Durant aquesta setmana, en especial des de la publicació de la inflació americana dimarts passat, els rendiments dels bons governamentals han experimentat un repunt important. Els analistes no creuen que les baixades de tipus per part dels grans bancs centrals siguin tan aviat com es preveia fins fa poc: les probabilitats que es produeixi la primera retallada al maig han baixat per sota del 50%, i té més probabilitats que es produeixi al juny. Amb tot això, el bo americà ha passat de cotitzar a nivells del 4,10% la setmana anterior a repuntar 20 punts bàsics i situar-se per sobre del 4,30%. La mateixa tendència s’ha viscut en Europa: el bo alemany a 10 anys cotitza per sobre del 2,40%; l’espanyol, per sobre del 3,30%, i l’italià, entorn del 3,90%.

El preu del gas americà ha baixat amb força, cosa que reforça la baixa inflació, que ha caigut abruptament un 50% des dels màxims del gener i es troba a nivells que no es registren des del 2020 (en plena pandèmia). El president de la Reserva Federal ja va anticipar que la baixada dels preus de l’energia i els carburants és clau perquè la inflació baixi sense que tingui un efecte perjudicial per a l’economia. El preu del petroli es va mantenir en nivells elevats: la referència europea, el Brent, cotitza per sobre dels 82 dòlars el barril.

En to empresarial, ahir la plataforma d’intercanvi de criptodivises Coinbase va obrir pujant amb força, després de presentar uns resultats molt bons, amb un benefici de 273 milions de dòlars en comparació amb les pèrdues dels darrers dos anys. Els resultats van superar les expectatives dels analistes i la cotització així ho va reflectir.

Les borses europees van mantenir el to positiu a les principals places borsàries ahir; va destacar el bon comportament de la borsa italiana i de la francesa. L’Euro Stoxx 50 va tancar pujant entorn del 0,7%, on va destacar el bon comportament del sector consum i industrial; per contra, el sector energètic va restar rendibilitat.

Ahir una de les dades macroeconòmiques més esperades eren les de consum americà: les vendes minoristes van caure amb força, un 0,8% al gener en comparació amb el mes anterior, caiguda que va superar les expectatives dels analistes. Alhora, s’ha revisat a la baixa la dada del mes de desembre. Per contra, les dades conegudes del sector manufacturer americà són esperançadores: la xifra manufacturera de la Reserva Federal de Filadèlfia es va situar en 5,2 punts positius, enfront del -8 que esperaven els analistes. És la primera dada positiva en els darrers cinc mesos i mostra així una millora important del sector secundari. A Europa es va publicar la inflació d’Espanya, que va confirmar que la desinflació no acaba de produir-se. La xifra pujava fins al 3,4% el mes de gener, degut principalment a l’increment del preu de l’electricitat. A Àsia, el Japó va presentar una contracció inesperada del PIB del 4T23 i confirma així un escenari recessiu amb una marcada feblesa del consum. Aquesta mala dada fa dubtar de quan començarà el Banc Central a abandonar la seva política monetària ultralaxa, vigent des de fa una dècada.

Avui els mercats estaran atents a les xifres de l’IPP (índex de preus del productor) mensual dels Estats Units. És un indicador que mesura la variació mensual dels preus dels béns produïts i venuts.

Ahir el mercat europeu es va refer de les fortes caigudes viscudes dimarts després de conèixer la dada d’inflació dels Estats Units. La xifra va baixar menys del que esperava el mercat, que era situar-se per sota del 3%, aproximant-se més a l’objectiu del 2% de la Reserva Federal. Un dels motius principals de la fortalesa de la inflació segueix sent el sector serveis. Així, les borses europees aconseguien tancar lleugerament en positiu. A l’Eurostoxx-50 va destacar el sector de materials, l’industrial i les tecnologies; en contra, va restar rendibilitat el sector de les comunicacions per la baixada de Deutsche Telecom. Pel que fa a dades macroeconòmiques, ahir es van conèixer xifres de producció industrial de l’eurozona, on s’observava un augment del 2,6% el desembre del 2023, que representa el major increment mensual des del novembre del 2020. Mentre que els analistes esperaven que la dada es reduís un 0,2%. El motiu d’aquest repunt ve provocat principalment per un augment sobtat de la producció irlandesa, que va repuntar un 23,5%. En to empresarial, ahir destacaven els resultats d’Uber, que van ser molt ben acollits gràcies a l’anunci de la companyia d’un programa de recompra d’accions de 7.000 milions de dòlars motivat per haver arribat a superar la rendibilitat esperada de la companyia. Concretament, va presentar un benefici anual de 1.887 milions de dòlars. Per contra, des d’Europa destacava la companyia espanyola Mapfre, que decebia per la xifra de benefici anual tot i que va incrementar-se un 7,7% en comparació amb el 2022.

Les borses europees iniciaven la setmana sense una tendència clara. Dilluns tancaven en verd i ahir van iniciar amb correccions per finalment tancar amb caigudes per sobre de l’1% a la gran majoria de borses, destacant la caiguda de l’Eurostoxx de l’1,23%, on els pitjors sectors van ser tecnologia, llastada per companyies com Infineon o ASML, i també el sector de luxe, destacant les caigudes de LVMH i Hermes. La dada clau del dia va ser l’IPC dels Estats Units, que va decebre els mercats. Es va moderar des del 3,4% interanual al desembre fins al 3,1%. Va descendir, però no al ritme que hauria agradat als analistes, mostrant que la tendència de desinflació s’està reduint, o la rebaixa fins als nivells objectius dels bancs centrals, que costarà més de l’esperat inicialment. Els mercats van reaccionar ràpidament a la dada, interpretant que la Reserva Federal haurà de retardar les rebaixes de tipus per a més endavant. Amb això les borses americanes van obrir amb fortes caigudes a tots els índexs, destacant el tecnològic Nasdaq. El mercat de divises va reaccionar immediatament, provocant un enfortiment del dòlar davant de l’euro, passant a cotitzar a 1,07. I la renda fixa va veure com els interessos dels bons governamentals americans ampliaven a nivells aproximant-se la referència a 10 anys al 4,30%. Aquesta dada va impactar en les referències europees, pujant el bo alemany a nivells pròxims al 2,40%. En to empresarial, ahir la companyia de begudes Coca-Cola va sorprendre els analistes presentant uns guanys d’un 12,3% més en comparació amb l’any anterior.

Les borses europees van tancar la setmana sense gairebé referències macroeconòmiques i sense cotització de la Xina, que romandrà tancada tota la setmana per l’any nou xinès.

A Europa la dada que va destacar ahir va ser la publicació de l’IPC d’Alemanya, que es va moderar fins al 2,9% interanual, confirmant el que ja s’havia avançat prèviament. El que s’observa és que els productes energètics i els aliments frescos, que són els que normalment s’exclouen per obtenir la dada subjacent, segueixen moderant-se però lentament.

En to empresarial continuen les publicacions de companyies europees. Ahir sobretot va destacar la mala acollida de la companyia de luxe L’Oreal, que va obrir caient amb força principalment per les vendes d’Àsia, llastrat per la Xina. En positiu destacava la pujada de la firma de luxe francesa Hermes, que va presentar un resultat per al 2023 d’un 28% per sobre del 2022, els ingressos també van pujar un 16%, i va anunciar que hi hauria un dividend ordinari de 15 euros i un altre de 10 euros extraordinari per acció.

Pel que fa a les matèries primeres, el preu del petroli es manté en nivells elevats i tanca amb rendibilitats setmanals del voltant del 5%. La referència europea, el Brent, cotitza a 82 dòlars el barril, i la referència americana, el West Texas, a 77 dòlars el barril.

La setmana vinent els mercats estaran atents a la dada de l’IPC dels Estats Units. Del Regne Unit destacaran les xifres de l’IPC i del PIB. De cara a final de setmana també tindrem dades del consum americà a través de les vendes minoristes del mes de gener.

La dada més esperada ahir va ser la xifra d’atur setmanal dels Estats Units. La xifra va estar per sota de l’esperat, tot i que es manté lluny dels nivells que indicarien un alentiment significatiu del creixement, reflectint el bon moment del mercat laboral americà. Les borses europees tancaven en positiu, a excepció de la britànica. L’Eurostoxx-50 va pujar un 0,65%, destacant el bon comportament del sector de consum i el d’energia. Per contra, el sector farmacèutic va restar rendiment causat pel mal comportament de Bayer i de Sanofi. Des de l’Àsia es va conèixer l’IPC de la Xina. La dada va caure un 0,8% interanual al gener, sent el quart mes consecutiu que cau, baixant al major ritme interanual en un sol mes des de setembre del 2009, encadenant tres trimestres consecutius de xifres negatives. Això es va traduir en descensos de la borsa xinesa, tancant així la setmana, ja que tancarà avui per l’inici de la festivitat de l’any nou i es mantindrà així la setmana vinent. En to empresarial es van conèixer molts resultats, destacant la bona acollida dels resultats de Disney, celebrant la reducció de les pèrdues de la divisió de streaming, i el canvi de l’estratègia de la companyia, que es basa en potenciar els videojocs i la retransmissió esportiva. També va destacar l’acollida d’Arm Holding, companyia de xips americana, que ahir després de la presentació de resultats i de la millora de les perspectives va arribar a pujar un 60%. També es van conèixer els resultats del gegant siderúrgic Arcelormittal, que va sorprendre pesant més allò positiu que negatiu.

Les borses europees van tornar a posar el fre a les pujades, després del bon comportament de dimarts. El dia d’ahir va cotitzar sense gairebé referències macroeconòmiques que poguessin ser un catalitzador per als mercats. Addicionalment, l’alegria viscuda el dia anterior a les borses xineses es va moderar, així que els dubtes es van apoderar de les borses europees. Entre les caigudes va destacar el mal comportament de la borsa espanyola. L’IBEX va caure més d’un 1%, llastrat pel sector financer, destacant les caigudes de Banc Sabadell o Santander, i pel sector de materials, destacant la correcció d’Acerinox. En to empresarial, ahir va destacar en positiu la bona acollida de la sortida a borsa de la companyia d’aeroports d’Atenes, que és la major oferta pública de venda (OPV) que s’ha produït a Grècia en dues dècades. Amb això, l’estat grec va aconseguir recaptar quasi 785 milions d’euros amb aquesta col·locació. En negatiu va destacar Snap, la matriu de la xarxa social Snapchat, que queia en l’obertura més d’un 30% després de la publicació dels resultats. La companyia anticipava per al primer trimestre del 2024 resultats bruts d’explotació en negatiu, argumentant que el conflicte de l’Orient està perjudicant la companyia, provocant el darrer trimestre una caiguda del creixement d’un 2%. Avui el mercat estarà molt atent a la dada del mercat laboral, amb les peticions de subsidi d’atur setmanal dels Estats Units després de la dada del mercat laboral coneguda divendres, que va sorprendre el mercat, situant la xifra quasi en el doble de les expectatives.

Les borses europees van obrir en positiu després del tancament d’Àsia gràcies als moviments de les autoritats xineses, que van restringir l’operativa de les posicions curtes tant d’inversors domèstics com d’alguns estrangers. Addicionalment, el fons sobirà xinès va advertir que augmentarà les compres d’ETF de la borsa. Això va impulsar la borsa xinesa, tancant el dia el Hang Seng pujant més d’un 4%. Amb això, les borses europees iniciaven el dia amb alces, trencant la indefinició de dilluns. Les borses europees van aconseguir tancar en verd a les principals places, l’Eurostoxx tancava pujant un 0,76%, destacant el bon comportament del sector de materials, energia i industrial. Des d’Europa, ahir va destacar la dada de comandes industrials d’Alemanya, que sorprenia els analistes, mostrant dades sòlides al desembre, concretament se situava en el 8,9% més de comandes respecte al mes anterior. La pujada es va produir per un nombre excepcional de comandes. En to de bancs centrals, ahir es va saber que el Banc d’Austràlia va deixar els tipus sense canvis per segona vegada consecutiva, concretament en un 4,35%, i va indicar que segueix de prop els riscos inflacionistes i que la inflació segueix sent la seva prioritat. La dada actual és del 4,1% i la Reserva del Banc d’Austràlia projecta que a final del 2025 se situi per sota del 3%. Amb aquest context, el canvi de divisa eurodòlar es troba en mínims des de novembre del 2023, després dels comentaris més durs per part de la Reserva Federal que han provocat que el dòlar s’apreciés, cotitzant prop d’1,075. 

Ahir iniciàvem la setmana a les borses europees sense gaire definició. Tancaven mixtes i molt dispars. L’Eurostoxx guanyava el 0,02%, mentre que l’IBEX era un dels més perjudicats, caient un 1,2%, llastrat pel sector financer, serveis de comunicacions i consum. En positiu va destacar la borsa italiana, sent de les poques que aconseguien tancar ahir en verd, pujant concretament un 0,76%. Els mercats iniciaven la jornada amb les paraules del president de la Fed, Jerome Powell, de divendres, que va insistir que les baixades dels tipus no començaran al març, tal com esperaven la gran majoria d’analistes. 

Tot i les bones dades del mercat laboral conegudes divendres, que superaven el doble de l’esperat, encara persistien en la possibilitat de retallades a curt termini. Les paraules de la Fed, indicant una política monetària restrictiva durant més temps del previst, ha provocat que els bons segueixin ampliant les rendibilitats. Així, el bo americà a 10 anys va cotitzar a nivells del 4,15% i el bo alemany a la mateixa durada prop del 2,30%. 

Pel que fa a les dades macroeconòmiques, va destacar el superàvit comercial d’Alemanya del mes de desembre, sent el més elevat dels darrers sis anys. Després que les exportacions caiguessin un 4,6% respecte al novembre passat, contrasta amb les importacions, que van caure un 6,7%, fet que va representar un superàvit de 22,2 milions d’euros, una xifra que no es veia des de novembre del 2017. Des dels Estats Units es va conèixer el PMI de serveis, que novament va pujar fins als 52,5 punts.

Ahir es va tancar la setmana amb la cotització dels resultats de tres de les grans tecnològiques americanes: Apple, Amazon i Meta. Amazon va batre les expectatives, però va decebre en la divisió Web Services, que inclou el núvol. Va obtenir uns ingressos de 170.000 milions de dòlars, una xifra superior als 166.210 milions que estimaven els analistes, la qual cosa suposa un increment del 14% interanual. Meta és la matriu de Facebook i Instagram. Respecte als resultats, la signatura ha obtingut uns ingressos de 40.100 milions enfront dels 39.180 esperats, i va anunciar el primer dividend de la història, 50 centaus per acció, a més d’un programa de recompres per valor de 50.000 milions de dòlars. Apple va superar les expectatives, però va decebre la part de la Xina. La companyia va anunciar uns ingressos de 119.580 milions de dòlars, una xifra superior als 117.970 milions estimats pel mercat, trencant la ratxa de quatre trimestres consecutius d’ingressos a la baixa. En l’àmbit macroeconòmic va destacar l’informe de treball dels Estats Units, que va superar de molt les expectatives dels analistes. Es van crear 353.000 nòmines no agrícoles, quasi el doble de l’esperat, molt més que el mes anterior. La taxa d’atur es va mantenir en un 3,7% i el mercat esperava que pugés una dècima. La taxa d’inflació salarial va repuntar amb força, el 0,6%, situant-se en un 4,5%, ambdues dades superant les estimacions. Això va provocar una reacció ràpida, tant al mercat de divises com al renda fixa. El dòlar s’ha enfortit enfront de l’euro, arribant a nivells de 1,08.