Negociacions i més negociacions. A Brus­sel·les, a Bielorússia, als Estats Units… Grècia i Ucraïna marquen l’a­genda dels inversors a Europa, i el permís del Congrés a Barack Oba­ma per lluitar contra l’Estat Islàmic, la de Wall Street. I és precisament l’èxit de les converses de pau a Ucraïna el que va donar un gir a la sessió. Segons va confirmar el president rus, Vladímir Putin, “l’alto el foc” entrarà en vigor el 15 de febrer durant 48 hores. I les borses, que cotitzaven entre pujades i baixades, van començar a pujar amb força. L’IBEX-35 rebotava prop d’un 2%, fins als 10.516 punts. En la mateixa línia cotitzaven la resta de parquets del vell continent. Mentrestant, la moneda única escalava amb força, posicionant-se per sobre del nivell d’1,14.

AENA, el gestor dels aeroports espanyols, va aterrar al parquet amb una pujada del 12,2%, que poc després va anar prenent força fins oscil·lar entre el 16% i el 20%. El preu fixat per a la major OPV europea dels tres últims anys era de 58 euros. Amb aquesta sortida a borsa l’Estat recaptarà 4.263 milions i mantindrà el control del 51% de la companyia.
A més, el valor va arribar a pujar prop del 20%, fins als 69 euros, de manera que la seva capitalització ha superat els 10.400 milions d’euros. Aquestes pujades es van produir enmig d’un mercat baixista on l’IBEX-35 va perdre més de l’1%. AENA iniciava el seu camí borsari en el lloc 21 del rànquing d’empreses més grans cotitzades a Espanya, per darrere del Sabadell i per davant del Popular. Per tant, tot i que ara cotitza en el mercat continu, és una ferma candidata per entrar a l’IBEX-35 en la pròxima revisió.

Els mercats pateixen un gir amb els rumors que es van sentir ahir d’una possible pròrroga de 6 mesos en les ajudes a Grècia. L’euro gira a l’alça i la renda variable europea va apuntalar les seves pujades. La Borsa espanyola va recuperar part de la garrotada patida abans-d’ahir, quan va perdre un 1,97%, a causa del revés als bancs i a les empreses energètiques. Les alertes procedents de Grècia es van encomanar en el deute espanyol. Els dos grans bancs, Santander i BBVA, van tancar ancorats just en els 6 i en els 8 euros, respectivament. Ahir els rumors sobre Grècia traslladaven menys alertes, i la banca destacava la remuntada del selectiu espanyol.

La tensió entre Grècia i Brussel·les s’intensifica a dos dies de la reunió de l’Eurogrup, i aviva la por a una eventual sortida de l’euro. Les referències de la Xina tampoc ajuden, i les borses europees es desinflen. L’IBEX s’allunya dels 10.500 punts. Bancs i energètiques destaquen en els descensos, pressionats pel repunt en els interessos del deute i l’escalada de la prima de risc. Les pressions fan efecte en l’euro, que va arribar a perdre els 1,13 dòlars. La borsa espanyola sucumbeix a les pressions baixistes procedents de l’exterior. Divendres passat va resistir en positiu, i va concloure la setmana amb una revaloració de l’1,6%. Els resultats de la banca i les novetats sobre Grècia van marcar la setmana. Ahir es va esborrar tot el guanyat la passada setmana davant de les declaracions de Tsipras i les seves intencions de fer orelles sordes a les advertències procedents d’Europa.

Els inversors van començar a espavilar després d’una sessió avorrida mentre assimilen les dades de l’atur als Estats Units i recuperen el recurrent conflicte ucraïnès, una vegada que la cancellera alemanya Angela Merkel, i el primer ministre gal, Hollande, es van plantar a Rússia per arribar a un alto el foc i rellançar les converses de pau després dels combats de les últimes setmanes entre ucraïnesos i rebels pro russos.
Tot i així, la referència més popular dels mercats, la desocupació als EUA, ha sembrat més el desconcert en el mercat. D’una banda, la primera potència econòmica del món ha creat més llocs de treball del que s’esperava, però per l’altra banda, la taxa d’atur creix al 5,7%. Això llança de nou el debat sobre el moment en què la Reserva Federal començarà a pujar tipus d’interès, una qüestió clau per als inversors.

Mario Draghi torna a situar Grècia a la cresta de l’onada. Per si no fossin suficients les anades i vingudes de l’estrenat recentment govern grec de Syriza, dimecres passat a les 21.30 hores el BCE va anunciar que deixarà d’acceptar deute grec a partir del pròxim dimecres 11 de febrer (el deute que entreguen els bancs grecs com a col·lateral per tal d’obtenir liquiditat). D’aquesta manera els bancs grecs es veuran obligats a acudir a l’ELA a partir d’aquest moment (liquiditat d’emergència del BCE). La moneda única ha reaccionat apreciant-se contra el dòlar, superant el nivell de l’1,14, mentrestant, els mercats de valors han tancat mixts.

La banca espanyola va arrencar la nova etapa que s’acaba d’obrir en el sistema financer europeu destacant per la seva major rendibilitat, si bé la taxa de retorn encara està lluny del nivell objectiu d’entre el 10% i el 12% que tot el sistema s’ha fixat com a meta a mitjà termini. Els bancs espanyols, a més, s’han incorporat a la Unió Bancària havent recorregut bona part del necessari procés de reestructuració i adaptació dels models de negoci, després de la reconversió soferta els últims anys.
En el més curt termini, però, el rumb de l’economia espanyola i la incertesa política a Europa seguiran condicionant l’esdevenir borsari del sector, fet que ahir va motivar una altra jornada de volatilitat dels bancs cotitzats espanyols.

La gira europea del nou govern grec va refredar ahir les alertes d’impagament en els mercats. La prima de risc es desinfla per sota dels 1.000 punts bàsics, i la borsa d’Atenes enfila la seva major pujada des del 2012, amb un ral·li de fins a l’11%. Els bancs superen el 20% de revaloració. La prima de risc es desinfla un 15% en 24 hores. La millora es tradueix en una dràstica rebaixa dels interessos exigits al deute grec. L’interès del bo a deu anys, per sobre de l’11% en sessions anteriors, ahir va baixar del 10%. A més, la borsa d’Atenes enfila el seu millor dia des de 2012. La treva en el deute públic s’estén a la renda variable. La borsa d’Atenes va prolongar la seva remuntada amb una pujada final del 4,6%, i ahir els avenços van arribar a superar el 10%.

El febrer ha començat sense grans canvis a les borses europees i amb un contundent revés a l’IBEX-35. L’índex selectiu es queda molt endarrerit a Europa. Sense perdre de vista Grècia, els inversors no s’obliden de l’efecte Podemos. Telefónica i el conjunt de la banca, inclòs Santander, en vigílies dels seus resultats corregien amb força. El gegant de les telecomunicacions espanyol manté la tensió en espera del tancament definitiu de la venda del seu negoci al Regne Unit i, sobretot, a una possible ampliació de capital després de la de Santander. Els dubtes s’estenen també a la banca. Les majors retallades corresponen a les entitats mitjanes, amb Bankia al capdavant. Santander cedia més d’un 1%, de manera que s’allunya dels 6 euros per acció un dia abans de presentar resultats.