Es tanca una setmana mixta quant a comportament dels índexs, amb el selectiu espanyol encapçalant les pujades de l’ultima jornada de la setmana. En espera de les conclusions de Moody’s, que s’espera que segueixi els mateixos passos que la seva homòloga S&P i apugi la nota al Regne d’Espanya, l’optimisme s’apoderava dels inversors. La setmana vinent toca reunió del Banc Central Europeu, on no s’esperen grans novetats, encara que segurament no tanqui la porta a ampliar el paquet de compres de deute en el futur i mantindrà la cautela en el seu missatge. Cal recordar que les expectatives d’inflació de l’Eurozona continuen amarrades, i els efectes col·laterals d’aquestes mesures podrien posar en dubte alguns catalitzadors per a una recuperació.

Sessió de menys a més. D’una banda, la probabilitat que la Reserva Federal apugi els tipus de referència es redueix per moments, i aquest fet provoca que els inversors s’animin a agafar més risc. En aquest marc, les matèries primeres també surten beneficiades d’aquest endarreriment, estabilitzant el comportament, i es produeix una gradual recuperació de les importacions de metall i de la producció industrial, tant a la Xina com en altres economies, com la dels Estats Units i l’Eurozona. Cal destacar que països emergents, com ara el Brasil, continuen patint les seves debilitats i les agències de qualificació ho reflecteixen: ahir mateix se li va rebaixar el ràting. Mentrestant, celebrem que els mercats canviïn de tendència i es tenyeixin de color verd.

Sessió baixista la que es va viure ahir. Després dels mals resultats dels preus de la Xina i una inflació inferior a l’esperada, els mercats europeus obrien amb tímides caigudes, que acabaven per situar-se vora de l’1%. Pel que fa a Espanya, el comportament del selectiu es veia influenciat negativament després de la confirmació, a través de la Cambra Baixa, de la possible destitució de Dilma Rousseff, presidenta del Brasil. Al final, grans companyies espanyoles tenen grans interessos al país de la samba, i sembla que totes aquestes notícies no ajudarien. Pel que fa als EUA, hi ha resultats empresarials més la presentació del Llibre Beix, on es tornen a mostrar divergències entre l’economia real i les possibilitats de pujades dels tipus per part de la Reserva Federal.

Aquesta setmana tindrem un entorn macroeconòmic dèbil, encara que els principals factors de risc comencen a girar a favor: els mercats xinesos deixen de pressionar a la baixa després de la seva tornada de les vacances, sembla ser que cada vegada hi ha menys probabilitats que la Fed decideixi apujar els tipus i s’ha tancat un dels majors acords comercials internacionals, el TPP (Trans Pacífic Partnership). D’altra banda, els principals bancs centrals que estan aplicant polítiques acomodatives, el BCE i el BOJ, ampliaran els seus respectius programes d’estímuls, pressionant a l’alça els preus dels actius. La publicació dels resultats americans està en marxa i, probablement, no ajudarà, ja que s’esperen unes xifres més fluixes del normal.

Dia de la Hispanitat, però mercats oberts. El signe negatiu va predominar a les places europees, sense la referència del Japó, tancat per festivitat, i sense gaires dades macroeconòmiques a tenir en compte. La Comissió Europea es va encarregar de recordar al govern espanyol que no es creu els pressupostos que els va enviar, posant d’a­questa manera el punt amarg al dia nacional d’Espanya. El selectiu alemany, el DAX, va ser l’únic que va aconseguir desmarcar-se de la resta, tancant amb una tímida pujada de 0,23%, gràcies al bon comportament de companyies com ara RWE i E.ON, que es disparaven un 10% i un 6%, respectivament, després de les paraules del ministre d’Economia alemany, que va dir que els operadors de les plantes nuclears havien reservat els fons necessaris per al desmantellament dels reactors.

Després que dijous passat, al tancament dels mercats europeus, la Fed publiqués les actes de la seva última reunió, Wall Street va disparar els seus guanys i aplanava el camí als mercats europeus. D’aquesta manera, els mercats del Vell Continent tanquen una bona setmana, situació que feia temps que no es veia als mercats de valors. L’endarreriment de la pujada dels tipus d’interès als Estats Units ha estat l’excusa perfecta per sortir de l’espiral negativa en què havien entrat els ànims dels inversors. D’altra banda, la Xina tornava a cotitzar després d’uns quants dies tancada per vacan­ces. Així doncs, l’euro continuava avançant posicions davant del dòlar i se situava al nivell d’1,1367.

Comença la temporada de presentació de resultats i amb això mirem pel retrovisor i recordem que als Estats Units els beneficis empresarials van tocar el seu màxim en percentatge del PIB el 2012-2013. D’altra banda, en clau macroeconòmica, no és d’esperar que la Fed apugi tipus de forma gaire agressiva per tal d’evitar una acceleració en la caiguda dels beneficis empresarials. A més a més, després d’uns dies sense la referència de la Xina, tancada per festivitat, ahir va començar a cotitzar, per la qual cosa la volatilitat va tornar a fer acte de presència, sobretot afectant Wall Street. La combinació Xina + indecisió en la pujada de tipus per part de la Fed llasta els ànims dels inversors nord-americans i la seva divisa, amb un dòlar perdent posicions enfront de l’euro i situant-se ja al nivell d’1,1276.

La renda variable dels principals països desenvolupats se situava lleugerament en negatiu al tancament europeu. Així, l’Eurostoxx cedia un -0,1%. Va destacar el descens del FTSE 100 i del CAC 40, davant del tancament positiu de DAX i l’Ibex-35. Per sectors, les accions relacionades amb sanitat experimentaven descensos superiors al 2%, davant del repunt del sector energia. Això últim, tot i els descensos en el barril de petroli, justificats en un repunt inesperat dels inventaris de la matèria primera. Quant a l’or, tancava també lleugerament negatiu. Respecte a les primes de risc, destaca el millor compor- tament de l’espanyola, justificat en un repunt de la rendibilitat del bo referència alemany a 10 anys, enfront d’un benchmark espanyol sense novetats.

Bona notícia per a l’economia espanyola: el Fons Monetari Internacional manté intactes els càlculs del 3,1% per Espanya al 2015 i del 2,5% el pròxim exercici, fet pel qual el país veí es consolida i es l’economia que més creixerà aquest any entre els països avançats, per davant del Regne Unit. D’altra banda, el PIB dels Estats Units sí que ha patit una rebaixa respecte a la xifra prevista: un 2,6% enfront al 3% que s’esperava. En clau global, aquesta revisió també ha estat a la baixa amb un creixement global previst per aquest any fixat al 3,1%. D’altra banda, i en aquest context, els dos grans bancs espanyols, BBVA i Banco Santander, veien com la seva nota pujava una escala per part d’una de les principals cases de qualificació creditícia. Això succeeix només quatre dies després que a Espanya també se li pugés la seva nota.

La setmana passada el saldo net dels mercats va ser finalment positiu gràcies al rebot del divendres. Els mercats esperaven una bona dada del mercat laboral dels Estats Units que va acabar decebent. Divendres al tancament vam tenir una bona notícia: upgrade del ràting d’Espanya. Cap de setmana d’eleccions a Portugal, amb un resultat que dóna estabilitat al país lusità: guanya Passos Coelho però sense majoria. Es fixen les eleccions generals d’Espanya finalment per al pròxim 20 de desembre. Aquesta setmana la Xina romandrà tancada per festivitat fins dijous vinent, creant un ambient tranquil, encara que no s’han de perdre de vista les fluixes dades que continuen publicant-se des del país asiàtic. Finalment, l’FMI publicarà les seves estimacions globals, molt probablement a la baixa.