dels mercats europeus es van aguditzar a l’obertura de Wall Street. Els índexs mundials van cotitzar les dades dèbils de les exportacions a la Xina, i les importacions que acumulen tretze mesos de retrocessos, un bon símptoma de la debilitat de la demanda interna de la gran economia asiàtica. També va afectar la caiguda del preu de les matèries primeres, particularment el petroli, el qual va arribar a trencar els 40 dòlars per barril.

Setmana intensa la que deixem enrere, marcada per la decepció del BCE. Les mesures anunciades per Mario Draghi no van ser suficientment expansives, tal com s’esperava, però van estar encaminades en la bona direcció. Per altra banda, la reunió de l’OPEP celebrada divendres passat va acabar sense cap acord, així que el preu del cru es va desplomar de nou. Aquesta setmana, la macroeconomia baixa d’intensitat i es presenta com una setmana de pas cap a la següent, en la qual tindrem la gran última cita de l’any: la reunió de la Fed i la seva possible decisió d’apujar els tipus, iniciant així la normalització de la seva política monetària.

Europa patia encara l’antiregal de Nadal de Mario Draghi, amb baixades que s’enllaçaven amb les de dijous passat. El selectiu espanyol arribava a perdre els 10.000 punts enmig d’una jornada dominada per la volatilitat. En arribar de dinar, els americans animaven els ànims dels inversors amb la dada del mercat laboral dels Estats Units, una de les dades clau abans de confirmar si la Reserva Federal (Fed) acabarà per apujar els tipus el pròxim 16 de desembre. La xifra final de creació de treball ha superat lleugerament les previsions, i la taxa d’atur s’ha mantingut sense canvis al 5%.

Les paraules de Mario Draghi van caure als inversors com un gerro d’aigua freda, decebent els mercats. Les expectatives davant de la reunió del BCE eren elevades i van acabar passant factura, tant que no van arribar a satisfer-les. Finalment, el BCE va ampliar els estímuls monetaris davant dels riscs d’inflació i de creixement a la baixa, però per sota de les previsions. Van efectuar la reducció del tipus de facilitat de dipòsit als -10 punts bàsics venint dels -15 punts bàsics. Incorporació de nous actius de programa de compres fins al març del 2017 (amb la possibilitat de prolongar-se més enllà). Els mercats europeus van tancar amb caigudes d’aproximadament el 3%. L’eu­ro, amb una pujada de prop del 3%, va arribar al nivell d’1,09.

Les paraules de Mario Draghi van caure als inversors com un gerro d’aigua freda, decebent els mercats. Les expectatives davant de la reunió del BCE eren elevades i van acabar passant factura, tant que no van arribar a satisfer-les. Finalment, el BCE va ampliar els estímuls monetaris davant dels riscs d’inflació i de creixement a la baixa, però per sota de les previsions. Van efectuar la reducció del tipus de facilitat de dipòsit als -10 punts bàsics venint dels -15 punts bàsics. Incorporació de nous actius de programa de compres fins al març del 2017 (amb la possibilitat de prolongar-se més enllà). Els mercats europeus van tancar amb caigudes d’aproximadament el 3%. L’eu­ro, amb una pujada de prop del 3%, va arribar al nivell d’1,09.

Arcelormittal va marcar, des dels primers compassos de la jornada, el toc vermell cridaner. La multinacional dedicada a l’acer punxava de valent després de rebre una mala recomanació per part d’una reconeguda casa d’inversions. Mentrestant, els mercats es preparaven en la vigília de la reunió del Banc Central Europeu, amb una jornada de més a menys. La prima de risc espanyola dubtava al voltant del nivell dels 100 punts bàsics a menys de 20 dies de les eleccions generals. En clau macroeconòmica, pel que fa a la jornada en si, es van conèixer dues dades: l’IPC de l’Eurozona (corresponent al mes de novembre) i noves dades sobre el mercat laboral dels Estats Units (seran clau per a la decisió de la Fed del pròxim 17 de desembre).

Jornada que va començar amb guanys i que es va acabar desinflant a mesura que passava la sessió. Àsia tancava amb guanys i això animava els mercats europeus a inclinar-se pel verd. A dos dies de la decisió del Banc Central Europeu, els inversors no perden de vista l’evolució de l’euro, que ahir va rebotar després de dies amb baixades consecutives. Pel que fa al mercat de les commodities, el preu del petroli posa fre al correctiu patit durant el novembre. La reunió de l’OPEP del pròxim 4 de desembre marcarà l’evolució de l’or negre, així que estarem pendents d’a­quest esdeveniment. L’or, pel seu costat, rebotava després de tocar mínims històrics.